dimecres, 7 d’abril de 2021

Una xarradeta amb… Antoni Royo, autor de "Pel meu país"

Fem una xarradeta amb Antoni Royo, l'escriptor de Castelló i autor de "Pel meu país", una monumental obra de memòries en que Royo, qui co-signa amb el seu alter ego literari Jordi Querol, repassa una vida al servei de la cultura i de la llengua feta des de les comarques del nord del País Valencià. Com a delegat d'Acció Cultural, l'activista ha estat present en els grans episodis de la política valenciana i catalana del darrer mig segle.
 

Quin és el principal motiu que t’empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
Era a punt de jubilar-me i, abans de començar a veure obres per les cantonades, vaig pensar: calla, què no escriuré per contar una mica el que he fet en aquesta vida? I vaig començar, i ja no vaig saber aturar-me

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
L'ordinador. Ah, i les meues ulleres, perquè me les he de traure per a escriure.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Pel meu país"?
Un que estiguera tot ple de gent, en el qual poguera abraçar-me amb tothom, la qual cosa voldria dir que han vingut moltes persones amigues... i que ja no som en pandèmia.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
"Les tenebres i l'alba", la preqüela del llibre de les catedrals de Ken Follett. La raó? Bé, no sé, que me l'acabe d'acabar i m'ha agradat molt?

Quins gèneres t’agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
Soc un lector compulsiu, i per tant gaudisc de la lectura quasi que en tot moment al llarg del dia. Gèneres? Novel·la històrica, ciència ficció, novel·la de base política actual...

Quin comentari dels lectors de "Pel meu país" t’ha generat més il·lusió.
En ser un llibre de memòries, allò de "em pensava que jo no eixiria, he mirat l'index i sí que hi era".

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
Faig referència al passat que hem compartit i, sobretot, al futur que espere que ens espere.

Què opines de les xarxes socials? 
Jo sóc de Facebook a mort, les altres ni les he provades mai.

Quina és la teua paraula favorita? 
País. I una altra, amic.

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa? 
Amb Joan Baptista Basset, el general dels maulets. Però sospite que en serien més d'una.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Ventdelplà, la remire cada vegada que la passen.

El teu plat estrella és... 
Senzillet, una bona truita de creïlles.

No puc viure sense...
Esperança.

Una cosa inconfessable...
Sí, home, ara us la confessaré. Si és inconfessable no es confessa a ningú.  

Amb quin animal o planta et compararies?
Ho tinc claríssim, amb una tortuga.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Ma mare em va preguntar. "Fill meu, i això et costarà molts diners?"

Eres friqui en...
Col·leccionar xapetes.

Soc feliç si...
No preguntes ni res. Feliç? Enmig d'una gran mani patriòtica, per exemple.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
Ei, que se'l compren, i es deixen els diners.

On aniràs quan ens deixen viatjar? 
Tinc pendent un viatge a Polònia, ajornat des del 2020.

Com és la teua mascareta? 
La normaleta. Em vaig comprar una amb la senyera, però m'apretava molt les orelles. I me n'han regalat unes quantes, potser em faré col·lecció.

Cap comentari:

Publica un comentari