dimarts, 5 de març del 2019

El Diario Sur dedica un reportatge al nou llibre de Regina Kenmore, "Viaje a la Nerja desconocida"

La publicació del llibre "Viaje a la Nerja desconocida" ha despertat l'interés en aquesta localitat de la costa malaguenya per l'autora de les fotografies que il·lustren el volum, la pintora anglesa Regina Kenmore. Entre gener i l'abril de l'any 1959 va estar a Nerja, d'on van sortir el quasi centenar d'instantànies que han conformat una obra que sorprèn per mostrar una societat totalment diferent a la localitat de turisme residencial que coneixem avui en dia. Per conèixer una mica més sobre ella, el diari Sur ha publicat un article, signat pel periodista Eugenio Cabezas.

En "La Nerja de hace seis décadas, a través de los ojos de una viajera inglesa" s'exposa com Regina Kenmore, llavors una estudiant d'Art en la vintena, va creuar França i Espanya amb un amic en el cotxe de son pare fins arribar a un poble de la comarca de l'Axarquia que encara no havia rebut l'esclat turístic. "Todo era muy diferente a mi mundo habitual (…) Fui una observadora, una historiadora, una antropóloga visual, con mi cámara capté a una Nerja antigua y auténtica, para mí fue como descubrir un mundo nuevo" indica Kenmore en l'article de Cabezas.

En els tres mesos que hi va romandre a Nerja, hi va fotografiar la vida quotidiana dels seus habitants: "los rebaños de cabras y vacas, la recogida del esparto, las barcas de pesca en las playas, las procesiones, los carros tirados por mulos, los niños desnudos que vivían en las cuevas del río", imatges que ara se'ns presenten com postals d'un altre temps llunyà. Conta Regina Kenmore que li agrada "observar cómo vive la gente, y pintar", d'ací la temàtica dels seus llibres fotogràfics, tant aquest de Nerja com els dos que ha dedicat a Peníscola, també en la col·lecció Mirades d'Onada Edicions.

Nerja era un dormitorio durante el día, los únicos habitantes eran mujeres y niños y el sacerdote. Algunas mujeres sólo eran visibles en la iglesia el domingo con pelo amarillo brillante bajo el velo negro. La mayoría de las mañanas caminábamos por el cauce del río seco, a veces subiendo hasta Frigiliana, para dibujar y tomar fotografías.

Podeu llegir el reportatge sencer tot clicant ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada