dimarts, 16 de març de 2021

"'Confi(n)ada' és un horitzó de vida i de llibertat". Parlem amb l'autora, Mònica Sales

La primera novetat literària d'enguany és Confi(n)ada, el dietari de la quarantena que va haver de fer la professora i política ebrenca Mònica Sales farà prop d'un any per haver-se encomanat de la Covid. El temps de pausa obligada li va servir per reflexionar al voltant de la vida, les emocions, els neguits i les esperances, que acabarien plasmades en aquest divertit i tendre diari. Parlem amb l'autora.

Què us va impulsar a escriure Confi(n)ada? D’on sorgeix la idea?
Confi(n)ada brolla en un moment difícil en què per telèfon em comuniquen que em consideren infectada de COVID-19. En aquell moment de màxima solitud tenia la necessitat de buscar acompanyament i l'escriptura va ser una vàlvula de sortida. A més, les xarxes es van inundar de cultura i jo també vaig voler-hi contribuir amb un relat per dia. Acabat el cicle de trenta-un textos escrits i compartits valoro poder-los publicar en forma de dietari amb una finalitat solidària i Onada Edicions ho fa possible.

Què vau sentir quan us van diagnosticar la Covid, ara farà gairebé un any? Com va ser la reacció del vostre entorn?
El diagnòstic telefònic va ser difícil. Tot i que ja estava aïllada per precaució, en el moment en què em consideren infectada em comuniquen també que s'amplia el termini de solitud fins als 14 dies. Tot s'allarga, de sobte, i la notícia és difícil d'encaixar. El meu entorn, però, ja s'havia separat de mi el dia que vaig tenir febre alta perquè em vaig tancar entre quatre parets i el moment del diagnòstic s'encaixa millor. El més difícil va ser comunicar l'allargament, sobretot al meu fill que descomptava dies amb il·lusió.

Retornant al llibre, per què vau escollir el format de dietari?
El format dietari em permetia compartir el text a Facebook i a Twitter cada dia. Despertar-me, esmorzar, obrir l'ordinador i desenvolupar una idea era el repte de cada nova jornada, la finestra d'esperança que em permetia connectar amb la gent a través de les xarxes socials i el moment en què podia fer la meua aportació cultural al món. Uns cantaven, uns ballaven, uns tocaven instruments i jo... escrivia amb il·lusió.

Segons avança Confi(n)ada, sembla que l’element sanitari -que us obliga al confinament- perd força en la narrativa en benefici de la memòria i l’evocació de persones i de moments especials. Vau ser conscient d’aquesta tendència a mesura que escrivíeu el llibre?
En part sí i en part no. Confi(n)ada no tenia cap objectiu concret més enllà de l'acompanyament emocional i de la necessitat de buidar-me a través de les paraules. Cert és, però, que a mesura que passen els dies i que va acabant el meu aïllament estricte començo a escriure vivències i emocions personals. La solitud ofereix temps: temps per pensar, temps per recordar, temps per emocionar, temps per plorar... i Confi(n)ada ja és això.

Fins i tot, considereu que al darrere de Confi(n)ada hi ha un crit a viure, a ser feliç i gaudir de les persones que ens rodegen?
Sí, clarament. Confi(n)ada és un horitzó de vida i de llibertat. És un descomptar dies per abraçar, per besar, per olorar. Sempre vaig escriure tenint en compte aquesta finestra d'esperança, que s'obre el primer dia amb 'Obrir la finestra'.

Quin paper juga la família en el dietari?
La família juga en el dietari el mateix paper que juga en el meu dia a dia. És el tot. És els braços que m'acullen cada dia i que m'esperonen per tirar endavant, malgrat les incerteses. No entenc la vida sense la família, amb el meu fill Guerau al centre de tot.

A causa de la quarantena, Confi(n)ada veu el món des d’una casa al poble de Jesús? Creieu que l’entorn de les Terres de l’Ebre singularitza el llibre o, pel contrari, hi ha vocació d’universalitat?
Crec que els textos tenen vocació universal de vivències i experiències que es contextualitzen en una terra que estimo perquè m'ha vist nàixer, créixer i desenvolupar el projecte de vida. Per a mi, el meu poble, Jesús, és molt important perquè també és culpable de ser qui soc i de ser com soc. És cert que l'entorn singularitza, i no només quan parlo de la cara de la reina, per exemple. L'entorn és el context, però això no fa que no hi haja universalitat.

L’obra té un estil de redacció àgil i dinàmic, on de seguida s’aprecia el recurs a la repetició de paraules i expressions, la marcació de les síl·labes, el destacat amb versaletes… Per què vau optar per aquestes figures literàries?
Perquè amb aquestes figures podia apropar-me a l'oralitat. A aprofundir en la lectura de paraules quan les escric en majúscula, en negreta, de manera sil·làbica... És una necessitat de destacar fragments o paraules, una necessitat de jugar amb les paraules i de fer-les més intenses, més properes, més emotives, més incisives... Soc filòloga de formació i em vaig permetre la llicència d'utilitzar la tipografia per a finalitats concretes. Soc especialista en literatura oral i em va venir de gust apropar els textos a aquesta manera de relatar amb repeticions, amb matisos, amb afecte.

Confi(n)ada va aplegar a les llibreries a mitjans de gener. Com valoreu la rebuda per part dels lectors i de les lectores?
La valoració que en faig és molt positiva. M'emociona quan m'envien fotos de Confi(n)ada, quan em pregunten on es pot comprar, quan em demanen que signe exemplars... He tingut alguns retorns bonics, de valoració, i això sempre il·lusiona. A més, els 100 exemplars que Onada Edicions em va lliurar han servit per fer realitat aquesta finalitat solidària i com que ja els he venut tots ja he donat 1200€ al Banc dels Aliments de les Terres de l'Ebre. Un matí de 25 de febrer preciós i molt emotiu: Confi(n)ada va nàixer en un moment difícil i ara en forma d'aliments entra a cases de famílies que també tenen dificultats. 

Quan la situació ho faça possible, teniu previst celebrar presentacions literàries?
Sí! Tantes com siga possible. Tinc amics i coneguts arreu del país i m'encantarà fer presentacions per compartir aquests trenta-un relats de vida i d'esperança. Ara, la primera presentació serà a Jesús, sense cap mena de dubte!

Després de Confi(n)ada, hi ha nous projectes literaris a l’horitzó?
No puc dir que no perquè m'agrada molt escriure. Els papers, les lletres, les paraules, els llibres... formen part de la meua vida, del meu dia a dia. Però escriure vol temps i ara el temps el dedico a construir textos per a altres finalitats, sobretot polítiques per la meua condició de regidora i diputada. Nous projectes? Tant de bo!

Cap comentari:

Publica un comentari