El poemari "Úter" es presenta a l'Alcúdia de Crespins

Aquest divendres 4 de novembre, Josep Maria Balbastre presenta "Úter", llibre guanyador del Premi de Poesia Vila de Puçol, a l'Alcúdia de Crespins, en un acte organitzat per l'Associació Cultural La Garrofera. Serà a la Sala Generalitat (junt la Biblioteca Municipal) a partir de les 19.30 hores.

Com el mateix autor comenta, “'Úter' no és de cap manera un poemari sobre la maternitat. És un poemari sobre la vida. I és també un poemari sobre la mort. O sobre la destrucció, la pèrdua, la desaparició de tot allò que en algun moment és. Com la natura que mor i renaix, els humans la superem amb la desfeta amb dues ferramentes potents: l’amor i la paraula”.

"Poesia en alta definició". El Temps parla del poemari "Úter"

Reproduïm íntegra la ressenya publicada el passat 6 de setembre de 2016 pel periodista Xavier Aliaga al setmanari El Temps sobre el nou poemari de Josep Maria Balbastre, "Úter", darrer Premi Vila de Puçol, a causa de ja no trobar-se disponible al lloc web original.

Josep Maria Balbastre (Ròtova, 1964) enriqueix la seua obra poètica, fins a cert punt reconeguda, amb 'Úter' (Onada Edicions, 2016), un llibre al quan ratifica la seua precisió temàtica i formal a l'hora de bastir els seus poemes. Un poemari sobre la idea de renovació constant amb un considerable poder visual.

Vaig conèixer Josep Maria Balbastre a través d'un dels seus primers poemaris, "Gradual" (Denes, 2008) un conjunt de proses poètiques construït sobre una llarga progressió encimbellada d'un aclaparador clímax amb la Soah i el dolor humà com a colpidora temàtica. Un petit prodigi formal i temàtic que li valgué el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de l'any 2009. Una raó irrebatible per no perdre molt la pista d'aquest membre de la molt nodrida escola poètica de la Safor.

D'aleshores ençà, Balbastre ha visitat amb bons rèdits diferents registres, com ara en "La llum garbellada" (Bromera, premi Ibzn Hazm de Xàtiva 2011), un llibre centrat en poetitzar la bellesa de l'amor i del cos humà. Un tipus d'experiència poètica més íntima que torna a repetir-se d'alguna manera en "Úter", un llibre que agafa la simbologia de la maternitat en el sentit de renovació constant, no com a motiu experiencial, difícil d'abordar des d'una veu poètica masculina, com ell mateix reconeixia en una entrevista. Un símbol representat a la portada amb una potent imatge de la mitologia celta que no representa un embaràs, sinó dues mans que obrin generosament l'úter matern.

El títol fa referència al darrer dels quatre blocs del llibre, perquè a diferència de la coherència temàtica de poemaris com "Gradual", aquest nou llibre arreplega poemes de diferents èpoques i estats anímics. El nexe, amb tot, és la voluntat de perfecció, de bastir una poètica d'alta definició, molt influenciada -com el mateix Balbastre reconeix- per l'obra de Joan Navarro. "Si m'abeura la llum aquesta fosca / latent, també el meu cos habita el bosc / com si fóra un arbre, vibra el silenci / alenant per damunt de la fullarada", escriu en "Habitatge", del bloc "Quadern de camp".

Imatges de gran poder visual, d'una precisió topogràfica, que en l'apartat "El lament de la terra" esdevindran peces intitulades més breus, d'una alta concentració metafòrica i simbòlica: "Lluny queda / la terra / vulva gegant / d'on vaig nàixer / hi tornaré per l'aigua / que m'ha de rentar / de l'esclavatge". Conceptes esparsos que trobaran un més gran desenvolupament en "Les fulles mortes", fins i tot amb proses poètiques a les quals es mou amb una desimboltura poc habitual en els poetes valencians: "Sobre el meu desert sura una remor fonda de veu sense llenguatge, un indici de paraula no dita, de verb anterior a l'origen. I el silenci em parla en aquest oasi del buit".

Aquesta dispersió, que no entrebanca la lectura, ans al contrari, troba una certa concreció en "Úter", el bloc que sembla concentrar l'esperit del poemari. I que conté alguns dels millors versos: "la llavor que es pela / terra calenta de mai / la història sap on desar la mort // l'úter de Déu / sempre és ara".

Poesia sobre la renovació o compendi d'allò que ha anat escrivint, cosit per a formar part d'un mateix volum, "Úter" ratifica la solvència d'un escriptor sense la visibilitat i presència que mereixeria una de les nostres veus poètiques més meritòries.

La renovació constant de la vida i la natura. Enric Sanç parla de "Úter", de Josep Maria Balbastre

"Úter" és un títol que pot dur a engany. El poemari de Josep Maria Balbastre no es tracta, com hom podria pensar, d'un llibre sobre la maternitat, sinó sobre la vida i mort, "uns poemes per a la temptativa de superar la llangor, eixe tedi del dol; amb tota la bellesa del vers i l’art de la paraula; amb tota la seua plenitud", segons Enric Sanç, autor de la ressenya del llibre guanyador del Vila de Puçol i publicada a la La Veu del País Valencià.

Per a Sanç, els versos de Balbastre tenen reminiscències de poetes francesos com Bonnard, Rimbaud o Mallarmé, "una visita al passat sense tornada, catàrtica, simbolista, utòpica, naturista" que també entronca amb la tradició de l'heroi clàssic, humanitzat. El text de la ressenya també s'hi fixa en l'estructura de quatre parts, amb poemes breus, curts, alguns descriptius i d'altres colpidors.

 

Com que la pàgina web original on es va publicar aquesta ressenya a Nosaltres La Veu ha desaparegut, la reproduïm a continuació: 

 

L’úter és l’òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers encarregat de mantenir l’embrió en condicions adequades durant el seu desenvolupament. Citem la definició del DIEC perquè no per aquest títol del poemari hem de pensar que s’hi tracta d’un llibre de poesies sobre la maternitat. Car és molt més que això. Són uns versos de la vida, la mort, la destrucció per la pèrdua de l’ésser estimat. Uns poemes per a la temptativa de superar la llangor, eixe tedi del dol; amb tota la bellesa del vers i l’art de la paraula; amb tota la seua plenitud. Una poesia que ens recorda en part, Pierre de Ronsard, poeta francés de la natura del segle XVI i la seua posterior influència en la naturalesa i la malenconia d’alguns poetes francesos de la segona meitat del segle XVIII com: Colardeau, Bonnard, Malfilâtre, Légouvé o Thomas. O més tard Baudelaire, Rimbaud o Mallarmé. 

 

A fi de comptes, l’autor, Josep Maria Balbastre, ens guia així per una visita al passat sense tornada, catàrtica, simbolista, utòpica, naturista. Com l’úter, mantenint l’embrió en les condicions adequades de la vida. Com un heroi ben humà que vol visitar l’Hades; com Eneas, Orfeu o Hèracles. Malgrat que aquesta vegada, amb la impossibilitat de tornar a l’origen, en la foscor del temps les ànimes ja hi són arribades amb la barca de Caront a l’altra vorera del riu Aqueront. Perquè «la història sap on desar la mort / l’úter de Déu / sempre és ara». Tal vegada caldria enterrar, encara, nostres morts amb una moneda sota la llengua o tapant-los els ulls. Caront ha de cobrar el pagament pel viatge. La Parca, la deessa que fila i debana, ha tallat el fil de la vida dels humans, sense retorn. 

 

Un poemari estructurat en quatre parts: Quadern de camp, El lament de la terra, Les fulles mortes i Úter. Seixanta-dos poemes breus i de tendència al vers curt, alguns, però, descriptius i altres més directes, colpidors. Els de la primera part són poemes més narratius que descriuen la natura, els sentiments i el silenci del poeta. Fet i fet, els darrers poemes són mes sintètics i reflecteixen més la cuirassa de l’autor contra les pèrdues més properes. Balbastre, com dèiem, en la part temàtica no se centra en la maternitat o en la seua figura, sinó més bé com a símbol o metàfora de la renovació constant de la vida i la natura. 

 

Un poemari que ha pogut estar escrit durant diversos estats anímics del seu autor. Que cerca renovar la vida de les persones que li envolten, els morts que se’n van, evidentment, per no tornar. Amb un llenguatge acurat i farcit d’imatges emotives i suggeridores. Acompanyen els seus fulls escriptors com: Joan Navarro, Txema Martínez, Giussepe Ungaretti, Joan Margarit, Mercè Rodoreda, José Saramago, Jacques Prévert, Salvador Espriu, Maria-Mercè Marçal, Ramon Llull i una citació bíblica de Rom 8, 22: «Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega / i sofreix dolors de part». 

 

Josep Maria Balbastre (Ròtova, 1964) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València. Ha treballat com a mestre i tècnic de promoció lingüística, i actualment es dedica a la docència en un institut de Secundària. Ha obtingut nombrosos premis literaris i reconeixements, entre d’altres, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians l’any 2009. Ha publicat diversos llibres de poesia, narrativa breu i ha participat en diferents publicacions col·lectives. Una petita mostra de la seua obra ha estat traduïda al castellà i al portugués. Forma part del col·lectiu Saforíssims i manté el blog de poesia lletrA nuA: josepmariabalbastre.wordpress.com, on també podem trobar-hi part de la seua producció poètica. Amb «Úter» ha guanyat el 19è premi Josep Maria Ribelles Vila de Puçol. El qual ha estat publicat per Onada Edicions en la seua col·lecció, Poesia, 35.

Sons de Xaloc parla de "Úter", el poemari de Josep Maria Balbastre

Amb "Úter", el saforenc Josep Maria Balbastre va obtindre el Premi Josep Maria Ribelles Vila de Puçol de l'any passat. Un títol breu per a un poemari que no parla de la maternitat, sinó de la vida i de la mort, la creació i la destrucció. A les pàgines de Sons de Xaloc, el crític Manel Alonso li ha dedicat una ressenya en la qual hi destaca "el domini del llenguatge i una gran riquesa lèxica" units a "grans dots per a l'observació i detallista" que duu a Balbastre a "reflexionar sobre els cicles de la natura, uns cicles que ens parlen de la vida, de la mort i del renaixement".

Amb seixanta-dos versos poemes dividits en quatre parts, "Úter" comença amb composicions breus, gairebé "anotacions", "una íntima iconografia, per dir-ho amb les paraules de Balbastre, sobre la pèrdua, l’abandonament, la destrucció, la desaparició i com després tot és capaç de renàixer".

Posteriorment, a mesura que avancen les col·leccions, el poeta ens acompanya per composicions més extenses i complexes, on hi apareix el jo poètic, fins aplegar a l'última part, també denominada Úter, "poemes versos d’amor impregnats per l’estima del viure, per la saviesa que dóna el fet d’haver assistit a la mort i al renaixement cíclic de la natura, de la qual l’ésser humà, tancat en el seu eixam i absorbit per les banalitats de la tribu, se n’havia allunyat".

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Josep Maria Balbastre porta "Úter" a Escriptors al Plató

Amb "Úter", Josep Maria Balbastre ha guanyat el 19è Premi de Poesia Josep Maria Ribelles Vila de Puçol, una obra que gira al voltant de la vida i de la mort. L'autor saforenc va celebrar un recital poètic a la Fira del Llibre de València, on va ser entrevistat dins el programa d'Escriptors al Plató.

Vicent Penya i Josep Maria Balbastre presenten les obres guanyadores dels Vila de Puçol

 

 

Amb més de tres dècades de recorregut, el Certamen Literari Vila de Puçol és un dels més prestigiosos i consolidats de les lletres valencianes. Després de conèixer els darrers guanyadors, la passada tardor, aquest divendres era el moment per presentar-ne les obres ja publicades i conèixer-les de la mà dels seus autors. De nou, la Casa de la Cultura va acollir l'esdeveniment, el qual va comptar amb les intervencions de José Maria Garcia, gerent, i el regidor Xavier Alcácer, qui van presentar als escriptors Vicent Penya i Josep Maria Balbastre.

Amb "Insòlita memòria", Vicent Penya va obtindre el 31è Premi de Narrativa Vila de Puçol. és un llibre de narracions que, des de la mediterraneïtat més aclaparadora, ens transporta a un espai literari sense noms ni dates, però perfectament identificable en la geografia i en la història. Prenent com a referència, en primer lloc, l’àmbit de la infantesa i, després, el de l’adolescència i la joventut, el text es precipita a poc a poc cap a la crua experiència d’un món on la realitat sembla somni i on el somni esdevé l’única finestra que deixa entreveure aquesta realitat. 

El 19è Premi de Poesia Josep Maria Ribelles va ser per al saforenc Josep Maria Balbastre per "Úter", un poemari sobre la vida, i sobre la mort. Sobre la destrucció, la pèrdua, la desaparició de tot allò que en algun moment és i existeix. Com la natura que mor i renaix, els humans superem la desfeta amb dues ferramentes potents: l’amor i la paraula.

Amb aquesta presentació, el Certamen Literari Vila de Puçol s'enfila per a una 32ena convocatòria.

Els darrers Vila de Puçol es presenten aquest divendres

Aquesta divendres 29 d'abril, a partir de les 22.30 hores, la Casa de Cultura de Puçol acull la presentació dels llibres guanyadors del Certamen Literari d'aquesta localitat de l'Horta Nord, un dels més consolidats de les lletres valencianes. En aquesta edició dels, els guardonats han estat Vicent Penya, amb la novel·la "Insòlita memòria", 31è premi de narrativa Vila de Puçol i Josep Maria Balbastre, amb el poemari "Úter", 19è premi de poesia Josep Maria Ribelles.

Vicent Penya i Josep Maria Balbastre guanyen els premis literaris Vila de Puçol

El Certamen Literari Vila de Puçol ja té guanyadors en la seua edició de 2015. Vicent Penya en Narrativa i Josep Maria Balbastre en Poesia s'han endut un dels guardons literaris de referència de les lletres valencianes. Els seus han estat els escollits entre els vint originals poètics i vuit narratius que han concorregut enguany pel jurat que composaven els escriptors Antoni M. Bonet, Isabel Garcia Canet, Manel Alonso i la bibliotecària Rosa Garcia, els quals han destacat "el nivell notable" de les propostes rebudes.

El 31è Premi de Narrativa Vila de Puçol ha recaigut en Vicent Penya amb "Insòlita memòria", "un ventall heterogeni de contes que gesta els quals li donen importància al volum, a la lectura que ens captiva fins el final", en paraules d'Isabel Garcia Canet. L'autor de Rafelbunyol guanya així per segon cop a Puçol, després d'obtindre el de la modalitat poètica fa deu anys, i que s'hi suma a reconeixements com l'Octubre, el Joan Fuster, el Vila de Nules, el Vila de Massamagrell, l'Ibn Hazm Ciutat de Xàtiva o el Roís de Corella Ciutat de València.

Per la seua banda, amb "Úter" Josep Maria Balbastre rep el XIX Premi de Poesia Josep Maria Ribelles, un poemari que "intenta recuperar la comunió entre la natura i l'ésser humà", en paraules de Manel Alonso, i "que a que l’experiència transmesa rage tot formant la percepció del lectors fins a fer-la coincidir amb la de l’autor”, apunta Antoni Bonet. Balbastre, rotoví resident a Vallada, ha publicat diversos volums de poesia reconeguts amb l'Ibn Hazm Ciutat de Xàtiva o el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, entre d'altres.

Com és habitual en els darrers anys, "Insòlita memòria" i "Úter" seran una de les novetats literàries destacades per a la pròxima primavera.

Imatge: Ajuntament de Puçol