dilluns, 29 d’agost de 2011

Alberto Díaz Rueda ressenya Els somriures de la pena

No és massa freqüent que una obra escrita en valencià done peu a crítiques i ressenyes confeccionades en altres idiomes, com ara castellà o anglès; i és menys freqüent encara que aquestes crítiques o ressenyes provinguen d'escriptors provinents de zones forànies a l'àrea catalanoparlant. Però, aquest és el cas d'Alberto Díaz Rueda, qui ha abordat "Els somriures de la pena" de Manel Alonso en el seu bloc, Nulle die sine linea.

Díaz Rueda, granadí, conta que va ser-hi a la presentació que l'autor puçolenc va fer a la llibreria Serret de Vall-de-roures, a principis d'aquest mes d'agost, on va conèixer Alonso. Respecte a "Els somriures de la pena", apunta la seua temàtica en el l'evocació i la nostàlgia del passat:

"La muerte, omnipresente, la nostalgia de un pasado, de una tierra y un país encerrado en su historia, con sus dificultades y sus costumbres, sus personajes y sus circunstancias, dolosas unas, tristes otras, con un cierto humor (el que levanta esa sonrisa con amagos de pena del título), un aroma entrañable a cosa antigua, un mundo perdido de la infancia, apenas revivido por las migas de magdalena proustiana que Manel Alonso evoca tan gozosamente con una prosa certera, irónica y evocadora."

A les postres, Díaz Rueda realitza una breu passada per les tres part de les quals es composa el recull de relats i conclou assenyalant que "Els somriures de la pena" s'incorpora als seus "estantes preferidos.

La ressenya completa es pot llegir tot clicant ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada