"Del bon humor tortosí" al Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo

La Tortosa de fa cent anys retratada per Joan Moreira serà la protagonista de la propera sessió del Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de la capital ebrenca. Aquest 27 de juny, a les 19.30 hores, tindrà lloc el comentari del llibre "Del bon humor tortosí", amb la participació de Xavier Aixendri, besnét de l'autor.

"Del bon humor tortosí o La exaltació dels humils" es va publicar fa més de dos anys, però es va escriure fa més de mig segle. Una joia literària -i històrica- recuperada gràcies a l'impuls de la família de Joan Moreira Ramos (1878-1951), reconegut music i folklorista tortosí, amb el qual fem un passeig per la Tortosa de finals del segle XIX i principis del XX, tot coneixent i reconeixent uns indrets i uns personatges vinguts directament des d'una època anterior.

 

Tot signant exemplars al nucli antic tortosí

Aquest Sant Jordi, el centre de Tortosa ha bullit d'activitat literària, amb una notable presència dels autors i autores de les nostres comarques, que fa palesa de la vitalitat del que s'ha vingut a denominar literatura ebrenca. Com podem veure a la foto de Joan Revillas per al Diari L'Ebre, Xavier Aixendri i Olga Besolí, impulsors de "Del bon humor tortosí" de Joan Moreira i de les Contalles de Muniatto, van atendre al públic que hi recorria les parades.

"Els personatges són els nostres iaios i rebesiaios". Xavier Aixendri ens parla de "Del bon humor tortosí"

Gairebé seixanta anys després de faltar, la passada primavera Joan Moreira i Ramos va estar de nou de moda a les Terres de l'Ebre, amb l'edició de l'inèdit "Del bon humor tortosí", històries quotidianes de la Tortosa de fa un segle, que a les postres, va esdevindre un dels èxits de Sant Jordi. Parlem amb l'impulsor de la recuperació de l'obra, en Xavier Aixendri, besnét de Moreira.

Després de l’èxit de “Del bon humor tortosí” al Sant Jordi, com valoreu la rebuda que ha tingut l’obra en aquestos mesos? 

Pensem que l'obra ha tingut bastant d'èxit, especialment si tenim en compte que només l'hem distribuïda per les llibreries de Tortosa, Roquetes i Jesús. Al moment d'emprendre la publicació, l'única referència que teníem era la reedició del llibre "Del folklore tortosí" que va fer la filla de Joan Moreira al 1979. Les circumatàncies eren diferents, però l'acollida del llibre ha estat similar. Moreira continua tenint un públic fidel a Tortosa.  

Sabeu si els lectors i lectores s’han vist reflectits a les històries que hi conta Joan Moreira? 

Els lectors xalen i riuen amb el llibre perquè conta unes històries divertidíssimes i perquè està ple de la vida de la Tortosa de finals del XIX i principis del XX. Molts lectors es poden sentir identificats en la manera de parlar dels personatges, que són típicament tortosins, però al mateix temps també hi ha expressions i maneres de fer que són diferents, perquè en un segle tot ha canviat: el llenguatge, el paisatge urbà, i la manera de viure de la gent... i malgrat tot, alguna cosa tenim en comú amb ells. I no és estrany, perquè els personatges són els nostres iaios i rebesiaios. 

Com valoreu la importància d’aquest llibre per a una ciutat com Tortosa? 

Pensem que el llibre és un tresor: és com un testimoni viu d'una època i d'una gent que ja no hi són i que semblava que havien desaparegut sense deixar cap rastre ni cap record... i Joan Moreira els ha salvat de l'oblit i els ha immortalitzat per sempre més. Gràcies a ell, les generacions actuals podran conèixer un grapat d'éssers humans extraordinaris que formaven una societat de la que nosaltres en som hereus.  

Considereu que la publicació ha servit per revifar el coneixement i l’interés per Joan Moreira? 

Sense cap dubte. De fet, l'interès per Joam Moreira mai ha desaparegut. Manel Ollé, Joan Vidal i Albert Aragonés han fet diverses xarrades, conferències i estudis sobre la seua obra. Josep Maria Gasulla també ha publicat diversos articles que han ajudat a difondre la seua obra. A més, últimament hem vist representar "Panderos i fabriols" i "Mentres n'hi han dalt ne cauen" al teatre auditori Felip Pedrell. Tot i així, s'ha de reconèixer que la publicació del seu llibre pòstum, "Del bon humor tortosí", ha estat potser el fet més important que ha tingut lloc darrerament per revifar l'interès per l'obra de Moreira. 

Com es va gestar el projecte de publicar el llibre? 

D'això gairebé podríem escriure un altre llibre. Joan Moreira va acabar el llibre poc abans de morir. El desig de la família era publicar-lo, però les editorials no solen arriscar-se en aquesta mena de projectes, ja que el públic potencial d'un llibre amb un sabor local tan marcat és més aviat escàs. D'altra banda, hi havia el problema lingüístic. Moreira no escrivia en català normatiu, sinó amb un català que intenta representar amb la màxima fidelitat la parla real de la gent de Tortosa. A més, els mecanoscrits que conservem a la família contenen les típiques errades de tecleig d'aquesta mena de textos. Després de consultar documentació especialitzada i de demanar parer a diversos filòlegs, s'ha optat per fer una edició respectuosa amb la manera d'escriure de l'autor: només hem intervingut en el text quan el mateix autor fa servir diverses solucions gràfiques per a un mateix cas ortogràfic. En aquestos casos, optem per la solució més propera a la normativa. 

Finalment, el llibre ha estat editat per Onada, encara que la família ha hagut de finançar l'edició. L'Ajuntament de Tortosa va cedir-nos el Teatre-auditori Felip Pedrell per fer la presentació, que va ser presidida pel senyor Alcalde, Ferran Bel.  

Ens podeu dir si encara hi resta material inèdit de l’autor de “Del bon humor tortosí”? 

Queda moltíssim material, encara que no hi ha cap altre llibre per a publicar. De fet, en va escriure alguns més, però es van perdre durant la guerra civil. De tota manera, la família conserva moltes obres de teatre que mai es van publicar, però que es van representar en vida de l'autor amb molt d'èxit. També hi ha moltes col·laboracions en els diaris de l'època. No es descarta publicar algun altre llibre amb tot aquest material... però primer haurem d'esperar una mica més per veure com es va venent "Del bon humor tortosí". De moment encara és aviat per poder embarcar-nos en un altre llibre.

Diverses obres d'Onada a "Tens un racó dalt del món"

Al llarg d'aquest cap de setmana, l'escriptor, crític i blocaire Jesús Tibau s'ha fet ressò d'un parell de les darreres novetats d'Onada en la seua pàgina Tens un racó dalt del món. Es tracta dels "Altres encàrrecs de Miquelet" i de "Un pont sobre el meridià", dues obres ben diferents però que convergeixen en centrar-se i explorar el seu territori.

Miquelet (i la granota Teresina) ha esdevingut tot un personatge popular a Amposta. La creació de Jesús Serrano i dibuixat per Jordi Alfonso ha estat un dels llibres més exitosos a la capital del Montsià en els darrers mesos, gràcies a la seua originalitat: contar a grans i menuts algunes de les historietes ampostines conegudes i desconegudes de principis del segle XX.

Per la seua banda, "Un pont sobre el meridià" és el primer recull de relats que ha dut a terme El Pont, la cooperativa d'escriptors i escriptores de les comarques castellonenques, en el qual s'han centrat en l'actualitat d'aquest territori a través d'un seguit de narracions que prenen el pols a la societat en la qual s'hi inscriuen: una autèntica radiografia al que ha estat (i és) el nord valencià mitjançant la literatura.

Reposicions de la 3a temporada de Tens un racó dalt del món

A més a més, la vessant televisiva de Tibau, mitjançant el programa de Canal 21 "Tens un racó dalt del món", ha arribat al final de la seua tercera temporada, en la qual ha entrevistat a més d'una vintena d'autors i autores de les nostres terres.

Durant l'estiu, la cadena ebrenca reposarà alguns dels lliuraments que ens ha deixat el programa en el darrer curs, entre els quals hi ha obres d'Onada. És el cas de la conversa amb les germanes Besolí, autores de les Contalles de Muniatto, que s'emetrà el proper 18 de juliol o amb Xavier Aixendri, qui ens farà cinc cèntims de l'obra del seu besavi Joan Moreira "Del bon humor tortosí" ja al final de l'estiu, el 12 de setembre. Tots dos capítols estan programats a les 21 hores. La llista completa de les reposicions es pot consultar ací.

Joan Moreira i "Del bon humor tortosí" a l'Espai d'Arts

La figura i l'obra de Joan Moreira i Ramos van ser protagonistes a l'Espai d'Arts, la secció cultural d'Olga Besolí al programa Dixa'm Vore, que presenta Diana Mar al Canal TE. En l'emissió d'aquesta setmana, Besolí va parlar dels origens de Moreira (1878-1951), un personatge cabdal en la vida artística ebrenca de la primera meitat del segle XX: va ser fundador de l'Orfeó Tortosí, de la Unión Coral Roquetense i de l'Orfeó Montsià d'Ulldecona, i a més, va escriure la lletra de l'Himne a la Verge de la Cinta.

Però, a l'Espai d'Arts s'han volgut centrar especialment en la seua obra literària. Moreira va ser un folklorista que va recollir i documentar tota mena de costums, històries, persones, etc. de la Tortosa del seu temps. Hi va aplegar un extens material, del qual només es conserva "Del folklore tortosí", publicat al 1934 i reeditat pels familiars el 1979.

Unes dècades després, de nou la família ha fet l'esforç per seguir difonent l'obra de Joan Moreira, i per Sant Jordi d'enguany surt al carrer "Del bon humor tortosí", a partir dels textos que el folklorista enllesteix en els seus darrers anys. Un autèntic viatge al passat de la capital ebrenca, "un testimoni cultural impressionat de la nostra gent", en paraules de l'escriptora jesusenca.

El programa, dedicat als grans literats ebrencs del segle XX, també va recòrrer les biografies de Joan Cid i Mulet i de Sebastià Juan d'Arbó.

"Del bon humor tortosí", aquesta setmana al programa Tens un racó dalt del món, de Canal 21

La figura de Joan Moreira i Ramos ha estat protagonista en el programa d'aquesta setmana de "Tens un racó dalt del món", l'espai literari que presenta Jesús Tibau a Canal 21 de les Terres de l'Ebre, a causa de "Del bon humor tortosí", l'inèdit del folklorista que s'ha publicat sis dècades després de la seua mort. Precisament, Tibau ha parlat amb Xavier Aixendri, besnét de Moreira, i impulsor de què aquestes pàgines arriben a tothom.

A "Del bon humor tortosí", Joan Moreira ens porta a la Tortosa de fa gairebé cent anys, una Tortosa quotidiana, de les històries de persones i personatges corrents d'aquell temps, amb la qual cosa suposa un autèntic viatge en el temps cap una visió desconeguda, ara, de la capital ebrenca.

"Del bon humor tortosí" a la revista Aktual3

El número de maig de 2012 de la revista Aktual3, que es distribueix per les Terres de l'Ebre, s'ha fet ressò de "Del bon humor tortosí", el peculiar llibre del folklorista Joan Moreira i Ramos, que arriba a les llibreries sis dècades després de la mort de l'autor i que suposa un autèntic viatge en el temps, cap la Tortosa quotidiana de fa un parell de generacions enrere.

Tot clicant sobre la imatge podeu llegir el retall publicat.

Les novetats d'Onada participen a la Fira del Llibre Ebrenc, el 2 i 3 de juny a Móra d'Ebre

Un any més, Móra d'Ebre esdevé la capital de la literatura ebrenca. La vila ja està immersa en els actes del Litterarum 2012, que vénen acompanyats de la Fira del Llibre Ebrenc, un aparador per conèixer algunes de les propostes i dels autors i autores d'aquestes comarques de cruïlla. Emtre el dissabte 2 i el diumenge 3 de juny, un seguit de presentacions de novetats s'aniran succeint a l'espai central de la Fira, fent palesa, de nou, que les Terres de l'Ebre (i també les comarques del voltant) continuen produint llibres per a tots els gustos, fets des d'ací per a la resta del món.

 

Quant Onada Edicions, en l'edició d'enguany s'hi presenten a Móra d'Ebre fins a cinc novetats, que se sumen a altres actes inscrits dins del Litterarum, com són la presentació de "La nana de Sara" aquest dijous a Bassa la Papereria o l'exposició dels dibuixos dels Contes de Muniatto que hi roman a la Biblioteca Comarcal fins el proper 10 de juny.

Obrirà el foc la publicació més reeixida els darrers mesos a Tortosa i voltants. Dissabte, a partir de les 18.30 hores, Quimo Panisello farà cinc cèntims de "La vida tortosina", l'obra en dos volums que recupera la memòria més recent i quotidiana de la capital ebrenca, gràcies a un exhaustiu recopilatori d'entrevistes i de material gràfic que recupera les botigues, les indústries i les entitats del període comprés entre 1939 i 1979.

A l'endemà, en el torn del matí, és a dir, cap les 11 del matí, s'hi presentarà l'altra gran novetat tortosina del passat Sant Jordi. "Del bon humor tortosí" també juga amb la memòria de la ciutat, però viatja una mica més en el temps, un segle si fa no fa. Va ser la darrera obra del folklorista Joan Moreira (1878-1951), que la seua família va conservar inèdita durant sis dècades. Per això, amb aquest llibre ens trobem un autèntic retorn al passat. En Xavier Aixendri, besnét de Moreira, hi farà la presentació.

També a les 11 del matí està prevista la presentació de "La cuina del Delta de l'Ebre", la darrera proposta gastronòmica de la col·lecció La teca, que ens endinsa en els fogons de les llars de la Cava per mostrar-nos la riquesa de la cuina de tota la vida en aquest indret deltaic, gràcies al bon fer de les membres de l'Associació Local de Dones de la Cava, impulsores i recopiladores d'un complet receptari que abasta tota mena de plats.

Pel que fa al torn de diumenge de vesprada, la roda de presentacions s'inicia cap les 18 hores. D'una banda, Vicent Sanz representa el col·lectiu El Pont Cooperativa de Lletres en el recull de contes "Un pont sobre el meridià", on tretze autors i autores de les comarques nordvalencianes reflecteixen històries i narracions basades en l'actualitat d'aquestes comarques.

Finalment, l'altra proposta vespertina i darrera de la Fira del Llibre Ebrenc serà els "Altres encàrrecs de Miquelet", la segona part de les aventures d'aquest xiquet, qui, amb l'ajuda de la granota Teresina, ajudarà els ampostins i ampostines i ens explicarà historietes de la ciutat montsianenca d'unes dècades enrere. És obra de Jesús Serrano i de Jordi Alfonso, il·lustrador que hi jugarà a casa, ja que és morenc.

"Humor i tendresa a mans plenes". Jesús Tibau ressenya "Del bon humor tortosí"

L'escriptor ha comentat l'obra que Joan Moreira va escriure en els seus darrers any i que ha passat gairebé sis dècades amagada fins que la família ha decidit publicar-la per difondre i compartir aquest trosset de la història contemporània tortosina. I és que "Del bon humor tortosí", com assenyala Jesús Tibau, "ens descriu una multitud de personatges de la Tortosa de la primera meitat de segle XX. Ens els presenta sense embuts, tal com raja, encara vius malgrat el pas dels anys, i mentre llegeixes diràs que els veus passar pel carrer, per la vora de la Catedral o en alguna de les tavernes de l'època".

La quotidianeïtat, les xicotetes històries del dia a dia, els malnoms... són la base de la qual es nodreix "Del bon humor tortosí", amb un fort component nostàlgic dels qui van conèixer aquells anys:  "la llàstima és la gent que no l'ha arribat a conèixer, i hauria xalat de valent reconneixent molts dels personatges que hi surten", apunta Tibau.

L'article sencer de l'autor de "Tens un racó dalt del món" es pot llegir tot clicant ací. A més a més, ha penjat un vídeo on hi llegeix fragments del llibre de Joan Moreira.

Vídeo de la presentació de "Del bon humor tortosí" al Felip Pedrell

A banda de "La vida tortosina", l'altre llibre ebrenc del qual es va parlar durant Sant Jordi va ser "Del bon humor tortosí", un inèdit de Joan Moreira i Ramos que veu la llum sis dècades després de la mort del reconegut folclorista.

Poc abans de la Diada, l'Auditori Felip Pedrell va recuperar la figura de Moreira en l'acte de presentació del llibre, on hi van intervindre, entre d'altres, en Xavier Aixendri, besnét de l'autor, Ferran Bel, alcalde de Tortosa o l'escriptor Manel Ollé. A més a més, hi van actuar l'Orfeó Tortosí (fundat pel mateix Moreira), la Colla Jove dels Dolçainers de Tortosa o les balladores de Saragatona.

De tot el que es va dir, recordar i escoltar, podem fer cinc cèntims gràcies a aquest resum penjat a Youtube per l'usuari familiaartifoto.

"La vida tortosina" i "Del bon humor tortosí", llibres més destacats del Sant Jordi

Els mitjans de comunicació de Catalunya en general i les Terres de l'Ebre en particular han destacat dues obres d'Onada com les més venudes aquest Sant Jordi a Tortosa. 

La més sol·licitada ha estat la segona part de "La vida tortosina". La monografia de Quimo Panisello, en paraules del 324.cat, "s'ha convertit en tot un fenòmen editorial". Per a Vilaweb, que informa des de la coneguda llibreria Viladrich, s'assenyala com "el més venut". En sentit semblant s'han adreçat mitjans ebrencs com La marfanta, que ha destacat l'expectació que ha creat després de l'exhauriment del primer volum al Nadal, o Canal 21, que s'ha servit de la coberta de "La vida tortosina" per il·lustrar l'article.

Per la seua part, una altra novetat, "Del bon humor tortosí", també ha rebut el favor dels lectors i lectores i s'ha col·locat entre els més venuts a la capital ebrenca. Aquest inèdit del folklorista Joan Moreira arriba a les prestatgeries seixanta anys després de la mort del fundador de l'Orfeó Tortosí, un llibre que havia estat custodiat per la família i que ara veu la llum per mostrar-nos una Tortosa quotidiana quasi desapareguda.

"La vida tortosina", el llibre més venut a Tortosa aquest Sant Jordi 2012

El complet treball de recerca de Quimo Panisello ha estat el llibre destacat d'aquest Sant Jordi a les Terres de l'Ebre, i especialment a la ciutat de la qual pren el nom, on tant el segon volum, novetat d'aquesta setmana, com la reedició del primer volum, han esdevingut el títol més sol·licitat als establiments de la capital ebrenca.

D'aquest èxit també s'ha fet ressò el Diari de Tarragona. En un article d'avui dimarts, nomena "La vida tortosina" com "el libro más vendido con diferencia" i el seu autor, Quimo Panisello, "uno de los escritores más solicitados para firmar libros de sus lectores". El text, a més a més, assenyala "la atractiva maquetación y la profusión de imágenes y anuncios de las empresas" com un dels factors claus en que la monografia haja convençut el públic tortosí i ebrenc.

I després de "La vida tortosina", el mateix article hi destaca un altre llibre de la història de la ciutat, "Del bon humor tortosí", un inèdit de Joan Moreira, publicat sis dècades després de la mort del fundador de l'Orfeó Tortosí i que suposa un autèntic viatge en el temps cap una Tortosa quasi desconeguda.

Les obres d'Onada, al suplement de Sant Jordi del Diari de Tarragona

Un dels clàssics de Sant Jordi són els suplements que els diaris publiquen amb la intenció d'informar als lectors i lectores de totes aquelles novetats que han arribat darrerament a les prestatgeries. És el cas del Diari de Tarragona, mitjà que va editar eixe especial el dissabte, dos dies abans de la Diada. En vuit pàgines, es ressenya aquelles obres destacades de temàtiques properes a les comarques tarragonines, com és el cas de diverses publicades per Onada.

D'altra banda, els diversos articles del suplement feien ressò de com viuen el Sant Jordi els diferents sectors que hi composen el món literari, entre d'ells, els llibrers. En les Terres de l'Ebre, apunta el Diari de Tarragona, la protagonista ha estat la pròpia ciutat de Tortosa, en part gràcies a dues novetats presentades fa menys d'una setmana: el segon volum de "La vida tortosina", de Quimo Panisello, i el "Del bon humor tortosí", de Joan Moreira.

Presentació-acte solidari del llibre "Del bon humor tortosí", aquesta vesprada a Tortosa

Avui a les 20.30 hores, l'auditori Felip Pedrell de Tortosa acull la presentació del llibre "Del bon humor tortosí", de Joan Moreira i Ramos. Hi participaran l'escriptor Manel Ollé, Lluís Lamote, director del menjador social Mossèn Sol, l'alcalde de la ciutat, Ferran Bel, i Xavier Aixendri, besnét de l'autor.

A més de la presentació, serà un acte solidari amb el menjador social Mossèn Sol, al qual se li donaran el 25% de la recaptació de llibres venuts en la presentació.

Comptarà amb l'actuació de l'Orfeó Tortosí (entitat fundada per l'autor del llibre), la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa i de dues balladores de Saragatona.

Joan Moreira i Ramos, sis dècades després

El proper divendres 20 d'abril es presenta "Del bon humor tortosí", la darrera obra en la qual hi va treballar en Joan Moreira, el qual continua en la preservació del folklore tortosí i l'entorn. Serà un acte de presentació solidari amb el menjador social Mossèn Sol, a partir de les 20.30 hores a l'auditori Felip Pedrell de la capital ebrenca.

Músic, folklorista, periodista, mestre... moltes van ser les vessants de Joan Moreira i Ramos (1878-1951), però una en va predominar sobre tota la resta: el tortosisme. Tot i que nascut a Lleida (“per casualitat”, com deia), Moreira va dedicar tota la seua vida a activar i recuperar la cultura tradicional i popular de la capital de l’Ebre i del seu entorn.

Fill de militar, el seu pare va morir abans que Joan Moreira complís els dos anys. Va ser llavors quan, amb sa mare, es va traslladar a Tortosa. La seua joventut va estar dominada per la música i el cant; hi participa del cor de la catedral, on és escolanet. De fet, va ingressar al Seminari Diocesà i va fer carrera sacerdotal durant onze anys, però no l’acaba. Als 22 anys celebra les noces amb Carme Montesinos.

El Moreira músic.

De la seua experiència amb mestres de música de capella com Josep Vilás o Vicenç Ripollés, al 1905 posa en marxa l’Orfeó Tortosí, del qual en seria director set anys, quan marxa a l’Schola Orfeónica. Altres projectes d’aquesta mena seran la Unión Coral Roquetense i l’Orfeó Montsià, d’Ulldecona. Però, hi acabaria retornant a l’Orfeó Tortosí durant la Segona República, on, amb la pausa de la Guerra Civil, hi roman fins finals de 1940, aleshores l’asma l’impedeix continuar. Al mig d’aquesta frenètica activitat cantaire, hi composa el reconegut “Himne a la Verge de la Santa Cinta” (1918), en honor a la patrona tortosina.

El Moreira folklorista.

Conservém i defensém les nòstres reliquies patrimonials. ¿Voldrém consentí que desaparégue lo “bò que’ls vells de casa van dixar-mos”, com si Tortosa fos un pòble d’abúlics descastáts.

Una altra de les obsessions de Joan Moreira va ser la salvaguarda dels costums de la seua ciutat, en una època en la qual els canvis cada cop s’acceleraven més. Al llarg de la seua vida, va recopilar anècdotes, personatges, històries, malnoms... el dia a dia de l’època. Al remat, de tota aquesta ingent feinada, només va veure un llibre publicat, “Del folklore tortosí”, publicat al 1934. Ara, al 2012, sorgeix el segon, “Del bon humor tortosí, o La exaltació dels humils”. Hi ha d’altres que es coneix la seua existència però no se’n conserva cap rastre, com “Lo llibre dels jòcs i endevinalles tortosins” o “Pescadós i marinés tortosins”. Cal aclarir que als seus escrits, Moreira empra el dialecte tortosí sense normalitzar que s’ha respectat en la nova publicació que veu la llum ara.

El Moreira regionalista.

I és que l’ús del tortosí és una mostra de la ideologia regionalista de Joan Moreira, qui era contrari a la normalització del català, un dels puntals, junt el catolicisme conservador, del tortosinisme , el moviment polític que propugnava la conversió de les Terres de l’Ebre en província separada de Tarragona. Tot i això, va mantindre bones relacions amb autors i periodistes d’altres tendències polítiques, i sense anar més lluny, l’epíleg de la seua obra el signa en Francesc Mestre i Noé, aferrissat catalanista.

L’herència de Joan Moreira

Al remat i al marge de la política lingüística, l’obra folklòrica de Joan Moreira i Ramos és un excel·lent testimoni de la quotidianeïtat de les Terres de l’Ebre de finals del segle XIX i la primera meitat del XX, i ens apropa persones, vivències, parlars i tradicions nostrades que sense el seu testimoni, se sumirien en la foscor de la història.

Documentació:
Joan Moreira i Ramos a la Viquipèdia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Moreira_i_Ramos
El tortosinisme com a ideologia conservadora, localista i clerical
http://www.llibresebrencs.org/index.php?option=com_content&task=view&id=205&Itemid=61