Una xarradeta amb… Vicent Sanz, autor de "Estrella de mar"

Fem una xarradeta amb Vicent Sanz, l'escriptor de Traiguera i autor de "Estrella de mar", amb la qual s'ha endinsat en el gènere de la novel·la juvenil. Narra la vivència de l'Arnau, un jove a punt d'acabar l'ESO que es veu implicat en una perillosa trama mentre descobreix tot un nou món de sensacions i experiències. A sa casa, però, les conseqüències de la crisi colpegen amb força.

 

Quin és el principal motiu que t'empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
És l’atracció per expressar-me, per dir coses i amb aquestes coses construir un sentit, explicar-me el món. A partir d’una idea imagino un guió i amb aquest guió em poso a escriure. Aleshores van apareixent variacions que inicialment no havia imaginat. És anar descobrint.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
Els estris imprescindibles: l’ordinador o paper i bolígraf, però sobretot l’impuls d’escriure.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Estrella de mar"?
El club de lectura presencial, sense dubte, perquè és un diàleg directe amb qui ha llegit el llibre, l’ha experimentat i te’n transmet l’experiència.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
"L’esperit del temps" de Martí Domínguez. S’ha de llegir tan aviat com sigui possible, perquè explica el nazisme des de dins i en què consisteix la normalització del mal, que és un perill real en l’actualitat.

Quins gèneres t'agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
M’agrada canviar d’una lectura a la següent o tenir més d’una lectura començada i anar combinant. Potser hi predomina la novel·la. Des del punt de vista creatiu, vaig començar fent novel·la històrica i després he anat cap a la negra però sense abandonar el viatge en el temps. Sempre llegeixo abans d’anar a dormir. És com un trànsit entre la realitat i el somni. Això no treu que hi hagi vegades que una lectura m’arrossega, no me la puc deixar i és quan m’ho passo millor llegint. Però jo llegeixo per sistema. Soc d’acabar el llibre que començo.

Quin comentari dels lectors de "Estrella de mar" t’ha generat més il·lusió. 

[Aquesta pregunta no es pot contestar de moment]

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
Has d’aprendre a no allargar-te, a condensar el que vols dir, que sobretot gira al voltant de l’agraïment. Amb tot, m’agrada personalitzar segons el destinatari del llibre, si ens coneixem.

Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?
Hi soc des del segle passat. N’he provat moltes. Ara segueixo molt Twitter.

Quina és la teua paraula favorita?
Imaginació.

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
Amb Leonardo da Vinci.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Pulp Fiction i Blade Runner són de culte.

El teu plat estrella és...
Van variant. Darrerament els caragols a la llauna.

No puc viure sense…
Les ulleres.

Una cosa inconfessable...
Encara no sé de quin cantó es posa el paper higiènic al dispensador.

Amb quin animal o planta et compararies?
Amb l’olivera.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Va ser un poema en una revista universitària. No em coneixia a mi mateix.

Eres friqui en...
La fotografia antiga.

Soc feliç si...
Les coses que em proposo surten endavant.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
A Carme Forcadell.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
A Traiguera a veure la família.

Com és la teua mascareta?
Quirúrgica.

Un recorregut fotogràfic per la Plaça del Llibre

Aquest cap de setmana, el Centre Octubre de València va acollir la segona edició de la Plaça del Llibre, un punt de trobada entre autors, lectors, llibrers i editors al voltant de la literatura en valencià. Onada Edicions hi va participar amb un aparador amb una selecció de les seues obres més significatives de narrativa, poesia, teatre, assaig, infantil i juvenil i assaig. A més a més, una desena d'autors van ser-hi presents tot signant les seues obres. Gràcies a l'organització de la Plaça del Llibre en fem un breu repàs fotogràfic.

 

Francesc Anyó i Borja Penalba van dur el seu llibre-CD antològic de Vicent Andrés Estellés.

Jordi Colonques va fer el triplet: signava la seua novel·la "Món animal", l'infantil "La rebel·lió dels plasticanimals" i l'obra col·lectiva "Un pont sobre el meridià".

El recent guanyador del Ciutat de Benicàssim, Ivan Carbonell, duia un altre premi literari: "La promesa del gal·lés", guanyador del Ciutat de Sagunt.

Vicent Sanz va aportar el toc gastronòmic amb "La cuina de Traiguera".

"Peníscola by Regina Kenmore" ressenyat per Vicent Sanz

L'escriptor traiguerí Vicent Sanz ("La cuina de Traiguera") ha ressenyat en el seu blog l'àlbum fotogràfic "Peníscola by Regina Kenmore", el conjunt d'imatges inèdites a color que fa mig segle va prendre aquesta ciutadana anglesa a una Ciutat en el Mar ben diferent al que coneixem avui en dia: quasi abans de l'esclat del turisme, motor local -i comarcal- "Peníscola és una societat local del tot idèntica a qualsevol altra del seu entorn: ruralitat i postguerra poden ser-ne els termes definitoris. Les formes de vida pròpies del Maestrat més encastellat en la regressió en tots els ordres que van suposar els anys de plom de la dictadura franquista", assenyala Sanz.

La càmera de Regina Kenmore, en principi una estrangera que deixa la seua mirada forània sobre les vides quotidianes del poble, capta la transformació de Peníscola. Són el temps del rodatge de la pel·lícula El Cid, el qual deixarà un empremta en panoràmica de la població: els merlets que culminen el castell del Papa Luna, muntats per al film.

L’aparició del seu llibre, les seues fotografies de més de 50 anys enrere poden considerar-se avui una mirada estrangera quan resulten ser el document, el testimoni, d’una societat i d’una època del tot periclitades, que només formen part de la memòria? No és més lògic de pensar que aquesta mirada que va ser estrangera avui forma part de la nostra visió del món que ens envolta, de la nostra pròpia història? És un bon motiu de reflexió per pensar en els canvis culturals que afecten la identitat d’un poble, d’una societat com la valenciana, subjecta encara avui a uns atavismes tòpics que tenen tant en comú amb aquell discurs putrefacte i militarista de la pel·lícula El Cid. En aquest sentit, la fotografia es revela com un art-mitjà del tot antagònic al discurs oficial sobre la identitat. 

Podeu llegir la ressenya de Vicent Sanz sencera tot clicant ací.

Onada Edicions al "Panorama literari al Maestrat" de Vicent Sanz

Des de la seua triple condició d'escriptor, crític i blogaire, Vicent Sanz ha publicat la segona part del seu "Panorama literari al Maestrat", un recorregut per tota la literatura i els agents que la conformen al nord valencià. En aquest segon article, l'autor de Traiguera s'hi fixa en les polítiques privades de difusió de les lletres maestratenques, i destaca el paper d'Onada Edicions (amb la qual Sanz ha publicat recentment "La cuina de Traiguera"): "En realitat, és l’únic actiu organitzat radicat a la comarca que, a dia d’avui, publica llibres, literaris o no, sense perdre de vista la dimensió de promoció cultural de la llengua pròpia i de l’espai geogràfic comarcal."

Tot seguit, Sanz apunta que l'editorial benicarlanda publica les obres guanyadores en diversos premis literaris, i també les obres d'autors i autores del territori, com la vinarossenca Amàlia Roig amb "Un viatge fora forat" o el benicarlando Josep Igual amb "Poemes escollits 1987-2007".

Podeu llegir l'article sencer de Vicent Sanz al seu blog Ilercavònia tot clicant ací.

Les converses sobre la cuina de Traiguera

Aquest estiu arribarà a les llibreries el nou llibre gastronòmic de la col·lecció La Teca. En la línia d'apostar per la difusió i promoció de la nostra cuina, els nostres productes, les nostres maneres de fer, acudim fins la vila de Traiguera, al cor del Maestrat, per descobrir els secrets i les tradicions culinàries d'aquest poble conegut pels canterers i per les oliveres mil·lenàries.

Els seus dos impulsors coneixen molt bé el tema. Vicent Sanz és professor i escriptor. Rafael Gauxachs és cuiner i responsable de la Casa dels Capellans, el prestigiós establiment ubicat en un paratge gairebé màgic, el Santuari de la Font de la Salut. Allà, Sanz i Gauxachs, a taula parada, parlaven sobre el què era la cuina d'abans al poble, les costums, les experiències personals i el que ens depara el futur. Són les converses sobre la cuina de Traiguera que podeu veure tot seguit.