El Full de Lectura entrevista David Miró, autor de "La Germandat. Complot contra les dones"

El thriller feminista de David Miró, "La Germandat. Complot contra les dones", ha estat escollit com a títol de setembre al club de lectura virtual impulsat per Full de Lectura, de la Fundació Full. I entre les diverses accions preses per dinamitzar la seua lectura i debat s'ha dut a terme aquesta entrevista de la periodista Verònica Castelló a l'autor borrianenc per a que fera cinc cèntims d'aspectes de la seua novel·la, com ara l'estil literari, les influències o les motivacions per crear aquesta misteriosa xarxa d'homes poderosos que intriguen per barrar el pas de les dones al poder.

El més consultat a Onadaedicions.com durant setembre

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de setembre.

FICCIÓ

1. Estellés, de mà en mà. Setembre és el mes estellesià per excel·lència. Un 4 de setembre de fa 95 anys hi naixia a Burjassot i des de fa un temps, quan l'estiu deixa pas a la tardor és quan nombroses poblacions celebren la seua poesia en les Festes Estellés. Hi ha moltes maneres d'aproximar-se al poeta, i el músic Borja Penalba i l'actor Francesc Anyó ho van fer des de la música i la interpretació, amb un espectacle que s'ha materialitzat en un llibre que antologitza Estellés per temes.

2. Esos dichosos dichos. Una de les darreres novetats de la col·lecció d'àlbums infantils il·lustrats Imagina és el debut en la literatura per als més menuts del pintor peniscolà Sergi Cambrils. Després dels sorprenents microrelats de "Tropecientas trompas", Cambrils posa el seu surrealisme divertit i oníric en una sèrie de vinyetes que amaguen, com a metàfores visuals, frases fetes i expressions populars en castellà.

3. Anys llum. Amb aquest poemari, Josep Porcar va guanyar el darrer Premi Ciutat de Sagunt. És un guardó que se suma als reconeixements que ha rebut la literatura del castellonenc, esdevingut en un dels noms de referència de la poesia valenciana contemporània. Aquest nou llibre de ressons còsmics tracta de la lluita després d'una profunda commoció.

4. Quimera. Després del gran èxit de "Cita a la Paret de Gel", l'escriptora Margarida Aritzeta ha tornat al catàleg de Maremàgnum, la col·lecció juvenil d'Onada Educació, amb aquesta novel·la de ciència-ficció distòpica i d'aventures. Yubley és un jove que es troba en una ciutat desconeguda sense saber com ha arribat, de seguida algú el persegueix i ha de fugir pels túnels del metro, ajudat per una misteriosa xica que l'enamora a l'instant.

5. La Germandat. Complot contra les dones. El Full de Lectura, club de lectura virtual que organitza la Fundació Full, ha escollit aquesta novel·la de David Miró per a aquest mes de setembre. Els i les participants del fòrum virtual han pogut d'endinsar-se en la trama que amaguen un grup d'homes poderosos per evitar que les dones puguen accedir al poder. Un thriller feminista i original, amb un llenguatge directe i periodístic que no deixa ningú indiferent.

NO FICCIÓ

 
1. Benicarló, 1841-1965. No són poques les poblacions que desitjarien comptar amb una historiografia tan rica i rigorosa com la que va preparar l'historiador Juan Luis Constante amb Benicarló, ara fa uns anys. Una obra enciclopèdica de luxe, en tres volums, que arreplega, analitza i divulga l'avenir d'aquesta ciutat del Maestrat des de l'any 1841, quan es crema el vell arxiu medieval, fins quasi els nostres dies.

2. Olivo y aceites de calidad. Les oliveres i l'oli és un símbol de la península ibèrica, però, què es pot dir de la vessant industrial de l'oleïcultura. Els enginyers agrònoms Joan Tous i Josep Maria Franquet aborden aquesta extensa obra enciclopèdica en la qual hi analitzen totes les facetes del sector: les varietats, els tipus de cultius, les maquinàries, sense deixar de banda un complet apartat històric sobre l'època daurada dels olis de les comarques meridionals catalanes.

3. Maquis i masovers. Després de la Guerra Civil, els comunistes van plantar cara al règim franquista amb les partides de maquis. A les muntanyes d'Aragó, València i Catalunya va actuar l'AGLA, l'Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón, formada per antics combatents i per persones que fugien de la repressió. Aquest llibre de l'historiador Raül González Devís tracta la qüestió del maquis des de la relació amb els habitants d'aquestes regions perifèriques i disseminades.

4. El parlar de Càlig. L'estiu de 2016 s'estrenava aquest assaig filològic en el que Berta Sans explorava la varietat lingüística del seu poble, Càlig, al Baix Maestrat, a partir d'un complet anàlisi fonètic, morfològic, sintàctic i lèxic, en el que destaca un extens vocabulari de paraules i expressions típicament locals, un autèntic patrimoni oral a conservar.

5. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Passen els anys i continua sent un clàssic imprescindible per als amants d'aquest ingredient tan nostrat i a la vegada, tan menyspreat per la seua fama de succedani. El receptari que va publicar la Fundació Alícia i diversos cuiners i restauradors catalans ha demostrat que la garrofa és un aliment saludable i versàtil, que sorprendrà als paladars propis i estranys.

Es va presentar "De quan es pagava un paó a l'any", l'obra guanyadora del Premi de Recerca Jordi Fontanet d'Amposta

El Premi de Recerca Jordi Fontanet va ser el protagonista a Amposta el passat dijous 26 de setembre, i ho va ser amb un doble motiu, ja que el mateix acte va servir per presentar l'obra publicada reconeguda amb la primera edició i anunciar el guanyador de la segona.

Així, els historiadors Antoni Cartes i Sabina Colomé, triomfadors en la convocatòria inicial d'aquest guardó d'investigació local, van presentar el llibre "De quan es pagava un paó a l'any", una obra que fa una visió de l'Amposta medieval a través de la documentació dels capbreus de rendes reials. Així, com van exposar els autors, amb la consulta d'aquests textos, alguns inèdits, s'ha pogut establir com era la vida dels ampostins i ampostines dels segles XIII, XIV i XV, en un moment en que el terme de la vila era més extens que l'actual i diversificat en secà, regadiu, salines i pastures. La recerca també retrata el nucli urbà, tot delimitant alguns carrers i situant-hi edificis públics, cases privades i comerços.

I si Cartes i Ortí havien guanyat el I Premi de Recerca Jordi Fontanet, el segon ha estat per al periodista Andreu Caralt per la investigació "La Guerra Civil a Amposta (1936-1939)". Expert en memòria històrica, Caralt ha estat reconegut per un treball al voltant del conflicte bèl·lic vist des de la societat ampostina.

Imatges: Ajuntament d'Amposta

Preparant novetats: "De quan es pagava un paó a l’any" de Toni Cartes i Sabina Colomé

"De quan es pagava un paó a l’any", obra guanyadora del I Premi de Recerca Jordi Fontanet d'Amposta, completa l’escassa bibliografia existent sobre l’Amposta baixmedieval, ampliant la perspectiva sobre qui eren i com vivien els ampostins dels segles XIV i XV. Gràcies a l’anàlisi de la documentació històrica, alguna de la qual mai s’havia consultat, els autors brinden noves hipòtesis que permeten configurar una visió de conjunt d’aquesta vila medieval, un territori molt més ampli que el de l’Amposta actual i que s’estenia de la Carrova al mar, del cim del Montsià a l’Ebre i des d’aquest punt fins al mar.

Una anàlisi de l’Amposta feudal de la darreria del segle XIII i fins al segle XV, en la qual es pot descobrir quina era la delimitació del terme, quines famílies dominaven les propietats i quins usos es donaven a les diferents partides. Un terme integrat per terres de secà, de regadiu i espais de pastura, a més de terrenys aptes per a l’establiment de salines, per a la producció de sosa i també per a la pesca a les llacunes. A més, paral·lelament, la recerca fa una aproximació al nucli de la vila, en delimita alguns carrers i hi situa edificis públics, habitatges privats i comerços com les tavernes i els forns. 

Els autors

Toni Cartes Reverté (Sant Carles de la Ràpita, 1985) és llicenciat en Història, màster en Arqueologia Clàssica i màster en Gestió de Patrimoni Cultural. Ha estat col·laborador tècnic del Museu de les Terres de l’Ebre, a més de ser coordinador del Museu de la Mar de l’Ebre. Autor de diversos articles sobre el món romà de les Terres de l’Ebre, ha participat en publicacions com "El canal que porta la vida. 150 anys del Canal de la Dreta de l’Ebre" (2008) o "Entre Tàrraco i l’Ebre. L’Ametlla de Mar a l’Antiguitat" (2014). Actualment treballa a l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita.

Sabina Colomé Ortí (Amposta, 1992) és graduada en Història de l’Art, màster en Gestió del Patrimoni Cultural, està cursant un postgrau en Direcció d’Arxius. Ha estat tècnica freelance del Museu de les Terres de l’Ebre. L’any 2016 va ser becada per a fer una recerca etnològica amb el títol "L’arribada de la llum elèctrica a Amposta: una transformació urbana i social". Actualment la seva investigació se centra en els processos inquisitorials i civils contra les bruixes a les Terres de l’Ebre.