Apunta't al Club Lector

divendres, 29 de març de 2019

Josep Maria Pérez Suñé: "vàrem pensar que estaven davant de la major obra d'enginyeria militar mai escomesa a Catalunya"

La línia del Cinca a la guerra civil: Les fortificacions de la Generalitat de Catalunya al front d’Aragó (1936-1938) es una obra plural duta a terme per Josep Maria Pérez Suñé, David Tormo Benavent, Pere Rams Folch i Miquel Sunyer Sunyer. En aquesta ocasió entrevistem a Josep Maria Pérez Suñé (Barcelona, 1957), llicenciat en Geografia i His-tòria (especialitat de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia) i format com a investigador en el Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial a l’Antiguitat Clàssica (CEIPAC-Universitat de Barcelona). Aquest arqueòleg de professió compagina el seu treball amb la col·laboració en publicacions especialitzades i de divulgació, a més de ser coautor de diverses monografies.

Què et va portar a escriure La línia del Cinca a la guerra civil
La investigació que ha conduït a escriure La línia del Cinca a la guerra civil ha estat un llarg procés que vàrem iniciar fa més de dues dècades, atrets per la història i l'arqueologia, visitant les restes enderrocades de casamates de formigó que es troben disperses en els tossals boscosos de la comarca de la Terra Alta. Amb el pas del temps, vàrem passar de només interessar-nos a voler conèixer per què, quan i qui havia construït aquelles obres defensives. Trobades les respostes a aquestes qüestions, vàrem pensar que estaven davant de la major obra d'enginyeria militar mai escomesa a Catalunya, la qual havia estat projectada, finançada i executada per la Generalitat de Catalunya; un fet històric desconegut que devíem difondre en forma de publicació monogràfica.

Què ens pot aportar aquest llibre?

L'estudi de La línia del Cinca a la guerra civil ha permès posar de manifest diversos aspectes que adquireixen més rellevància en períodes històrics com els de la més recent actualitat. Un és l'evidència material que les institucions polítiques d'un país sense estat propi, com és el cas de Catalunya, pot crear i posar en funcionament en poques setmanes veritables estructures d'estat amb voluntat de fer front a una agressió externa, que l'any 1936 representava l'avanç, des del front d'Aragó vers Catalunya, de les tropes dels militars que s'havien revoltat contra la República.

Un altre és la capacitat organitzativa i de mobilització de recursos humans, materials i tècnics de la conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya per construir unilateralment, sense el suport del govern central republicà, i en pocs mesos la segona millor línia defensiva, darrere del Cinturó de Ferro de Bilbao, de tota la guerra civil que s'estenia des del Pirineu d'Osca fins els Ports de Tortosa-Beseit; un sistema defensiu que fins i tot provocà admiració entre els militars franquistes.

Un tercer aspecte a destacar és l'absolut desinterès per la defensa de Catalunya i del nul reconeixement de la important contribució catalana a l'esforç de guerra demostrada pels caps militars i polítics republicans traslladats a València.

Per últim, però no el menys important, és la gran activitat d'espionatge a favor dels franquistes que en tot moment els hi va permetre tenir informació fidedigna de l'estat d'aquest conjunt d'obres defensives.

Com d'importants van ser les fortificacions catalanes a la rereguarda del front aragonès per al desenvolupament de la Guerra Civil?

Els diferents serveis d'espionatge militar franquistes van informar puntual i detalladament de la situació i entitat de les posicions que conformaven el traçat de la Línia del Cinca, la qual descrivien com un sòlid sistema defensiu de Catalunya a rereguarda del front d'Aragó. Un conjunt d'informació sensible que fou valorat per l'Estat Major del general Franco a l'hora de planificar les possibles ofensives vers territori català, fins al punt d'assolir un cert potencial intimidador que condicionà el moment i la direcció dels atacs arran de la caiguda del front d'Aragó. No obstant això, es va donar la paradoxa que mentre els franquistes van tenir cura de no atacar frontalment el terreny defensat per les posicions de la Línia del Cinca, els militars republicans la van ignorar completament, prescindint d'armar-la i de destinar-hi contingents de tropes per organitzar una resistència activa. Al llarg de tota la Línia, durant les ofensives contra Catalunya només hi ha documentades algunes accions aïllades de resistència en alguna de les posicions.

Què té de diferent aquest llibre?

L'estudi monogràfic de La línia del Cinca a la guerra civil, representa un punt de vista inèdit de la guerra civil, el de l'organització militar de la rereguarda del front de batalla que, per la fallida i ensorrament del govern republicà de Madrid, va haver d'assumir unilateralment la Generalitat de Catalunya posant en funcionament les necessàries estructures d'estat per construir una línia defensiva per frenar l'avanç franquista vers el territori de Catalunya. Un fet inèdit que exposem de manera rigorosa però amb una clara voluntat divulgadora per posar-lo a l'abast tant del lector especialitzat com del lector interessat en la temàtica de la guerra civil i la Generalitat republicana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada