Una xarradeta amb… Marta Tena, autora de "Una lluna a la finestra"

Fem una xarradeta amb Marta Tena Subirats, l'escriptora de la Sénia i autora de la novel·la "Una lluna a la finestra". Ambientada a la Tinença de Benifassà, narra la investigació de la Jana, una investigadora barcelonina que retorna a la casa familiar, en la qual descobrirà un terrible secret que la connectarà amb temps passats. 

 

Quin és el principal motiu que t’empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
Tot comença amb una frase o una idea senzilla, que a poc a poc va creixent. M’obsessiona, m’acompanya mentre agafo el son, mentre condueixo, mentre passejo, vaig apuntant les idees soltes, altres lligades amb anteriors i quan tot comença a formar una petita estructura em poso a escriure. A partir de llavors, la trama creix i creix fins que li poso el punt i final. Per cert, el desenllaç és de les primeres idees que sorgeixen i, normalment, no el canvio.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
L’ordinador, el quadern amb els apunts, el material que he trobat en la meva investigació...

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Una lluna a la finestra"?
Una ruta pels llocs on s’ambienta la novel·la (La Pobla de Benifassà i els masos de la lluita maqui).

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
Un dels darrers en què he gaudit llegint és un assaig: "El infinito en un junco", d’Irene Vallejo. Es tracta d’un manifest sobre l’amor a la paraula escrita.

Quins gèneres t’agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
M’agrada la novel·la històrica, la policíaca, la d’introspecció... També soc amant de les grans obres de literatura fantàstica i d’aventures com "El senyor dels anells".

Quin comentari dels lectors de "Una lluna a la finestra" t’ha generat més il·lusió.
“A veure quan organitzem una sortida per conèixer tots els espais tan especials dels Ports, que descrius en la novel·la” o “quan llegia semblava que ho estigués veient” o “m’ha enganxat, l’he llegida en un cap de setmana”.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
“Amb el desig que gaudeixis (re)descobrint la nostra història, la nostra llengua i la nostra gent”, perquè Una lluna a la finestra ens defineix com  a poble.

Què opines de les xarxes socials? 
Actualment són indispensables per estar connectats amb el món, però no ens han d’anul·lar com a persones. 

 

Tens alguna app favorita? 

Les que més utilitzo són facebook i whatsapp.

Quina és la teua paraula favorita? 
Una? Lletra. Un sintagma? Dona de lletra.

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa? 
Amb Gabriel García Márquez. La seva obra em va marcar com a lectora en la meva joventut.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Sèries: Homeland, Juego de tronos, El cuento de la criada. Pel·lícula: Cinema Paradiso.

El teu plat estrella és... 
La truita de patates AMB CEBA.

No puc viure sense...
Un llibre (encara que sigui un tòpic) i sense les persones que estimo (evidentment)

Una cosa inconfessable...
Si és inconfessable... bé, ho diré, però que quedi entre nosaltres, els meus somnis són inconfessables, no els entendria ni Salvador Dalí.  

Amb quin animal o planta et compararies? 
La campaneta, perquè neix amb el bon temps, necessita una mica de sol per créixer i n’hi ha de diversos colors.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
No m’ho creia. Encara ara quan algú em diu que soc escriptora em resulta estrany.

Eres friqui en...
Alguns hobbies, com fer punt de creu o jerseis de punt.

Soc feliç si...
Estic davant del mar amb un bon llibre i una copa de vi i bona companyia i...

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
M’hauria agradat poder regalar-li personalment a Carlos Ruiz Zafón per l’admiració que sento per ell. Això, lamentablement, mai serà possible.

On aniràs quan ens deixen viatjar? 
A Nova Zelanda, perquè és una illa on hi ha la diversitat de tot el món i perquè allí es van rodar les pel·lícules del Senyor dels anells.

Com és la teua mascareta? 
Del color del dia: blava, blanca, negra, rosa...

"És obligació de les noves generacions destapar allò que ha estat ocult durant dècades". Parlem amb Marta Tena, autora de la novel·la "Una lluna a la finestra"

L'escriptora Marta Tena torna aquesta primavera amb "Una lluna a la finestra", una nova novel·la que conjuga crim, secrets i memòria històrica, ambientada en la Tinença de Benifassà. Parlem amb l'autora de la Sénia sobre les claus d'aquesta narrativa.

D’on sorgeix el projecte de “Una lluna a la finestra”?

La idea surt arran de l'interès d'anar descobrint i de donar a conèixer la nostra història local i el nostre territori més enllà de les nostres comarques i, fins i tot, a lectors i lectores de la nostra zona que ho desconeixen perquè, sovint, ens hem preocupat més del que passa i ha passat a centenars o milers de quilòmetres i, en canvi, ignorem què van viure els nostres avis o rebesavis.

L’ambient de postguerra, els maquis…Què et duu a novel·lar la memòria històrica?

És molt important que no oblidem o que ignorem qui som i d'on venim. No solament per no cometre els mateixos errors, com se sol dir, sinó també perquè som qui som i com som perquè ens hem forjat per uns gens, amb una adaptació a l'entorn i als esdeveniments que ens han colpit. Però no he volgut que fos una novel·la històrica en estat pur sinó que ho he volgut vincular al nostre present per mostrar com el passat continua formant part de les nostres vides, que no podem fer com si no hagués succeït. Al menys una generació ho ha hagut de fer, com es veu a la novel·la, per por i/o per patiment. Ara és obligació de les noves generacions destapar allò que ha estat ocult durant dècades, per restaurar la dignitat dels que ho van patir i fer justícia encara que només sigui amb el nostre reconeixement i la nostra admiració.

Què t’ha inspirat per crear la protagonista, la Jana? Creus que el fet que siga una mossa d’esquadra reivindica el paper de la dona investigadora en la narrativa?

Tradicionalment, en la novel·la negra els protagonistes han estat homes, tot i que en els darrers anys podem trobar també figures femenines. Estem en una societat que la dona està demostrant que és tan vàlida o més que l'home. No m'ho vaig plantejar per fer-ne cap reivindicació, sinó que el personatge va sortir així, de forma natural.

El que sí que té en comú amb la major part dels investigadors d'aquest gènere és que és un personatge ferit, amb un trauma que li resulta impossible de superar, fins al punt de plantejar-li una crisi professional, però, quan una persona viu la seva feina amb vocació, és incapaç d'escapar i encara més si hi ha una implicació afectiva i familiar.

I com ha estat el treball en el gènere de la novel·la de crims i investigació?

Sempre que escrius hi ha una recerca: d'espais, de procediments en la forma d'actuar davant d'un fet, d'esdeveniments històrics... En aquest cas, s'ha afegit també la del comportament d'una policia que, a més a més, ha d'anar amb molta cura perquè està fora de la seva jurisdicció i el cos que sí que hi està no sembla molt disposat a col·laborar en la investigació.

No volia fer una novel·la de sang i fetge, per tant, m'he estalviat haver de cercar detalls sobre procediments d'autòpsia, per exemple. No era aquesta la finalitat. La investigació del crim ha estat el pretext per redescobrir la nostra gent, la nostra història i el nostre territori.

A què s’hi deu ambientar la novel·la en la Tinença de Benifassà? Consideres que el territori suposa un valor afegit a la història?

La idea inicial era centrar la trama al monestir de Benifassà. Vaig llegir els dos volums dels Annals (Onada edicions) per trobar alguna cosa que em portés a desenvolupar la trama. I sí que hi vaig trobar un detall que em va inspirar una part, un element que ajuda la Jana a arribar a fons a la causa del crim. A partir d'això, la resta de la trama havia d'estar lligada al territori més proper (La Pobla de Benifassà), però també he intentat anar una mica més enllà i recórrer llocs que estimo i que conec perquè hi he passat molt bons moments (La Sénia, el pantà, Vinaròs, Morella, Benicarló...).

Com has afrontat la novel·lització d’aquesta comarca amb una idiosincràsia tan forta?

Quan et poses a llegir bibliografia sobre la història de la Tinença, com els Annals, "El puño que golpeó el franquismo" o "Maquis i masovers" te n'adones del patiment dels seus habitants, que han hagut de lluitar contra unes condicions geogràfiques i climatològiques dures, però sobretot contra la crueltat de l'home contra l'home, especialment en les guerres carlistes i durant i després de la guerra civil. Trobar arguments per a una o moltes novel·les no és gens difícil amb tot això.

“Una lluna en la finestra” s’ha basat en episodis reals ocorreguts després de la Guerra Civil. Com ha estat el procés de documentació? Hi ha detalls que has descobert i que no hi apareixen en el llibre?

A part de la lectura de bibliografia especialitzada en aquesta època i en aquesta zona en concret, també he parlat amb persones que ho van viure en primera persona, quan eren un xiquets, i han callat durant anys per por i per no remoure el dolor. Hi ha hagut algunes dades que he considerat millor guardar.

Serà un relat singular o contemples més novel·les amb aquests personatges, principalment la Jana?

Inicialment, es va gestar com un relat singular, però una vegada acabat i tenint en compte que a la Jana li han agradat les nostres terres no descarto que es trobi en alguna situació més en què calgui treure la pols de la història, fins i tot a la més recent.

Malgrat la Covid-19, “Una lluna a la finestra” duu unes setmanes en els aparadors. Com ha estat la reacció dels primers lectors i lectores?

No hi ha virus que acabi amb l'escriptura ni amb la lectura. Ha estat més difícil contactar amb els lectors, però ho hem substituït per presentacions virtuals, anuncis a les xarxes... Ens ha faltat el contacte directe amb els lectors, escoltar les seves impressions, respondre a les seves preguntes... però tot arribarà, i amb més ganes!

Sí que hi ha lectores i lectors que m'han enviat els seus comentaris, en els quals coincideixin en què els enganxa molt la trama i la satisfacció que senten en retrobar-se amb la seua gent i els llocs tan coneguts i estimats.

Finalment, en qualitat d’autora arrelada al territori i on ambienta les seues obres, com valores el paper de la literatura ebrenca en l’actualitat?

Per sort, escriure no només m'ha ajudat a fer-me sentir millor amb mi mateixa deixant aflorar la meua creativitat, sinó que m'ha permès contactar amb moltes altres lletraferits que gaudeixen llegint i/o escrivint. Som molts els que hem fet de l'escriptura la nostra afició i, com que no hi ha competitivitat professional, gaudim compartim els nostres projectes i obres i ens admirem mútuament. A les Terres de l'Ebre i al Maestrat podem estar molt orgullós de l'activitat cultural que tenim i gaudim i que no hem d'envejar per a res a zones urbanes. Igual que defensem i promovem els productes de quilòmetre 0 també ho hem de fer amb la cultura i, concretament, la literatura, perquè tenim molt a dir i a gaudir.

Un crim oblidat a Benifassà: Marta Tena publica la novel·la “Una lluna a la finestra”

La Tinença de Benifassà, a l’extrem nord valencià, és una comarca de gran valor natural i històric, i on, des de segles, els seus habitants han forjat el caràcter per guanyar-se la vida entre les ingrates muntanyes. També és el refugi íntim i familiar de la Jana, una mossa d’esquadra que torna a la Pobla de Benifassà, on s'ha de fer càrrec de les obres en la vella casa pairal, per fugir de la ciutat i recuperar-se en uns moments baixos. Però, els treballs en el casalot descobreixen un cadàver ocult des de feia dècades. Encara que ningú sap qui és, per a la Jana, la investigació es convertirà en tot un repte, un nou cas, que aquesta vegada es troba fora de la seua jurisdicció.

El crim és el tret de sortida de “Una lluna a la finestra”, però el nou llibre de Marta Tena Subirats parla de la memòria històrica i del tràgic avenir dels perdedors de la Guerra Civil. L’escriptora de la Sénia es basa en històries reals per confeccionar una narrativa que alterna el relat en dues èpoques: la investigació de la Jana en l’actualitat, i l’ambient de revenja i de temor en la immediata postguerra. Tant una com l’altra tenen com escenari els paratges màgics i difícils de la Tinença i per extensió, del Maestrat i de les Terres de l’Ebre i capta l’esperit i la llengua de la seua gent. La novel·la, així, també reivindica la literatura feta des de les perifèries de les capitals.

“Una lluna a la finestra” és la tercera novel·la de Marta Tena, i la segona en la col·lecció Narratives d’Onada Edicions, després de l’anterior “Tots els colors del vent” (2017) i amb la qual es consolida com una de les veus literàries ebrenques més potents dels darrers anys. L’autora es dedica professionalment a la docència en un institut de secundària i en la universitat; amb formació de Filologia Hispànica i Filologia Catalana, és doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura, un bagatge acadèmic que impregna la seua vessant de novel·lista.

Preparant novetats: "Una lluna a la finestra" de Marta Tena Subirats

Un cadàver. Retorn als orígens. Una pèrdua insubstituïble. Lluita maqui. Els Ports. Gelosia. Culpabilitat. Venjança. Prediccions i conjurs. El monestir de Benifassà… Un còctel que ens porta a una novel·la curta amb una llarga història. 

La Jana, una mossa d'esquadra, es trobarà amb un cos sense identificar mentre rehabilitaven la seua vella casa familiar a la Tinença de Benifassà. Serà el punt de partida d'una investigació que obre les portes de vells secrets que romanen silenciats. 

Marta Tena Subirats és nascuda a la Sénia (Montsià) en ple hivern de 1966. La passió per la llengua i la literatura la van portar a estudiar Filologia Hispànica en plena joventut i Filologia Catalana en la seva maduresa. Des de fa un grapat d’anys és catedràtica de Llengua i Literatura castellanes en un institut de secundària i professora associada al Campus de les Terres de l’Ebre de la URV. També és doctora en Didàctica de la llengua i la literatura. El seu lligam amb les lletres no s’acaba amb la passió d’una voraç lectora ni la d’una professora amb vocació, sinó que s’ha reforçat amb la d’autora de tres novel·les: Juego de quimeras (Ed. Dauro, 2015), Un cant d’amor i de guerra (inèdita) i Tots els colors del vent (Onada Edicions, 2017), amb la qual fa un homenatge al seu poble i la història dels més humils.

Marta Tena va presentar "Tots els colors del vent" en el Diàlegs dels Ports

En una Morella que gairebé era a punt de tancar el Sexenni, l'escriptora Marta Tena va presentar la seua novel·la "Tots els colors del vent" a la Sala del Justícia de la capital dels Ports. L'autora senienca participava al cicle Diàlegs dels Ports, organitzat pel Centre d'Estudis comarcals, i l'acte, que va comptar amb la participació de Joan Carles Lleixà, va servir per posar sobre la taula un dels temes que Tena tracta al seu llibre: l'ominós silenci que va deixar la Guerra Civil. Tot i ser una obra de ficció, l'escriptora s'ha documentat en diversos arxiu, com el del seu poble, i ha rescatat la memòria oral de la seua pròpia família.

 

 

 

 

2017, un any de llibres - La narrativa

Clou un altre any i, com ja sol passar, aprofitem per fer la vista enrere i recordar el que ens han deixat els últims dotze mesos. A Onada, aquest 2017, entre moltes altres coses, ens deixa mig centenar de nous títols, repartits en diverses col·leccions i temàtiques, un fet que mostra la riquesa d'un catàleg que creix sense perdre el seu esperit dual: ser l'editorial de proximitat i de referència per a l'espai que s'estén pel nord valencià i les Terres de l'Ebre, un territori de cruïlla que abasta la diòcesi de Tortosa, i a la vegada, una editorial generalista que vol aplegar a tots els indrets de la llengua i amb vocació internacional, tot apostant per noves i per consagrades veus literàries i per propostes que busquen fer cultura, fer país i fer poble. 

En el repàs a tot allò que ha donat l'any que ara fineix, començarem per la narrativa, possiblement el gènere literari més popular (amb el permís de la literatura infantil, que cada cop puja més forta). Vehiculats en la col·lecció homònima, Narratives, enguany hem comptat amb sis nous títols provinents de València, les Terres de l'Ebre i la Catalunya Central.

Novel·les ebrenques

L'any va vindre amb una novetat que cercava la unió entre allò local i allò universal a través d'una iniciativa literària ben singular. L'escriptor Jesús M. Tibau, a qui ja coneixíem de la juvenil "No és la derrota, sinó el vent", va visitar una quinzena de comerços tortosins de tota mena, i com a observador, va registrar en "La vida darrere de l'aparador", amb el seu particular estil literari, el que s'hi succeïa dins la botiga: els i les dependents, la clientela, els productes, les converses, l'ambient, les publicitat... fins pintar una sèrie de retrats que manifesten, al remat, la condició humana.
  

 Jesús M. Tibau presenta el llibre a Móra la Nova 
(Foto de Marta Escolà)

Poques setmanes després, albirant ja Sant Jordi, arribava a les llibreries "Tots els colors del vent", la nova novel·la de Marta Tena. L'escriptora de la Sénia composava una apassionant història de drames familiars que afectaven diverses generacions, tot partint dels fets de la guerra civil i la postguerra fins aplegar a l'actualitat. És un llibre de sentiments i emocions, però que no descuida una rigorosa investigació sobre vicissituds reals de famílies de la localitat del Montsià durant aquells anys de por i repressió. L'obra de Marta Tena (i també l'anterior de Tibau) cal veure-la com una mostra més del gran moment pel qual passen les lletres ebrenques tant pel que fa a les temàtiques com als estils literaris dels escriptors i escriptores del territori.

 

En la presentació a la Sénia (Foto de la Marfanta)

Va de premis

És ja tot un clàssic que a la primavera, l'estació de les lletres per excel·lència, les grans apostes d'Onada siguen els títols guardonats amb els premis literaris amb els quals hi col·labora l'editorial: el Ciutat de Sagunt i el Vila de Puçol, dos dels certàmens més importants de les lletres valencianes, als quals enguany s'hi ha sumat de nou el Vila d'Almassora després d'una pausa de cinc anys.

El valencià Carles Penya-roja fou el guanyador de la convocatòria saguntina amb "El pensament viatger", una curiosa novel·la en el que els diàlegs són substituïts pels pensaments d'un grup coral de personatges quotidians d'una ciutat que interaccionen al llarg de tres jornades. Es tracta d'una proposta novedosa, que manté el camí del Ciutat de Sagunt en reconèixer narratives valencianes que aposten per nous relats i noves maneres de contar-los.

 

Carles Penya-roja signant exemplars de "El pensament viatger"

Per la seua banda, el premi Vila de Puçol de Narrativa havia marxat fins Manresa, tot i que l'autor de "El torb sobre el mar", Jeroni Muñoz, exposava que la localització del seu llibre més bé era Vilanova i la Geltrú. La seua és una novel·la breu però exigent amb el lector, en el que aprofundeix en els sentiments derivats d'una pèrdua irreparable i com cada persona ho afronta. Parteix amb la mort de l'únic fill i el nét de l'Antoni i la Maria, un matrimoni de pescadors als quals la vida els portarà a l'extrem de les emocions.

Jeroni Muñoz i "El torb sobre el mar"

També amb vistes a Sant Jordi i la Fira del Llibre es va publicar "Paral·leles", l'obra amb la qual Llorenç Delgado va obtindre el Premi Vila d'Almassora. L'escriptor de Massamagrell ens porta a l'Horta Nord dels anys del franquisme per relatar les vivències de Jaume, un jove que descobrirà un inquietant secret de la seua família, la qual conforma el bàndol dels perdedors de la guerra, i que l'obligarà a madurar.

Llorenç Delgado, en la presentació de Paral·leles, 

junt l'escriptor Vicent Penya (foto de Fernando Cuenca)

La novel·la de Sant Jordi a Reus

Escriptora d'una llarga trajectòria, Maria Lluïsa Amorós és un nom propi i un referent de les lletres al Camp de Tarragona. La seua bibliografia s'ha alternat entre la literatura juvenil i la novel·la per a adults, com mostren les anteriors "El misteri de la capsa magnètica" i "La força d'Aglaia". I enguany, tot visquent un fecund període creatiu i per tercer any consecutiu, ha estrenat llibre: "El retorn de l'Àngela". El llibre aborda les vivències de quatre amigues que en la maduresa de la vida, encara tenen per davant nous reptes i noves sorpreses, d'algunes esperançadores, d'altres dramàtiques. Temes universals com l'amor, la família, la malaltia o la dignitat sorgeixen de les experiències del quartet protagonista, retrobat després de dècades dispers a Girona o Suïssa, els altres escenaris junt a Reus de la novel·la d'Amorós. I precisament fou a la capital del Baix Camp on va reeixir, tot sent el llibre d'autor local més venut en la Diada de Sant Jordi en aquesta ciutat.

Signant "El retorn de l'Àngela"

Premis a la tardor, novetats per a l'any vinent

El cicle anual dels tres premis literaris esmentats no s'ha aturat, i si a cap el febrer i març es presentava l'edició de les obres guardonades, ja a l'estiu es convocaven les noves bases que ens durien a la proclamació dels originals guanyadors en la convocatòria d'enguany, i que, tancant el cercle, els tindrem a les llibreries amb l'esclat de la primavera.

Així, el valencià Pau Berenguer va obtindre el Premi Vila de Puçol amb "Germània", novel·la de tall històric ambientada en la Segona Guerra Mundial; el Ciutat de Sagunt fou per Àlan Greus per recull de relats "Teoria del càstig", i el Vila d'Almassora guardonà "D'una altra fusta" del vila-realenc Juan Cànoves.

 Lliurament dels Vila de Puçol 2017

Reunió del jurat dels Vila d'Almassora 2017

 Lliurament dels premis Ciutat de Sagunt 2017

Surtdecasa entrevista Marta Tena, autora de "Tots els colors del vent"

"Una història de ficció emmarcada en un context real que l’autora aprofita per recuperar la memòria de la seva família". Així veu el diari digital Surtdecasa "Tots els colors del vent", la novel·la de Marta Tena que s'ha convertit en un dels títols ebrencs més destacats d'aquesta primavera. La periodista Judith Monclús ha entrevistat a l'escriptora senienca, per a qui el seu llibre, "no és una novel·la política, simplement va sobre persones amb diferents tipus d’ambicions".

"Tots els colors del vent" parteix de l'amor entre la Marina i l'Alberto, un amor que ha recorregut les seues vides i que ha patit els sotracs d'un passat anterior a ells. D'aquesta manera, Tena ha conjugat u relat d'emocions i sentiments amb el descobriment de la memòria històrica, especialment la que es referia a la seua pròpia família. Però, com apunta, els personatges que hi desfilen per les pàgines són ficticis, tot i que el rerefons històric són fets que sí estan documentats. "S’ha de llegir en clau literària", rebla l'escriptora.

L'etern retorn del passat i el destí són alguns dels temes tractats en la novel·la, la qual "té un rerefons universal perquè parla d’ambicions, odis, frustracions, etc., que poden succeir en qualsevol fil argumental que succeeixi en qualsevol part del món", tot i ambientar-se a la vila de la Sénia, al Montsià. La conversa també hi aborda el paper del vent com a metàfora dels esdeveniments i dels canvis que experimenten els protagonistes al llarg del llibre.

El vent sempre porta alguna cosa. Vaig introduir-lo a la novel·la perquè som terra de vent i perquè és un element una mica metafòric que apareix en moments determinants de la novel·la. Va marcant els elements claus de les diferents històries i en cada moment es tenyeix dels colors i l’atmosfera que acompanya els personatges.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

Marta Tena, entrevistada a la Fira del Llibre de València

Marta Tena ha estat una de les escriptores més destacades del Sant Jordi ebrenc. La novel·la de l'escriptora senienca, "Tots els colors del vent", ha estat un dels títols preferits pel públic de les comarques meridionals catalanes gràcies a una sòlida narració emotiva i dramàtica entre dues famílies enfrontades des de la Guerra Civil, i també pel rigor històric fruit d'un acurat treball de recerca documental. Però, Tena no només hi va ser el cap de setmana de Sant Jordi a les Terres de l'Ebre, sinó que es va desplaçar fins València per presentar el llibre en el marc de la Fira que se celebra als Jardins de Vivers de la capital del Túria. Allà va ser entrevistada al plató dels escriptors.

Els mitjans ebrencs recomanen els llibres del territori per aquest Sant Jordi

La literatura ebrenca està de moda, i cada cop són més les propostes i els títols de tota mena de gèneres i temàtiques que tracten qüestions sobre les Terres de l'Ebre o bé han estat escrits per escriptors i escriptores del sud català. De cara a Sant Jordi i per ajudar el públic entre l'allau de novetats, els mitjans de comunicació del territori trauen les seues recomanacions sobre alguns dels llibres més destacats en clau ebrenca. I en tant editorial de referència, Onada hi és ben present.

La veu dels llibreters

Canal Terres de l'Ebre ha entrevistat Rosa Cubeles, la llibretera de l'emblemàtica Viladrich, qui ha parlat d'alguns dels títols territorials disponibles a l'establiment tortosí, entre d'ells, la novel·la "Tots els colors del vent", de la senienca Marta Tena Subirats.

Els cinc de Surtdecasa

La narrativa de Marta Tena també hi apareix en la tria del mitjà digital Surtdecasa.cat reflectida a l'article Les 5 recomanacions per Sant Jordi de les Terres de l'Ebre. I juntament "Tots els colors del vent" hi ha altres dues novetats d'Onada: els relats de Jesús M. Tibau a "La vida darrere de l'aparador" i l'àlbum il·lustrat infantil "El gripau Estanislau ...i altres poemes" de Montse Boldú i Clara Codina. Amb tres de les cinc propostes, es fa palesa del paper d'Onada Edicions com l'editorial ebrenca per excel·lència, tant en quantitat com en qualitat i varietat de les publicacions.

La tria de Tibau

A Canal 21, l'escriptor i divulgador literari Jesús M. Tibau, de qui ja hem esmentat "La vida darrere de l'aparador", és l'encarregat de difondre el més nou de la literatura ebrenca. En el programa que condueix Gustau Moreno, el tortosí també s'ha referit a "Tots els colors del vent" i "El gripau Estanislau ...i altres poemes", a més del seu propi llibre. I ha afegit l'últim lliurament de dues col·leccions infantils ebrenques, com "Muniatto i la cucafera" de les Germanes Besolí i "Per Carnaval, farina i cóc amb sal" de Núria Ibáñez, juntament una proposta de no ficció: la biografia de Francesc Mestre i Noè a cura de Núria Menasanch.

Les obres d'Onada van estar presents a la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús

El cap de setmana passat, el poble de Jesús va acollir, un cop més, la Fira Literària Joan Cid i Mulet, que enguany suma el seu onzè anys, ja consolidada com l'avantsala del Sant Jordi a les Terres de l'Ebre. Amb motiu de l'extensa programació que acompanya la Fira, tot excedint allò purament literari per endinsar-se en altres modalitats artístiques i en la difusió del patrimoni del territori, la televisió ebrenca Canal 21 ha publicat un reportatge, en el qual hi apareixen amb veu pròpia, alguns dels autors i autores d'Onada.

És el cas de les Germanes Besolí, jesusenques, que apleguen a la Fira Joan Cid i Mulet amb dues novetats de les Contalles de Muniatto: "Muniatto i la cucafera" i "El cagatió de Muniatto". També hi va intervindre l'escriptor Jesús M. Tibau, qui va parlar del seu nou llibre, els relats de "La vida darrere de l'aparador". Més allunyada de l'Ebre és Marta Tena. La senienca també va acudir-hi, com van recollir les càmeres de Canal 21, per presentar la seua novel·la "Tots els colors del vent".

També va ser notícia a Canal TE

Per la seua banda, la televisió Canal Terres de l'Ebre, també present a Jesús, va editar una peça al voltant de la Fira, tot prenent testimoni d'alguns dels escriptors i escriptores protagonistes, com ara el ja esmentat Jesús M. Tibau o Cinta Arasa.

Marta Tena organitza a Tortosa un taller literari al voltant de "Tots els colors del vent"

Sabem que les presentacions són la forma més comuna de posar en conjunt l'obra, l'autor i el públic, però no són les úniques. Així, hi tenim els tallers literaris que proposa Marta Tena, la creadora de la novel·la "Tots els colors del vent", com el que celebrarà el pròxim dia 6 d'abril a les 19 hores a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. 

En aquests tallers, i a partir del reeixit llibre de l'autora senienca, els assistents poden conèixer els elemens que formen una novel·la i quins papers hi juguen en la trama, de manera que s'aprofundeix en l'experiència de la lectura.

Diverses obres d'Onada es presenten a la XI Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús (Baix Ebre)

Un cop més, la Fira Literària Joan Cid i Mulet obre les portes del mes dels llibres a les Terres de l'Ebre. La cita del poble de Jesús aplega a la seua onzena edició en un programa que s'estendrà del 5 al 8 d'abril.

En qualitat d'editorial ebrenca de referència, les obres d'Onada hi tornaran a ser ben presents a la Fira. Enguany, els actes hi són els següents:

• Divendres 7 d'abril. 17 hores. Lloc: Gimnàs del Claustre de la Immaculada. Activitat infantil. Contacontes de les contalles de Muniatto i presentació del llibre “Muniatto i la cucafera” a càrrec de les Germanes Besolí.

• Divendres 7 d’abril. 18 hores. Lloc: Sala Jordi Brull de l’EMD de Jesús. Taller “Com llegir una novel·la” a càrrec de Marta Tena Subirats, autora de la novel·la “Tots els colors del vent”.

• Dissabte 8 d’abril. 11.45 hores. Lloc: Pèrgola del Pati de la Immaculada. Presentació del llibre “La vida darrere de l’aparador” de Jesús M. Tibau.

La presentació de "Tots els colors del vent" a la Sénia, al Canal 21

El Centre Obrer de la Sénia es va omplir per a la presentació de la novel·la "Tots els colors del vent", amb la qual l'escriptora senienca Marta Tena ha abordat el conflicte entre dues famílies arran de fets dramàtics que van ocórrer durant la Guerra Civil i la postguerra i que s'allarguen fins l'actualitat. Com va exposar l'autora, hi ha conjugat els sentiments i les emocions que uneixen i separen els protagonistes, Alberto i Marina, amb la memòria històrica basada en la recerca documental que va dur a terme Marta Tena en arxius com el de la Sénia.

Per conèixer una mica més de l'esdeveniment, compartim la peça que li ha dedicat Canal 21. També podeu llegir la notícia a La Marfanta i a Cop d'Ull.

"Tots els colors del vent" es presenta el divendres 24 a la Sénia

Marta Tena Subirats estrena "Tots els colors del vent" aquest divendres 24 de març a la Sénia. La novel·la ebrenca d'aquest Sant Jordi serà la protagonista de l'acte programat al Centre Obrer, a partir de les 19.30 hores, i que comptarà amb la participació de Joan Moisés Reverté, alcalde de la Sénia, German Tena Vidal, vicepresident del Centre Obrer, l'historiador Juan Carlos Lleixà, el professor de la URV Miquel Àngel Pradilla i l'autora.

"Tots els colors del vent" és un emotiu relat que conjuga el sentiments amb la memòria històrica. Alberto i Marina, els protagonistes, seran víctimes d'un passat d'enfrontaments, de venjances i enveges, que ha marcat les seues famílies des de la Guerra Civil.

Marta Tena i "Tots els colors del vent" a Canal Terres de l'Ebre

"Tots els colors del vent", la novel·la ebrenca d'aquest Sant Jordi, ja ha aplegat a les llibreries, i la seua autora, la senienca Marta Tena Subirats, ha estat entrevistada al programa Plaça Major de Canal Terres de l'Ebre. En la conversa, que podeu veure a continuació, l'escriptora exposa algunes de les claus d'aquest projecte literari que ha aglutinat un emotiu relat de sentiments amb la memòria històrica.

Així, narra les vides d'una parella, Alberto i Marina, que encara avui dia patiran els enfrontaments entre les seues famílies arran d'uns fets dramàtics durant la Guerra Civil i la postguerra.

“Tots els colors del vent”: els odis heretats i la felicitat impossible

L’autora senienca Marta Tena estrena la novel·la “Tots els colors del vent”, un relat que conjuga la memòria històrica i l’amor captiu pels secrets del passat. Publicat per Onada Edicions, el llibre aplega com un dels títols ebrencs a tindre en consideració en aquesta primavera.

Els fets de la Guerra Civil tenen el seu eco en l’actualitat. Així ho mostra l’escriptora Marta Tena Subirats en el seu nou llibre, “Tots els colors del vent”, una de les apostes narratives d’Onada Edicions per aquest Sant Jordi. Trenta anys després d’haver-se conegut, els dos protagonistes, l’Alberto i la Marina, es retroben de forma casual; i encendrà l’espurna d’aquell amor de joventut que es va malmetre per un secret familiar que ha afectat diverses generacions.

“La novel·la sorgeix del desig de treure a la llum una història familiar callada durant anys pel silenci que va imposar la por”, exposa Marta Tena, qui la fa extensiva a les moltes famílies que van sofrir per la guerra. A la vegada, pretén recuperar la memòria històrica: “desconeixem fets dolorosos que van ocórrer als carrers per on ara passegem tranquil·lament”, hi apunta l’autora. Precisament, Tena ha investigat i ha incorporat a la trama documentació històrica real dels arxius de la Sénia i de Tarragona.

Però, “Tots els colors del vent” és una novel·la d’emocions i de sentiments, vehiculats per la tràgica relació entre dues famílies i l’amor impossible que lligarà els protagonistes, víctimes, encara, de la contesa i de la repressió. “La novel·la s'endinsa en temes universals, intrínsecs a la naturalesa humana: la por, la venjança, l'ambició, la mentida, el patiment, la incertesa, l'amor”, hi assenyala l’escriptora.

Aquesta és la tercera incursió de Marta Tena (la Sénia, 1966) en la literatura, després de “Juego de quimeras” i “Un cant d’amor i de guerra”. Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Catalana, és catedràtica de Llengua i Literatura castellanes en un institut de secundària i professora associada al Campus de les Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili.

Preparant novetats: "Tots els colors del vent" de Marta Tena

En "Tots els colors del vent", és aquest, el vent, qui arrossega, barrejades entre la terra, els raigs de sol, l’atmosfera carregada de contaminació que li dóna color, diferents històries que ens condueixen a una de sola: la dels odis que s’hereten i que impossibiliten la felicitat. 

Un vent huracanat i negre procedent del nord ens porta la història dels joves Alberto i Marina, que es retroben casualment trenta anys més tard des que es van conèixer. Un vent tacat pel sol il·lumina de nou les existències de la Marina i l’Alberto, que intenten retrobar allò que havien sentit en els primers anys de joventut, malgrat els secrets familiars que ella ha hagut de custodiar per por de reobrir ferides. Una novel·la que es pregunta què s’emporta i què deixa el vent en les nostres vides. 

Marta Tena Subirats és nascuda a la Sénia (Montsià) en ple hivern de 1966. La passió per la llengua i la literatura la van portar a estudiar Filologia Hispànica en plena joventut i Filologia Catalana en la seva maduresa. Des de fa un grapat d’anys és catedràtica de Llengua i Literatura castellanes en un institut de secundària i professora associada al Campus de les Terres de l’Ebre de la URV. El seu lligam amb les lletres no s’acaba amb la passió d’una voraç lectora ni la d’una professora amb vocació, sinó que s’ha reforçat amb la d’autora de tres novel·les: "Juego de quimeras" (Ed. Dauro, 2015), "Un cant d’amor i de guerra" (inèdita) i "Tots els colors del vent" (Onada Edicions, 2017), amb la qual ha volgut fer un homenatge al seu poble i la història dels més humils.