dimecres, 4 de setembre del 2013

José Vicente Borrás, un hombre simplemente bueno. Article de Sussanna Anglés

Reproduïm l'article de Sussanna Anglés Querol, de La Libreria de Cazarabet (a la població del Mas de les Mates, al Baix Aragó) ha escrit tot recordant al protagonista del llibre "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano", al qual va conèixer personalment.

Podeu llegir l'entrevista de Sussanna Anglés a l'autor Ángel Rodríguez de Mier tot clicant ací.

José Vicente Borrás, un hombre simplemente bueno.
Por Sussanna Anglés Querol

José Vicente Borrás era un hombre normal y corriente: alto, de cabellos grisáceos y con entradas, con gafas, de caminar pausado, tranquilo y siempre pensativo. Tenía un aire de distracción constante, pero no era tan distraído, solo lo aparentaba… estaba mucho más con el entorno de lo que parecía, solo que tenía como ese aire desgarbado. Se concentraba todos los días leyendo la prensa diaria y no se perdía ningún noticiario. Como no oía bien solía ponerse unos auriculares porque no quería molestar a nadie con el volumen alto. Se mostraba, siempre, muy cercano a todas las noticias que iban surgiendo y recuerdo que en su casa siempre se hablaba de política, de las situaciones en que se encontraban los trabajadores, de los conflictos internacionales… en general, de cómo iban las cosas y, no pocas veces de cómo le fueron… entonces, al iaio, se le enturbiaba un poco la vista porque la vida, con él, había sido dura, muy dura y ya no solo por la situación que le tocó vivir antes, durante y después de la guerra… las peores cosas, muy a menudo se viven en carne propia… pero eso es otra historia.

El iaio era un hombre de ideas, pero aún más de acción… no se equivoquen con la expresión, lo que quiero decir es que era de los que hacía lo que predicaba y entre los hombres cercanos a la política, ustedes lo sabrán tanto o mejor que yo, que eso no es de lo que se lleva ni lo que se llevaba… pero él era así: predicaba y actuaba y, a veces, al contrario… siguiendo aquello de que el orden de los factores, no altera el producto. Era un hombre de compromiso, pero sobre todo de palabra y de los que tendían la mano a los que le necesitaban. Yo soy testigo y mi familia, de manera directa, de esto.

Ni conmigo ni con mis antepasados le une ningún lazo de sangre; simplemente mi hermano y yo les llamábamos, a él y a su mujer Carmen, iaios porque los sentíamos como iaios… eran como de la familia, aún y la distancia ideológica que, en plena posguerra rodeaban a una familia y a otra: ellos de izquierdas y mis abuelos maternos, simpatizantes de derechas, lo que se llamaba y se conocía como “gente de orden”… todavía la familia conservamos alguna foto con su camisa azul (pueden estar seguros que no me siento nada orgullosa de eso), pero en aquella casa donde coincidieron y compartieron patios y demás, de la Calle La Purísima de Càlig, se fraguó una amistad más allá de lo común… algo que hoy no narraré, quizás lo haga algún día; algo muy fuerte que ha trascendido generaciones, llegando a la que les escribe, a mi hermano, y a los nietos del iaio….

El día que murió el iaio, yo lo vi en la calle Marimón cuando, saliendo yo del colegio él se dirigía a casa desde el Hogar de los Jubilados (recuerdo la fuerza que le dio a aquel lugar, sus horas de dedicación y su devoción por el bien común de todos…); me sonrió -lo recordaré siempre- me acerqué a él, se agachó y le di un beso, él me lo devolvió, me acarició el pelo y la mejilla y me preguntó por el colegio… el iaio siempre lo hacía y es que fue maestro desde las entrañas… todavía recuerdo su mirada, la última que me dedicó, y es que cuando te miraba te acariciaba… tenía la mirada de la comprensión… se le tenía, entre los que le conocían, como una persona seria y lo era, pero era, a la vez, muy especial con todo y es que se puede ser serio en las cosas, en las ideas y en la palabra que se da y, a la vez: comprensivo, sensible y delicado… yo al iaio lo recuerdo así…

Aquella noche, la estanquera Carmen llamó a la puerta de mi casa que en la entrada te recibía con la peluquería que regentaba mi madre, y dijo que quería hablar con mi padre… éste marchó con ella, mientras yo ayudaba a secar los platos que mi madre iba fregando… a los cinco minutos llegó mi padre y entró, como un resorte, en la cocina. Pegó su espalda a los azulejos y con un hilo de voz quebrada, lívido y descompuesto dijo: "Don Vicente, el 'papa de Pepe' (así lo llamaban en mi casa) s´ha mort…”. Mi madre, dejó de lavar los platos y se volvió hacia mi padre, estaba temblando… qué curioso, lo recuerdo con total exactitud… yo me quedé de pie y mi padre vino a recoger el trapo que se me había caído al suelo ayudándome a sentarme en una silla. Fueron a avisar a mi abuela; todavía recuerdo los ojos de aquella mujer, mi abuela Julia, (que años antes había ido a acompañar a la iaia Carmen a ver a su marido condenado a muerte) como no podía contener las lágrimas de sus atenazados ojos azules… y las preguntas de mi hermano…

Desde ese día y hasta hoy y más después de la muerte, al cabo de unos cinco años, de la iaia Carmen aquella casa, sobr todo el despacho del iaio ya no fueron nunca lo mismo… eran un lugar un tanto extraño… No, no se crean… yo no le tenía miedo a nada, pero el vacío era y es inmenso cada vez que piso aquella casa, esté quien esté… y es que hay personas que imprimen en la vida algo más que huella y memoria… es algo que no se puede explicar… algo que viaja entre lo “sobrenatural” (y no me malinterpreten) y lo “mágico”. Los iaios y el iaio, en particular, forjaron en quien se acercaba a ellos algo único… no hay ningún día que no recuerde su rectitud, sin perder ni un ápice el recuerdo de su sensibilidad y su sonrisa.

Hoy y ahora y para siempre: en mi recuerdo y seguro que en el de mis padres y hermano, están los dos, siempre…

dimarts, 3 de setembre del 2013

Autors i autores d'Onada hi participen als Itineraris de Lectura d'aquest curs

Des de l'1 de setembre, els centres educatius catalans ja poden participar en una nova edició del programa "Autors a les aules" amb el qual la Institució de Lletres Catalanes busca apropar la lectura als escolars de Primària i Secundària. El 2013/14 serà el sisè curs en el que s'implemente aquesta activitat, que cada cop compta amb més centres i escriptors vinculats.

En la pàgina web del programa s'hi poden trobar tots els autors i autores que hi prenen part, entre els quals n'hi ha diversos que han publicat amb Onada Edicions. 

Entre aquests escriptors i escriptores, algunes de les seues obres estan pensades precisament per a treballar a les aules, i disposen d'una proposta didàctica descarregable gratuïtament des de la pàgina web onadaedicions.com. És el cas de Manel Alonso, amb "Cròniques des de l'infern", Joan Pinyol, amb "Ningú no mor", i Josep Usó, amb "Una història amb sol i ombres", totes tres novetats d'enguany i dedicats a l'alumnat de Secundària. Per a Primària, Mercè Climent ha publicat, també en el 2013, "Marc i el poder sobre el temps", mentre que Cinta Arasa és l'autora de "Emergència al país de la màgia".

 Altres autors i autores són Enric Lluch ("Després del silenci"), Manel Joan i Arinyó ("Versos blancs", "L'atzucac del perdedor", "Cubaneta meua"), Mari Carmen Sáez ("Illa retrobada") o Joan Pla (membre d'El Pont Cooperativa de Lletres).

dilluns, 2 de setembre del 2013

Es convoca el IX Premi Internacional de Literatura de Viatges "Ciutat de Benicàssim" 2013


L'Ajuntament de Benicàssim, amb la col·laboració d'Onada Edicions i la Universitat Jaume I convoca la IX Edició del Premi Internacional de Literatura de Viatges "Ciutat de Benicàssim 2013". Fins el proper 31 d'octubre de 2013 està obert el termini per fer arribar els originals, obres d'aquest gènere entés com a "no només els relats de caràcter geogràfic situats en un temps i un espai concrets, sinó també les experiències de tota mena —­els viatges interiors— que un escriptor o una escriptora pot aportar relacionades amb les seues vicissituds emocionals, anímiques o intel·lectuals", segons les bases, les quals aclareixen que no es permeten "escrits de caràcter no literari". El tema, per la seua banda, és de caràcter lliure.

Les obres es poden presentar en valencià i en castellà, amb un únic premi de 6.000 euros i la publicació a càrrec d'Onada Edicions. Les bases marquen que els originals han de ser inèdits, el seu contingut ha de tindre unitat i entitat suficient per ser considerat una obra literària nova, i no poden ser traduccions ni adaptacions d'altres obres.

 Les propostes presentades al Premi Internacional de Literatura de Viatges "Ciutat de Benicàssim" 2013 han de tindre una extensió d'entre 130 i 180 pàgines, en format A-4, 2.100 caràcters per full (amb espais en blanc), a una sola cara a doble espai amb un cos de lletra 12. S'ha d'enviar per triplicat i enquadernats, per sistema de plica, a: Ajuntament de Benicàssim, Casa de Cultura, c/ Metge Segarra, 4, 12560 Benicàssim (Castelló), fent-hi constar el nom del premi (IX Premi Internacional de Literatura de Viatges, Ciutat de Benicàssim, 2013).

La resolució del Premi serà al mes de novembre. El Premi Ciutat de Benicàssim ha esdevingut una referència internacional en el gènere de la literatura de viatges. En les vuit edicions convocades, s'ha guardonat a autors i autores com Daniel Arenas o Guillem Rosselló. L'última guanyadora ha estat la costa-riquenya Andrea Aguilar-Calderón amb "Sobre el caballito de madera", que publicarà Onada Edicions aquesta tardor.

Podeu trobar el tríptic amb les bases íntegres del Premi Internacional de Literatura de Viatges "Ciutat de Benicàssim" 2013 a continuació (feu clic sobre la imatge per a ampliar):


El més consultat a Onadaedicions.com durant agost

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes d'agost.

FICCIÓ

1. Cròniques des de l'infern.  L'autor de Puçol Manel Alonso va publicar aquest llibre de cara l'inici l'estiu. Quan ja albirem el final, les cròniques alonsianes es col·loquen com un dels llibres del moment en la literatura valenciana. Són una cinquantena d'articles d'opinió que recòrren i aprofundeixen en les crisis que assoten la nostra societat. Ara al setembre es reemprén la gira de presentacions del llibre, i aquest dijous hi serà a Montcada.

2. Ningú no mor. L'altra novetat de narrativa de l'estiu ha estat la novel·la d'intriga i terror de Joan Pinyol. El capelladí ha creat literatura d'una experiència personal i publica un llibre que deixa al lector o a la lectora amb ganes de conèixer més sobre les aventures dels joves protagonistes. Nomenat una de les lectures d'estiu al diari Ara, al setembre podreu veure a Pinyol a Barcelona i a Igualada.

3. La promesa del gal·lés. El Premi Ciutat de Sagunt de Narrativa 2012 va a poc a poc d'esdevindre un dels títols a tindre en compte de la literatura valenciana d'enguany. Ivan Carbonell ha encertat amb un relat que uneix València i Gal·les a partir d'uns protagonistes carregats de misteris i una promesa que tot ho sobrevola i que introdueix Enric Valor com un personatge literari.

4. El meravellós viatge de Libori. Forcall, entra d'altres raons, és coneguda pel seu ric patrimoni històric, on hi sobresurt el jaciment romà de Lesera. Arran d'això, cada any, forcallans i forcallanes celebren una popular fira que recupera aquest ambient de fa mil·lenis. Enguany, a més, ha comptat amb la presència del simpàtic Libori, un masover que viu una gran aventura en el llibre infantil que ha preparat Mònica Segura, amb el qual pretén promoure la conservació i el respecte cap la cultura.

5. Els contes d'El Club de la Mitjanit. De les ones al paper. Marc Artigau ha aplegat una selecció dels millors contes breus, molt breus, que cada nit emet al programa de Catalunya Ràdio El Club de la Mitjanit. Histories curtes, divertides, un poc surrealistes i que fan pensar, que tracten sobre la vida quotidiana, les seues alegries i misèries, sempre amb l'esport de fons i com a excusa.

NO FICCIÓ

1. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Ja és estrany que un llibre de cuina no encapçale el rànquing de no-ficció, i aquest agost no ha estat una excepció. Ara ocupa el lloc d'honor el reconegut i guardonat volum que suposa un autèntic homenatge culinari a la garrofa, gràcies a la innovació i a la creativitat de cuiners, restauradors i pastissers d'arreu de Catalunya, junt les valuoses aportacions de la Fundació Alícia. El resultat és un ampli ressò de crítica i públic.

2. La cuina de Traiguera. I tot seguint amb La Teca, el darrer volum de cuina del territori ha arribat aquest mes d'agost amb la publicació del receptari de gastronomia traiguerina, a càrrec del cuiner Rafael Gauxachs, de La Casa dels Capellans, i l'escriptor Vicent Sanz. Ambdòs ens introdueixen en la cuina "de tota la vida" d'aquesta vila del Maestrat i que ja ha estat tot un èxit per aquestes contrades, amb una presentació multitudinària a Traiguera.

3. El Papa Luna de Peñíscola y el enigma del Santo Grial. No tot han de ser novetats. Fa sis anys, per l'estiu de 2007, s'obria la col·lecció Talaia amb aquest estudi de Vicent Melià, expert en la figura de Benet XIII, el Papa Luna, un personatge històric que encara domina a la Ciutat en el Mar. Melià explora en la relació entre el Pontífex, la Font del Jardí que duu el seu nom, a Tortosa, i el Sant Calze que es conserva a la seu valenciana.

4. Salir del silencio. Martha Heard ens ha portat una altra de les novetats estivals. Aquesta nordamericana, que passa temporades a la vila de Càlig des de fa dècades, va entrevistar, fa dues dècades, a prop d'un centenar de veïns del poble per a que rememoraren els episodis de la II República i l'esclat de la Guerra Civil. Ara, ens resta un autèntic patrimoni d'història oral de Càlig i del Maestrat que ens ha de fer reflexionar sobre la necessitat de preservar tots aquests records per a futures generacions.

5. Salvador Fontcuberta. Per tancar, una altra obra relacionada amb la història local del Maestrat, en aquest cas, amb la ciutat de Benicarló, qui va conèixer, mitjans del segle passat, una revolució industrial i econòmica de la mà de Salvador Fontcuberta, creador d'una producció tèxtil que arribà a ser internacional. Una fascinant història que ha recuperat Ángel Rodríguez de Mier, el qal ha pogut accedir a documents inèdits d'aquest personatge benicarlando.