"Formar una ciutadania crítica i compromesa amb la transformació social i ecològica". Ressenya de "Educar per al col·lapse" per Paula Simó

Paula Simó ha ressenyat a Va de Llibres l'assaig de Jordi Marín "Educar per al col·lapse. Reflexions des de l'aula", una obra que vol fer una descripció de les situacions de múltiples crisis que afrontem com a societat i d'algunes respostes que caldria-les, especialment en la vista posada a les noves generacions. Us deixem un fragment del text.

Jordi Marín (Ares del Maestrat, 1974), autor, analista i professor d’educació secundària, en el seu llibre Educar per al col·lapse. Reflexions des de l’aula adverteix que cavalquem cap al col·lapse i ens proposa canvis en el sistema educatiu per a formar una ciutadania crítica i compromesa amb la transformació social i ecològica. 

Segons Marín, el model educatiu actual està dissenyat per a formar individus orientats a l’èxit individual i al creixement econòmic il·limitat, sense tindre en compte les conseqüències ambientals i socials d’aquest model. Així, defensa una educació orientada al desenvolupament d’habilitats i valors com l’empatia, la col·laboració, la solidaritat i la resiliència, que permeta enfrontar les crisis que s’acosten des de la perspectiva de la col·lectivitat.

El llibre aborda temes com el canvi climàtic, la crisi energètica, la pèrdua de biodiversitat i l’esgotament de recursos naturals, i mostra com aquests fenòmens afecten la nostra forma de vida i la nostra relació entre nosaltres i amb el planeta. Marín ofereix eines pràctiques per a incorporar la perspectiva del decreixement i la cooperació en l’educació, i proposa una sèrie de canvis en el sistema educatiu per a formar una ciutadania crítica i compromesa.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

"Un indret antic i noble". Josep San Abdón parla de la "Guia sentimental del Maestrat" a Saó

El crític literari Josep San Abdón ha publicat a la revista Saó l'article "Un indret antic i noble" que ressenya la "Guia sentimental del Maestrat" d'Amàlia Roig. Us deixem un fragment.

Un indret antic i noble: d’aquesta manera qualifica Amàlia Roig la comarca del Maestrat, sobre la qual ha escrit recentment un llibre força interessant, Guia sentimental del Maestrat (Onada Edicions). Tot i ser la comarca més extensa del País Valencià, no se n’havia escrit fins ara cap guia.

L’obra és a la vegada descriptiva i reflexiva, té com a finalitat ser útil a tota classe de lectors, a aquells que simplement volen gaudir amb la lectura del llibre com a aquells que el poden tenir com a manual per viatjar i conèixer millor la comarca. La guia porta l’adjectiu sentimental perquè diu l’escriptora que «és un llibre d’autora, té voluntat d’estil i fa una mirada personal i una interpretació d’allò que veu». En efecte, Amàlia Roig fixa la seua mirada en els espais i en els temps que han passat pels llocs i les reflexions que se’n deriven. És una mirada al passat, però també al present.

L’autora, preguntant la gent, s’ha trobat que el Maestrat és un lloc bastant desconegut; n’hi ha qui li parla de Morella, que no és del Maestrat; del líder carlí, Ramon Cabrera, el Tigre del Maestrat, que no va nàixer al Maestrat; o de l’oli, que és excel·lent, però tan bo com el de les comarques veïnes del Montsià o del Baix Ebre, a la veïna Catalunya. Per aclarir conceptes, en el primer capítol ens parla dels orígens del Maestrat històric.

Tot i això, en ser una guia sentimental, l’autora s’ha permès alguna llicència, com ara incloure quatre pobles dels Ports, comarca molt vinculada al Maestrat, perquè tots el que hi vivim sentim Morella com a lloc molt proper, hi hem viatjat moltes vegades i hem gaudit de la seua història, paisatge, festes o gastronomia. També inclou la Tinença de Benifassà, un espai natural d’extraordinària bellesa, que actualment es considera subcomarca del Baix Maestrat.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

"Paraules senzilles i tendres". La revista Caràcters parla de "Com t'ho podria dir?" de Clara Gil

L'escriptora Clara Gil torna a la literatura juvenil amb "Com t'ho podria dir?", un aplec de relats que parlen d'emocions i de temors, amb personatges que senten neguits enfront de petits reptes que els procura la vida. L'autora vila-realenca, a més, vincula cada conte a una cançó en català, que juga un paper en la història i que es pot escoltar fàcilment gràcies a un codi QR. 

De "Com t'ho podria dir?" també parla la crítica. Imma Monlleó ha publicat una ressenya a la revista literària Caràcters, de la Universitat de València. Reproduïm un fragment.

L’habilitat de teixir amb les paraules està tendrament ornamentada amb un fil guspirejant de música, que li dona alhora consistència i ales. Clara Gil aconsegueix endinsar-te des de la primera línia en cadascuna de les histories, amb «paraules senzilles i tendres», com la cançó de Serrat. I amb aquesta sentència ens hem atrevit a emular l’autora. Hem triat el fragment d’una cançó en la nostra llengua, per incloure-la en el text i que cobre vida literària, com Gil fa en cadascun dels seus contes.

Cada relat va enllaçat a una cançó que el lector es pot descarregar mitjançant un codi QR per llegir-lo mentre s’escolta de fons eixa melodia, o per fer-ho després de llegir-lo, prenent-li així un poc més de temps a la vida.

Llegir amb música de fons és un plaer multiplicat, però en aquest cas, no només és un acompanyament. L’autora assoleix la fita de fer que la música que tria siga un personatge més, si més no, un element clau de la història.

Usa les cançons de diverses formes: com a part d’un diàleg, com un poema amb el que es pot jugar bescanviant-li paraules, com a un record, com una excusa per enllaçar diverses històries, per recordar grans erudits en la nostra llengua com Ausiàs March, per agullonar-nos posant-nos al davant temes tan compromesos com l’assetjament. També veiem en la seua escriptura que de tant en tant aguaiten lliçons per a viure: «Que l’aire es torna vent, vent que mou el temps, temps que passa ràpid i fa empentes al present…».

Podeu llegir la crítica sencera tot clicant ací.

Josep Maria Franquet i "Ramon l'immortal", al Més 324 de TV3

L'escriptor i professor tortosí Josep Maria Franquet acaba de publicar la novel·la "Ramon l'immortal", una història humanista i d'amor al coneixement protagonitzada pel Ramon Berenguer, un jove poeta reflexiu i introspectiu que fuig a la muntanya per tal d'assolir la immortalitat. Amb motiu d'aquesta novetat literària, Franquet ha estat entrevistat al programa Més 324 que dirigeix Xavier Graset a Televisió de Catalunya.