El més consultat a Onadaedicions.com durant gener

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de gener.

FICCIÓ

1. Sobre el caballito de madera. El début literari d'Andrea Aguilar-Calderón ha estat la primera novetat editorial en presentar-se aquest nou any, i ho va fer a la ciutat de Benicàssim, la qual convoca el Premi Internacional de Literatura de Viatges que ha reconegut la narrativa fresca i divertida de l'escriptoria costa-riquenya en el seu surrealista recorregut per Europa.

2. Cròniques des de l'infern. Si un escriptor ha estat ben actiu en aquest inici d'any, aquest ha estat sens dubte, en Manel Alonso. El de Puçol ha proseguit la gira de presentacions del seu últim llibre, el recull d'articles que tracten sobre les crisis que afecten a la societat valenciana, una obra que esdevé clau per entendre com hem arribat a la situació en la qual ens trobem.

3. El secret del guerrer hongarès. Les novetats solen copar els llocs d'aquest escalafó però de tant en tant s'escola algun clàssic del catàleg. Aquest és el cas. Vicent Andreu Navarro va publicar aquesta novel·la juvenil fa més de quatre anys, però la seua vigència a les aules permet que encara tinga ressò. Narra les aventures d'un jove templer que ha de complir una arriscada missió.

4. Un cabdell de fil màgic. L'última incorporació a la col·lecció d'àlbums infantils il·lustrats ha estat aquest màgic conte amb text de Judit Robert i dibuixos d'Evelyn Roca, les quales a partir d'un senzill fil ens porten a una història plena de valors. L'obra, a més, també compta amb una versió en anglès i ja prepara noves presentacions i activitats educatives per al nou any que comença.

5. Ningú no mor. Què hi ocòrre a l'institut de Masdeplors? En Joan Pinyol ha bastit una sòlida novel·la al voltant del misteri sobrenatural que desfila per les seues pàgines i que enganxa al lector. A més a més, aconsegueix adreçar-se per a tots els públics, per més que per la seua temàtica se li pugue encolomar l'etiqueta de llibre juvenil.

NO FICCIÓ

1. La Santantonada de Forcall. Gener és Sant Antoni. Nombroses poblacions de les nostres comarques duen a terme celebracions per les voltes de dia 17, i entre d'elles hi destaca de sobremanera la de Forcall, a la comarca dels Ports, que acull una antiquíssima tradició farcida d'elements festius i mitològics que sumen els estrats històrics i socials de la vila. Aquest llibre és un recorregut etnològic per la Santantonada forcallana a càrrec de Juan Manuel Segura.

2. La cocina de la alcachofa de Benicarló. I a més de Sant Antoni, gener és el mes de la cada cop més reconeguda Festa de la Carxofa de Benicarló, que aplega a milers de persones a aquesta ciutat del Maestrat per gaudir del seu producte amb Denominació d'Origen. Uns dels seus protagonistes principals, els restauradors de l'Agrupació, van publicar l'any passat aquest receptari per gaudir de la carxofa en totes les seues variants gastronòmiques.

3. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Sense deixar la temàtica culinària passem a un altre llibre que explora les possibilitats d'un producte ben nostrat: la garrofa, i que també compta amb la saviesa de reconeguts restauradors i de la Fundació Alícia. L'obra compleix ja dos anys a les llibreries i el balanç és francament positiu, tant des del públic com des de la crítica (amb el consegüent Premi Gourmand).

4. Antologia de Joan Fuster. En els últims mesos s'ha vist com ha crescut l'interés per aquesta obra. El professor Vicent Terol ha dut a terme una versàtil antologia. D'una banda està adreçada especialment a treballar a les aules, però d'altra és una porta d'entrada per a qualsevol lector que estiga interessat en els escrits de Joan Fuster, uns textos que hi destaquen per la varietat, la claredat i la lucidesa de l'autor suecà, mig segle després.

5. Pista Hitz, la mirada d'un enginyer. Per acabar, un altre llibre sobre el territori. Aquesta ha estat una de les obres ebrenques del Nadal 2013-2014. Vuit dècades abans, l'enginyer suís Karl Stefan "Pista" Hitz captava la realitat social de les Terres de l'Ebre, en especial del Delta, amb la seua càmera fotogràfica. Albert Curto i Laura Tienda, de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, han dut a terme una feina de selecció i contextualització d'aquestes instantànies, que ens duen a un passat proper i allunyat al mateix temps.