Les presentacions de les obres d'Onada a la Fira del Llibre Ebrenc

El passat cap de setmana, Móra d'Ebre va esdevindre la capital literària del sud català amb la Fira del Llibre Ebrenc, que un altre cop va atraure a un seguit d'autors i autores que han reeixit en els darrers mesos dins de les lletres ebrenques per tal de presentar i parlar al voltant de les seues novetats. Enguany, n'han participat fins a cinc novetats d'Onada, com a editorial de referència de les Terres de l'Ebre. Les presentacions, que es van estendre de divendres a diumenge, van ser moderades per l'emissora Ràdio Mora d'Ebre-Cadena SER, qui ha publicat les intervencions posteriorment en un podcast. D'aquesta manera, a continuació us oferim les presentacions de les cinc obres.

La primera de les presentacions va comptar amb Victòria Almuni i Maria Rosa Almuni, les quals van posar el punt gastronòmic de la vesprada de divendres amb el receptari "La cuina de la Sénia", la tradició i el patrimoni d'aquesta vila passada per la cassola.

A continuació, arran de "Muniatto va a la Festa de la Sega", la coautora i escriptora Olga Besolí va fer cinc cèntims d'aquesta col·lecció de contes del xiquet més conegut de les Terres de l'Ebre. Va estar acompanyada del pallasso Muniatto, en qui es basa l'obra.

L'altra col·lecció de contes ebrencs va obrir el diumenge. Amb poc menys d'un any, la rapitenca Núria Ibáñez ha composat amb gran éxit fins a quatre dels volums de "El Montsià de Bàrbara i Jaume". A Móra va parlar del darrer, "Entre la serra i la mar", dedicat al municipi d'Alcanar.

Els llibres de Finestres al passat tenen per objectiu difondre el ric fons fotogràfic de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre. El segon volum té per protagonista al tortosí José Daufí, retratista de capital ebrenca en la immediata postguerra. Albert Curto i Laura Tienda, de l'Arxiu, han seleccionat i contextualitzat mig centenar de les seues imatges, que ens traslladen a aquella Tortosa dels anys 40 i 50.

Finalment, els historiadors Ferran Grau i Núria Sauch aborden la Guerra del Francés a banda i banda del riu Sénia en l'assaig "Guerra i territori (1808-1814)", que detalla com es va viure aquest conflicte  per les nostres contrades.

"Guerra i territori", novetat a Plecs d'Història Local

La revista Plecs d'Història Local, en el número de febrer, ha ressenyat com a novetat "Guerra i territori (1808-1814)", el complet estudi sobre la Guerra del Francès al sud català i nord valencià que han dut a terme els historiadors Ferran Grau i Núria Sauch.

Tal com apunta l'article, l'obra "analitza l’abans i el després de l’ocupació francesa de Tortosa, la intervenció al Maestrat, la fi de la guerra i el sorgiment de grups resistents en forma de guerrilles. El llibre abasta el context socioeconòmic, les estructures polítiques i administratives, el control francès a Ulldecona i Vinaròs, la Junta Corregimental de Tortosa i les conseqüències de la guerra a localitats com Ulldecona o Tortosa. La publicació es completa amb plànols, mapes, fotografies i gravats sobre el tema".

"Guerra i territori (1808-1814)" es va presentar a Ulldecona

A principis de mes, els historiadors Núria Sauch i Ferran Grau van presentar a Ulldecona el seu llibre "Guerra i territori (1808-1814)", una amena obra divulgativa sobre la Guerra del Francés a banda i banda del riu Sénia.

"Guerra i territori (1808-1814)", el nou llibre sobre la guerra del Francés a banda i banda del riu de la Sénia

"Guerra i territori (1808-1814). Alguns aspectes de la guerra del Francès als pobles de banda i banda del riu de la Sénia" és el nou títol de la col·lecció d'història i patrimoni local La Barcella. L'obra dels investigadors Ferran Grau i Núria Sauch se centra en la guerra del Francès, un període convuls de la primera meitat del segle xix, en què les estructures polítiques, econòmiques i socials d’Espanya sofriren un canvi irreversible. 

Els anys de la guerra del Francès (1808-1814) van configurar un punt de partida i de referència per als anys posteriors. Al territori de confluència del riu de la Sénia aquella guerra va suposar un autèntic trasbals en què es va sacrificar persones, economia, infraestructures, etc. A més, enmig d’una guerra contra un enemic comú, va comportar també l’eclosió d’un liberalisme que trobà àmplies resistències absolutistes, ben paleses al llarg de la centúria. Aquesta obra analitza els fets bèl·lics, així com també l’impacte econòmic, social i polític que aquells anys de guerra provocaren en el territori, que va esdevenir un escenari de referència atesa la seua importància geoestratègica.

Els autors 

Ferran Grau Verge (Tortosa, 1960). És mestre i llicenciat en Història. Treballa a l’IES Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona. Soci fundador del Centre d’Estudis d’Ulldecona, ha estat coordinador de la publicació de l’entitat, Raïls. Forma part del Grup d’Estudis Rossell 750 Aniversari. És coautor de diferents llibres relacionats amb els mons de la didàctica de les Ciències Socials i de la història local, com ara Rossell 1823-1933. 

Núria Sauch Cruz (Ulldecona, 1972). És doctora en Història. En l’actualitat treballa com a tècnica a l’Institut Ramon Muntaner. Col·laboradora externa del Grup d’Història del Parlamentarisme de la UAB. És membre del Centre d’Estudis d’Ulldecona i del consell de redacció de la revista Raïls. La seua producció bibliogràfica —llibres, capítols de llibres i articles de revistes— l’ha dedicat principalment a l’anàlisi dels moviments contrarevolucionaris (reialisme i carlisme), la conflictivitat social, política i econòmica del segle xix a les Terres de l’Ebre i el Maestrat.

Presentació del llibre "El riu Sénia" a Ulldecona

Demà, dijous 18 d'octubre a les 20 hores, la Sala de Plens d'Ulldecona acull la presentació de l'obra "El riu Sénia. Activitats humanes i transformació del paisatge", de Victòria Almuni i Ferran Grau.

El llibre, que forma part de la Biblioteca Taula del Sénia, és un recorregut històric, natural, social i patrimònic pel riu Sénia i els pobles que l'envolten.

El 18 d'octubre, presentació a Ulldecona de l'obra "El riu Sénia"

Tot continuant el trajecte del riu des de la muntanya fins la mar, el llibre "El riu Sénia" arriba aquest dijous a Ulldecona, després d'haver-se presentat a La Sénia i a Rossell. Serà a partir de les 20 hores, al Saló de Plens del consistori de la vila, i comptarà amb la participació dels dos impulsors de l'obra, en Ferran Grau i na Victòria Almuni.

El quart volum de la Biblioteca Taula del Sénia és un recorregut per l'entorn del riu que uneix i separa valencians i catalans, Maestrat i Montsià. Un espai històric configurat pel Sénia i per les poblacions humanes que s'han assentat a la seua vora, des de la Tinença fins a Sòl de riu. 

Amb "El riu Sénia. Activitats humanes i transformació del paisatge" podrem conèixer la natura, la història, el patrimoni, la indústria, els costums, etc que han girat al voltant de l'aprofitament d'aquestes aigües.

Un llibre que recòrre la història i el patrimoni al voltant del riu Sénia

El riu Sénia hi amaga molt més del que pareix a primera vista. Només hi fa 66 quilòmetres des de la Tinença a Sòl de Riu, el seu cabal és escàs i desigual, i no hi compta amb afluents importants, però tot i això, el riu (i el seu entorn) disposa d’un patrimoni natural, històric, etnològic i industrial que al llarg dels segles ha configurat els pobles de ribera. 

El riu Sénia. Activitats humanes i transformació del paisatge, doncs, és una completa exploració d’aquest protagonista fonamental de les nostres comarques. Coordinat pels estudiosos Victòria Almuni i Ferran Grau, el volum s’apropa a diversos aspectes del riu, il·lustrats per quasi 150 fotografies que ens descobreixen paratges i indrets quasi desconeguts. 

Punt d’unió o de frontera (segons es mire) 

Deu són els municipis pels quals hi còrre el riu: la Pobla de Benifassà, Rossell, Canet lo Roig, Sant Rafael del Riu, Traiguera, Sant Jordi i Vinaròs, a la part valenciana, i La Sénia, Ulldecona i Alcanar, a la catalana, en un frontera que s’estableix al 1240, per Jaume I. És precisament en aquest període quan s’enceta l’aprofitament humà de les aigües del Sénia. Aprofitament documentat, ja que des de segles enrere, andalusis, romans, íbers i tribus prehistòriques n’havien fet ús. 

El llibre ens transporta als vells casals industrials que des del segle XIII han explotat el Sénia: el molí fortificat d’en Guiot, a Rossell, el monumental Molí de l’Hospital, o al tram baix, el Molí de Noguera, edifici més antic del terme de Vinaròs, son només tres de les desenes que hi van haver. També batans, fargues, molins paperers, i posteriorment, centrals elèctriques. De tot això només en queden els records i les restes, ja que l’embassament d’Ulldecona va anul·lar els salts. 

Però si l’ús industrial és part del passat, les aigües del Sénia encara reguen nombroses terres de cultiu gràcies als entramats de sèquies, peixeres i basses, cups i rampes. No queda de banda la part natural del riu, que hi compta amb arbres com l’om, el pi blanc, el xop o la carrasca i espècies animals com la mandrilla, el barb o el corb marí, només per esmentar-ne algunes. Amb tot, El riu Sénia. Activitats humanes i transformació del paisatge, també hi proposa deu conjunts per a passejar i conèixer de primera mà el patrimoni sorgit a les ribes, com el molí de l’Abat, el complex de Malany, o el molí de la Vella a la Sénia, entre d’altres.

Dos autors coneixedors del territori 

Victòria Almuni, de la Sénia, i Ferran Grau, rossellà resident a Ulldecona, historiadors de formació i docents de professió, tenen una àmplia bibliografia relacionada amb l’estudi de les comarques del Montsià i el Baix Maestrat. Almuni és presidenta del Centre d’Estudis Seniencs i ha publicat obres com La catedral de Tortosa als segles del gòtic, La Sénia: història i territori o La Sénia: societat i economia. Per la seua banda, Grau pertany al Centre d’Estudis d’Ulldecona i al Grup d’Estudis Rossell 750 Aniversari i compta a la seua trajectòria amb títols com Rossell 1883-1923 o Ulldecona setcentista, entre d’altres. 

Les fotografies són de Joan Adell, Manolo Andreu, Albert Rot, Victor Reverté i Eugeni Guzmán, mentre que Manel Serra i Carles Gisbert han col·laborat amb els mapes i gràfics.