Jesús Bernat va presentar "El camí i la mar i altres contes en paper" a la Plaça del Llibre de Castelló

La Plaça del Llibre de Castelló va ser l'escenari per a una nova presentació del darrer llibre de Jesús Bernat Agut, "El camí i la mar i altres contes en paper". Divendres 16 d'octubre, una vintena d'assistents s'hi van congregar al voltant de l'envelat de la Plaça per conèixer un poc més del recull de contes entranyables i costumistes que li van valdre a l'autor el premi de Narrativa Vila d'Almassora. L'editora de Publicacions de l'UJI, Carme Pinyana, va ser l'encarregada de conduir l'agradable conversa sobre literatura, la mar i els escenaris de la memòria. 

En el blog de Jesús Bernat, Imatgies, podeu trobar una crònica d'aquesta presentació: "L’entrevista va repassar la mar, el bar, el Maso i el seguit de personatges que feien d’aquell món una illa de llibertat; també parlàrem de les raons que feien complementari mitja dotzena de narracions que, amb la mar com a rerafons, no es trobaven lligades en el temps a aquell racó musical, polític i culinari."

Novetat: "De Warhol a @yodominguez. Mirar l’art i veure el món" de Pilar Alfonso

 

Assegurava Richard Hamilton que no s’entén res en un quadre aïllat. “Només quan les coses s’ajunten i es relacionen com a seqüències d’idees, comencen a adquirir sentit.” La llarga quimera de pensar que l’art ens pot ajudar a entendre el món. Andy Warhol i aquelles llaunes de la sopa Campbell. L’esmentat Hamilton i la seua torradora de pa amb disseny alemany. L’obstinada quimera de pensar que l’art pot transformar el món. L’antimilitarisme de l’Equip Crònica. La reivindicació feminista d’Isabel Oliver i d’Eulàlia Grau. Les vidrieres virolades de Chus García-Fraile. El Banksy més subversiu i el més integrat. Les interactives ampolles de detergent que col·lecciona l’altra Eulàlia, Valldosera. Les vanitas de la societat de consum en les miniatures de Gurt Swanenberg. La vigilància activa dels estereotips i dels tòpics publicitaris de Yolanda Domínguez. Mirar l’art i voler entendre el món. Mirar l’art i desitjar que puga transformar la vida. Les nostres vides.

Quan tot açò de publicar llibres va començar no sospitava, ni de lluny, que acabaria sent l’autora d’una trilogia sobre les marques en la societat contemporània. El primer fou Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció (2016). Era i serà sempre un llibre acadèmic. El segon es va titular (Tot) el que encara no saps sobre les marques (2016). Parlava dels relats i dels contrarelats de marca. El va publicar Onada en aquesta mateixa col·lecció. De Warhol a @yodominguez. Mirar l’art i veure el món (2020) tanca la trilogia. Em pareix molt diferent als dos anteriors, i me n’alegro. No té massa sentit tornar a fer el que ja has fet, veritat? La intenció no era cap altra que mirar el món a través de l’art. O és a l’inrevés?

"Un activista al bastidor". El Temps es fa eco de "Pel meu país", les memòries de Toni Royo

 

 

La periodista Violeta Tena ha dedicat un extens reportatge-entrevista a Antoni Royo, qui acaba de publicar el seu llibre de memòries, un monumental volum de títol "Pel meu país", que manifesta el caràcter compromès d'una vida per la cultura i la llengua dels valencians."Ell com cap altre ha estat al darrere de bona part dels projectes vinculats al redreçament del país, especialment a les comarques del nord del País Valencià. Ho ha estat com a responsable d’Acció Cultural del País Valencià a Castelló durant més de quatre dècades, però també, i sobretot, per la seua vocació de servei al país", obre l'article, publicat a la revista El Temps.

El text esdevé un retrat de Royo i per extensió, de la vida continguda a les pàgines del llibre. A la vegada, és una acurada descripció de la història contemporània del País Valencià i de Catalunya, des de la nit del franquisme al procés independentista. En paraules d'Ali Brancal, prologuista de "Pel meu país", l'autor ha conegut de primera mà episodis "que han canviat o influït en el nostre món".

De nou al reportatge, Tena recull les motivacions per deixar per escrita la seua trajectòria després de quasi mig segle de treball a ACPV a Castelló: "com a historiador, he lamentat en moltes ocasions que gent notable del moviment catalanista no haja deixat per escrit les seues vivències. Són coneixements i vivències valuoses per a les següents generacions", posa en paraules de Royo.

A partir d'ací, l'article d'El Temps condensa les fites que se succeeixen capítol rere capítol, farcides d'anècdotes i d'aparicions de grans i xicotetes patums de la cultura, la política, l'art i la societat. No deixa de banda l'evolució del pensament d'Antoni Royo a mesura que avança la cronologia i es referma en el seu compromís activista. També de la seua ciutat, Castelló. " Hi ha pocs detalls de la història de la ciutat que se li escapen. Perquè Toni també és un activista per la seua ciutat i no ha perdut l’ocasió, sempre que ha pogut, de fer costat a les opcions polítiques situades en les seues coordenades nacionals. D’una manera discreta, això sí, en un segon pla".

Podeu llegir el reportatge sencer tot clicant ací.

Montse Castellà, entrevistada a Canal 21

La cantautora Montse Castellà va passar pel plató del programa Tens un racó dalt del món de Canal 21 per parlar dels seus darrers projectes, entre els quals hi ha la reeixida biografia, publicada fa uns mesos, de l'escriptora Zoraida Burgos i Matheu, referència de la poesia a les Terres de l'Ebre.

En conversa amb el presentador Jesús M. Tibau, l'artista tortosina va fer cinc cèntims de com es va gestar l'assaig biogràfic de Zoraida Burgos, a través de successives trobades que van possibilitar fer un retrat de la vida i l'obra de la poeta.