Jesús (Baix Ebre) celebra la seua VII Fira Literària

Del 17 al 20 d'abril, Jesús, a la vora de Tortosa, esdevé de nou el centre literari de les Terres de l'Ebre. La setmana prèvia de Sant Jordi, la vila acull una nova edició, la vuitena, de la seua Fira Literària Joan Cid i Mulet, la qual torna a reunir tota mena de propostes culturals al voltant del món del llibre, amb una especial cura cap la literatura i els autors i autores ebrencs, però també cap grans noms, com és el cas de Màrius Serra, premi Sant Jordi 2013, qui presentarà la seua novel·la "Plans de futur".

Onada hi pren part

En la Fira d'enguany, les obres d'Onada Edicions hi participen en diversos actes i presentacions:

El dimecres 17 d'abril, a les 19.15 hores, l'espai d'exposicions del Claustre de la Immaculada s'omplirà dels dibuixos de Muniatto, la mostra que recull les il·lustracions d'Ester Besolí per donar vida al xiquet Muniatto en les aventures que hi viu a les seues Contalles.

El 20 d'abril, dissabte, és el dia gran de la Fira de Jesús, amb un seguit d'estands i aparadors de llibreries, editorials, biblioteques, entitats, associacions i molt més.

A les 10.30, a la Plaça del Pati de la Immaculada, les jesusenques Ester i Olga Besolí fan un taller de manualitats a partir de la publicació de "El Sant Jordi de Muniatto", el nou conte de la col·lecció, que incorpora la novetat de ser bilingüe català / anglès.

A les 12.45, a la Sala Jordi Brull i Martínez es passarà un audiovisual amb algunes de les imatges que il·lustren el llibre sobre el poble de Jesús, publicat el passat estiu, una autèntica guia per conèixer aquesta típica vila ebrenca.

A les 16.00, al Claustre de l'Edifici de la Immaculada, Emigdi Subirats presenta la seua biografia de Gerard Vergés i Príncep, el clàssic contem porani de les lletres ebrenques. L'acte s'acompanyarà del recital "L'ombra rogenca de la lloba", que hi fa referència a una de les grans obres vergesianes. 

Per conèixer tot el complet programa preparat per a la VII Fira Literària Joan Cid i Mulet, podeu veure-ho en línia tot seguit.

Una imatge de "Marc i el poder sobre el temps"

"Marc i el poder sobre el temps" ja està a les comarques centrals, per les terres de l'Alcoià i el Comtat. En parla la seua autora, Mercè Climent, en una entrada al seu bloc.

Núvol ressenya "Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena: Teatre, revolució i educació"

Joan Duran i Ferrer, poeta i bioquímic, ha dedicat una completa ressenya al llibre "Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena", que ha estat publicada a la revista digital Núvol. El seu article fa palesa de la influència que hi van tindre la parella de literats a Tarragona, a partir de la dècada dels 70, quan Vidal Alcover arriba a la Delegació de la UB, embrió de la futura Universitat Rovira i Virgili.

L'obra és un recull de col·laboracions que van prendre part de la Tardor Literària de 2011, dues dècades després de la marxa de Vidal Alcover, al gener i Capmany, a l'octubre. S'hi apleguen escrits de Josep Bargalló, Guillem-Jordi Graells, Isabel Graña, Pep Anton Codina i molts més, amb introducció de Magí Sunyer i Montserrat Palau.

En "Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena: Teatre, revolució i educació", Joan Duran condensa els testimonis dels qui van viure i experimentar aquell auge cultural que va sotracar Tarragona. Per a l'autor de Sitges, els dos literats van aportar valors com la generositat per participar i esperonar tota mena d'activitats culturals i literàries, el seu gust per ensenyar i transmetre coneixements, i en tercer lloc, el seu interés per vessants com el teatre, la poesia i la cançó. Tot això fa que "Capmany i Vidal Alcover eren –parafrasejant Bargalló- un binomi especial: escriptors, cultes, catalanistes, d’esquerra, liberals. I hi afegeixo: revolucionaris i imprescindibles".

Mitjançant una cadència equilibrada i –intueixo que de forma deliberada- eclèctica en l’aplec d’estils, el volum reivindica el que mai hauria d’haver quedat relegat a certs cenacles acadèmics: el revulsiu que suposà la intensa activitat literària, teatral, social i política de Vidal Alcover i Capmany, que, individualment i en sinergia, llegaren, per arreu on deixaren petja, un seguit de valors –extraliteraris, també, i essencials- que haurien d’estar més en voga en un país petit i en una cultura assetjada com la nostra. El llibre de Palau i Sunyer els posa, tots ells, en evidència. I intentaré escandir-los  amb la  intenció de persuadir els lectors a devorar-lo. 

Podeu llegir l'article de Joan Duran i Ferrer tot clicant ací.

Preparant novetats: "La Tortosa dels retratistes (1939-1983)"

Quimo Panisello torna aquest Sant Jordi amb una nova obra que recupera la Tortosa quotidiana del segle XX. "La Tortosa dels retratistes (1939-1983)" és un volum que reprodueix amb imatges la ciutat vista a través dels objectius dels fotògrafs que van obrir cases de retratar entre els anys 1939 (encara que alguns ja exercien abans de la guerra) i 1983.

El llibre, mitjançant una edició de gran qualitat, recull fotografies dels anys de la postguerra, la transició democràtica, els costums, les festivitats, la vida social i comercial o les riuades de Tortosa.

Quimo Panisello, amb un treball meticulós i rigorós, ha recopilat un reguitzell d’imatges aportades per les mateixes famílies, l’autoria de les quals ha hagut d’investigar amb visites als fotògrafs.

Amb tot, "La Tortosa dels retratistes (1939-1983)" continua en la tasca de reviure el passat recent de la capital ebrenca, després de l'èxit de "La vida tortosina", que va ser el llibre més popular al Sant Jordi de l'any passat.