Fem una xarradeta amb Marta Tena Subirats, l'escriptora de la Sénia i autora de la novel·la "Una lluna a la finestra". Ambientada a la Tinença de Benifassà, narra la investigació de la Jana, una investigadora barcelonina que retorna a la casa familiar, en la qual descobrirà un terrible secret que la connectarà amb temps passats.
Quin és el principal motiu que t’empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
Tot comença amb una frase o una idea senzilla, que a poc a poc va creixent. M’obsessiona, m’acompanya mentre agafo el son, mentre condueixo, mentre passejo, vaig apuntant les idees soltes, altres lligades amb anteriors i quan tot comença a formar una petita estructura em poso a escriure. A partir de llavors, la trama creix i creix fins que li poso el punt i final. Per cert, el desenllaç és de les primeres idees que sorgeixen i, normalment, no el canvio.
Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
L’ordinador, el quadern amb els apunts, el material que he trobat en la meva investigació...
Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Una lluna a la finestra"?
Una ruta pels llocs on s’ambienta la novel·la (La Pobla de Benifassà i els masos de la lluita maqui).
Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
Un dels darrers en què he gaudit llegint és un assaig: "El infinito en un junco", d’Irene Vallejo. Es tracta d’un manifest sobre l’amor a la paraula escrita.
Quins gèneres t’agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
M’agrada la novel·la històrica, la policíaca, la d’introspecció... També soc amant de les grans obres de literatura fantàstica i d’aventures com "El senyor dels anells".
Quin comentari dels lectors de "Una lluna a la finestra" t’ha generat més il·lusió.
“A veure quan organitzem una sortida per conèixer tots els espais tan especials dels Ports, que descrius en la novel·la” o “quan llegia semblava que ho estigués veient” o “m’ha enganxat, l’he llegida en un cap de setmana”.
Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
“Amb el desig que gaudeixis (re)descobrint la nostra història, la nostra llengua i la nostra gent”, perquè Una lluna a la finestra ens defineix com a poble.
Què opines de les xarxes socials?
Actualment són indispensables per estar connectats amb el món, però no ens han d’anul·lar com a persones.
Tot comença amb una frase o una idea senzilla, que a poc a poc va creixent. M’obsessiona, m’acompanya mentre agafo el son, mentre condueixo, mentre passejo, vaig apuntant les idees soltes, altres lligades amb anteriors i quan tot comença a formar una petita estructura em poso a escriure. A partir de llavors, la trama creix i creix fins que li poso el punt i final. Per cert, el desenllaç és de les primeres idees que sorgeixen i, normalment, no el canvio.
Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
L’ordinador, el quadern amb els apunts, el material que he trobat en la meva investigació...
Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Una lluna a la finestra"?
Una ruta pels llocs on s’ambienta la novel·la (La Pobla de Benifassà i els masos de la lluita maqui).
Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
Un dels darrers en què he gaudit llegint és un assaig: "El infinito en un junco", d’Irene Vallejo. Es tracta d’un manifest sobre l’amor a la paraula escrita.
Quins gèneres t’agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
M’agrada la novel·la històrica, la policíaca, la d’introspecció... També soc amant de les grans obres de literatura fantàstica i d’aventures com "El senyor dels anells".
Quin comentari dels lectors de "Una lluna a la finestra" t’ha generat més il·lusió.
“A veure quan organitzem una sortida per conèixer tots els espais tan especials dels Ports, que descrius en la novel·la” o “quan llegia semblava que ho estigués veient” o “m’ha enganxat, l’he llegida en un cap de setmana”.
Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
“Amb el desig que gaudeixis (re)descobrint la nostra història, la nostra llengua i la nostra gent”, perquè Una lluna a la finestra ens defineix com a poble.
Què opines de les xarxes socials?
Actualment són indispensables per estar connectats amb el món, però no ens han d’anul·lar com a persones.
Les que més utilitzo són facebook i whatsapp.
Quina és la teua paraula favorita?
Una? Lletra. Un sintagma? Dona de lletra.
Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
Amb Gabriel García Márquez. La seva obra em va marcar com a lectora en la meva joventut.
Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Sèries: Homeland, Juego de tronos, El cuento de la criada. Pel·lícula: Cinema Paradiso.
El teu plat estrella és...
La truita de patates AMB CEBA.
No puc viure sense...
Un llibre (encara que sigui un tòpic) i sense les persones que estimo (evidentment)
Una cosa inconfessable...
Si és inconfessable... bé, ho diré, però que quedi entre nosaltres, els meus somnis són inconfessables, no els entendria ni Salvador Dalí.
Amb quin animal o planta et compararies?
La campaneta, perquè neix amb el bon temps, necessita una mica de sol per créixer i n’hi ha de diversos colors.
Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
No m’ho creia. Encara ara quan algú em diu que soc escriptora em resulta estrany.
Eres friqui en...
Alguns hobbies, com fer punt de creu o jerseis de punt.
Soc feliç si...
Estic davant del mar amb un bon llibre i una copa de vi i bona companyia i...
A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
M’hauria agradat poder regalar-li personalment a Carlos Ruiz Zafón per l’admiració que sento per ell. Això, lamentablement, mai serà possible.
On aniràs quan ens deixen viatjar?
A Nova Zelanda, perquè és una illa on hi ha la diversitat de tot el món i perquè allí es van rodar les pel·lícules del Senyor dels anells.
Com és la teua mascareta?
Del color del dia: blava, blanca, negra, rosa...
Quina és la teua paraula favorita?
Una? Lletra. Un sintagma? Dona de lletra.
Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
Amb Gabriel García Márquez. La seva obra em va marcar com a lectora en la meva joventut.
Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Sèries: Homeland, Juego de tronos, El cuento de la criada. Pel·lícula: Cinema Paradiso.
El teu plat estrella és...
La truita de patates AMB CEBA.
No puc viure sense...
Un llibre (encara que sigui un tòpic) i sense les persones que estimo (evidentment)
Una cosa inconfessable...
Si és inconfessable... bé, ho diré, però que quedi entre nosaltres, els meus somnis són inconfessables, no els entendria ni Salvador Dalí.
Amb quin animal o planta et compararies?
La campaneta, perquè neix amb el bon temps, necessita una mica de sol per créixer i n’hi ha de diversos colors.
Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
No m’ho creia. Encara ara quan algú em diu que soc escriptora em resulta estrany.
Eres friqui en...
Alguns hobbies, com fer punt de creu o jerseis de punt.
Soc feliç si...
Estic davant del mar amb un bon llibre i una copa de vi i bona companyia i...
A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
M’hauria agradat poder regalar-li personalment a Carlos Ruiz Zafón per l’admiració que sento per ell. Això, lamentablement, mai serà possible.
On aniràs quan ens deixen viatjar?
A Nova Zelanda, perquè és una illa on hi ha la diversitat de tot el món i perquè allí es van rodar les pel·lícules del Senyor dels anells.
Com és la teua mascareta?
Del color del dia: blava, blanca, negra, rosa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada