El Diari de Tarragona es fa ressò del llançament del nou conte nadalenc "L'estrella i els Reis Mags". Amb text de l'escriptora vinarossenca Elena Fora i il·lustracions de la reusenca Teresa Llorach, el conte reinterpreta la llegenda dels Reis d'Orient per transmetre un valor de pau i de solidaritat.
divendres, 24 de desembre del 2021
"L'estrella i els Reis Mags", al Diari de Tarragona
dijous, 1 d’abril del 2021
Una xarradeta amb… Elena Fora, autora de "Els silencis del carrer de l'Arc"
M’hi empeny la il·lusió de transformar una idea nascuda de qualsevol record o observació en una història. Lewis Carroll deia: «Si no saps on vas, cap camí no serà capaç de portar-t’hi». I és així com començo el meu procés creatiu; posant la creativitat al servei d’un mètode que em portarà on vull anar: Sinopsi, escaleta, fitxes de personatges... Imaginar i pensar mons i personatges abans de donar-los vida en el paper.
Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
Silenci, i llapis i paper.
Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Els silencis del carrer de l'Arc"?
Res més ideal que un club de lectura; és molt gratificant i enriquidor compartir opinions i «silencis» amb els lectors que ja han llegit el llibre.
Quins gèneres t’agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
Novel·la i poesia. Els dies festius és quan més la gaudeixo perquè puc dedicar-hi més temps.
Quin comentari dels lectors de "Els silencis del carrer de l'Arc" t’ha generat més il·lusió.
«Estic dosificant-me les darreres pàgines perquè no vull que s’acabi». Il·lusió immensa que et facin aquest comentari.
Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
Normalment faig un parell de dedicatòries on desitjo als lectors que gaudeixin de descobrir els silencis que amaga el carrer de l’Arc.
Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?
No sóc gaire amant de les xarxes socials, però si n’he de triar una, Instagram
Quina és la teua paraula favorita?
Qualsevol que sigui plana i femenina, i en especial «esberla»
Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
Amb Rosa Parks.
Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Pel·lícula inoblidable: Una habitació amb vistes.
El teu plat estrella és...
La pasta.
No puc viure sense…
El meu marit.
Una cosa inconfessable...
Ho sento, però no us la puc explicar; és inconfessable.
Amb quin animal o planta et compararies?
Potser amb un gos; de natural sóc fidel i agraïda.
Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Molt feliç i molt espantada.
Eres friqui en...
L’ordre.
Soc feliç si...
Al meu voltant hi ha estabilitat.
A quin personatge públic li regalaries el teu llibre.
A l’economista i activista social Arcadi Oliveres.
On aniràs quan ens deixen viatjar?
A Barcelona a veure les meves dues netes.
Com és la teua mascareta?
Negra.
dissabte, 24 d’octubre del 2020
"Els silencis del carrer de l'Arc" en dos minuts
El pròxim 31 d'octubre, l'escriptora vinarossenca Elena Fora presenta a la Plaça del Llibre de València la seua novel·la "Els silencis del carrer de l'Arc". Amb la participació d'Ester Enrich, Fora ens conta la història de la Bela, una dona que rep la notícia que pateix una greu malaltia. Abandonada pel seu marit, retorna a les Cases, el seu poble d'infantesa, on apareix un misteriós secret familiar que abocarà la protagonista a obsessionar-se amb una investigació que done sentit a la seua vida.
Ho podeu escoltar de la veu de l'autora en aquest breu vídeo publicat per l'organització de la Plaça del Llibre.
dilluns, 21 de setembre del 2020
"Un cant a la vida". Josep Usó ressenya "Els silencis del carrer de l'Arc" d'Elena Fora
En l'article, el crític destaca que l'escriptora vinarossenca manté tres èpoques paral·leles. "A poc a poc, els personatges ens aniran duent de nou fins a la protagonista. Però mai li ho explicaran tot. Una part, la mantindran en silenci." I contra aquesta silenci es planta Bela, qui necessita donar de sentit una vida que se li esmuny.
La mort i el patiment són ben presents. Però, a diferència del prologuista Roger Coch, per a Usó la novel·la "és un cant a la vida": Bela no es deixa vèncer per la malenconia i el desànim i "viu tan intensament com pot". D'una altra banda, l'article posa en valor el llenguatge, "una petita meravella" en la que s'acobla el registre lingüístic al caràcter dels personatges o a la necessitat de les situacions dramàtiques.
El resultat final és una història apassionant en la què “la veritat” amagada sota una espessa capa de silencis, acabarà exposada a la llum. Perquè com ja sabem des dels tractaments del doctor Trueta a partir de la primera guerra mundial, la única manera de curar les ferides fondes, és eliminar la infecció que puga quedar soterrada. I aquest serà l’objectiu de la Bela. Viure per a sanejar una història ofegada.
Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.



