dijous, 1 d’abril de 2021

Una xarradeta amb… Elena Fora, autora de "Els silencis del carrer de l'Arc"

Fem una xarradeta amb Elena Fora Eroles, l'escriptora de Vinaròs i autora de la novel·la "Els silencis del carrer de l'Arc", que recull la història de la Bela, una dona de 58 anys a qui li diagnostiquen un càncer. La protagonista decideix no explicar-ho a ningú i, a la recerca d’un ambient tranquil que li permeti encarar amb serenitat el temps que li queda de vida, viatja a Les Cales, el poble on ella i el seu pare passaven les vacances d’estiu a la casa familiar del carrer de l’Arc. El que trobarà, però, serà l’ombra del passat.
 

Quin és el principal motiu que t’empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
M’hi empeny la il·lusió de transformar una idea nascuda de qualsevol record o observació en una història. Lewis Carroll deia: «Si no saps on vas, cap camí no serà capaç de portar-t’hi». I és així com començo el meu procés creatiu; posant la creativitat al servei d’un mètode que em portarà on vull anar: Sinopsi, escaleta, fitxes de personatges... Imaginar i pensar mons i personatges abans de donar-los vida en el paper.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
Silenci, i llapis i paper.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Els silencis del carrer de l'Arc"?
Res més ideal que un club de lectura; és molt gratificant i enriquidor compartir opinions i «silencis» amb els lectors que ja han llegit el llibre.
 
Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo. "Cançó de la Plana" de Kent Haruf (és el primer volum d’una trilogia). Si el llegiu us atraparà la narrativa senzilla, els diàlegs clars i genuïns, i l'atmosfera d’un poble, Holt, on la vida dels seus habitants transcorre quotidiana entre les desgràcies i les alegries.

Quins gèneres t’agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
Novel·la i poesia. Els dies festius és quan més la gaudeixo perquè puc dedicar-hi més temps.

Quin comentari dels lectors de "Els silencis del carrer de l'Arc" t’ha generat més il·lusió.
«Estic dosificant-me les darreres pàgines perquè no vull que s’acabi». Il·lusió immensa que et facin aquest comentari.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
Normalment faig un parell de dedicatòries on desitjo als lectors que gaudeixin de descobrir els silencis que amaga el carrer de l’Arc.

Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?
No sóc gaire amant de les xarxes socials, però si n’he de triar una, Instagram

Quina és la teua paraula favorita?
Qualsevol que sigui plana i femenina, i en especial «esberla»

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
Amb Rosa Parks.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Pel·lícula inoblidable: Una habitació amb vistes.

El teu plat estrella és...
La pasta.

No puc viure sense…
El meu marit.

Una cosa inconfessable...
Ho sento, però no us la puc explicar; és inconfessable.

Amb quin animal o planta et compararies?
Potser amb un gos; de natural sóc fidel i agraïda.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Molt feliç i molt espantada.

Eres friqui en...
L’ordre.

Soc feliç si...
Al meu voltant hi ha estabilitat.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre.
A l’economista i activista social Arcadi Oliveres.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
A Barcelona a veure les meves dues netes.

Com és la teua mascareta?
Negra.

Cap comentari:

Publica un comentari