La revista El Temps dedica un reportatge a "la febre muixeranguera"

Sempre han estat aquí, però no ha estat fins fa uns pocs anys quan el fenomen de les muixerangues i les torres humanes valencianes ha esclatat. A la coneguda dupla de colles d'Algemesí i altres tradicions que hi perviuen en pobles com Peníscola, l'Alcúdia o Titaigües s'han sumat un reguitzell de noves formacions muixerangueres des de Vinaròs fins Alacant, en el que el periodista Xavier Aliaga ha denominat "La febre muixeranguera", tal com titula el reportatge que ha publicat a El Temps.

I en aquesta ullada pel revifat panorama d'aquest element festiu no hi podia faltar l'autoritzada veu de Joan Bofarull, l'autor de "Les muixerangues valencianes", el primer llibre que aborda de manera global com són les torres humanes valencianes de forma exhaustiva: les tradicionals i les noves, les organitzades i les espontànies.

En l'article, el reusenc, casteller i muixeranguer, apunta dues claus d'aquest creixement i popularitat: "són totalment immaterials i participatives, perquè les seues construccions humanes es fan només amb els cossos de les persones, i necessiten la participació del màxim de gent”. Ara bé, Bofarull apunta que hi tenen el repte de créixer, consolidar-se i ser acceptades. També hi toca les arrels històriques, apuntant una possible influència morisca i sent l'origen del Ball de Valencians, predecessors dels castells catalans.

Podeu llegir el reportatge sencer d'El Temps tot clicant ací.

"La maleta del abuelo: relato preciso y precioso sobre el alzhéimer". Ressenya a La Nueva España

El conte "La maleta del abuelo" està gaudint d'un ample reconeixement a Astúries, la terra dels seus dos autors, l'escriptora Fátima Fernández i l'il·lustrador Juan Hernaz. En aquesta ocasió, ha estat el diari La Nueva España qui s'ha fet ressò del llibre guanyador del III Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló.

Escriu Miguel Gallardo que estem davant "una obra maestra que supura sensibilidad (...) donde texto e imagen se funden de una manera tan bella como emotiva para regalarnos una historia protagonizada por los recuerdos y su paulatino desdibujamiento, por el amor familiar, por la mirada inocente, asustada, pero mucho más comprensiva que la de cualquier adulto". Així, els dos protagonistes, la xiqueta Marianna i el seu avi, un vell mariner, romanen units per un màgic viatge a través d'una memòria que desapareix: l'alzheimer.

La memoria, una maleta llena de raídas fotografías, un territorio indefinido donde las fronteras vitales se desdibujan en dos momentos muy concretos, la niñez y la vejez, hitos que son la única sustancia que permanece, que sobrevive en el momento final, porque se fusionan en un resumen a veces cruel...

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Preparant novetats: "Temps de clepsidra" de Joan-Baptista Campos

El temps és el protagonista principal de "Temps de clepsidra", un recull de poemes o, millor dit, la lluita contra aquest temps que s’albira amb un final marcat per la caiguda de l’aigua o de l’arena en aquesta clepsidra que dóna títol al poemari. El temps hi apareix com a element tràgic perquè és imparable i pot acabar en qualsevol moment, alhora que és representat sovint per una natura que segueix imparable el seu cicle vital. Un altre element que pren força és la mirada, un dels temes preferits de Joan-Baptista Campos. "Temps de clepsidra", poemari pòstum, està ple de mirades, d’ulls que miren, de rostres, d’espills on es reflecteixen els rostres. 

Joan-Baptista Campos (El Grau de Castelló, 1961 – Benicàssim, 2013). Fou metge d’urgències, escriptor i viatger. Com a poeta fou guardonat amb premis com el Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó (2000), el Màrius Torres de Lleida (2002), l’Ibn Hazn de Xàtiva (2002) o el Manel Garcia Grau de Castelló de la Plana (2008). Publicà els poemaris: Encenalls de la memòria (1997), Illes (1999), La Sang (2001), Istanbul (2001), Quadern de l’Índia (2001), Pavelló d’Orient (2003), Ciutat Remor (2003), Aquesta estranya quietud (2005), Jardí clos (2008). Alguns dels seus poemes formen part del llibre de didàctica de la poesia Racó de Poesia (2003), de Xàtiva en la literatura (2008) i de For Sale o 50 veus de la terra (2010). Com a narrador, publicà El cadàver (Premi Alambor de Contes, 2000), el recull Contes d’estiu (Premi de Narrativa Alambor, 2002) i Històries naturals (Premi de Narrativa Curta Josep Pascual Tirado de Castelló de 2009). Féu incursions en la literatura de viatges amb El món en dotze postals (Premi de Narrativa Catalana de Sant Just Desvern, 2008), Far West: final de trajecte (Premi de Literatura de Viatges Vila de Lloret, 2010) i El regal en la mirada (2011).

El més consultat a Onadaedicions.com durant desembre

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de desembre.

FICCIÓ

1. La maleta del abuelo. El Premi d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló s'ha consolidat i ha esdevingut una marca de referència respecte a la qualitat en aqeust gènere literari, com ho demostra aquesta obra, guanyadora de la tercera edició, la qual aborda la problemàtica de l'Alzheimer en els nostres grans des de la innocent i imaginativa mirada de la xiqueta Marianna. Al llarg de desembre, els seus autors Juan Hernaz i Fátima Fernández l'han passejat en diversos actes celebrats a la seua terra, Astúries.

2. Trons d'avís. La primera part de la nissaga "Encesa en flama" ha estat una de les grans novetats d'aquesta campanya de Nadal. L'estrena, el passat dia 18, va omplir l'Auditori de Benicarló per al debut novel·ler de Pedro Manchón, el qual ha literaturitzat les Falles a través de les vivències dels habitants del fictici poble de Beniana al llarg de cent anys. Cal sumar-li l'apartat gràfic de Fernando Foix i la peça musical composta per a l'ocasió pel mestre Pablo Anglés.

3. L'Estirp de la Sang Reial. No sortim del Maestrat. Un altre autor del nord valencià, Pep Castellano, va publicar a l'any 2010 aquesta novel·la juvenil, reeditada a principis de 2014 en Maremàgnum, i que amb les acaballes d'enguany ha vist com la tercera edició aplega a les llibreries. Bona mostra de la grata acollida que han tingut les aventures del comissari Arrufat a les aules curs rere curs.

4. Cita a la Paret de Gel. Sens dubte, un títol ben apropiat per aquest inici hivernal. Aquesta novel·la juvenil d'aventures de Margarida Aritzeta ha estat un dels volums a tindre en compte en aquest 2016, després de ser inclòs en el programa del Gust per la Lectura de la Generalitat de Catalunya. L'autora de Valls enganxarà el lector jove i adult amb l'amistat i els perills que sorgeixen a partir d'una insòlita catàstrofe climàtica.

5. Després del silenci. Una bona història no té data de caducitat. Això explica el perquè ja gairebé set anys de la seua publicació, després de guanyar el Premi Ciutat de Sagunt, aquesta narrativa d'Enric Lluch manté la seua vigència, tant com a lectura prescriptiva com dirigida al públic adult. El reconegut escriptor d'Algemesí ha encertat amb una obra dramàtica, on les emocions, les intrigues i els secrets familiars no deixen ningú indiferent. Per rematar-ho, desembre ha vist l'arribada del segona edició en la col·lecció Maremàgnum.

NO FICCIÓ

1. L'única passió noble. Altra de les obres premiades als Ciutat de Benicarló va ser aquest assaig de Joan Garí, dins de la modalitat de Narrativa Memorialística. Un llibre punyent, exigent i àgil, en el qual l'escriptor de Borriana reflexiona, mitjançant una conversa fictícia amb madame Mähler-Besse, sobre el país dels valencians amb la vista posada en Michel de Montagne, l'autor dels Essais, i en Joan Fuster.

2. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Aquest gener es compliran ja cinc anys de l'estrena d'aquest volum a la seu de la Fundació Alícia, artífexs de la recuperació de la garrofa com a ingredient saludable i nostrat, juntament nombroses institucions i productors. En aquest llibre, reeditat fa pocs mesos, aporten un grapat de sorprenents receptes amb aquest fruit com a protagonista, juntament d'altres provinents de cuiners i pastissers catalans.

3. La cuina de Traiguera. La col·lecció gastronòmica La Teca està pensada especialment en potenciar la nostra cuina més pròxima. Pot ser des de la innovació, com és el cas anterior, o des de la tradició, com van fer el cuiner Rafael Gauxachs i l'escriptor Vicent Sanz per acometre el receptari del seu poble, Traiguera, al cor del Maestrat. Així, a partir de la memòria i l'herència, ambdós ens descriuen la societat i la cultura local amb les coccions, els ingredients i els sabors.

4. Antologia de Joan Fuster. Com diu l'antòleg Vicent Terol, si Fuster és un dels assagistes europeus més importants del segle XX, per què no l'aprofitem al màxim? Amb aquesta premissa, el professor ha fet una acurada selecció de la ingent obra fusteriana, pensada especialment per al treball a les aules, però que no defugirà el compromís amb qualsevol interessat a introduir-se en el llegat intel·lectual del de Sueca.

5. Rèptils i amfibis a la Terra Alta. Serps, fardatxos, granotes, tortugues… la comarca de la Terra Alta és l'hàbitat d'una gran varietat de fauna herpetològica, que ha estat l'objecte d'estudi de la veterinària Anna Garcia Codina i de l'enginyer de forest Joaquim Garcia Codina. Ara bé, més enllà de la catalogació d'espècies, el llibre és un passeig per la relació entre aquests animals i els habitants de la comarca: en la parla, els refranys, les mostres artístiques, les llegendes, així com en l'apartat sanitari i en de la preservació del seu ecosistema per l'acció humana.