El crític literari Vicent Pallarès ha ressenyat a La Veu dels Llibres la narrativa de Fèlix Edo "Lluny de qualsevol altre lloc". Us en deixem un fragment de l'article.
Lluny de qualsevol altre lloc és la segona novel·la de Fèlix Edo Tena, publicada després d'El guardià de les trufes (Barcino, 2016). La nova obra mostra la realitat present i està dividida en dues parts. La primera, anomenada «Sobre l’asfalt», està ambientada a la ciutat de Castelló de la Plana a la dècada del 2010 i s’hi explica la història de Joan, el protagonista principal, que ha abandonat la vida de professor universitari per causes desconegudes i ara es dedica a fer de mariner i de temporer. Un outsider desencantat que viu com pot als marges que marca la societat en indrets poc recomanables.
L’autor aprofita per a mostrar-nos una descomposició urbana tant social com urbanística en una ciutat concreta però que podria ser qualsevol del món global on vivim. És aquí on ens mostra parts urbanes i un paisatge agrari que no està integrat en la ciutat, i del qual no coneixem uns límits clars. Sobretot com és la relació entre les zones rurals i les urbanes en aquest moment de transició que estem vivint en ple segle XXI, on el camp pateix una greu crisi d'abandonament, però també on les ciutats també viuen les seues particulars dificultats, com aquesta descomposició urbana que pot arribar a una degradació causada pels efectes d’un urbanisme que no té en compte un creixement sostenible ni una relació integral amb la tradició o amb el paisatge.
Així doncs, la part urbana de la novel·la està ambientada en els marges d'aquesta ciutat, a l'extraradi, on hi ha antics camps de tarongers que no es treballen perquè no surt a compte, alqueries mig derruïdes, bancals d'horta erms o séquies que han deixat d'estar en ús. Restes d'un naufragi que romanen mig avergonyides i que encara podem contemplar. També hi són les poques persones que s’han quedat atrapades en aquest espai, com si estigueren congelades en el temps, en una època en què la corrupció i l’autoritarisme polític han estat una constant.
El contrapès a la història de Joan és Mamadou, un immigrant de Gàmbia que, decidit a millorar el seu futur, ha viscut tot un periple fugint de la misèria. El destí i les dificultats els creuen i tots dos, malgrat ser molt diferents, estableixen una forta amistat. A partir dels dos personatges l’autor explora les seves existències i les dures realitats que els envolten. Dues visions vitals que es completaran al llarg de la història.
Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada