Apunta't al Club Lector

dijous, 28 de març de 2019

Parlem amb Lluís Gimeno sobre el seu últim títol: "El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística"


El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística té l'objectiu d'explicar històricament les llengües conegudes que van ser parlades en aquest espai geogràfic. Podem dir que l’obra ofereix un gran estudi sobre l’evolució del valencià parlat a les comarques del Maestrat i els Ports de Morella al llarg de la història. 

Lluís Gimeno Betí (Castelló de la Plana, 1948) compta amb una llarga carrera professional, és doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona, catedràtic jubilat de la Universitat Jaume I, membre de la Societat Castellonenca de Cultura i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. La seua tasca com a investigador i divulgador s’ha centrat en tres eixos: la història de la llengua catalana, la geolingüística i l’edició de textos antics.


A qui s’adreça El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística?
Doncs, en un principi, la intenció era fer un llibre de divulgació sobre les llengües conegudes històricament i parlades durant algun temps en aquest territori i que servís de davantal per a exposar els estadis evolutius que van dur el llatí parlat o quotidià al naixement de la nostra, trasplantada ací a partir del segle XIII i ocupant la major part del treball. Tot i que potser hi puguen aparèixer dubtes en aquest sentit, continuem pensant en aquesta idea, perquè el llibre es basa en treballs ja publicats i és important que la recerca no quede reclosa dins els ambients, diguem-ne, acadèmics.

D’on sorgeix la voluntat d’estudiar el territori des d’un punt de vista lingüístic?
Era per a mi una necessitat de posar per escrit una allau d'informacions, a banda de donar a conèixer als habitants d'aquestes dues comarques la importància que han tingut i continuen tenint com a terres singulars dins el territori de la llengua des del punt de vista lingüístic i també històric. Era i és una manera de pujar l'autoestima a les persones que viuen actualment en el territori estudiat.

Com ha estat el procés de recerca d’informació?
Com ja he dit, i com mana l'ortodòxia acadèmica investigadora, hom havia de començar pels coneixements generals sobre el tema per a posteriorment davallar a qüestions més particulars, no tan generals. En definitiva, fer una bastida que permetés anar construint graó a graó l'edifici lingüístic del territori des dels inicis fins a l'actualitat.

En general, coneixem suficientment la història lingüística de les terres en què habitem?
Realment no, i fins i tot gosaria dir que gens. Ja sabem que aquesta mena de coneixement no és massa generalitzat entre les diverses capes socials. Per tant, aquesta era també una premissa que calia anar desenvolupant, obrir un camí, vull dir, perquè per a la globalització de la qual ara es parla tant, hi ha un punt de partença i aquest punt comença al lloc on hom viu. Conèixer la història en tots els sentits i després ja vindran les posicions internacionals o internacionalistes, o globalistes com es diu ara. Aquest punt de vista o partença és molt vell, l'han practicat tots aquells que han iniciat algun moviment cultural o científic però, darrerament, s'ha vist tergiversat per la posició contrària.



Què ens pot aportar aquest llibre?
Sobretot, molta informació detallada, si volem dir-ho així, respecte a la història de la nostra llengua parlada en aquestes comarques. Una altra aportació que se'n desprèn és que la nostra llengua, posada al costat de les seues germanes romàniques, té un comportament singular que a voltes coincideix amb algunes llengües però, que vist així, mostra la normalitat històrica de la nostra. La llar romànica deixa en el seu lloc cadascuna de les llengües que provenen d'aquell llatí quotidià o parlat, altrament anomenat vulgar amb el sentit de comú, en contraposició de l'escrit, quan hi posem la mirada diacrònica, que ens fa entendre la personalitat de cada branca desenvolupada d'aquell llatí quotidià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada