Gairebé seixanta anys després de faltar, la passada primavera Joan Moreira i Ramos va estar de nou de moda a les Terres de l'Ebre, amb l'edició de l'inèdit "Del bon humor tortosí", històries quotidianes de la Tortosa de fa un segle, que a les postres, va esdevindre un dels èxits de Sant Jordi. Parlem amb l'impulsor de la recuperació de l'obra, en Xavier Aixendri, besnét de Moreira.
Després de l’èxit de “Del bon humor tortosí” al Sant Jordi, com valoreu la rebuda que ha tingut l’obra en aquestos mesos?
Pensem que l'obra ha tingut bastant d'èxit, especialment si tenim en compte que només l'hem distribuïda per les llibreries de Tortosa, Roquetes i Jesús. Al moment d'emprendre la publicació, l'única referència que teníem era la reedició del llibre "Del folklore tortosí" que va fer la filla de Joan Moreira al 1979. Les circumatàncies eren diferents, però l'acollida del llibre ha estat similar. Moreira continua tenint un públic fidel a Tortosa.
Sabeu si els lectors i lectores s’han vist reflectits a les històries que hi conta Joan Moreira?
Els lectors xalen i riuen amb el llibre perquè conta unes històries divertidíssimes i perquè està ple de la vida de la Tortosa de finals del XIX i principis del XX. Molts lectors es poden sentir identificats en la manera de parlar dels personatges, que són típicament tortosins, però al mateix temps també hi ha expressions i maneres de fer que són diferents, perquè en un segle tot ha canviat: el llenguatge, el paisatge urbà, i la manera de viure de la gent... i malgrat tot, alguna cosa tenim en comú amb ells. I no és estrany, perquè els personatges són els nostres iaios i rebesiaios.
Com valoreu la importància d’aquest llibre per a una ciutat com Tortosa?
Pensem que el llibre és un tresor: és com un testimoni viu d'una època i d'una gent que ja no hi són i que semblava que havien desaparegut sense deixar cap rastre ni cap record... i Joan Moreira els ha salvat de l'oblit i els ha immortalitzat per sempre més. Gràcies a ell, les generacions actuals podran conèixer un grapat d'éssers humans extraordinaris que formaven una societat de la que nosaltres en som hereus.
Considereu que la publicació ha servit per revifar el coneixement i l’interés per Joan Moreira?
Sense cap dubte. De fet, l'interès per Joam Moreira mai ha desaparegut. Manel Ollé, Joan Vidal i Albert Aragonés han fet diverses xarrades, conferències i estudis sobre la seua obra. Josep Maria Gasulla també ha publicat diversos articles que han ajudat a difondre la seua obra. A més, últimament hem vist representar "Panderos i fabriols" i "Mentres n'hi han dalt ne cauen" al teatre auditori Felip Pedrell. Tot i així, s'ha de reconèixer que la publicació del seu llibre pòstum, "Del bon humor tortosí", ha estat potser el fet més important que ha tingut lloc darrerament per revifar l'interès per l'obra de Moreira.
Com es va gestar el projecte de publicar el llibre?
D'això gairebé podríem escriure un altre llibre. Joan Moreira va acabar el llibre poc abans de morir. El desig de la família era publicar-lo, però les editorials no solen arriscar-se en aquesta mena de projectes, ja que el públic potencial d'un llibre amb un sabor local tan marcat és més aviat escàs. D'altra banda, hi havia el problema lingüístic. Moreira no escrivia en català normatiu, sinó amb un català que intenta representar amb la màxima fidelitat la parla real de la gent de Tortosa. A més, els mecanoscrits que conservem a la família contenen les típiques errades de tecleig d'aquesta mena de textos. Després de consultar documentació especialitzada i de demanar parer a diversos filòlegs, s'ha optat per fer una edició respectuosa amb la manera d'escriure de l'autor: només hem intervingut en el text quan el mateix autor fa servir diverses solucions gràfiques per a un mateix cas ortogràfic. En aquestos casos, optem per la solució més propera a la normativa.
Finalment, el llibre ha estat editat per Onada, encara que la família ha hagut de finançar l'edició. L'Ajuntament de Tortosa va cedir-nos el Teatre-auditori Felip Pedrell per fer la presentació, que va ser presidida pel senyor Alcalde, Ferran Bel.
Ens podeu dir si encara hi resta material inèdit de l’autor de “Del bon humor tortosí”?
Queda moltíssim material, encara que no hi ha cap altre llibre per a publicar. De fet, en va escriure alguns més, però es van perdre durant la guerra civil. De tota manera, la família conserva moltes obres de teatre que mai es van publicar, però que es van representar en vida de l'autor amb molt d'èxit. També hi ha moltes col·laboracions en els diaris de l'època. No es descarta publicar algun altre llibre amb tot aquest material... però primer haurem d'esperar una mica més per veure com es va venent "Del bon humor tortosí". De moment encara és aviat per poder embarcar-nos en un altre llibre.
