Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres
més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el
passat mes d'abril.
FICCIÓ
1. La Germandat. Complot contra les dones. El debut literari de David Miró ha estat una de les novel·les de Sant Jordi. El periodista de Borriana, subdirector del diari Ara, ha confeccionat un apassionant thriller amb el qual posa sobra la taula la qüestió feminista des d'un novedós enfocament: I si hi hagués una històrica lluita entre gèneres, una conxorxa mundial per mantidre les dones en un segon pla de la societat?
2. Quimera. Amb el seu anterior llibre a la col·lecció Maremàgnum, "Cita a la Paret de Gel", Margarida Aritzeta va aconseguir un notable èxit, fins el punt de ser un nou clàssic de les aules, atès el seu caràcter de lectura juvenil. Aquest Sant Jordi hi torna amb una nova novel·la juvenil d'aventures, pròxima a la ciència-ficció, en la que el protagonista, Yubley, es veurà immers en una lluita entre bandes juvenils, en un món que li és ben estrany.
3. La casa de Rose Warren. Ja s'havia presentat en març, però ha estat en abril, amb Sant Jordi, quan la nova novel·la de Maria Lluïsa Amorós ha saltat a la llista dels més venuts, en la línia de les seues obres anteriors. En aquesta ocasió, l'escriptora de Reus ambienta els seus personatges en la Guerra del 36 i la Segona Guerra Mundial. Una emotiva narració amb un rigorós i documentat fons històric, que enganxa el públic des del començament.
4. La lluna de Praga. Quan ja enfilem el camí del cinquè aniversari de la seua publicació, la novel·la de Jordi Santasusagna manté l'esperit i l'atractiu del primer dia. La clau ha estat en una narració potent, carregada de misteris i intrigues, que han captivat tant el públic adult com el juvenil que l'ha gaudit a les aules. Amb un parell d'edicions a l'esquena, ha esdevingut un llibre de referència de la literatura juvenil catalana actual.
5. Versos contra la violència. Com diuen els impulsors d'aquesta iniciativa, el paper sempre guanya la pedra. Aran de la violència de l'1 d'Octubre, un grup de lletraferits ebrencs van tindre la necessitat de donar veu a allò que sentien en aquells moments convulsos, i a la crida van acudir desenes de poetes i poetesses, en dos recitals que van tindre lloc a Roquetes i la Ràpita. Al desembre es va estrenar l'edició en poemari d'aquests recitals, que fins avui s'han continuat representant per nombrosos escenaris de la nostra geografia més pròxima.
1. La Germandat. Complot contra les dones. El debut literari de David Miró ha estat una de les novel·les de Sant Jordi. El periodista de Borriana, subdirector del diari Ara, ha confeccionat un apassionant thriller amb el qual posa sobra la taula la qüestió feminista des d'un novedós enfocament: I si hi hagués una històrica lluita entre gèneres, una conxorxa mundial per mantidre les dones en un segon pla de la societat?
2. Quimera. Amb el seu anterior llibre a la col·lecció Maremàgnum, "Cita a la Paret de Gel", Margarida Aritzeta va aconseguir un notable èxit, fins el punt de ser un nou clàssic de les aules, atès el seu caràcter de lectura juvenil. Aquest Sant Jordi hi torna amb una nova novel·la juvenil d'aventures, pròxima a la ciència-ficció, en la que el protagonista, Yubley, es veurà immers en una lluita entre bandes juvenils, en un món que li és ben estrany.
3. La casa de Rose Warren. Ja s'havia presentat en març, però ha estat en abril, amb Sant Jordi, quan la nova novel·la de Maria Lluïsa Amorós ha saltat a la llista dels més venuts, en la línia de les seues obres anteriors. En aquesta ocasió, l'escriptora de Reus ambienta els seus personatges en la Guerra del 36 i la Segona Guerra Mundial. Una emotiva narració amb un rigorós i documentat fons històric, que enganxa el públic des del començament.4. La lluna de Praga. Quan ja enfilem el camí del cinquè aniversari de la seua publicació, la novel·la de Jordi Santasusagna manté l'esperit i l'atractiu del primer dia. La clau ha estat en una narració potent, carregada de misteris i intrigues, que han captivat tant el públic adult com el juvenil que l'ha gaudit a les aules. Amb un parell d'edicions a l'esquena, ha esdevingut un llibre de referència de la literatura juvenil catalana actual.
5. Versos contra la violència. Com diuen els impulsors d'aquesta iniciativa, el paper sempre guanya la pedra. Aran de la violència de l'1 d'Octubre, un grup de lletraferits ebrencs van tindre la necessitat de donar veu a allò que sentien en aquells moments convulsos, i a la crida van acudir desenes de poetes i poetesses, en dos recitals que van tindre lloc a Roquetes i la Ràpita. Al desembre es va estrenar l'edició en poemari d'aquests recitals, que fins avui s'han continuat representant per nombrosos escenaris de la nostra geografia més pròxima.NO FICCIÓ
1. Les arrels històriques de la comarca dels Ports. El passat any Vicent Royo va sorprendre amb "Els orígens del Maestrat històric", un llibre didàctic i aclaridor que abordava la història de les comarques del nord valencianes en els primers segles després de la conquesta de Jaume I. Enguany i en la mateixa línia, Royo hi torna amb les vicissituds històriques de la comarca veïna, els Ports, caracterítzada per la matinera dualitat entre la capital, Morella, i les aldees.
2. La cuina de la gent de la mar. La tecnologia ha facilitat enormement la dura feina dels mariners, però també ha deixat obsoletes pràctiques mantingudes anys i anys per generacions de pescadors. És el cas de la cuina que feien els ranxeros, els mariners que cuinaven damunt la barca en les sortides de diversos dies a la mar. El cuiner Juanjo Roda, basant-se en la saviesa dels darrers ranxeros, ha confeccionat aquest volum, a mig camí entre el receptari i l'etnologia, que li ha valgut el Premi de Llibre Gastronòmic Ciutat de Benicarló i el Premi Gourmand.
3. El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard. Hi ha llibres que són monuments, i aquest n'és un. El filòleg Carles Castellà ha estudiat a fons la parla més genuïna del tortosí, a partir de les entrevistes amb persones majors de tots els pobles de la comarca del Baix Ebre, i un estudi de les fonts històriques. Amb aquest punt ha fet una completa anàlisi que recupera el vocabulari, la sintaxi o la morfologia verbal més pròpia de cadascun dels indrets baixebrencs.
4. Veus de ciència. La proposta és suggeridora: descobrir la ciència a partir de lectures. Amb aquests vímets, el periodista Martí Domínguez va publicar durant anys un article a La Vanguardia, en el que explicava la ciència a partir de les anècdotes i històries personals dels científics i de com es parlava d'ells. Arran d'això ha sortit aquest volum, guanyador del II Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló.
5. Joan Fuster per a joves. Fuster és un autor plenament conegut. La seua obra, però, no ho és tant, i gairebé es circumscriu a la seua vessant més política, la qual ha despertat passions a favor i en contra des de fa més de mig segle. Però, el de Sueca també va escriure nombrosos assajos on reflexionava sobre qüestions de tota índole, sempre amb el seu estil escèptic i irònic. Amb una notable selecció d'aquests textos, l'antòleg Salvador Vendrell ha preparat aquest recull que sorprèn per la vigència dels seus plantejaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada