divendres, 31 d’agost del 2012

"Els personatges són els nostres iaios i rebesiaios". Xavier Aixendri ens parla de "Del bon humor tortosí"

Gairebé seixanta anys després de faltar, la passada primavera Joan Moreira i Ramos va estar de nou de moda a les Terres de l'Ebre, amb l'edició de l'inèdit "Del bon humor tortosí", històries quotidianes de la Tortosa de fa un segle, que a les postres, va esdevindre un dels èxits de Sant Jordi. Parlem amb l'impulsor de la recuperació de l'obra, en Xavier Aixendri, besnét de Moreira.

Després de l’èxit de “Del bon humor tortosí” al Sant Jordi, com valoreu la rebuda que ha tingut l’obra en aquestos mesos? 
Pensem que l'obra ha tingut bastant d'èxit, especialment si tenim en compte que només l'hem distribuïda per les llibreries de Tortosa, Roquetes i Jesús. Al moment d'emprendre la publicació, l'única referència que teníem era la reedició del llibre "Del folklore tortosí" que va fer la filla de Joan Moreira al 1979. Les circumatàncies eren diferents, però l'acollida del llibre ha estat similar. Moreira continua tenint un públic fidel a Tortosa.  

Sabeu si els lectors i lectores s’han vist reflectits a les històries que hi conta Joan Moreira? 
Els lectors xalen i riuen amb el llibre perquè conta unes històries divertidíssimes i perquè està ple de la vida de la Tortosa de finals del XIX i principis del XX. Molts lectors es poden sentir identificats en la manera de parlar dels personatges, que són típicament tortosins, però al mateix temps també hi ha expressions i maneres de fer que són diferents, perquè en un segle tot ha canviat: el llenguatge, el paisatge urbà, i la manera de viure de la gent... i malgrat tot, alguna cosa tenim en comú amb ells. I no és estrany, perquè els personatges són els nostres iaios i rebesiaios. 

Com valoreu la importància d’aquest llibre per a una ciutat com Tortosa? 
Pensem que el llibre és un tresor: és com un testimoni viu d'una època i d'una gent que ja no hi són i que semblava que havien desaparegut sense deixar cap rastre ni cap record... i Joan Moreira els ha salvat de l'oblit i els ha immortalitzat per sempre més. Gràcies a ell, les generacions actuals podran conèixer un grapat d'éssers humans extraordinaris que formaven una societat de la que nosaltres en som hereus.  

Considereu que la publicació ha servit per revifar el coneixement i l’interés per Joan Moreira? 
Sense cap dubte. De fet, l'interès per Joam Moreira mai ha desaparegut. Manel Ollé, Joan Vidal i Albert Aragonés han fet diverses xarrades, conferències i estudis sobre la seua obra. Josep Maria Gasulla també ha publicat diversos articles que han ajudat a difondre la seua obra. A més, últimament hem vist representar "Panderos i fabriols" i "Mentres n'hi han dalt ne cauen" al teatre auditori Felip Pedrell. Tot i així, s'ha de reconèixer que la publicació del seu llibre pòstum, "Del bon humor tortosí", ha estat potser el fet més important que ha tingut lloc darrerament per revifar l'interès per l'obra de Moreira. 

Com es va gestar el projecte de publicar el llibre? 
D'això gairebé podríem escriure un altre llibre. Joan Moreira va acabar el llibre poc abans de morir. El desig de la família era publicar-lo, però les editorials no solen arriscar-se en aquesta mena de projectes, ja que el públic potencial d'un llibre amb un sabor local tan marcat és més aviat escàs. D'altra banda, hi havia el problema lingüístic. Moreira no escrivia en català normatiu, sinó amb un català que intenta representar amb la màxima fidelitat la parla real de la gent de Tortosa. A més, els mecanoscrits que conservem a la família contenen les típiques errades de tecleig d'aquesta mena de textos. Després de consultar documentació especialitzada i de demanar parer a diversos filòlegs, s'ha optat per fer una edició respectuosa amb la manera d'escriure de l'autor: només hem intervingut en el text quan el mateix autor fa servir diverses solucions gràfiques per a un mateix cas ortogràfic. En aquestos casos, optem per la solució més propera a la normativa. 

Finalment, el llibre ha estat editat per Onada, encara que la família ha hagut de finançar l'edició. L'Ajuntament de Tortosa va cedir-nos el Teatre-auditori Felip Pedrell per fer la presentació, que va ser presidida pel senyor Alcalde, Ferran Bel.  

Ens podeu dir si encara hi resta material inèdit de l’autor de “Del bon humor tortosí”? 
Queda moltíssim material, encara que no hi ha cap altre llibre per a publicar. De fet, en va escriure alguns més, però es van perdre durant la guerra civil. De tota manera, la família conserva moltes obres de teatre que mai es van publicar, però que es van representar en vida de l'autor amb molt d'èxit. També hi ha moltes col·laboracions en els diaris de l'època. No es descarta publicar algun altre llibre amb tot aquest material... però primer haurem d'esperar una mica més per veure com es va venent "Del bon humor tortosí". De moment encara és aviat per poder embarcar-nos en un altre llibre.

Arriben els primers actes de la III Festa Estellés

A poc a poc, el 4 de setembre s'està consolidant com la Diada Estellesiana. Eixe dia de l'any 1924 arribava al món en Vicent Andrés Estellés, el fill del forner, poeta universal i immortal que va marcar un abans i un després a les nostres lletres. A mode d'homenatge, com fan els escocesos amb el seu Robert Burns, fa dos anys l'escriptor Josep Lozano va impulsar una celebració on es recordaren els versos del de Burjassot. De seguida, nombrosos indrets van prendre la paraula i van esclatar al llarg del territori les "Festes Estellés" i els "Sopars Estellés". L'any passat la iniciativa va continuar i es va estendre fins a prop d'una cinquantena d'actes al llarg del mes de setembre.

Ara, a pocs dies d'arribar de nou a eixe 4 de setembre, es tornen a convocar per tercer any les activitats estellesianes. En Josep Lozano va emetre la crida el passat juliol i des de llavors, s'estan anunciant les festes que de nou esquitxen el domini lingüístic i més enllà. Tot i que existeix ja un bloc que arreplega les convocatòries, des d'ací volem fer una repassada a alguns dels quals hi tindran lloc en breu.

Guardamar del Segura


El foc s'obri pel sud. Guardamar del Segura acull la seua Festa Estellés aquest dissabte 1 de setembre, amb un sopar organitzat per l'Associació Cultural La Gola, en la qual es recordarà la figura del poeta.

Quart de Poblet

El dijous 6 de setembre arriba a aquesta vila de l'Horta. Ací l'activitat consistirà en un sopar d'entrepà i picaeta (a un preu de 3 euros), poemes, balls i música en honor de Vicent Andrés Estellés. Serà a partir de les 21 hores, a la Plaça de l'Esglèsia, i convoquen un bon grapat d'entitats culturals de la població. A més a més, s'ha impulsat el hashtag #estellesquart per fer el seguiment per Twitter.

Amics i Antics Alumnes de la Universitat de València

L'associació universitària valentina retrà el seu homenatge el proper 7 de setembre, i ho farà en forma de sopar literari. Serà a Burjassot, el poble natal del poeta, i a banda de les composicions estellesianes hi haurà la participació de l'actor Vicent Grande i dels violinistes Cristina Llimerà i Miquel Cano.

La Sénia


Eixe mateix dia, els versos d'Estellés ressonaran a l'altra banda del riu. Concretament, a La Sénia, on el Centre Obrer i les actius components de Rodonors Invictes han preparat, a partir de les 20.30 hores al local del Centre, un diàleg poètic entre els homenots Estellés i Fuster: "De quan Joan Fuster i Estellés eren encara molt petits i anaven a l'escola dels caganets (... i un dia la van fotre de debò)", una idea dels Rodonors amb direcció musical de Laia Reverté.

Paiporta


L'endemà, el 8 de setembre, Paiporta celebrarà la Nit Vicent Andrés Estellés, organitzada per l'Associació Cultural El Barranc. Començarà allà a les 21.30 hores, al jardí del Museu de la Rajoleria de Paiporta. Consistirà en un sopar amb productes de la terra, seguit de projecció de vídeos del literat i recital poètic. El sopar té un preu de 6 euros, i es pot fer la reserva abans del 6 de setembre al correu elbarranc@elbarranc.net

Són només algunes de les Festes Estellés més properes, segons avance setembre en parlarem de moltes altres.



dijous, 30 d’agost del 2012

Manel Alonso i Enric Lluch hi participen al programa "Autors a les aules"

De nou, amb l'imminent retorn als col·legis i instituts, es posa en marxa el programa "Autors a les aules", una iniciativa del Departament de Cultura català, amb el qual es pretén apropar la literatura i els que la fan possible a les classes i posar en contacte escriptor i lector, en una activitat que enriqueix a tots dos participants. Tota la informació al voltant del projecte, obert a inscripcions fins el proper 30 de setembre, la podeu trobar tot clicant aquí.

Enguany, per al proper curs 12/13, dos són els autors d'Onada que prenen part del programa. D'una banda, tenim al puçolenc Manel Alonso, creador del llibre de narracions "Els somriures de la pena", un conjunt de relats agredolços ubicats en un poble imaginari, Pouet. D'altra, a Enric Lluch. El d'Algemesí ha destacat amb la seua novel·la "Després del silenci", la història d'uns misteris familiars que abasten diverses generacions. Les dues obres, publicades al 2011 i 2010, respectivament, ja compten amb l'aval d'haver estat lectures a diversos centres educatius valencians.

dimecres, 29 d’agost del 2012

Algunes imatges de la presentació del "Vocabulari de Catí"

El passat 14 d'agost, la Sala de la Vila de Catí hi va acollir la presentació del llibre "Vocabulari de Catí", un inèdit de Mossén Joan Puig, editat i estudiat per Pere-Enric Barreda i Àngela Buj. L'acte hi va comptar amb la participació Barreda i Buj, junt a membres de l'Associació Cultural Tossal de la Nevera i d'Onada Edicions. L'obra és un recopilatori de paraules, expressions, topònims... típicament catinencs, i va ser composat fa quasi 70 anys per Mn. Puig. 

Les fotos són obra de Joaquim Carbó Miralles, cronista oficial de Catí, i es poden trobar més imatges als webs http://www.catimenu.com i http://www.cati.es