dilluns, 8 d’abril de 2013

Núvol ressenya "Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena: Teatre, revolució i educació"

Joan Duran i Ferrer, poeta i bioquímic, ha dedicat una completa ressenya al llibre "Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena", que ha estat publicada a la revista digital Núvol. El seu article fa palesa de la influència que hi van tindre la parella de literats a Tarragona, a partir de la dècada dels 70, quan Vidal Alcover arriba a la Delegació de la UB, embrió de la futura Universitat Rovira i Virgili.

L'obra és un recull de col·laboracions que van prendre part de la Tardor Literària de 2011, dues dècades després de la marxa de Vidal Alcover, al gener i Capmany, a l'octubre. S'hi apleguen escrits de Josep Bargalló, Guillem-Jordi Graells, Isabel Graña, Pep Anton Codina i molts més, amb introducció de Magí Sunyer i Montserrat Palau.

En "Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena: Teatre, revolució i educació", Joan Duran condensa els testimonis dels qui van viure i experimentar aquell auge cultural que va sotracar Tarragona. Per a l'autor de Sitges, els dos literats van aportar valors com la generositat per participar i esperonar tota mena d'activitats culturals i literàries, el seu gust per ensenyar i transmetre coneixements, i en tercer lloc, el seu interés per vessants com el teatre, la poesia i la cançó. Tot això fa que "Capmany i Vidal Alcover eren –parafrasejant Bargalló- un binomi especial: escriptors, cultes, catalanistes, d’esquerra, liberals. I hi afegeixo: revolucionaris i imprescindibles".

Mitjançant una cadència equilibrada i –intueixo que de forma deliberada- eclèctica en l’aplec d’estils, el volum reivindica el que mai hauria d’haver quedat relegat a certs cenacles acadèmics: el revulsiu que suposà la intensa activitat literària, teatral, social i política de Vidal Alcover i Capmany, que, individualment i en sinergia, llegaren, per arreu on deixaren petja, un seguit de valors –extraliteraris, també, i essencials- que haurien d’estar més en voga en un país petit i en una cultura assetjada com la nostra. El llibre de Palau i Sunyer els posa, tots ells, en evidència. I intentaré escandir-los  amb la  intenció de persuadir els lectors a devorar-lo. 

Podeu llegir l'article de Joan Duran i Ferrer tot clicant ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada