Els mitjans de comunicació destaquen la proposta de Francesc Esteve i Alfons Esteve en "Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació"

La presentació del nou llibre dels lingüistes Alfons Esteve i Francesc Esteve, "Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació" a l'Edifici Octubre de València, el passat 26 de març, ha tingut un ample ressò mediàtic. L'obra dels germans Esteve, del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és una nova proposta de llei de normalització lingüística, que supere a la LUEV i assegura la igualtat efectiva entre els dos idiomes oficials a la vegada que protegeix la llengua pròpia.

En el cas del Diari La Veu, l'article de la presentació hi destaca la "disponibilitat lingüística" que proposen els autors, per la qual les empreses i els comerços han de ser capaces d'atendre els usuaris en valencià. Tot basant-se en la recent Llei valenciana d'igualtat de persones LGTBI, es proposen "mesures molt concretes per a regular les situacions de desigualtat" amb capacitat sancionadora. En l'article, també s'indica que la proposta acaba amb l'exempció del valencià en el predomini lingüístic castellà que recull la LUEV, ja que és "una desigualtat" per aquest alumnat.

Precisament, respecte la Llei d'Ús i Ensenyament, Francesc Esteve considera que està "obsoleta" i dóna els següents motius: "ha reculat el nombre de gent que usa el valencià. (...) la llei no ha servit per a l'ensenyament, (...) funciona molt poc com a llei, amb 'molt poques obligacions' i 'verbs indefinits com promoure, afavorir, fomentar, impulsar...', (...) no parla dels mitjans de comunicació, els serveis, el món del treball, els esports o l'oci; perquè projecta una visió 'aïllacionista' del valencià, (...) i perquè 'en aquesta legislatura ja s'ha demostrat dues vegades la ineficàcia de la llei per a avançar'".

Pel que fa al Diari Ara, el periodista Daniel Martín ha confeccionat una peça periodística centrada sobretot en les xifres d'ús sociolingüístic que es van posar sobre la taula en la presentació de "Igualtat lingüística", amb una notable reculada de l'ús entre els anys 1995 i 2015, si bé augmenta el nombre de persones amb capacitat de llegir i escriure en valencià. Quant a la proposta de la llei que recull l'assaig de Francesc i Alfons Esteve, aquest periòdic hi assenyala l'obligatorietat de que el funcionariat entenga la llengua pròpia i, com l'anterior, que els comerços puguen atendre en valencià, i contempla sancions per a casos de discriminació lingüística. "Tan sols hem traslladat les sancions recentment aprovades pel Parlament valencià per garantir la llibertat d'identitat sexual dels ciutadans, un respecte que també s'ha de traslladar a l'àmbit lingüístic", recull en paraules dels autors.

Finalment, el periodista Moisès Pérez ha escrit un extens article i crònica de la presentació del llibre a les pàgines d'El Temps. Pérez apunta la intenció de la proposta presentada per tal de "jubilar la LUEV, la qual no fa quasi mai allò que caracteritza les lleis: establir els deures i les obligacions que garanteix l’aplicació dels drets i la consecució dels objectius. És obvi que si tenim un dret, per a poder exercir-lo, cal que hi haja un deure correlatiu que algú altre ha de complir. Si no, el nostre dret resultarà una pura entelèquia", hi apunta recollint les paraules de Francesc Esteve.

Així, el text d'El Temps exposa que l'objectiu de la proposta de "Igualtat lingüística" passa per establir un "nou paradigma lingüístic" valencià, tot "equiparant els drets dels parlants de les dues llengües oficials en la pràctica real (i no sobre el paper)". Es repassen algunes de les mesures que s'han indicat en els altres dos articles, i afegeix d'altres, com el paper de la Generalitat pel foment de la indústria cultural en valencià o la creació d'una Comissió de Seguiment de la Igualtat Lingüística, "conformada per especialistes independents que, com a persones de reconegut prestigi i externes al Govern, poden assegurar la independència de criteri i la continuïtat més enllà dels canvis polítics, assenyalar incompliments i punts a reforçar i, si cal, suggerir mesures". Així, l'article conclou que el llibre és "un autèntic manual per evitar que els catalanoparlants continuen sent uns ciutadans de segona respecte dels seus drets lingüístics".