dimecres, 27 de març de 2019

David Tormo, coautor de "La línia del Cinca a la guerra civil", entrevistat a Cazarabet

Més de vuit dècades després encara hi ha episodis de la Guerra Civil espanyola que romanen amagats, a l'espera que cap estudiós els descobrisca i els pose a l'abast del públic. Per a les construccions fortificades que va construir la Generalitat de Catalunya al front d'Aragó n'han fet falta quatre persones: Josep Maria Pérez Suñé, Miquel Sunyer, Pere Rams i David Tormo. La seua tasca s'ha plasmat en el llibre "La línia del Cinca a la guerra civil", que es va estrenar a finals de l'any passat amb notable acollida per part del públic. També dels mitjans de comunicació, com és el cas de l'entrevista que ha realitzat la Librería de Cazarabet a un dels integrants, David Tormo.

Tal com exposa, el projecte va sortir per part dels altres tres companys, originaris de la vila de Batea, els quals, coneixedors de que existien aquestes posicions defensives, van començar a localitzar totes les restes i a fer alçaments topogràfics i prospeccions arqueològiques, que han donat peu a desenterrar una línia de fortificacions que aplegava des del Pirineu aragonès fins els Ports. Un equip multidisciplinari, com assenyala Tormo, "tenim en Miquel Sunyé, autodidacta pel que respecta als estudis d'història i un gran coneixedor del territori, que ha aprofundit en l'organització del treball de camp i en la localització dels vestigis de la línia; en Josep Maria Pérez i Pere Rams són arqueòlegs, que ha aportat els seus coneixement en el treball de camp i també en la cerca documental que permet sustentat i contrastar les troballes de les excavacions i prospeccions; i un servidor és més un historiador "clàssic" d'arxiu i biblioteca".

Pel que fa a l'estudi d'aquesta línia del Cinca, l'autor destaca la seua "adaptabilitat de les diferents posicions a les característiques del terreny en cadascun dels quatre sectors en que es va dividir (Gandesa, Fraga, Montsó i Boltanya), tant pel que fa a la construcció mateixa dels diferents tipus d'obra (casamates, refugis, trinxeres,...) com dels materials emprats". Hi assenyala també que no és una línia recta de fortificacions, sinó un seguit de nuclis o sectors, cadascun amb una sèrie de posicion, que abasten més de quatre-cents quilòmetres d'extensió.

Tot i ubicar-se en major part en territori aragonès, el seu origen prové de Catalunya: seria una línia de contenció a rereguarda destinada a protegir les columnes milicianes que surten des de l'est destinades a alliberar les capitals aragoneses. "L’objectiu era que aquesta línia, un cop estabilitzada gràcies a l’enviament de les unitats de reserva o del replegament sobre aquelles posicions de les mateixes unitats que estaven en primera línia de foc, esdevingués un cap de pont per a planificar i executar ofensives que facilitessin la recuperació del terreny perdut, si era el cas", hi exposa Tormo.

La conversa amb Cazarabet prossegueix tot tractant altres qüestions lligades a la línia i que apareixen reflectides en el seu llibre: la inversió en les fortificacions, els constructors, la recerca documental que els autors van dur a terme, el procés d'edició del volum, etc. Podeu llegir-la tot clicant ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada