
Parlar de Carles Santos és imaginar-se un piano. I composicions apassionades i eclèctiques. I escenografies impossibles i trencadores. El vinarossenc és, sens dubte, un nom fonamental en la música i en l’art contemporani. Més enllà d’aquestes etiquetes comunes, el llibre d’Alícia Coscollano aborda i aprofundeix en la vida de Santos, tant en el pla professional com en el personal.

“El fet insòlit de Carles Santos”
Insòlit, és a dir, no acostumat, extraordinari, és el millor adjectiu que li escau al músic, i amb ell obre Coscollano el llibre. A través de les seues pàgines descobrim com aquell xiquet que als pocs anys dominava el piano ha recorregut pràcticament tots els camins de la música, deformant, renovant i revisitant gèneres com l’òpera, o com la seua extensa trajectòria artística, la qual encara s’eixampla, ha transitat també els viaranys del teatre, la fotografia, el cinema, l’escenografia, tot creant un estil propi i reconegut.
Contat per Santos i de la mà de Coscollano, la biografia ens porta pels estudis a Barcelona i a París, el viatge a Nova York amb el Catalan Power, la influència de John Cage i els treballs amb Joan Brossa i Pere Portabella a la capital catalana, una ciutat que juntament amb Vinaròs, conforma el seu paisatge vital. Les seues obres i les circumstàncies que les envolten també composen una bona part d’aquest assaig: To-ca-ti-co-to-ca-ta, Ricard i Elena, La pantera imperial o Sama Samaruck Suck Suck, per esmentar-ne unes quantes. Al remat, com apunta l’autora, “‘Carles Santos i Ventura’ és un resum biogràfic que s’endinsa en vivències i anècdotes que al llarg de la trajectòria del músic donen sentit i ens aproximen a la seua manera de vore i entendre l’art i la vida, que mai va deslligat”.
Alícia Coscollano i Massip és una escriptora, poeta i periodista d’arrel benicarlanda. Aquest és el seu quart llibre després de “Cosas rotas”, “La Polinesia” i “Cròniques de la innocència”. En el camp del periodisme ha treballat en el setmanaris El Dissabte i 7 dies. Actualitat de Vinaròs. En 2013 impulsa el mitjà digital La Calamanda i des del 2014 és corresponsal al Maestrat de Ràdio Terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada