dimecres, 8 de juliol del 2015

De viatge amb Onada: Europa segons "Sobre el caballito de madera" d'Andrea Aguilar-Calderón

Si parlem de llibres per conèixer altres indrets, la referència són les obres guanyadores del Premi Internacional de Literatura de Viatges Ciutat de Benicàssim, un guardó que durant una dècada ha reconegut els millors relats del gènere, tant en valencià com en castellà. A Onada Edicions hem editat els tres darrers, "Sobre el caballito de madera" d'Andrea Aguilar, "Mango con pimienta" d'Ángel Martínez Bermejo i la pròxima novetat de "La paciència del minotaure" d'Ivan Carbonell. En els tres casos estem davant d'obres literàries amb pressumpció de realitat, amenes i entretingudes, i que ens descobreixen via els protagonistes el plaer (i l'aventura) de viatjar i explorar altres cultures, països i societats. Així, una sèrie dedicada als llibres viatgers d'Onada ha d'encetar-se per força amb els Ciutat de Benicàssim.

Andrea Aguilar-Calderón és una periodista de Costa Rica. Al vorejar la trentena i fastiguejada per un treball insuls, decideix fer la maleta i dur a terme un viatge. Però no és un viatge planificat. Al contrari, sota l'adjectiu de "dadaista" qualifica un periple per Europa en el que salta d'un lloc a un altre sense que semble que hi haja cap ordre ni concert, senzillament per complir el seu lema, manllevat del music Charly Garcia: la vida és gaudir del pas del temps.

La protagonista (l'autora, al cap i a la fi, parlem d'una història real) recorre Europa saltant de país en país. Carregada amb una motxilla gairebé més gran que la portadora, obre el seu camí a Madrid, i previ pas per terres valencianes, marxa a l'Europa Central: Suïssa, Àustria i el xicotet Liechtenstein; Hongria i Polònia són les següents destinacions. Mentre, la viatgera dadaista no només ens conta què hi veu o què hi fa, també què hi sent o quins records li desperta un àpat o una persona -és un viatge unipersonal, però no solitari. Tot sempre des de l'humor (més o menys agredolç en ocasions) i explicat en un castellà ben 'tico', és a dir, costa-riqueny.

El recorregut prosigueix pels Balcans: Croàcia, Sèrbia, Bòsnia, Kosovo i Macedònia, així com per Romania, Bulgària i Albània, d'on va ser expulsada del país per entrar sense visat. Aguilar-Calderón ens mostra, en la línia dels millors escriptors de literatura de viatges, la diferència entre viatjar i fer turisme. El dadaisme inspirador pren escenes gairebé surrealistes en indrets perduts de l'Europa Oriental, quan el visitant aprofundeix més en la societat que una simple guia de viatges. Tot això salpebrat amb les cabòries que la protagonista porta en la bossa des del seu país i que l'acompanyen en la volta continental.

Amb Itàlia l'autora s'acomiada d'Europa i retorna de nou a Costa Rica. Un llarg viatge farcit de vivències de tota mena que van donar lloc a "Sobre el caballito de madera", al remat, obra guanyadora del VIII Ciutat de Benicàssim. Podeu seguir els relats viatgers d'Andrea Aguilar-Calderón a la seua pàgina web.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada