Apunta't al Club Lector

dijous, 28 de febrer de 2013

Un tast de "Marc i el poder sobre el temps"

Us deixem un tastet amb les primeres pàgines de la novel·la infantil "Marc i el poder sobre el temps", de l'autora alcoiana Mercè Climent (a qui podeu seguir al seu bloc), amb il·lustracions d'Àgueda Climent. El llibre, que narra les aventures de Marc, un xiquet de Muro que obté el poder de controlar el temps, està dirigit a xiquets i xiquetes d'entre 8 i 11 anys, i compta amb una proposta didàctica per a treballar a les aules.

"Més enllà de l'Ebre". Article de Josep-Lluís Carod-Rovira

Hi ha país més enllà de l'Ebre. També hi ha societat, i cultura, i pobles que travessen el cabdalós riu. Hi travessen el següent, no tan gran, però igualment simbòlic, el Sénia. És el que exposa en Josep-Lluís Carod-Rovira al seu article "Més enllà de l'Ebre", publicat a Nació Digital. En el text, el polític i escriptor parla d'aquestes terres de cruïlla i a la vegada, de perifèria respecte els seus centres. Com a exemples argumentatius, a més més, s'hi fixa en Onada Edicions, en concret en l'obra "Gerard Vergés i Príncep", la biografia del gran autor tortosí.

Mentrestant, Emigdi Subirats, de Campredó (Baix Ebre), acaba de presentar, no fa gaire, la biografia del gran poeta tortosí Gerard Vergés. L’obra ha estat publicada per Onada Edicions, una editorial situada a Benicarló (Baix Maestrat), ja al País Valencià, en la seva col·lecció Gent Nostra. Es tracta d’una iniciativa editorial al servei d’aquesta terra de cruïlla que configuren el sud del Principat, el nord valencià i el Matarranya, una realitat humana i cultural que sovint passa desapercebuda als ulls de molta gent. 

La Mancomunitat de la Taula del Sénia, les comarques de la diòcesi de Tortosa, les relacions riba i riba del riu Sénia, els mitjans de comunicació, i com no, la cultura popular… són altres dels esments de Carod-Rovira per arrodonir en la idea d'aquestes terres a les quals des de l'editorial Onada hi volem oferir un servei de promoció i difusió cultural. L'article, que podeu llegir tot clicant ací, acaba apuntant una de les problemàtiques més serioses que hi viuen les comarques nord-valencianes i ebrenques: el coll d'embut dels transports entre Castelló i Tarragona: "Massa lluny de Barcelona, les Terres de l’Ebre, a massa distància de València, el Maestrat i els Ports, mai no han estat assumides com una prioritat nacional, plenament. Però és evident que la pèssima comunicació de persones, mercaderies, idees i llengua, amunt i avall, no és cap casualitat, per més que impedir-ne el trànsit fluid sigui un desastre per a l’activitat econòmica, de tot l’eix mediterrani, no sols el catalanoparlant", apunta l'autor.

dimecres, 27 de febrer de 2013

Muniatto estarà de fira en fira al març i a l'abril

Amb l'arribada de la primavera, les Contalles de Muniatto tornen a eixir a la carretera per estar en algunes de les fires de les nostres comarques. 

Així, per al cap de setmana del 9 i 10 de març, el personatge creat per les Germanes Besolí es desplaça fins a Godall, que celebra la seua Fira de l'Oli.

Per al mes d'abril, el 6 i 7, Muniatto marxa al Matarranya per acudir a la Fira medieval de Cretes, i a la setmana següent, el 13 i 14 d'abril, estarà a la Fira de la Mel del Perelló.

Finalment, l'agenda del xiquet Muniatto acaba el 20 i 21 d'abril, a la Fira Literària que se celebre al poble de Jesús.

D'aquesta manera, si voleu passar un cap de setmana diferent, hi podeu acudir a aquestes quatre propostes, i allí hi trobareu a Muniatto i totes les seues aventures, i tal volta, alguna nova de trinca d'enguany.

dimarts, 26 de febrer de 2013

Traços de Muniatto


Els primers esbossos del xiquet Muniatto fets per la seua il·lustradura, l'Ester Besolí. Amb catorze aventures ja publicades, en Muniatto s'ha convertit en el personatge literari infantil més conegut i reconegut de les Terres de l'Ebre (bé, a Amposta ho deixem en empat amb Miquelet Setencàrrecs).

Dibuix extret del bloc Els Contes de Muniatto.

dilluns, 25 de febrer de 2013

Preparant novetats: "Marc i el poder sobre el temps"


La primera de les novetats literàries d'Onada Edicions per a aquesta primavera del 2013 ens arriba des de les comarques centrals valencianes. "Marc i el poder sobre el temps" és una novel·la infantil de l'autora Mercè Climent, amb il·lustracions d'Àgueda Climent. Dirigida per a xiquets i xiquetes d'entre 8 i 11 anys, coneixem la història de Marc, un nen com qualsevol altre del poble de Muro, però que un dia rep un misteriós regal d'un encara més misteriós rodamón: poder parar el temps a la seua voluntat.

El llibre forma part de la Sèrie Roja de la Col·lecció La Feram de Literatura Juvenil, i es completa d'una guia didàctica per a treballar la lectura a l'aula o a la llar.

divendres, 22 de febrer de 2013

Els "Teatre fàcil" optaran al Premi Samaruc

Les dues obres de la col·lecció Teatre fàcil, "Àngel, l'amic imaginari" i "Benvinguda la tardor", de Joaquina Plaza i Irene Verdú, i il·lustracions de Noèlia Conca, són els llibres que des d'Onada concurreixen als Premis Samaruc de Literatura Infantil i Juvenil, que anualment convoca l'Associació de Bibliotecaris Valencians i que enguany aplega a la 21ena edició.

Els Samaruc són un dels guardons de referència pel que fa la literatura per als més menuts, i comprenen a totes aquelles obres escrites i il·lustrades per autors i autores valencians, escrits en valencià i editats l'any anterior. Hi ha dues categories: Infantil i Juvenil. Des de 1993, narradors de la talla d'Enric Lluch, Carme Miquel, Manel Alonso, Toni Cucarella o Pep Castellano l'han obtingut. La resolució de l'edició del 2013 es coneixerà cap finals de maig.

 

Noves tarifes d'enviament a Onadaedicions.com

Actualment, a onadaedicions.com tenim implantades unes tarifes d'enviament de les comandes fetes mitjançant la nostra pàgina web, pensades per tal de facilitar la compra als lectors i lectores, i poder adquirir les obres d'Onada Edicions des de qualsevol punt de les nostres comarques en qualsevol moment.

Així doncs, si la comanda és superior als 25 euros, les despeses d'enviament són gratuïtes.
En aquest cas, el pagament de la comanda pot ser de manera anticipada (Paypal o transferència), o per reemborsament en el moment de la recepció (el client es fa càrrec de la comissió de reemborsament). La tramesa arribarà a destí al voltant d'1-2 dies en fer la comanda.

I si la comanda és inferior als 25 euros, hi ha les següents opcions:

Enviament per servei de Correus. Les despeses d'enviament són gratuïtes. En aquest cas, el pagament de la comanda ha de ser de manera anticipada, bé per Paypal o per transferència bancària. La tramesa arribarà a destí al voltant de 4-6 dies en fer la comanda.

Enviament per servei de missatgeria privada. Les despeses d'enviament són de 5 euros. En aquest cas, el pagament de la comanda pot ser de manera anticipada (Paypal o transferència) o per reemborsament en el moment de la recepció. La tramesa arribarà a destí al voltant d'1-2 dies en fer la comanda.

Per a qualsevol dubte o aclariment, podeu consultar-nos a onada@onadaedicions.com o al telèfon 964 47 46 41.

Els llibres de cuina d'Onada Edicions



Un tast de "Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena"

El proper dimarts 5 de març, a la Llibreria La Rambla de Tarragona, es presenta el llibre "Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena", una obra col·lectiva, coordinada per Magí Sunyer i Montserrat Palau, que arreplega les intervencions a les Jornades d'Homenatge que se'ls va retre al 2011.

I per anar fent boca, us deixem un tast amb les primeres pàgines de l'obra.

dijous, 21 de febrer de 2013

Crònica de l'acte "Manel Alonso, navegant entre la poesia i el relat"

Passat 1 de febrer, Meliana va acollir l'acte "Manel Alonso, navegant entre la poesia i el relat", organitzat per l'associació Els 4 Gats i en el qual l'escriptor puçolenc hi presentava dues de les seues darreres obres, el llibre de contes "Els somriures de la pena" i el poemari "Quadern dels torsimanys".


La crònica de la vetllada la podem trobar al bloc de Manel Alonso, Els mecanoscrits de Pouet, on a més a més de diverses imatges de les intervencions de l'autor i del cantant Ruben Durà, hi ha la transcripció de la xerrada que hi va oferir el presentador de l'acte, Francesc Collado, del qual exposem un fragment referit a "Els somriures de la pena":

Si periodísticament, com a reporter d’una suposada realitat, aquests contes són impossibles; narratològicament funcionen amb una admirable senzillesa i efectivitat. Situant-nos davant de la quotidianitat, el costum, la tradició, el folklore, la història recent de manera estranya, però convincent i humana. La seua narració té un to de rondalla oral contada a la vora del foc en les llargues nits dels nostres pobles i en la llarga nit sense llibertat (aquella de la qual parla Raimon en la seua cançó “La nit és llarga la nit” rememorant la foscor general que ens imposava el franquisme).

L'article sencer al bloc de Manel Alonso es pot llegir tot clicant ací.

Miquel López Crespí, entrevistat a la revista El Mirall

L'autor de sa Pobla ha estat entrevistat al darrer número de la revista El Mirall, corresponent al seu número 230, de gener-febrer d'enguany. El prolífic escriptor, qui va publicar l'any passat "Les vertaderes memòries de Salvador Orlan" amb Onada Edicions, ha comentat tant temes de l'actualitat cultural mallorquina, com dels seus inicis en el món literari o del seu parer al voltant dels premis literaris en català. L'entrevista sencera de la revista d'Obra Cultura Balear també es pot llegir al bloc de Miquel López Crespí, tot clicant ací.

La llengua és en perill. Els llibres en català no tenen tanta sortida com els publicats en castellà. Els grans mitjans de comunicació informen més que res de les obres dels escriptors estrangers. No existeix una política orientada a rompre la marginació del nostre autor. Amb tots aquests entrebancs, l'escriptor nostrat no pot professionalitzar-se. Sovint ha de dedicar-se a altres feines per a sobreviure, amb tot el que això suposa d'entrebancs per a bastir una obra sòlida com els professionals d'un altre país. La qual cosa no vol dir que, en aquestes circumstàncies tan difícils, no hagin sortit grans obres i grans escriptors. Però una flor no fa primavera. Parlam dels problemes que tenen per a donar a conèixer la seva obra centenars de novel·listes, poetes, autors de teatre, assagistes, músics, companyies de teatre... Que un o dos autors hagin aconseguit que la seva obra sigui coneguda i promocionada no vol dir que la situació general sigui bona. I nosaltres parlam de la situació general, no la d’un senyor en particular.

Es presenta a Tarragona el llibre "Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena"

Durant gairebé dues dècades, en Jaume Vidal Alcover i na Maria Aurèlia Capmany van revitalitzar la vida cultura de Tarragona. La literària parella va aplegar al Camp a principis dels 70, quan l'escriptor manacorí va entrar a la Delegació de la Universitat de Barcelona, que posteriorment esdevíndria l'actual Rovira i Virgili. Vidal Alcover, a més a més, va ser un dels principals impulsors del Departament de Filologia Catalana. 

Els dos, Capmany i Vidal Alcover, van marxar el 1991, amb nou mesos de diferència. En el seu record, al 2011 es va organitzar una sèrie d'actes, jornades i conferències, que han donat lloc al volum col·lectiu "Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena", coordinat per Magí Sunyer i Montserrat Palau.

El llibre es presentarà al públic el proper dimarts 5 de març, a partir de les 20 hores, a la Llibreria la Rambla de Tarragona (Rambla Nova, 99), i comptarà amb la participació de Jordi Ginebra, director del departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.

dimecres, 20 de febrer de 2013

"Vitis vinifera cataloniae" a Benicàssim

Dijous passat, la llibreria L'Àmbit de Benicàssim (la Plana Alta) va acollir la presentació de "Vitis vinifera cataloniae. Relats eròtics per a amants del vi", l'obra de Vicent Palatsí que marida la literatura eròtica i l'enologia de la terra. Us deixem una xicoteta crònica fotogràfica de l'esdeveniment.




dimarts, 19 de febrer de 2013

La Filoxera parla amb Jesús Maestro i el seu "Quebradero"

El nou llibre de Jesús Maestro, "Quebradero, una balada grunge", és un dels protagonistes que conformen el número de febrer de La Filoxera, el magazine cooltural benicarlando dedicat a tota mena de noves tendències. Ja a la mateixa portada de la revista podem veure a la model Mar Ta Q llegint les investigacions de Flavio Boidman en el bar Clarksdale al voltant de l'assassinat de Jeff Levee, un music tan genial com autodestructiu.

A l'interior, La Filoxera parla amb l'autor al voltant dels personatges, música i altres elements que ambienten Quebradero, un poble de carretera com qualsevol altre dels Estats Units, allà per 1994.

Una cosa es que escribas cobre cosas que a ti te gusten, otra cosa es que los personajes sean como tú; hay una parte que, aunque no quieras, está. Hay una partida de billar, las motos, las guitarras, todo forma parte de un mundillo. Probablemente si escribo otro libro, no tendrá nada que ver. La gracia está en crear mundos que tengan contextos y paisajes que tengan su sentido unitario. Una imagen que tenía muy constante, por ejemplo, era la del bar donde ocurre todo, es la del cuadro de Nighthawks: un bar alargado, todo con vidrio, hace esquina y es de noche. He pensado cosas así, de cosas que me gustan. El libro habla básicamente de bailarinas de stripteases, motos y un tío que es un policía atípico. Hablaba con alguien de la posibilidad de adaptarla al cine y le dije “esto es entre Cabeza Borradora de David Lynch y Canción Triste de Hill Street”.

L'entrevista sencera a Jesús Maestro es pot llegir en línia a La Filoxera, sobre la plataforma Issuu.

La carxofa, analitzada pel bloc Cuina Cinc

Tot i que la primavera cada cop s'apropa més depressa, encara hi som a temps per gaudir d'un bon plat de carxofes, un àpat ben saludable i natural, que pot combinar-se amb arrossos, carns, peix, i clar està, a soles. Precisament, la carxofa és la protagonista del darrer article del bloc gastronòmic Cuina Cinc, qui realitza un complet retrat sobre tot el que cal conèixer de la Cynara scolymus: les varietats (on no pot faltar la nostrada, la benicarlanda, però també la d'Amposta i el Prat -la carxofa, reina del Delta-, o la del Rosselló). També assenyala els seus origens, consells per a fer la compra, algunes receptes o les propietats que la col·loquen a un lloc privilegiat de la dieta mediterrània:

És diürètica, digestiva i molt baixa en calories. Qui no ha sentit a parlar de la dieta de la carxofa? Ajuda a mantenir les funcions del fetge. Conté cinarina, segurament heu vist una ampolla amb una etiqueta  vermella i una carxofa dibuixada amb el nom de Cynar, un aperitiu-digestiu Italià que pren el nom d'aquesta substància, la cinarina. La carxofa incrementa la secreció biliar i rebaixa el colesterol. Rica en minerals, vitamines i fibra.

Podeu llegir la resta de l'article tot clicant ací.

I a més a més, l'autora de Cuina Cinc recomana el llibre "La cuina de la carxofa de Benicarló" com a manual per traure-li tot el profit a aquest fruit. L'obra, presentada al passat mes de gener dins la Festa de la Carxofa (que també esmenta l'article), és un receptari de l'Agrupació de Restaurants de la ciutat maestratenca, on la carxofa té la categoria de Denominació d'Origen.

Cuina Cinc és una mostra del bon moment pel qual passen els blocs gastronòmics i culinaris en català. Des d'octubre de 2011 ha publicat prop d'una cinquantena d'entrades, farcides d'informació, consells i encant, que li han valgut ésser un dels cinc finalistes als Premis Blocs Catalunya 2012.

dilluns, 18 de febrer de 2013

"Eixarms i pèrdua", els Cantaments d'Ivan Brull ressenyats per Joan Todó

L'escriptor senienc Joan Todó ha ressenyat el poemari d'Ivan Brull al seu bloc Fàstic. L'autor de "A butxacades" hi dedica un extens article, amb el titol "Eixarms i pèrdua", en el qual hi desgrana el primer llibre de l'autor de Silla, "Cantaments", amb el qual hi va guanyar el Premi Bru i Vidal Ciutat de Sagunt de Poesia a l'any 2010, tot sent publicat per Onada.

Precisament, abans que res, Todó reflexiona al voltant de la irrupció d'un nou nom al panorama literari, com va ser el cas, llavors, d'Ivan Brull: "en el debut, l’autor se’ns dóna tot", apunta la ressenya. Tot seguit, aborda les diverses temàtiques sobre les quals se substenta el llibre i que varia des de la intimitat de la reflexió existencial del poeta fins a la seua relació amb el món que el rodeja, així com un paper destacat per a la família i per a la parella: "l'afany mateix de dir-ho tot", assenyala Todó.

Per aquí mateix, el llibre suggereix què pot ser la poesia avui dia: un enyor de si mateixa. Ja des de la creació d’un mot nou per al títol, “cantaments”: una derivació de “cants” que, alhora que imita la construcció del mot “pensaments”, ens dóna un ressò dels “encantaments”, i reuneix la cançó, la meditació i el conjur màgic en una sola paraula. 

La ressenya sencera de "Cantaments" es pot llegir tot clicant ací.

divendres, 15 de febrer de 2013

L'obra de Manel Joan i Arinyó a les seues "Homílies"

Les "Homílies d'Arinyó" és el bloc estrenat fa unes setmanes per Manel Joan i Arinyó, un espai carregat com ell mateix apunta de "sermons profètics, exaltats i llunàtics": especialment articles i fragments de la seua obra literària, marcats pel particular i característic estil de l'escriptor de Cullera.

En les últimes entrades d'aquestos "sermons", Arinyó ha penjat parts d'alguns dels llibres que ha publicat amb Onada. Així doncs, de "Cubaneta meua", escrita junt Xesco Guillem, podem fer un tast del capítol 28:

Talment la realitat cubana actual, marcada a foc i ferro per les urpes del període dit especial, l’amor entre Joan i Graciela també havia nascut en circumstàncies excepcionals. A ell, que travessava el moment més baix de la seua existència, el movia una necessitat imperiosa d’afecte i de sexe. Ella, abandonada traïdorament per Felipe, era així mateix víctima, sense saber-ho, de la desmoralització col.lectiva del seu poble, sumit en la misèria, l’exili desesperat, el jineterisme i la picaresca. Joan va ser un miratge en la seua vida. Representava la riquesa, el redreçament econòmic del país, la vitamina C per a la joventut. Aleshores, disciplinada fins a la medul·la, va acatar la triple missió, transcendentalíssima per al futur de Cuba, que li encarregà el Líder Màxim.

D'una altra narrativa, "Fem un trio. El fascinant món de la ploma", hi podem gaudir del pròleg i el primer capítol.

Maleïda primera frase! Qui m’ho havia de dir! Amb trenta llibres publicats i dos o tres d’inèdits, fa més d’un mes que els nervis em devoren perquè no se m’ocorre la frase per trencar el gel i començar amb bon peu aquest original. Si açò ho llegeix un escriptor –coses més rares passen-, sabrà de seguida a què em referisc. La resta de mortals també deu haver sentit parlar del tema: la primera frase, el primer paràgraf, el to que agafa l’obra des del començament i que t’empeny a tirar-la endavant d’una manera i no d’una altra.

I a hores d'ara, el darrer a incorporar-se també ha estat el darrer llibre que Manel Joan i Arinyó ha publicat amb Onada, "Versos blancs", una antologia de la seua obra poètica, que abasta composicions com aquest L'amant:

Vingué l’amor i tenia els teus ulls,
aquests ulls teus que em miren amb desig
irreverent. A noces em convides?
Si, confident del misteri, només
t’he parlat amb el silenci, amant
pur aterrit davant la lenta cursa
dels estels, és perquè, summa delícia,
el nostre amor, ¿em sents?, de tan intens
ja no te’l puc ni confessar, Amor.

dijous, 14 de febrer de 2013

"De política i planificació lingüística", ressenyat al TSC

La filòloga Marina Massaguer ha ressenyat el darrer llibre de Miquel Àngel Pradilla a les pàgines de la revista científica Treballs de Sociolingüística Catalana, en el seu número 22. "De política i planificació lingüística", publicat a la primavera del 2011 dins la col·lecció La Nau, és el compendi, com apunta Massaguer, de cinc articles al voltant del camp de la sociolingüística, en concret en el cas català actual.

Així doncs, en l'extensa ressenya de la filòloga tarragonina, hi ha un passeig per les cinc parts esmentades. De la primera, "La catalanofonia. Una comunitat a la "recerca de la normalitat lingüística", hi recomana la seua lectura a les aules d'estudiants, atès "la capacitat per sintetitzar informacions complexes, transmetre-les amb claredat i, alhora, analitzar-les amb profunditat."

Tot seguit, l'obra de Pradilla tracta la immigració a "L’alteració demolingüística de les noves migracions. Una oportunitat per a la llengua catalana?", i la planificació del corpus i l'estatus en el cas valencià a "Llengua de tribu i llengua de polis. Reflexions apressades sobre la planificació lingüística domèstica".

Els dos darrers capítols estan centrats en àrees geogràfiques més concretes: les terres de cruïlla entre València i Catalunya a "Aproximació demolingüística a les comarques de la diòcesi de Tortosa" i el Camp de Tarragona al següent, que han comptat amb la participació d'Albert Fabà i Joaquim Torres.

En conclusió, hi ha una bona pila de raons per llegir De política i planificació lingüística: en primer lloc, com comentava al principi, per la capacitat de l’autor de comunicar idees molt complexes amb una gran claredat (la lectura és agradable, i això sempre és important); en segon lloc, perquè és apte per a un ampli ventall de perfils, des d’acadèmics i estudiosos, passant per tècnics, per estudiants o per qualsevol persona interessada en l’ús de la llengua; en tercer lloc, per les dades que aporta sobre la situació de la llengua en cada un dels territoris i perquè no confon, com de vegades passa, la situació de la llengua catalana amb la situació de la llengua a Catalunya; en quart lloc, per l’anàlisi aprofundida de la realitat en una sèrie de regions concretes especialment interessants des del punt de vista demolingüístic, i, finalment, per la lucidesa de les anàlisis i perquè aquestes anàlisis estimulen el lector a anar més enllà i treure les seves pròpies conclusions.

L'article de Marina Massaguer es pot llegir a continuació, mentre que el número 22 de la revista de Treballs de Sociolingüística Catalana es pot trobar tot clicant ací.

dimecres, 13 de febrer de 2013

Dos diplomes reconeixen els Premis Gourmand obtesos per Onada Edicions el 2012

Ja ens han arribat a Onada els certificats que acrediten els dos Premis Gourmand 2012 que s'han endut les obres de la col·lecció gastronòmica La Teca.

Ací hi ha el corresponent a "La pastisseria i la cuina de la garrofa", de la Fundació Alícia, que hi va obtindre el premi al Millor llibre de postres d'Espanya-Catalunya.


I tot seguit, el que assenyala a "La cuina del Delta de l'Ebre", de l'Associació Local de la Dona de la Cava, com el Millor llibre de cuina mediterrània d'Espanya-Catalunya.


Dos guardons que reconeixen la qualitat dels llibres de La Teca, la col·lecció d'Onada Edicions que busca conjugar la bona cuina amb receptes i productes, tradicionals o innovadors, de les nostres comarques, com ha estat la darrera novetat, "La cuina de la carxofa de Benicarló".

Es presenta la biografia de Gerard Vergés i Príncep a l'Aldea


Després dels actes a Tortosa i Amposta, la literatura de Gerard Vergés i Príncep, el gran autor ebrenc, arriba aquest dissabte a l'Aldea. La presentació serà al saló de plens de l'Ajuntament, a partir de les 19 hores, i comptarà amb la presència del mateix Gerard Vergés, d'Emigdi Subirats, autor de la seua biografia, de la presidenta d'Òmnium Terres de l'Ebre, Dolors Queralt, i de la regidora de Cultura de l'Aldea, Estela Estorach.

dilluns, 11 de febrer de 2013

"Ara, Estellés", ressenyat per l'alumnat de l'IES Joanot Martorell

Reproduim la ressenya de la presentació del llibre "Ara, Estellés" i que va ser publicada per l'alumnat de l'IES Joanot Martorell de València, dins del seu bloc El Quadern Blau. L'article forma part d'un conjunt de ressenyes de mostra, emprades com a material didàctic per acometre aquest gènere literari.

Divendres 8 al centre cultural Octubre es féu la presentació del llibre en qüestió, aquesta presentació fou donada per tres dels escriptors de l'obra, i després tingué lloc en la mateixa sala un xicotet concert dels col·laboradors del disc de l'obra , Ximo Caffarena i Quim Sanç. 

En quant a la presentació del llibre fou perfecta, els escriptors que la dugueren a terme foren precisos, no es varen entretenir en res, i transmeteren a tota la sala la passió per Estellés, la necessitat de crear aquesta obra, i el gran valor i esforç que comporta el llibre que es presentava. 

Pel que respecta al llibre, i basant-me en l’exposició dels autors i lo en el que va llegir un d’ells, el crec indispensable per a tot aquell amant de la poesia d’Estellés i en general la catalana, i també per als que es vulguen introduir en aquest món. El llibre és molt complet, en ell es troben 12 poemes d’Estellés i la seua versió en música valenciana tradicional, amb la col·laboració de molts artistes, en un disc incorporat i una xicoteta biografia d’Estellés on es mostren les seues característiques més singulars i normals. 

Deprés de la xicoteta, però completa, presentació tingué lloc el concert de Ximo Caffarena i Quim Sanç que delitaren a tota la sala amb algunes de les cançons del disc, les quals foren tan divertides com emocionants. 

En general, la presentació fou esplèndida i divertida, fet que, a més, t’incita a comprar el llibre i a viure més experiències com aquesta.

"Gerard Vergés i Príncep" al Més Ebre

El periòdic Més Ebre s'ha fet ressò de la propera presentació de la biografia de Gerard Vergés i Príncep, a càrrec d'Emigdi Subirats, a la localitat de l'Aldea, el proper dissabte 16 de febrer a la vesprada.


divendres, 8 de febrer de 2013

Bona literatura i bon vi: "Vitis vinifera cataloniae" a Benicàssim


El proper dijous 14 de febrer, a partir de les 19.30 hores, la llibreria L'Àmbit, a Benicàssim, serà l'escenari per a la presentació de "Vitis vinifera cataloniae", els relats eròtics per a amants del vi de Vicent Palatsí, una de les obres més destacades en la literatura valenciana recent.

L'acte comptarà amb la participació de l'autor, qui estarà acompanyat de la periodista Anna Tàrrega. I com ja és un clàssic en les presentacions de l'escriptor castellonenc, hi ha haurà un bon tast de vins de la terra a La Dispensa i posteriorment a Las Osas.

Una foto del llibre de la cuina amb olis del Territori Sénia


Aquesta imatge l'hem trobada a la pàgina web de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, i reuneix dues de les parts que han fet possible el receptari "Cocina de aceites de variedades tradicionales Territorio Sénia": d'una banda, per la Mancomunitat, en Jaume Antich i na Tere Adell, i per l'altra, per la Fundació Alícia (autora de les propostes culinàries), en Toni Massanés i en Jaume Biarnés.

dijous, 7 de febrer de 2013

La revista Olivarama parla de la "Cocina de aceites de variedades tradicionales Territorio Sénia"

La indústria de l'olivera i l'oli també té la seua pròpia publicació: la revista Olivarama, que puntualment informa de tot allò relacionat amb el sector: novetats, fires, entrevistes, tecnologia i ciència, varietats, etc. i també un espai per a la producció cultural que sorgeix arran de les oliveres.

Eixe ha estat el cas del llibre "Cocina de aceites de variedades tradicionales de Territorio Sénia", el receptari de la Fundació Alícia que ha estat ressenyat en el darrer número d'Olivarama, el 25, corresponent a Gener-Febrer de 2013.

La ressenya, que a l'igual que la revista, alterna el castellà i l'anglès, hi destaca el paper que hi pot donar als fogons varietats com la cuquello, la farga o la morruda, a la vegada que ajuda al públic a reconèixer i traure-li el suc als olis monovarietals.

Tras la lectura de esta magnífica obra, el consumidor sabrá apreciar la calidad de estos deliciosos productos, y, sobre todo, estará capacitado para emplear la variedad que más se ajuste a cada propuesta culinaria, en función de sus sabores y matices.


Clicar sobre la imatge per a ampliar

La "gonia" vista per Carles Lluch al seu bloc Els exilis

El professor, crític, escriptor i blocaire Carles Lluch s'ha fixat en una de les paraules que podríem considerar pròpies del parlar del Maestrat i de les Terres de l'Ebre: "gonia", un mot que, com apunta, no hi apareix ni al DCVB d'Alcover-Moll. Però sí ho fa en el "Vocabulari de cruïlla", la gran obra de Joan-S. Beltran i Cavaller que recull bona cosa dels vocables que emprem per aquestes terres a mig camí entre el nord i el sud de la llengua, i que ha esdevingut una peça indispensable per a conèixer el com parlem a l'àrea del dialecte tortosí.

Beltran hi fa constar: "Recollim ací un mot que no hem sabut trobar en cap recull lèxic i que tampoc no hem pogut documentar, tot i que es tracta d'un terme molt usat en la parla col·loquial". 
 El sentit de gonia és el de 'pressa': "No em dónes gonies!". També 'desfici o ansietat': "Xiqueta, quina gonia!". O també 'malestar': "No em toques amb les mans brutes, que em fas gonia".

"Gonia" és la darrera de les "paraules amb saó" que periòdicament tracta Carles Lluch el seu bloc Els exilis: d'altres han estat: esbelegar, bambar, esmondar, birbar, estopenc, escampavia, mostós i quera.  O també podeu fer-hi una ullada a les "paraules de cruïlla" que vam anar posant en el bloc de Premsa Onada farà cosa d'any i mig. Tot per difondre i mantindre vius aquestos mots ben nostrats!

Els llibres de les oliveres monumentals del Territori Sénia, ressenyats a Saó

En els darrers temps, les oliveres, monumentals i mil·lenàries, han esdevingut un veritable símbol del que s'ha vingut a denominar Territori del Sénia, les terres de cruïlla entre València, Catalunya i Aragó. Com exposa Josep M San Abdón en el seu article Les oliveres mil·lenàries, patrimoni natural del territori Sénia, la seua bellesa va propiciar que es començaren a pagar grans sumes per tal d'utilitzar-les com a decoració, una pràctica que avui en dia està prohibida.

En queden 4.157 exemplars, que han de tindre una alçada superior als 1,3 metres i un perímetre de tronc de 3,5 per ser considerades monumentals. La majoria es troben concentrades pels termes de La Jana, Canet lo Roig i Ulldecona, però en podem trobar a altres quinze municipis del territori Sénia.

En l'article a la revista Saó, San Abdón es fa ressò de les dues obres que Onada va publicar l'any passat referides a aquest patrimoni natural: una és "Olea europaea 'Farga'" és un recull d'imatges "de bellesa extraordinària" preses pels fotògrafs txecs Tomas Micek i Milada Micek, experts de prestigi internacional en fotografia natural, i que compta amb un pròleg de Federico Mayor Zaragoza "en què destaca que nombroses generacions han contemplat aquests arbres com a símbol de pau".
L'altre llibre és de temàtica gastronòmica: "Cocina de aceites de variedades tradicionales de Territorio Sénia", un receptari de la Fundació Alícia en què aprofita les potencialitats de cadascun dels diversos olis que es produeixen.

L'article sencer de Josep M. San Abdón es pot llegir tot seguit:

dimecres, 6 de febrer de 2013

"Un pont sobre el meridià", presentat per Josep Tur

La pàgina web d'El Pont Cooperativa de Lletres ha penjat la presentació que hi va fer Josep Tur per l'acte que va dur, passat dia 25 de gener, a "Un pont sobre el meridià" al Palau de Vivel de la Vall d'Uixò. 

L'autor del text recórre breument els tretze relats que composen l'obra, tot apuntant en un parell de línies, la seua temàtica o la seua riquesa literària, tot recolzant-se en fragments de cadascún dels capítols, des de La corbata de Vicent Almela fins a Barraqueta tunejada de Vicent Sanz.

Personatges encorbatats que inauguren aeroports tot anunciant que un A380 de la Japan Airlines serà el primer avió comercial de la història que aterrarà a la pista de l’aeroport i quan arriba el moment l’avió sobrevola la pista durant unes mil·lèsimes de segon i desapareix ràpidament del camp visual dels assistents, “deixant al cel un rastre d’incredulitat” i bloquejades i paralitzades totes les autoritats assistents “per una por tan misteriosa com contagiosa (La inauguració de Joan-Bta Campos).

Josep Tur apunta en aquesta presentació, que a banda del territori i el temps (l'ací i l'ara), els relats també es troben el terreny de la "denúncia, la crítica a uns comportaments massa estesos, massa comuns. Comportaments que moltes voltes han volgut justificar-se per estar al servei de conceptes tan manipulats com el progrés, el benestar, la modernitat."

Finalment, Tur es fa ressò de l'entrevista que Josep M. San Abdón va fer a Vicent Sanz, en qualitat de coordinador d'aquest primer volum col·lectiu dels autors i autores d'El Pont Cooperativa de Lletres. El segon, que rebrà el títol de "Ponts suspensius", veurà la llum de cara al proper Sant Jordi.

[Vídeo] Presentació pública del llibre "La cuina de la carxofa de Benicarló"

El passat divendres, 25 de gener, el Magatzem de la Mar de Benicarló va acollir la presentació pública del nou llibre gastronòmic "La cuina de la carxofa de Benicarló" / "La cocina de la alcachofa de Benicarló". L'acte va omplir el recinte de gom a gom, i va comptar amb les intervencions de dues Carxofes d'Or: la periodista radiofònica Pepa Fernández, i l'exfutbolista, entrenador i comentarista Àngel 'Pichi' Alonso. També hi van participar el cuiner Manolo Rico, com a representant dels autors de l'obra, l'Agrupació de Restaurants de Benicarló, Ramon París, representant d'Onada Edicions, i Marcelino Domingo, alcalde de la ciutat.

dimarts, 5 de febrer de 2013

"Un pont sobre el meridià" es va presentar a la Vall d'Uixò

El Palau de Vivel, a la Vall d'Uixó (Plana Baixa) va ser l'escenari per a la presentació d'"Un pont sobre el meridià", el recull de contes i relats que han dut a terme els membres d'El Pont, la cooperativa d'escriptors de les comarques castellonenques. Es tracta d'una obra que mostra el bon nivell literari que hi còrre per aquestes contrades, a banda i banda del meridià de Greenwich, al qual hi fa referència el títol, i a la vegada, pretén ésser una carta de presentació per difondre aquesta literatura entre el públic. El relats del recopilatori, en el qual hi van intervindre tretze autors i autores, només hi tenia una condició prèvia: havien d'estar ubicats en el territori d'El Pont i en els nostres dies, és a dir, havien de retratar algun aspecte de l'espai geogràfic sobre el qual actua l'entitat.

L'acte de la Vall d'Uixò va estar organitzat per la Societat Cultural Amics de la Vall, representada per la seua presidenta, Roser Benivent, a qui va acompanyar Vicent Jaume Almela com a president d'El Pont. Junt ells dos, tres autors i autores que hi han pres part de la iniciativa literària: dos vallers, Nel·lo Navarro i Vicent Almela, i una borrianenca, Rosabel Gumbau. Tots tres van llegir diversos fragments del llibre. Josep Tur va fer la tasca de presentador.





El Jaume (Vidal Alcover) i la Maria Aurèlia (Capmany) vistos per Josep Bargalló

El manacorí Jaume Vidal Alcover, autor d'una extensa obra poètica, narrativa i assatgística, va arribar a la ciutat de Tarragona al 1972. Ho va fer en qualitat de professor per a la Delegació de Tarragona de la Universitat de Barcelona, llavor de l'actual Universitat Rovira i Virgili. Vidal Alcover es va integrar de seguida a la nova destinació, i va ser un dels principals impulsors del Departament de Filologia Catalana, i junt la seua parella, Maria Aurèlia Capmany, notable dramaturga, novel·lista i assatgista barcelonina, van sacsejar la vida cultural del Camp de Tarragona.

Vidal Alcover i Campany van marxar el 1991. Ell, al gener, i ella, a l'octubre. Vint anys després, al 2011, el mateix Departament de Filologia Catalana va organitzar unes jornades en record de les dues figures, de la seua obra, i també, de la seua relació amb Tarragona. D'ací va sortir el llibre "Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena", editat al passat novembre, que compta amb aportacions d'estudiosos i estudioses com ara Maria Antònia Ferrer, Isabel Graña o Ramon X. Rosselló, entre d'altres.

Entre d'aquestos altres hi ha Josep Bargalló, qui ha publicat el seu article "El Jaume i la Maria Aurèlia a Tarragona, aquells anys" al seu bloc personal. En el text, que es pot llegir tot clicant ací, el de Torredembarra evoca la seua etapa d'estudiant sota el mestratge de Vidal Alcover i l'impacte de la parella en el món cultural i intel·lectual tarragoní de la dècada dels 70 i 80, així com el compromís que hi tenien amb l'ensenyament.

Els espais mentals que el Jaume i la Maria Aurèlia ens van obrir anaven de la tradició familiar modernista i més o menys noucentista a la cultura literària del moment i l’acadèmica més formal, però transitaven també per la creativitat contemporània que esclatava amb el final del franquisme -del cinema i el còmic al cabaret i la cançó-, el convenciment cultural d’un país que anava de Fraga fins a Maó i de Salses fins a Guardamar i el compromís amb una determinada visió de justícia social. Uns espais mentals que transitaven també pels espais físics que el Jaume i la Maria Aurèlia ens obriren de bat a bat: els pisos del carrer Pin i Soler i de la Catedral, a Tarragona, durant el curs, amb alguna escapada al pis de Barcelona -jo mateix, el juliol que vaig fer les oposicions a càtedra d’Institut, vaig estar-m’hi uns dies, sol, amb l’única “companyia” del gat de la Maria Aurèlia, que no va acabar d’acceptar la presència d’aquell intrús.

dilluns, 4 de febrer de 2013

El capítol 28 de "Cubaneta meua"

Ja farà prop de tres anys, a l'abril del 2010, a Onada publicàvem la tercera edició de la novel·la de Xesco Guillem i Manel Joan Arinyó "Cubaneta meua", una història d'amor i desamor, d'alegria i tristesa entre el valencià Joan Oroval i la cubana Graciela. I ara, per fer una mica de curiositat en aquells lectors i lectores que encara no conèixen l'obra, Arinyó ha penjat al seu bloc, les "Homílies d'Arinyó", el capítol 28 d'aquest títol:

Talment la realitat cubana actual, marcada a foc i ferro per les urpes del període dit especial, l’amor entre Joan i Graciela també havia nascut en circumstàncies excepcionals. A ell, que travessava el moment més baix de la seua existència, el movia una necessitat imperiosa d’afecte i de sexe. Ella, abandonada traïdorament per Felipe, era així mateix víctima, sense saber-ho, de la desmoralització col.lectiva del seu poble, sumit en la misèria, l’exili desesperat, el jineterisme i la picaresca. Joan va ser un miratge en la seua vida. Representava la riquesa, el redreçament econòmic del país, la vitamina C per a la joventut. Aleshores, disciplinada fins a la medul·la, va acatar la triple missió, transcendentalíssima per al futur de Cuba, que li encarregà el Líder Màxim.

Amb tots aquests ingredients, més l’ajuda inapreciable de set membres del Comitè Central del PCC, sense oblidar els bons oficis de Pinto Valdemoro, va sorgir, com una bomba, el còctel amorós del mil·lenni. Amb efectes secundaris, però. Nou mesos més tard, ateses les diferències de tot tipus existents entre un i l’altra, que es feien més paleses cada dia que passava, aquell combinat eròtic, en comptes d’esclatar en simfonies de plaer i de goig multicolors, s’esllanguia lentament, impregnat del tedi de la vida quotidiana, la frustració i la manca de perspectives. 

La lectura del capítol 28 de "Cubaneta meua" continua tot clicant ací.

divendres, 1 de febrer de 2013

[Vídeo] "La cuina de la carxofa": presentació institucional

Uns dies abans de la gran presentació del llibre "La cuina de la carxofa de Benicarló" / "La cocina de la alcachofa de Benicarló" al Magatzem de la Mar, vam tindre un acte més institucional, dedicat als mitjans de comunicació i també per a que els autors i autores de l'obra, els membres de l'Agrupació de Restaurants de Benicarló, pogueren conèixer de primera mà com havia quedat la publicació.

A l'acte de presentació hi van intervindre el regidor d'Agricultura, Eduardo Arín, el representant d'Onada Edicions, Ramon París, i el representant de l'Agrupació, Manolo Rico.


El més consultat a Onadaedicions.com durant gener

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de gener.

FICCIÓ
 
1. Viatge al país de Tombatossals.  La força de Tombatossals torna a situar-se al capdavant de l'escalafó dels llibres de ficció. Aquesta adaptació lliure i il·lustrada que Vicent Pitarch i Joan Montañés, Xipell, ens han portat del clàssic Tombatossals de Josep Pascual Tirado continua despertant l'interés dels lectors i lectores, més enllà del seu àmbit natural (que seria la ciutat de Castelló). Fins i tot, ha aparegut recentment davant les càmeres de Ràdio Televisió Valenciana, dins del programa "Encontres". I és que més enllà d'un conte infantil, el Viatge de Tombatossals és una introducció a un dels grans relats de la literatura valenciana i una de les escasses epopeies mitològiques urbanes amb les que comptem per les nostres contrades.

2. Els somriures de la pena. Just aquesta vesprada, Manel Alonso presenta aquest recull de contes a Meliana, un senyal que fa palesa de la vigència d'aquesta obra del puçolenc, publicada ara fa cosa de dos anys. Un llibre "agredolç", com s'ha assenyalat en diverses ocasions, que compta les vivències, potser autobiogràfiques, en un indret com Pouet, un poble valencià qualsevol. Ha estat una de les obres narratives valencianes més ressenyades dels darrers temps. L'última aportació, fa unes setmanes, d'Antonio Rovira.

3. Vitis vinifera cataloniae. L'obra del castellonenc Vicent Palatsí també està gaudint d'ampli recorregut, que el durà, el proper 14 de febrer, fins a la ciutat de Benicàssim, a la Plana Alta. No és per a menys. El llibre reuneix tres elements que de seguida capten l'atenció dels lectors i lectores: l'erotisme, l'enologia i el territori, uns elements als quals Palatsí en treu tot el partit per confeccionar un seguit de contes breus que, en més d'un cas, sorprendran al públic.

4. L'Alba té…. Les Contalles d'Alba són una col·lecció de contes curts, ideats per a xiquets i xiquetes d'entre 3 i 5 anys, que mostren les aventures de l'Alba, una xiqueta molt alegre i imaginativa, que hi viu amb les seues dues mares, son germà, el seu gat i una munió d'amics i amigues. Mara Cebrián i Katy Pallás han treballat en aquestos contes de temàtica homoparental, que ja compta amb quatre títols, dels quals aquest en va ser el primer, allà pel 2010.

5. L'estirp de la sang reial. Un llibre juvenil per a concloure l'apartat d'obres de ficció. Cap el 2009, en Pep Castellano, un autor del Maestrat, ens portava les aventures del comissari Arrufat i de Marta Ferreres per amunt i avall de les comarques del nord valencianes, amb l'objectiu de descobrir un misteriós crim. Una curiositat, tot arrenca al Carnaval de Vinaròs… que tot just comença avui.

NO FICCIÓ

1. La cuina del Delta de l'Ebre. Canvi el més alt de la llista de no-ficció, encara que tot queda a casa, a la col·lecció gastronòmica La Teca. La garrofa ha estat substituida per les propostes de que les membres de l'Associació Local de la Dona de la Cava han fet per mostrar al món com es menja al Delta. Un llibre que s'ha vist impulsat i reconegut amb el Premi Gourmand a la Millor Obra de Cuina Mediterrània d'Espanya-Catalunya, el qual l'ha redescobert per al públic.

2. La cuina de la carxofa de Benicarló. És la primera novetat del 2013, i tot i que es va presentar el passat divendres 25, de seguida ja ha assolit els primers llocs de l'interés dels lectors i lectores, com també vam poder veure a les presentacions del cap de setmana a Benicarló. Un grapat de receptes amb la carxofa benicarlanda, Denominació d'Origen, com a autèntica protagonista, fetes per l'Agrupació de Restaurants de la localitat. Una obra per traure-li tot el suc a aquest saludable ingredient mediterrani.

3. La pastisseria i la cuina de la garrofa. El que va ser el gran triomfador de l'any passat ha vist com altres novetats de la col·lecció gastronòmica l'han passat per davant en aquest 2013. El receptari de la Fundació Alícia, però, no ha perdut tampoc l'interés del públic, menys encara després d'estar reconegut, a les acaballes de l'any passat, amb un altre Premi Gourmand, en aquest cas al millor llibre de postres, també a l'àmbit d'Espanya i Catalunya.

4. Salvador Fontcuberta. Va ser l'última gran novetat del ja finit 2012 i continua en la llista en l'any nouvingut. Una obra de caire local que ha suposat un autèntic esdeveniment a una ciutat com Benicarló, on durant dècades i dècades, els tallers de l'industrial Fontcuberta van ser un dels seus símbols d'identitat. Ángel Rodríguez de Mier ens porta aquesta completa biografia que arreplega tant la vida de Salvador Fontcuberta com la de la seua fàbrica.
5. La cocina de la alcachofa de Benicarló. Tanca la llista de ficció un altre llibre de caire gastronòmic, en aquest cas, l'obra germana del subcampió d'aquest mes. És la traducció al castellà, i tal com la versió valenciana, es va presentar el passat divendres 25 de gener al Magatzem de la Mar de Benicarló. Una bona manera d'exportar un producte de qualitat per altres terres, que compta amb la garantia del bon fer de l'Agrupació de Restaurants de Benicarló.