Les presentacions de les obres d'Onada a la Fira del Llibre Ebrenc

El passat cap de setmana, Móra d'Ebre va esdevindre la capital literària del sud català amb la Fira del Llibre Ebrenc, que un altre cop va atraure a un seguit d'autors i autores que han reeixit en els darrers mesos dins de les lletres ebrenques per tal de presentar i parlar al voltant de les seues novetats. Enguany, n'han participat fins a cinc novetats d'Onada, com a editorial de referència de les Terres de l'Ebre. Les presentacions, que es van estendre de divendres a diumenge, van ser moderades per l'emissora Ràdio Mora d'Ebre-Cadena SER, qui ha publicat les intervencions posteriorment en un podcast. D'aquesta manera, a continuació us oferim les presentacions de les cinc obres.

La primera de les presentacions va comptar amb Victòria Almuni i Maria Rosa Almuni, les quals van posar el punt gastronòmic de la vesprada de divendres amb el receptari "La cuina de la Sénia", la tradició i el patrimoni d'aquesta vila passada per la cassola.

A continuació, arran de "Muniatto va a la Festa de la Sega", la coautora i escriptora Olga Besolí va fer cinc cèntims d'aquesta col·lecció de contes del xiquet més conegut de les Terres de l'Ebre. Va estar acompanyada del pallasso Muniatto, en qui es basa l'obra.

L'altra col·lecció de contes ebrencs va obrir el diumenge. Amb poc menys d'un any, la rapitenca Núria Ibáñez ha composat amb gran éxit fins a quatre dels volums de "El Montsià de Bàrbara i Jaume". A Móra va parlar del darrer, "Entre la serra i la mar", dedicat al municipi d'Alcanar.

Els llibres de Finestres al passat tenen per objectiu difondre el ric fons fotogràfic de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre. El segon volum té per protagonista al tortosí José Daufí, retratista de capital ebrenca en la immediata postguerra. Albert Curto i Laura Tienda, de l'Arxiu, han seleccionat i contextualitzat mig centenar de les seues imatges, que ens traslladen a aquella Tortosa dels anys 40 i 50.

Finalment, els historiadors Ferran Grau i Núria Sauch aborden la Guerra del Francés a banda i banda del riu Sénia en l'assaig "Guerra i territori (1808-1814)", que detalla com es va viure aquest conflicte  per les nostres contrades.

Les obres d'Onada hi participen a la Fira del Llibre Ebrenc

Móra d'Ebre acull una nova edició dels esdeveniments literaris de referència al territori: el Litteratum i la Fira del Llibre Ebrenc, que any rere any posen de manifest el bon moment del que s'ha denominat "lletres ebrenques", les quals no comprenen la vegueria estricta, sinó que s'estenen per les veïnes comarques del Priorat, Maestrat, Ports i Matarranya.

En aquesta ocasió, la Fira s'allarga durant tres dies al centre de Móra d'Ebre i comptarà amb les casetes de tres llibreries de reconeguda trajectòria: la tortosina Viladrich, la mórenca Bassa i la Serret de Vallderoures, on hi trobareu l'ample catàleg d'obres d'aquest territori que Onada, com a editorial de proximitat, ha publicat durant els darrers anys en les més variades temàtiques.

A més a més, s'ha confeccionat un ample ventall de presentacions literàries a la qual s'ha convocat als autors i autores ebrenques que més han destacat en l'últim any. Entre les diverses d'Onada, finalment s'han escollit sis propostes que agafen gastronomia, història, narrativa, infantil, etc.

Són dues presentacions per dia de Fira. Aquest divendres obren el receptari "La cuina de la Sénia", un recull de la gastronomia tradicional d'aquesta vila a càrrec de Victòria Almuni, Maria Rosa Almuni i Manolo Blesa, i "Muniatto va a la Festa de la Sega", on les Germanes Besolí faran cinc cèntims de les últimes novetats col·lecció de contes més reeixida de les Terres de l'Ebre. Ambdues seran a la roda de presentacions de les 18.30 hores.

L'endemà dissabte, al matí, Albert Curto i Laura Tienda, de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, exposaran el patrimoni fotogràfic seleccionat a "José Daufí, els retalls d'una postguerra", unes relevadores imatges de la Tortosa de postguerra. A la vesprada, Enric Anyó parlarà del seu début novel·lesc amb "Dimonis de la riera encesa", una apassionant trama de misteri ambientada al Maestrat de l'època moderna.

Finalment, diumenge de migdia, Núria Ibáñez explicarà el projecte de contes infantils El Montsià de Bàrbara i Jaume a partir de l'últim volum, "Entre la serra i la mar", dedicat a Alcanar. Mentre, els historiadors Ferran Grau i Núria Sauch ens portaran dos segles enrere, al mig de la Guerra del Francés amb "Guerra i territori".

"Guerra i territori", novetat a Plecs d'Història Local

La revista Plecs d'Història Local, en el número de febrer, ha ressenyat com a novetat "Guerra i territori (1808-1814)", el complet estudi sobre la Guerra del Francès al sud català i nord valencià que han dut a terme els historiadors Ferran Grau i Núria Sauch.

Tal com apunta l'article, l'obra "analitza l’abans i el després de l’ocupació francesa de Tortosa, la intervenció al Maestrat, la fi de la guerra i el sorgiment de grups resistents en forma de guerrilles. El llibre abasta el context socioeconòmic, les estructures polítiques i administratives, el control francès a Ulldecona i Vinaròs, la Junta Corregimental de Tortosa i les conseqüències de la guerra a localitats com Ulldecona o Tortosa. La publicació es completa amb plànols, mapes, fotografies i gravats sobre el tema".

"Guerra i territori (1808-1814)" es va presentar a Ulldecona

A principis de mes, els historiadors Núria Sauch i Ferran Grau van presentar a Ulldecona el seu llibre "Guerra i territori (1808-1814)", una amena obra divulgativa sobre la Guerra del Francés a banda i banda del riu Sénia.

"Guerra i territori (1808-1814)", el nou llibre sobre la guerra del Francés a banda i banda del riu de la Sénia

"Guerra i territori (1808-1814). Alguns aspectes de la guerra del Francès als pobles de banda i banda del riu de la Sénia" és el nou títol de la col·lecció d'història i patrimoni local La Barcella. L'obra dels investigadors Ferran Grau i Núria Sauch se centra en la guerra del Francès, un període convuls de la primera meitat del segle xix, en què les estructures polítiques, econòmiques i socials d’Espanya sofriren un canvi irreversible. 

Els anys de la guerra del Francès (1808-1814) van configurar un punt de partida i de referència per als anys posteriors. Al territori de confluència del riu de la Sénia aquella guerra va suposar un autèntic trasbals en què es va sacrificar persones, economia, infraestructures, etc. A més, enmig d’una guerra contra un enemic comú, va comportar també l’eclosió d’un liberalisme que trobà àmplies resistències absolutistes, ben paleses al llarg de la centúria. Aquesta obra analitza els fets bèl·lics, així com també l’impacte econòmic, social i polític que aquells anys de guerra provocaren en el territori, que va esdevenir un escenari de referència atesa la seua importància geoestratègica.

Els autors 

Ferran Grau Verge (Tortosa, 1960). És mestre i llicenciat en Història. Treballa a l’IES Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona. Soci fundador del Centre d’Estudis d’Ulldecona, ha estat coordinador de la publicació de l’entitat, Raïls. Forma part del Grup d’Estudis Rossell 750 Aniversari. És coautor de diferents llibres relacionats amb els mons de la didàctica de les Ciències Socials i de la història local, com ara Rossell 1823-1933. 

Núria Sauch Cruz (Ulldecona, 1972). És doctora en Història. En l’actualitat treballa com a tècnica a l’Institut Ramon Muntaner. Col·laboradora externa del Grup d’Història del Parlamentarisme de la UAB. És membre del Centre d’Estudis d’Ulldecona i del consell de redacció de la revista Raïls. La seua producció bibliogràfica —llibres, capítols de llibres i articles de revistes— l’ha dedicat principalment a l’anàlisi dels moviments contrarevolucionaris (reialisme i carlisme), la conflictivitat social, política i econòmica del segle xix a les Terres de l’Ebre i el Maestrat.