El vídeo dels lectors i les lectores de "Trons d'avís", la novel·la fallera de Pedro Manchón

Març és, per antonomàsia, el mes de les Falles. I les festes de Sant Josep porten enguany una gran novetat: "Trons d'avís", la primera part de la nissaga de novel·les de Pedro Manchón sobre el món que rodeja aquesta celebració, a través de les vicissituds històriques dels habitants del poble de Beniana. Des de la seua estrena a les voltes de Nadal, el llibre està comptant amb el caliu del públic, i la millor manera d'agrair l'acollida és aquest vídeo-homenatge on desenes de lectors i lectores s'han fotografiat amb l'espectacular coberta il·lustrada de Fernando Foix. La música de fons, òbviament, és la composició "Encesa en flama" que ha creat Pablo Anglès especialment per al projecte literari de l'autor benicarlando.

Preparant novetats: "Tots els colors del vent" de Marta Tena

En "Tots els colors del vent", és aquest, el vent, qui arrossega, barrejades entre la terra, els raigs de sol, l’atmosfera carregada de contaminació que li dóna color, diferents històries que ens condueixen a una de sola: la dels odis que s’hereten i que impossibiliten la felicitat. 

Un vent huracanat i negre procedent del nord ens porta la història dels joves Alberto i Marina, que es retroben casualment trenta anys més tard des que es van conèixer. Un vent tacat pel sol il·lumina de nou les existències de la Marina i l’Alberto, que intenten retrobar allò que havien sentit en els primers anys de joventut, malgrat els secrets familiars que ella ha hagut de custodiar per por de reobrir ferides. Una novel·la que es pregunta què s’emporta i què deixa el vent en les nostres vides. 

Marta Tena Subirats és nascuda a la Sénia (Montsià) en ple hivern de 1966. La passió per la llengua i la literatura la van portar a estudiar Filologia Hispànica en plena joventut i Filologia Catalana en la seva maduresa. Des de fa un grapat d’anys és catedràtica de Llengua i Literatura castellanes en un institut de secundària i professora associada al Campus de les Terres de l’Ebre de la URV. El seu lligam amb les lletres no s’acaba amb la passió d’una voraç lectora ni la d’una professora amb vocació, sinó que s’ha reforçat amb la d’autora de tres novel·les: "Juego de quimeras" (Ed. Dauro, 2015), "Un cant d’amor i de guerra" (inèdita) i "Tots els colors del vent" (Onada Edicions, 2017), amb la qual ha volgut fer un homenatge al seu poble i la història dels més humils.

Preparant novetats: "El torb sobre el mar" de Jeroni Muñoz

 

 

L’Antoni i la Maria han compartit la vida, que han fet plena en una casa amb vistes al mar. Una nit, un mosso els desperta per anunciar-los la mort del seu únic fill i d’un dels néts en un accident. Amb el temps, les absències es faran cada cop més presents per al vell pescador. Sol al palangrer, els records l’abarloaran fins ofegar-lo i, tanmateix, seran el poc que li quedarà. La Maria, en canvi, necessita mirar endavant. 

Dues vides que fins aleshores havien estat un únic batec i els semblava que arribava el dolç temps de recollir, potser ho han perdut tot. L’Antoni només trobarà consol surant sobre la barcassa a l’horitzó, allà on conflueixen els seus dos mons i on tot és encara possible. Fins i tot la presència del seu fill i la seva família, així com la d’un vell portacontenidors fantasma que sempre va de buit i és menat per un capità que li demana la seva part de carn en cada visita. 

Amb un punt de partida torbador, "El torb sobre el mar" és una novel·la intensa i essencialment tendra que ens parla de la mort, del record i de l’oblit. Però també de l’amor incondicional i de la força de l’esperança, allà on cadascú de nosaltres sigui capaç de trobar-la. 

Jeroni Muñoz Soler (Manresa, 1973) és advocat en el sector públic. El seu debut com a escriptor va ser l’any 2016 amb la novel·la "Un vestit curt, del color de la sorra d’una platja vorejada de pins" (Editorial Espai Literari). Amb "El torb sobre el mar", premiada al XXXII Certamen Literari Vila de Puçol, prossegueix la seva trajectòria literària amb un nou registre de novel·la breu que continua trobant el motor narratiu en la quotidianitat. Jeroni Muñoz, que participa en diferents projectes i iniciatives vinculades a les arts, concep la cultura com un acte de compromís amb les persones.

El més consultat a Onadaedicions.com durant febrer

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de febrer.

FICCIÓ

1. Cita a la Paret de Gel. El glaç no es desfà i la novel·la juvenil de Margarida Aritzeta continua com una de les obres més presents per al públic lector, sobretot per aquells que l'estan llegint i treballant a les aules, però tambè, per què no, per a tothom qui vol gaudir de la narrativa de l'autora de Valls. La tria d'aquest títol en el programa del Gust per la Lectura no ha estat casual: una història d'aventures amena i entretinguda, carregada de valors com l'amistat.

2. Sobre el caballito de madera. Pas a pas i article a article, la costa-riquenya Andrea Aguilar-Calderón s'està convertint en un nom de referència en la literatura de viatges, gràcies al seu estil fresc i desenfadat, i també, cal dir-ho, gràcies a totes les aventures que hi viu al llarg i ample del planeta. En aquest primer llibre seu, Premi Internacional Ciutat de Benicàssim, hi ha una bona mostra de la seua literatura, tot exposant el dadaista viatge que la porta per mitja Europa.

3. La maleta del abuelo. Els contes i els àlbums infantils cada cop es preocupen per traslladar als petits lectors les claus per a que entenguen el món. En aquest cas, i mitjançant al fantasia i la tendresa, l'escriptora Fátima Fernández i l'il·lustrador Juan Hernaz expliquen una fabulosa història per parlar de la malaltia de l'Alzheimer. L'obra és la guanyadora del III Premi d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló.

4. Trons d'avís. Si el mes de març ha de tindre un llibre, ha de ser aquest. Les Falles ja hi són ací i per viure-les encara més cal llegir aquesta novel·la, primera part de la nissaga "Encesa en flama", amb la que el benicarlando Pedro Manchón ens porta al poble de Beniana, qui viu les festes del centenari. Avançant i retrocedint en el temps, hi ha els conflictes socials, la guerra, l'amor, les enveges, el treball i els somnis, sempre acaronats pel colorit mant faller.

5. La sang de la terra. Pot la mà de l'home ser la causant dels terratrèmols? Això és el que pensen els dos fills del geòleg Isidre Amat, mort en estranyes circumstàncies. Amb aquest punt de partida, Jordi Sierra i Fabra signa  aquesta apassionant novel·la juvenil d'aventures i misteris, que es relaciona amb els successos viscuts arran del funcionament de la coneguda planta Castor.

NO FICCIÓ

1. Antologia de Joan Fuster. El nou any es va encetar amb la segona edició d'aquest recull de textos fusterians, i l'acollida ha estat al nivell de la seua predecessora. No per res, la vigència de les temàtiques i les òptiques del Joan Fuster més assagista fan possible que llegir el de Sueca sempre siga un saludable hàbit intel·lectual. La tria del professor Vicent Terol es destaca per estar pensada per a les aules, i a la vegada, servir de pòrtic per tot aquell interessat en el pensament fusterià.

2. El paper moneda a la comarca del Montsià durant la Guerra Civil. L'esclat del conflicte bèl·lic de 1936 va comportar nombroses conseqüències per a la vida quotidiana i una d'elles era la falta de diners en circulació. Per esmenar-ho, molts municipis van posar en marxa les seues pròpies monedes amb valor legal durant la guerra. Aquest estudi de Joan-Baptista Beltran i Julio Allepuz se centra en aquells bitllets que van sorgir a tots els pobles de la comarca del Montsià, reproduïts a tot color. Actualment, el llibre forma part d'una exposició itinerant que ja ha visitat Amposta i Ulldecona.

3. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Un nou clàssic dels receptaris catalans. Mes rere mes i any rere any es manté l'interès del públic per aquest original i saludable llibre, que ens ofereix una novedosa vista de les garrofes. De la mà de la prestigiosa Fundació Alícia i de diversos cuiners i restauradors del país, tenim un ample ventall de maneres d'incloure un producte ben nostrat en tota classe d'àpats, que de bon segur us sorprendran.

4. El marcel·linisme a les Terres de l'Ebre. Una obra que ha estat d'actualitat al llarg de febrer, amb motiu de les dues presentacions que han tingut lloc a les biblioteques d'Amposta i d'Alcanar. Aquests esdeveniments han estat els primers de la gira que durà el seu autor, l'historiador canareu Josep Sancho, al llarg de les Terres de l'Ebre per donar a conèixer la figura del escriptor, mestre i polític republicà Marcel·lí Domingo, així com el moviment que hi va generar a les comarques del sud català.

5. La cuina de Traiguera. La constant presència d'aquest receptari en l'escalafó dels més consultats només pot obeir en que el llibre-receptari del cuiner Rafael Gauxachs i l'escriptor Vicent Sanz van composar una publicació de referència per tot aquell qui vullga conèixer millor la històrica vila maestratenca. A punt de complir el seu quart anys a les llibreries, l'obra és una reivindicació de la gastronomia lligada a la terra, als costums i als productes de proximitat: la cuina com a patrimoni.