divendres, 3 d’agost del 2018

"L’ànima adherida al paisatge". Culturplaza parla de "El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera"

"Un tàndem perfecte". Així titula el crític Toni Sabater la ressenya de "El rebost perfecte" publicada a Culturplaza, en la qual recorre l'obra de literatura gastronòmica creada per l'escriptor Joan Garí i el cuiner Miquel Barrera, qui compta amb una estrella Michelin al seu restaurant Cal Paradís de la Vall d'Alba.

El llibre no és un simple receptari, sinó és un viatge a les arrels, tant les personals, en aquest cas de la figura del xef i la mateixa memòria del literat, com les de la terra, els productes de quilòmetre zero i els productors de les comarques de Castelló, que formen la base de la gastronomia de Barrera. És "un cercle primordial i genèsic, tan apegat al paladar i a la memòria com a l’ànima de l’autor", hi assenyala Sabater.

El crític s'hi fixa en la "conjunció entre el savoir faire de Barrera i la devoció incondicional del borrianenc cap a la cuina d’aquell es convertix, de fet, en l’argument de fons de l’obra, i facilita les digressions, els elogis o el recompte de les matèries primeres que fan possible tot. I tot està amerat d’ofici: el que executa des de la memòria, el mercat i la cuina Miquel Barrera, i el que traspua la prosa torrencial, omnívora i selecta de Joan Garí." A continuació, la ressenya de Culturplaza fa un recorregut pels continguts de "El rebost perfecte", iniciant-se pel gairebé assaig de Garí sobre el fet gastronòmic a les nostres terres i la vinculació entre paisatge i cuina, per centrar-se en el personatge de Miquel Barrera, hereu d'una nissaga familiar de masovers i de fondes de cuina casolana, que ha assolit la sofisticació i la innovació amb els peus al territori.

“A ma casa es cuina memòria, història, sentiment, tot allò que hi ha dins de mi, el que he aprés i viscut”, posa Garí en boca de Miquel Barrera, i podem concloure que no pot demanar-se molt més. I tot això –i fotografies excel·lents– està dins d’El rebost perfecte. Però sobretot està, conduint el conjunt, l’alta literatura, les formes i maneres de Joan Garí, la seua orgullosa, agraïda i feliç heterodòxia.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada