Una xarradeta amb... Antoni Picazo, coautor de "Manual de supervivència"

Fem una xarradeta amb Antoni Picazo. Aquest professor i escriptor va estrenar, a finals de l'any passat, el seu "Manual de supervivència", un dietari en el que durant cinquanta jornades hi va reflexionar i evocar sobre la pandèmia i el confinament, però també sobre la vida, el temps, l'amor i l'esperança. Cinquanta escrits que van ser il·lustrats per cinquanta fantàstiques aquarel·les de l'artista Carmen Signes.

Quin és el principal motiu que t'empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
Gaudir i patir, somiar i compartir. És com una teràpia. En el cas de "Manual de supervivència", ha estat un procés diferent. Cada dia del confinament, només m'alçava, escrivia un text i el pujava a les xarxes. Després, Carmen dibuixava la il·lustració que l'acompanyava.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d'haver…
Escric amb ordinador, però necessite tindre sempre a mà un xicotet bloc per anar anotant les idees caçades al vol.

Com seria l'acte literari ideal del teu llibre "Manual de supervivència"?
Un acte que facilitara la proximitat, el contacte humà. Amb un grup reduït de gent amb qui compartir reflexions i sentiments. Per a que cadascú construïra el seu propi relat del confinament.

Recoman'ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
Hi ha llibres que semblen estar escrits per llegir-los en un moment concret de la teua vida. Són els que, a la llarga, et deixen una empremta inesborrable. A mi, em va passar per exemple amb La muntanya màgica de Thomas Mann.

Quins gèneres t'agraden?
Tots, però en especial la poesia. Com deia Lorca, totes les coses tenen el seu misteri, i la poesia és el misteri que tenen totes les coses.

En quins moments gaudeixes de la lectura?
Per a mi, la lectura és un acte molt íntim i l'he d'assaborir en moments de calma i solitud.

Quin comentari dels lectors de "Manual de supervivència" t'ha generat més il·lusió?
Quan ens diuen que és una petita joieta. Un llibre càlid, acollidor, travessat tot ell per un alè d'esperança.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
Les que expressen el desig de ser capaços de reconvertir este drama col·lectiu en una meravellosa oportunitat per a reinventar(-nos) la vida.

Què opines de les xarxes socials?
Depèn de l'ús que se'n faça. Igual poden ser el detonant d´un llibre com el nostre, que facilitar l'accés al poder d'un personatge tan sinistre i perillós com el Trump.

Tens alguna app favorita?
Les de música com Spotify, Youtube, Soundcloud.

Quina és la teua paraula preferida?
Crepuscle.

Amb quina personalitat històrica te n'aniries a prendre una copa?
No sé si se'l pot considerar una personalitat històrica, però m'agradaria compartir-la amb l'escriptor Charles Bukowski. En general, m'interessa la gent amb una aura de decadència i que ha trepitjat el costat fosc de la vida.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Molt enganxat de sempre a The Wonder Years, una mirada nostàlgica i deliciosa de l'adolescència. Encara seguisc revisitant els seus capítols per internet.

El teu plat estrella és…
L'arròs al forn de ma mare. Era insuperable.

No puc viure sense…
La mar.

Una cosa inconfessable…
Si la diguera, deixaria de ser inconfessable.

Amb quin animal o planta et compararies?
M'encisa el baladre. A més de la seua bellesa, és una planta resistent que servix per protegir-ne d'altres, més vulnerables.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article?
Content i pagat, com diuen al meu poble.

Eres friqui en…
Xarxes socials. Ho reconec.

Soc feliç si…
Estic amb la gent estimada, sobretot amb el meu fill Robert.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
A qualsevol polític dels que han intentat aprofitar un drama col·lectiu com l'actual pandèmia per a aconseguir un rèdit polític partidista. A vore si este "Manual de supervivència" és capaç d'encomanar-los una miqueta d´empatia i sensibilitat cap al sofriment de la gent.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
Esta pandèmia ens ha ensenyat a viure al dia i no fer massa previsions de futur. En tot cas, escolliria qualsevol lloc tranquil, en contacte amb la natura i sense turisme massificat. Hem de ser capaços de construir una normalitat alternativa, en comptes de tornar a l'antiga. També pel que fa a la nostra manera de moure'ns pel món.

Com és la teua mascareta?
Una ffp2 negra. Els mestres hem hagut de tindre molta cura per a que les nostres escoles i instituts s'hagen pogut convertir en espais raonablement segurs.

Quan ens vam descobrir fràgils. Antoni Picazo i Carmen Signes rememoren les emocions del confinament en "Manual de supervivència"

L'Auditori del Mercat de Cullera acull, aquest 11 de desembre, la presentació de "Manual de supervivència", el nou llibre conjunt del professor Antoni Picazo i l'artista Carmen Signes. Es tracta d'un dietari en el que els autors, mitjançant la paraula i la il·lustració, evoquen els sentiments, individuals i col·lectius, que van trasbalsar la societat.

Tal com obre el pròleg del jurista Joaquim Bosch, "sempre recordarem uns dies en els quals el temps es va aturar". El nou llibre "Manual de supervivència" és la memòria d'aquelles setmanes de la passada primavera, confinats i confinades, pendents de la incertesa i la por d'un món que canviava de sobte. Publicat per Onada Edicions, es presenta el pròxim divendres a les 19.30 hores, a l'Auditori del Mercat de Cullera.

A "Manual de supervivència" trobem el dietari que el seu autor, el professor Antoni Picazo, va encetar per deixar constància, al llarg de cinquanta dies, d'allò que sent i que percep, el retrat interior i la descripció del seu voltant. Els seus escrits, curts i punyents, parlen dels temors i els dubtes enfront d'una situació desconeguda, de com som més fràgils dels que en pensàvem, però també de les xicotetes alegries, de les persones que es van posar en la primera línia i d'una sensació que, malgrat les circumstàncies, "tot anirà bé".

El mig centenar de textos d'Antoni Picazo tenen una contrapartida visual. A cada entrada, la pintora Carmen Signes complementa les emocions amb altres cinquanta il·lustracions, obres d'art en aquarel·les de reduït format. Signes, amb les formes, les textures i els colors, també realitza el seu propi dietari en aquest "Manual", suggerent i estimulant, en la que el públic lector pot identificar-s'hi. Així, el llibre esdevé una sentida i original crònica d'aquell "record inesborrable que hem allotjat fermament en la memòria", en paraules de Bosch.

Amb una vocació universal, "Manual de supervivència" s'arrela a la ciutat de Cullera. La localitat de la Ribera Baixa, que hi apareix estilitzada en la il·lustració de la coberta, és l'espai natal i vital dels coautors. Antoni Picazo (1960), activista cultural i catedràtic de Llengua i Literatura a l'IES Joan Fuster de Sueca, ha desempenyat una reconeguda trajectòria en la docència; les seues notables aportacions al camp de l'educació en valors impregnen els posts del llibre. Per la seua banda, Carmen Signes (1955) compta amb una extensa i reconeguda trajectòria artística multidisciplinar i, especialment, en la il·lustració i l'art infantil, dels quals n'és una apassionada.

Preparant novetats: "Manual de supervivència" d'Antoni Picazo i Carmen Signes

 

La primavera del 2020 quedarà per sempre allotjada a la nostra memòria com aquells dies en què el temps, el món, es van aturar. De sobte, ens sentírem més vulnerables que mai, amb la irrupció d’una epidèmia que arribà a les nostres vides com un malson. "Manual de supervivència" ens transporta a eixes setmanes que ens van impactar tant, fins a l’extrem d’obligar-nos a una reubicació forçosa, situant-nos davant l’espill de la pròpia fragilitat.

Amb una estructura semblant a la d’un diari, el llibre conté una cinquantena de posts, penjats per l’autor a les xarxes socials cadascun dels dies de confinament. Antoni Picazo ens fa partícips de les seues reflexions personals, i de les sensacions i els sentiments experimentats pels efectes tràgics de la pandèmia. Però també de tots aquells valors que ens reforcen com a humanitat, com la capacitat de treball i sacrifici, la solidaritat, l’empatia, el sentiment de tendresa; encarnats pels professionals de tots aquells serveis essencials, en especial els sanitaris, que van actuar com una mena de xarxa de protecció col·lectiva

Antoni Picazo (Cullera, 1960). Llicenciat en Filologia Hispànica, en les especialitats de Catalana i Literatura espanyola. Catedràtic de Llengua i literatura, a l’IES Joan Fuster de Sueca. Autor de diversos treballs d’investigació en el camp de la literatura i la lexicografia. Articulista habitual en diverses revistes i publicacions. Després de vora quatre dècades exercint la docència, aquesta s’ha convertit en la seua gran passió.

Carmen Signes (Cullera, 1955). Llicenciada en Belles Arts per la Facultat de Belles Arts Sant Carles de València. Sent inquietuds artístiques des de ben aviat, encaminant la seua creativitat de manera preferent al camp de la pintura. L’art i la natura han sigut de sempre les seues dues grans passions. La seua trajectòria artística és extensa i variada, i ha rebut diversos premis i reconeixements. En l’actualitat, combina la seua creació artística amb la docència, al seu taller de Cullera Racó Creatiu.