Una xarradeta amb… Antoni Royo, autor de "Pel meu país"

Fem una xarradeta amb Antoni Royo, l'escriptor de Castelló i autor de "Pel meu país", una monumental obra de memòries en que Royo, qui co-signa amb el seu alter ego literari Jordi Querol, repassa una vida al servei de la cultura i de la llengua feta des de les comarques del nord del País Valencià. Com a delegat d'Acció Cultural, l'activista ha estat present en els grans episodis de la política valenciana i catalana del darrer mig segle.

 

Quin és el principal motiu que t’empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
Era a punt de jubilar-me i, abans de començar a veure obres per les cantonades, vaig pensar: calla, què no escriuré per contar una mica el que he fet en aquesta vida? I vaig començar, i ja no vaig saber aturar-me

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
L'ordinador. Ah, i les meues ulleres, perquè me les he de traure per a escriure.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Pel meu país"?
Un que estiguera tot ple de gent, en el qual poguera abraçar-me amb tothom, la qual cosa voldria dir que han vingut moltes persones amigues... i que ja no som en pandèmia.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
"Les tenebres i l'alba", la preqüela del llibre de les catedrals de Ken Follett. La raó? Bé, no sé, que me l'acabe d'acabar i m'ha agradat molt?

Quins gèneres t’agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
Soc un lector compulsiu, i per tant gaudisc de la lectura quasi que en tot moment al llarg del dia. Gèneres? Novel·la històrica, ciència ficció, novel·la de base política actual...

Quin comentari dels lectors de "Pel meu país" t’ha generat més il·lusió.
En ser un llibre de memòries, allò de "em pensava que jo no eixiria, he mirat l'index i sí que hi era".

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
Faig referència al passat que hem compartit i, sobretot, al futur que espere que ens espere.

Què opines de les xarxes socials? 
Jo sóc de Facebook a mort, les altres ni les he provades mai.

Quina és la teua paraula favorita? 
País. I una altra, amic.

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa? 
Amb Joan Baptista Basset, el general dels maulets. Però sospite que en serien més d'una.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Ventdelplà, la remire cada vegada que la passen.

El teu plat estrella és... 
Senzillet, una bona truita de creïlles.

No puc viure sense...
Esperança.

Una cosa inconfessable...
Sí, home, ara us la confessaré. Si és inconfessable no es confessa a ningú.  

Amb quin animal o planta et compararies?
Ho tinc claríssim, amb una tortuga.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Ma mare em va preguntar. "Fill meu, i això et costarà molts diners?"

Eres friqui en...
Col·leccionar xapetes.

Soc feliç si...
No preguntes ni res. Feliç? Enmig d'una gran mani patriòtica, per exemple.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
Ei, que se'l compren, i es deixen els diners.

On aniràs quan ens deixen viatjar? 
Tinc pendent un viatge a Polònia, ajornat des del 2020.

Com és la teua mascareta? 
La normaleta. Em vaig comprar una amb la senyera, però m'apretava molt les orelles. I me n'han regalat unes quantes, potser em faré col·lecció.

"Un activista al bastidor". El Temps es fa eco de "Pel meu país", les memòries de Toni Royo

 

 

La periodista Violeta Tena ha dedicat un extens reportatge-entrevista a Antoni Royo, qui acaba de publicar el seu llibre de memòries, un monumental volum de títol "Pel meu país", que manifesta el caràcter compromès d'una vida per la cultura i la llengua dels valencians."Ell com cap altre ha estat al darrere de bona part dels projectes vinculats al redreçament del país, especialment a les comarques del nord del País Valencià. Ho ha estat com a responsable d’Acció Cultural del País Valencià a Castelló durant més de quatre dècades, però també, i sobretot, per la seua vocació de servei al país", obre l'article, publicat a la revista El Temps.

El text esdevé un retrat de Royo i per extensió, de la vida continguda a les pàgines del llibre. A la vegada, és una acurada descripció de la història contemporània del País Valencià i de Catalunya, des de la nit del franquisme al procés independentista. En paraules d'Ali Brancal, prologuista de "Pel meu país", l'autor ha conegut de primera mà episodis "que han canviat o influït en el nostre món".

De nou al reportatge, Tena recull les motivacions per deixar per escrita la seua trajectòria després de quasi mig segle de treball a ACPV a Castelló: "com a historiador, he lamentat en moltes ocasions que gent notable del moviment catalanista no haja deixat per escrit les seues vivències. Són coneixements i vivències valuoses per a les següents generacions", posa en paraules de Royo.

A partir d'ací, l'article d'El Temps condensa les fites que se succeeixen capítol rere capítol, farcides d'anècdotes i d'aparicions de grans i xicotetes patums de la cultura, la política, l'art i la societat. No deixa de banda l'evolució del pensament d'Antoni Royo a mesura que avança la cronologia i es referma en el seu compromís activista. També de la seua ciutat, Castelló. " Hi ha pocs detalls de la història de la ciutat que se li escapen. Perquè Toni també és un activista per la seua ciutat i no ha perdut l’ocasió, sempre que ha pogut, de fer costat a les opcions polítiques situades en les seues coordenades nacionals. D’una manera discreta, això sí, en un segon pla".

Podeu llegir el reportatge sencer tot clicant ací.