Onada edicions, finalista dels premis Gourmand que distingeixen la millor literatura gastronòmica

L’editorial ja va guanyar el primer premi amb "La cuina del Delta de l’Ebre", que va erigir-se en guanyador del premi a la millor literatura gastronòmica de dieta Mediterrània Amb "La cuina de la Sénia" la literatura gastronòmica editada per Onada va un pas més enllà, ja que el llibre finalista representa al conjunt de l’estat.

A.C.

Després de l’exitosa participació d’Onada edicions en anteriors edicions d’aquesta distinció que premia l’excel·lència gastronòmica i enològica, en la qual dos dels títols d’Onada edicions van erigir-se en guanyadors del premi Gourmand amb el volum gastronòmic "La cuina de la Sénia", la nostra editorial torna a figurar com a finalista d’aquest prestigiosos premis que guardonen els llibres més significatius a nivell culinari publicats arreu del món.

La literatura gastronòmica i enològica de primer nivell es dona doncs cita en aquests guardons planetaris, referent mundial de la millor cuina. "La cuina del delta de l’Ebre" i "La pastisseria de la cuina de la garrofa" ja van guanyar l’any 2012 el premi al millor llibre de dieta Mediterrània i el millor llibre de postres, respectivament.

Integrat, com els successors títols guanyadors, dins de la col·lecció La Teca, aquest volum ha estat seleccionat, també, en la categoria de dieta Mediterrània, i de moment manté un honrosa i digna posició com a finalista, com abans indicàvem. La selecció s’ha dut a terme entre publicacions publicades al llarg de tot aquest any en totes les llengües del món. Posteriorment, la producció literària que opta a concurs es divideix en diferent categories i finalment seleccionen un llibre representatiu de cada país. Així, dintre tots els volums gastronòmics, "La cuina de la Sénia" deurà de ser seleccionat finalment entre 12 llibres més, per tal de guanyar. Entre els diferents volums destaquem els procedents d’Alemanya, França, Gibraltar, Grècia, Austràlia, Dinamarca, Noruega, Suècia o EUA, entre altres països.

El premi serà lliurat a finals del mes de maig a la Xina, desvetllant-se finalment el secret culinari de la millor publicació referent, a la qual aspira a guanyar Onada edicions. En l’anterior ocasió, "La cuina del Delta de l’Ebre" va ser escollit com a guanyador en la categoria ‘català’, però "La cuina del Sénia" ha anat un pas més enllà que publicació precedent, superant l’entrebanc administratiu: en aquest moment representa el conjunt de l’estat espanyol. El llibre ho mereix.

"La cuina de la Sénia", a la recerca del sabor perdut

La periodista Berta Vilanova ha publicat al diari Ara un reportatge al voltant dels receptaris lligats a la gastronomia del territori i a la recuperació de les menges tradicionals en un moment de globalització, també culinària. Així, en "A la recerca dels sabors perduts" hi posa sis exemples de com la literatura gastronòmica "es reivindica com un factor identitari i cultura que cal cuidar". I en aquesta selecció hi ha lloc per a "La cuina de la Sénia", representant d'una col·lecció, La Teca, que precisament s'ha caracteritzat per una tasca de recuperació i difusió de cultura a partir la riquesa dels productes i les coccions.

En l'article, Vilanova entrevista a la coautora Victòria Almuni, la qual fa cinc cèntims de quin va ser l'objectiu de la publicació i com es pot explicar la història i la societat, en aquest cas la senienca, a partir de la gastronomia:

“És una espècie de tribut que fem als nostres pares, per tot allò que ens han ensenyat”, diu Victòria Almuni, coautora del llibre, juntament amb la seva germana Rosa Almuni i el cuiner Manolo Blesa. “La gastronomia forma part del patrimoni immaterial i s’ha de cuidar perquè no es perdi”, opina l’autora. El llibre, que consta de 24 receptes, és també un recull de tradicions orals i de costums de la vida quotidiana relacionats amb la gastronomia. “Tots els plats amaguen una història al darrere que s’ha de conèixer. Els ous d’estraperlo, per exemple. Un plat en què semblava que només hi havia ous però a baix de tot t’esperava una sorpresa: la carn. Després de la guerra, fer estraperlo volia dir amagar la collita per després vendre-la, ja que en aquell moment les autoritats et confiscaven l’oli i el blat per racionar-lo”. Segons Almuni, ara es tornen a tenir ganes de recuperar aquesta memòria, com una forma de reivindicar la identitat pròpia en un món tan globalitzat. “Des que vam publicar el llibre, la gent del poble s’ha interessat per recuperar les receptes de casa seva, i això per a nosaltres és molt satisfactori”.

Podeu llegir el reportatge del diari Ara tot clicant ací.

L'exposició fotogràfica de "La cuina de la Sénia"

Al llarg d'aquesta setmana, el vestíbul de la Casa de Cultura de la Sénia ha acollit l'exposició fotogràfica de "La cuina de la Sénia", una selecció d'imatges sobre la gastronomia tradicional local a partir del llibre homònim de Victòria Almuni, Rosa Almuni i Manolo Blesa, publicat aquesta primavera. La mostra romandrà oberta fins demà dissabte, en horari de 19 a 21 hores i compta amb l'organització del Centre d’Estudis Seniencs i l'Antena del Coneixement URV a la Sénia.

Per conèixer una mica més de l'exposició, el llibre i els autors, us deixem amb aquest reportatge del programa La Finestra Festes Tour del Canal Terres de l'Ebre.

"El jovent ha de saber cuinar i gaudir de menjar fet amb productes de proximitat". Parlem amb Viqui Almuni, coautora de "La cuina de la Sénia"

La col·lecció La Teca és la marca de referència de la difusió del patrimoni gastronòmic de municipis i comarques del nord valencià i sud català. El darrer volum, publicat fa un parell de mesos, aborda la cuina de la vila de la Sénia, al Montsià, una aproximació a la seua història i societat a través dels àpats i menges més representatius. Parlem amb una de les autores del llibre "La cuina de la Sénia", Viqui Almuni.

Quin és l’origen del projecte?

Quan es va publicar els dos volums de La Sénia dins de la col·lecció Cruïlla les coordinadores, Marutxi Ballester i jo mateixa, ens vam adonar que la gastronomia era un món del qual només havíem pogut fer un tast molt superficial. Ja aleshores vam comentar amb Miquel Àngel Pradilla la possibilitat de fer una publicació només dedicada a aquest tema. Al llarg d’aquests darrers anys s’ha anat gestant el projecte. Ha coincidit amb l’alcaldia de Marutxi Ballester i amb una reducció de la disponibilitat de temps per la seva part. Per això ella ha col·laborat però de manera més tangencial. Vam redefinir l’equip i s’hi van afegir Rosa Almuni i Manolo Blesa per a la recollida d’informació, redacció de textos i elaboració de les receptes. Ha estat una sort que Manolo Andreu i Andreu Roth acceptessin fer les fotografies; són persones que tenen una gran tècnica i estimen el que fan, i això es nota en tota la part gràfica. D’una manera o altra, tots els autors ens hem sentit molt vinculats a tot allò que explica i mostra el llibre. N’estem molt satisfets.

A més de l’equip que acabo de citar, ha estat molt important la col·laboració de gent del poble que ens han permès contrastar receptes, ens han donat informació sobre costums perdudes... Cada casa és un món i sempre hem hagut de triar una variant en lloc d’una altra, però la feina de documentació ha estat força important.

"La cuina de la Sénia" porta des de Sant Jordi als aparadors de les llibreries. Com valoreu la rebuda del públic?

No podem més que estar contents. A la Sénia s’ha venut molt des del primer dia, i les opinions de les persones han estat molt positives. Sí que és veritat que molta gent troba a faltar receptes, però això ja ho vam deixar clar des del primer dia; no es tracta d’un recull exhaustiu, sinó d’una selecció feta en relació a determinats criteris que expliquem a la introducció. Des de fora del poble també hem rebut bones opinions. A més de les receptes, a la gent agrada la introducció perquè dona sentit a una determinada manera de viure i de veure la cuina i tot el que l’envolta. Tots sabem que les relacions socials i culturals que s’estableixen al voltant de la gastronomia son molt intenses a la nostra terra.

Cregueu que hi ha una necessitat de posar en valor la gastronomia com un element més del patrimoni?

Sense cap dubte. Actualment és un tema del qual es parla molt i ningú qüestiona que forma part intrínseca de la cultura d’un poble, del seu patrimoni immaterial. Fins i tot podem dir que està de moda. Malgrat això, encara cal un treball intens de recollida de formules i receptes tradicionals, així com de conscienciació que la cuina del territori és sana, sostenible i adaptable a qualsevol circumstància. És molt natural i positiu que avui les famílies incorporem plats de cuines d’arreu del món; això no hauria de comportar, però, la pèrdua de protagonisme de la gastronomia que cadascú hem après a casa o de les menges que ens caracteritzen com a comunitat. Els joves i les joves han de saber cuinar i gaudir de menjar un bon guisadet, un dolç popular o un aperitiu fet amb productes de proximitat.

Quina característica especial té la cuina de la Sènia?

És la cuina dels pobles que envolten el riu Sénia i els Ports. Una cuina econòmica i molt variada. Una cuina molt de temporada, que s’adapta al ritme de les estacions amb el suport d’un rebost variat i sempre que es pot ben nodrit. I és, per suposat, una cuina en constant evolució. El nostre llibre s’ha volgut apartar d’una fotografia estàtica de la cuina de fa cinquanta o cent anys, perquè la gastronomia que volíem registrar és una gastronomia viva, actual. Per això hem incorporat plats com els canelons, la vedella guisada o la truita d’espàrrecs, que són relativament moderns. Pel camí s’han anat perdent receptes; n’hem volgut fer referència amb la truita amb suc, un plat que ara no es fa i que a principis del segle XX era habitual. Hem volgut destacar dos plats que avui es consideren identitaris. Un és el recapte, plat habitual a les cases pageses al qual es dedica una jornada festiva el primer dilluns del mes de maig, coincidint amb la festivitat de Sant Gregori. Hem triat una variant feta amb bajoques i fesols, però hi ha cases que el fan amb bledes, col, cigrons... No hi falta mai el porc i tradicionalment un grapat de fideus. Hi ha la variant lleugera, coneguda com a olla de dejú, que no porta carn.

L’altra recepta destacada és la de la manjoia, el dolç característic de Pasqua. És una variant de les moltes que es fan al territori per aquestes dates, amb sabor de matafaluga, farcit de confitura de cabell d’àngel i ornament de fruita confitada, anissos i sucre. No hi falta l’ou, element simbòlic que omple les manifestacions de primavera arreu del món. De ben petits ensenyem als xiquets i les xiquetes a picar l’ou al front, al nas i a la barbeta cantant recitant “Aquí en pica, aquí em cou i aquí m’esclafo l’ou”; tots ho aprenen, ho repeteixen mil vegades i de grans ho ensenyen als seus fills o nebots. Així es transmeten les tradicions.

La situació geogràfica del poble, com influeix a la cuina?

És determinant. Està basada en els productes de l’horta i els fruiters, els cereals, l’oli, els ramats de corders, el porc i els animalets de corral, el peix de la costa mediterrània.... També hi juguen un paper important els productes del bosc i d’altres importats com el sucre o la xocolata. En aquest sentit el poble està situat en un enclavament privilegiat. La proximitat al riu de la Sénia permet disposar d’abundants horts, històricament cada família en tenia un. La terra de secà del voltant del poble tradicionalment havia estat utilitzada per a conrear blat, que es transformava en farina als nombrosos molins hidràulics de la vora del riu; això va ser fins els anys cinquanta aproximadament, moment en què els molins també van desaparèixer per la construcció de l’embassament d’Ulldecona. La resta de terres de secà han estat ocupades des de molt antic per l’olivera, conreu que va tenir una forta expansió des del segle XVIII. A partir dels anys seixanta del segle XX també es van plantar molts ametllers en aquests sectors de secà.

La proximitat dels Ports ha permès disposar de carn de caça i de tota mena de bolets. Aquests darrers han acompanyat tot tipus de plats. També els abundants ramats d’ovelles d’aquestes terres, avui força delmats, han permès desenvolupar una cuina rica al voltant de la carn de corder.

El peix ha arribat tradicionalment totes les setmanes, i des dels anys seixanta tots els dies. Productes com la galera, l’escrita, el moll, la sardina, el seitó o la cavalla han estat consumits habitualment per les famílies pageses. El peix estrella, però, com a tots els pobles de secà, ha estat l’abadejo.

Al llibre hi dediqueu un capítol a les fondes històriques del poble. Què van aportar a la gastronomia del poble?

Històricament la cuina de les fondes no era diferent de la de les cases. Si la mestressa era professional - habitualment eren dones les cuineres - s’esforçava en servir plats saborosos als hostes, i això anava perfeccionant les receptes. A la Sénia guardem memòria de quatre fondes que han fet aquest paper, ser aparador de la gastronomia local i innovar en alguns plats que han esdevingut representatius. Una d’elles, casa Manolo, encara es manté oberta. Manolo Blesa, coautor d’aquest llibre, basa la seva carta en receptes locals que va aprendre de la seva mare i que ha anat adaptant a les necessitats actuals. Ha adaptat moltes de les seves receptes, per exemple, per tal que siguin aptes per a celíacs. És exemple de la constant evolució que comentava abans. El joc entre tradició i innovació, que caracteritza tots els aspectes de la nostra cultura.

Quina és la vostra recepta preferida?

Em costa decidir, perquè sóc molt amant de la cuina senienca. A casa meua continua sent la protagonista. Em quedo amb les potes de tocino perquè és un plat que menjo molt de tant en tant i per això el gaudeixo molt. A més, em porta molt bons records perquè a casa quan ma mare o ma uela en feien era una festa. La recepta de casa meua, però, no és la del llibre. Sofregim unes làmines d’all i farina; afegim aigua i vi blanc al moment de posar les potes; quan casi està tirem una picada d’all i julivert. Ja he comentat que la cuina és molt variada, i cada casa té les seves pròpies variants...

Teniu cap altre projecte en marxa?

Sempre hi ha coses entre mans, i de vegades molt diverses i diferents. Des del Centre d’Estudis Seniencs i altres entitats que formem el grup Terres de Cruïlla estem preparant la publicació d’una selecció d’itineraris per pobles de banda i banda del riu Sénia. Fa anys que organitzem un cicle d’itineraris i pensem que és interessant fer difusió dels més assequibles per escrit. De nou és una col·laboració amb Onada Edicions, una editorial de referència per al territori.

Les presentacions de les obres d'Onada a la Fira del Llibre Ebrenc

El passat cap de setmana, Móra d'Ebre va esdevindre la capital literària del sud català amb la Fira del Llibre Ebrenc, que un altre cop va atraure a un seguit d'autors i autores que han reeixit en els darrers mesos dins de les lletres ebrenques per tal de presentar i parlar al voltant de les seues novetats. Enguany, n'han participat fins a cinc novetats d'Onada, com a editorial de referència de les Terres de l'Ebre. Les presentacions, que es van estendre de divendres a diumenge, van ser moderades per l'emissora Ràdio Mora d'Ebre-Cadena SER, qui ha publicat les intervencions posteriorment en un podcast. D'aquesta manera, a continuació us oferim les presentacions de les cinc obres.

La primera de les presentacions va comptar amb Victòria Almuni i Maria Rosa Almuni, les quals van posar el punt gastronòmic de la vesprada de divendres amb el receptari "La cuina de la Sénia", la tradició i el patrimoni d'aquesta vila passada per la cassola.

A continuació, arran de "Muniatto va a la Festa de la Sega", la coautora i escriptora Olga Besolí va fer cinc cèntims d'aquesta col·lecció de contes del xiquet més conegut de les Terres de l'Ebre. Va estar acompanyada del pallasso Muniatto, en qui es basa l'obra.

L'altra col·lecció de contes ebrencs va obrir el diumenge. Amb poc menys d'un any, la rapitenca Núria Ibáñez ha composat amb gran éxit fins a quatre dels volums de "El Montsià de Bàrbara i Jaume". A Móra va parlar del darrer, "Entre la serra i la mar", dedicat al municipi d'Alcanar.

Els llibres de Finestres al passat tenen per objectiu difondre el ric fons fotogràfic de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre. El segon volum té per protagonista al tortosí José Daufí, retratista de capital ebrenca en la immediata postguerra. Albert Curto i Laura Tienda, de l'Arxiu, han seleccionat i contextualitzat mig centenar de les seues imatges, que ens traslladen a aquella Tortosa dels anys 40 i 50.

Finalment, els historiadors Ferran Grau i Núria Sauch aborden la Guerra del Francés a banda i banda del riu Sénia en l'assaig "Guerra i territori (1808-1814)", que detalla com es va viure aquest conflicte  per les nostres contrades.

Les obres d'Onada hi participen a la Fira del Llibre Ebrenc

Móra d'Ebre acull una nova edició dels esdeveniments literaris de referència al territori: el Litteratum i la Fira del Llibre Ebrenc, que any rere any posen de manifest el bon moment del que s'ha denominat "lletres ebrenques", les quals no comprenen la vegueria estricta, sinó que s'estenen per les veïnes comarques del Priorat, Maestrat, Ports i Matarranya.

En aquesta ocasió, la Fira s'allarga durant tres dies al centre de Móra d'Ebre i comptarà amb les casetes de tres llibreries de reconeguda trajectòria: la tortosina Viladrich, la mórenca Bassa i la Serret de Vallderoures, on hi trobareu l'ample catàleg d'obres d'aquest territori que Onada, com a editorial de proximitat, ha publicat durant els darrers anys en les més variades temàtiques.

A més a més, s'ha confeccionat un ample ventall de presentacions literàries a la qual s'ha convocat als autors i autores ebrenques que més han destacat en l'últim any. Entre les diverses d'Onada, finalment s'han escollit sis propostes que agafen gastronomia, història, narrativa, infantil, etc.

Són dues presentacions per dia de Fira. Aquest divendres obren el receptari "La cuina de la Sénia", un recull de la gastronomia tradicional d'aquesta vila a càrrec de Victòria Almuni, Maria Rosa Almuni i Manolo Blesa, i "Muniatto va a la Festa de la Sega", on les Germanes Besolí faran cinc cèntims de les últimes novetats col·lecció de contes més reeixida de les Terres de l'Ebre. Ambdues seran a la roda de presentacions de les 18.30 hores.

L'endemà dissabte, al matí, Albert Curto i Laura Tienda, de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, exposaran el patrimoni fotogràfic seleccionat a "José Daufí, els retalls d'una postguerra", unes relevadores imatges de la Tortosa de postguerra. A la vesprada, Enric Anyó parlarà del seu début novel·lesc amb "Dimonis de la riera encesa", una apassionant trama de misteri ambientada al Maestrat de l'època moderna.

Finalment, diumenge de migdia, Núria Ibáñez explicarà el projecte de contes infantils El Montsià de Bàrbara i Jaume a partir de l'últim volum, "Entre la serra i la mar", dedicat a Alcanar. Mentre, els historiadors Ferran Grau i Núria Sauch ens portaran dos segles enrere, al mig de la Guerra del Francés amb "Guerra i territori".

La Sènia dóna a conèixer la seua cuina tradicional

La Sénia acull el avui divendres la presentació del llibre "La cuina de la Sénia", publicat per Onada Edicions. L'acte començarà a les 19 hores al Centre Marcel·lí Domingo. Els autors, Victòria i Maria Rosa Almuni, i Manolo Blesa, presentaran el recull de receptes típiques de la localitat del Montsià. També intervindran Marutxi Ballester, alcaldessa de la Sénia, Miquel Àngel Pradilla, professor de la URV i Juanjo Roda, director de la col·lecció La Teca, en la qual s'inclou el llibre.

El receptari fa palesa d'una gastronomia tradicional marcada per la privilegiada ubicació del poble, situat en terra de cruïlla geogràfica i històrica, amb els Ports, el riu Sénia i la plana com a espais de desenvolupament humà des de fa segles. Un entorn que, juntament amb la proximitat de la mar, ha subministrat els variats recursos naturals que han servit d'aliment, com l'oli, la caça, o el peix que arribava al mercat, mentre que la història i la cultura han anat transformant les formes d'elaboració d'aquests aliments. Com a confluència d'eixes dos vessant apareix el recull de plats típics recopilats al llibre. Alguns són plats del dia a dia, mentre que altres més elaborats són per a dates especials, i alguns inclús han estat quasi perduts amb el pas del temps.

Així, el llibre tracta de mantindre la cultura culinària de la Sénia, utilitzant a més el receptari com a forma d'entendre les formes de vida i treballs tradicionals del poble. Però també és un repàs pels llocs on s'han presentat i degustat aquestos plats al llarg del temps: Les fondes històriques, que van marcar la gastronomia local amb la seua forma particular de cuinar-la i presentar-la, per als seniencs i senienques, però també deixant empremta en els forasters.

Aquest divendres es presenta el receptari "La cuina de la Sénia"

La Sala Central del Centre Marcel·lí Domingo de la Sénia (Montsià) acull la presentació del nou llibre "La cuina de la Sénia", un receptari del patrimoni gastronòmic d'aquesta vila a càrrec de Victòria Almuni, Maria Rosa Almuni i Manolo Blesa. Serà el divendres 17 d'abril, a partir de les 19 hores.

L'acte comptarà amb la participació dels autors, així com de l'alcaldessa de la Sénia, Marutxi Ballester, el professor de la URV, Miquel Àngel Pradilla i del director de la col·lecció de gastronomia del territori La Teca, Juanjo Roda.