"Un món potser no tan irreal". Pere Martí parla de "Quimera", la novel·la juvenil de ciència-ficció de Margarida Aritzeta

El crític Pere Martí ha dedicat una anàlisi a "Quimera", la darrere novel·la juvenil de Margarida Aritzeta, que apareix publicada al periòdic El 3 de Vuit. Amb el títol "Un món potser no tan irreal", Martí ressenya aquesta narrativa enquadrada en el gènere de la ciència-ficció, que recupera l'anomenat cicle cubà de la reconeguda escriptora vallenca. Explica, com apunta l'article, les aventures d'un jove, el Yubley, perdut en una ciutat distòpica, a la recerca de personatges ben singulars que el puguen traure d'aquest espai perillós.

En la crítica, Martí troba un paral·lelisme amb un altre gran nom de la ciència-ficció en català, Manuel de Pedrolo: "Aritzeta, com Pedrolo, no fa una novel·la de ciència ficció per entretenir, la fa per a aquells a qui agrada la reflexió filosòfica i científica, a qui agrada descobrir-hi idees que els ajudin a entendre millor el present i, sobretot, el futur. I Aritzeta se’n surt: omple l’obra de reflexions ben imbricades en la trama; crea una atmosfera gairebé asfixiant que arrossega; apunta i insinua fins i tot en els moments de clara denúncia, perquè, com ha dit en alguna ocasió, no pel fet d’escriure per a nois i noies s’ha de ser menys exigent".

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant sobre la imatge.

La Biblioteca del Kraken parla de "Quimera", la novel·la juvenil de ciència-ficció de Margarida Aritzeta

Eloi Puig, president de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, ha publicat al web La Biblioteca del Kraken una crítica de "Quimera", la novel·la juvenil de Margarida Aritzeta, en la qual narra com un jove cubà, en Yubley, acabat d'arribar a una ciutat europea (suposadament Barcelona) s'hi veu immers en un escenari distòpic, a la recerca d'una misteriosa xica de la qual s'enamora a primera vista. És una fugida que el duu a uns túnels, on hi topetarà amb tota mena de personatges singulars que busquen alliberar-se d'una ciutat i una societat opressiva. "Es tracta d’un món semblant on en la mateixa ciutat hi viuen persones brillants, com models extrets de la ment d’un programador i d’altres que es fan dir quimeres i que semblen revoltats i posseeixen l’anhel de fugir, de canviar l’estatus quo", apunta la ressenya. Al remat, Aritzeta hi crea el dubte entre què és la realitat i què no, un dubte que es bolca en el protagonista, qui "pateix per entendre a quina realitat estranya ha anat a parar. I nosaltres també."

En la crítica s'assenyala que "Quimera" beu de clàssics del gènere com Philip K. Dick o Manuel de Pedrolo per crear "un estrany univers on la realitat es comparteix amb elements propis dels videojocs" que "al lector li costarà obrir la ment". Hi apunta que "és possible que ens costi copsar l’objectiu al que l’autora vallenca volia arribar però per a compensar-ho trobarem una prosa fluïda, dinàmica i plena de vida que no ens deixarà temps a pensar massa. Sí, Aritzeta escriu amb ofici i empeny amb ritme l’estranya trama argumental. (...) No deixa de ser una picada d’ullet a un punt de la nostra vida tan alterat i pertorbador com l’adolescència i les contradiccions i anhels que representa".

Lectura, doncs, intensa; història narrada amb ganes però un pèl massa rocambolesca que deixa a Quimera com una novel·la difícil d’etiquetar i d’assimilar. Potser el més fàcil seria definir-la com una lectura desinhibida que beu de la fantasia i mitologia grega i que pretén alternar amb els universos paral·lels sense oblidar la dura realitat d’aquelles quimeres que portem tots al nostre cap, aquells desitjos inabastables. Cada lector haurà de dir-hi la seva. 

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

"Quimera", recomanat com a novel·la juvenil per aquest Sant Jordi al 3/24

La novel·la "Quimera" de Margarida Aritzeta ha estat escollida com una de les recomanacions de literatura juvenil de la CCMA per aquest Sant Jordi. La selecció ha estat a càrrec d'editors especialitzats en el gènere, el títol de l'escriptora de Valls ha estat proposat per Sara Moyano.

 

"Quimera" és una novel·la de ciència ficció en el que el protagonista, el Yubley, cau en una ciutat estranya, de la qual no sap ni com ha arribat ni com marxar-ne. En uns carrers dominats per tribus urbanes, Yubley emprén la recerca d'una misteriosa noia, la Miruna, la dels cabells de foc. En el seu periple hi topeta personatges inquietants. 

Podeu veure la selecció de l'ens públic català tot clicant ací.

La Biblioteca de Cambrils publica una vídeo-recomanació de "Quimera"

La bibliotecària de la Biblioteca Josep Salceda de Cambrils, Rosana Andreu, ha publicat al seu canal de Youtube la recomanació literària de "Quimera", la novel·la juvenil de ciència-ficció escrita per Margarida Aritzeta. En el vídeo, que podeu veure a continuació, Andreu hi fa cinc cèntims de l'aventura que hi viu el protagonista, el Yubley, un xic cubà acabat d'arribar a una ciutat europea i per culpa dels prejudicis i malentesos acaba dins dels túnels del metro, on caurà en una realitat paral·lela, guiat per una jove misteriosa.

L'Institut d'Estudis Vallencs va acollir la presentació de "Quimera", la novel·la juvenil de ciència-ficció de Margarida Aritzeta

La Sala d'Actes de l'Institut d'Estudis Vallencs s'hi va omplir per a la presentació de "Quimera", la novel·la juvenil de ciència-ficció de Margarida Aritzeta, passat 30 d'octubre. L'acte va servir per commemorar l'Any Pedrolo, en homenatge al centenari del naixement de l'escriptor Manuel de Pedrolo, un clàssic del gènere en català, qui ha influït en aquest nou llibre de l'autora de Valls.

Amb la participació del president de l'IEV, Francesc Xavier Salat, i de la professora Maria José Lasala, Aritzeta va fer cinc cèntims de la novel·la, que narra l'aventura de Yubley, un jove cubà arribat a una ciutat europea, que en una persecució cau als túnels del metro, des d'on accedeix a una realitat paral·lela, guiat per una misteriosa jove de la qual s'enamora a l'instant.

Fotografia: Institut d'Estudis Vallencs

Valls acull una presentació de "Quimera" de Margarida Aritzeta en commemoració de l'Any Pedrolo

"Quimera", la nova novel·la juvenil de ciència-ficció de Margarida Aritzeta, està connectada amb la figura de Manuel de Pedrolo: la pròpia dedicatòria que estampa l'autora de Valls a l'inici del llibre o el paral·lelisme entre els protagonistes Yubley i el Dídac del Mecanoscrit del segon orígen així ho testimonien.

No és estrany, doncs, que per commemorar el centenari del naixement de l'escriptor de la Segarra, del qual ara s'hi celebra l'Any Pedrolo, des de l'Institut d'Estudis Vallencs s'haja organitzat una presentació del llibre d'Aritzeta. Serà aquest dimarts 30 d'octubre, a partir de les 19.30 hores, a la Sala d'Actes de l'IEV, a la capital de l'Alt Camp. Hi comptarà amb la participació del president de l'entitat, Francesc Xavier Salat, i de la professora Maria José Lasala.

"Un enigma que ens enganxa irremissiblement i que ens obliga a continuar llegint". Anna M. Villalonga parla de "Quimera"

L'escriptora i professora de la literatura Anna Maria Villalonga ha publicat una ressenya de "Quimera" al seu blog El fil d'Ariadna. D'entrada, defineix el nou llibre juvenil de Margarida Aritzeta com "una indagació vibrant i àgil, en clau de ciència-ficció distòpica, al voltant dels límits entre la realitat i la ficció."

"Quimera" és la història de Yubley, un cubà que aplega a una gran ciutat europea i es veu immers en una fugida pels túnels del metro, que el porten, de la mà d'una misteriosa jove, a una realitat paral·lela. "Un enigma que ens enganxa irremissiblement i que ens obliga a continuar llegint". Villalonga hi destaca la creació dels personatges que hi realitza l'escriptora vallenca, que "modela i amanyaga curosament i amb els quals ens sentim de seguida solidaris i identificats".

Es dona el cas que Villalonga és la Comissària de l'Any Pedrolo en el centenari del naixement de l'escriptor de la Segarra, i Manuel de Pedrolo està força present a "Quimera": en la dedicatòria de l'autora, en l'aparició d'un títol seu, que junt un altre d'Aldous Huxley són els únics llibres que es troben als quioscos de la realitat paral·lela, i és més, no és difícil trobar-ne similituds entre Yubley i el Dídac del Mecanoscrit del segon orígen.

"Quimera" és un text modern, amb un rerefons vinculat a la societat actual i amb un munt de qüestions importants que ens podem plantejar. Però també és un text per gaudir-lo com a criatures, construït al damunt d'un bagatge que compartim i que inclou tot allò que hem llegit o vist al cinema i a la televisió. Un enorme homenatge, curull de perspicàcia, que no us podeu perdre.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Crònica de la trobada de Margarida Aritzeta i "Cita a la Paret de Gel" a l'institut G. Ferrater de Reus

L'escriptora Margarida Aritzeta també és una participant del programa educatiu Autors a les aules, i va portar la seua novel·la "Cita a la Paret de Gel" a l'Institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus. D'aquesta trobada, l'autora de Valls ha publicat la crònica al portal de Lletres Catalanes, l'organisme impulsor de la iniciativa que busca connectar els joves lectors amb els escriptors del territori.

Com narra, la trobada es va aplegar al poliesportiu del centre, on s'hi van agrupar les sis classes de primer de l'ESO, i en una "sessió cordial", Aritzeta va fer cinc cèntims del procés de creació de la història, com s'havia basat en experiències pròpies i com havia copsat detalls per a enriquir aquesta novel·la d'aventures. I feta la introducció, va ser el torn de la participació, i en especial, d'una qüestió.

 

D'entre les intervencions, destaco el comentari que va fer una estudiant sobre el comportament d'un dels personatges de la història: com és que la mare del protagonista es cuida tan poc del seu fill?, va protestar. Com és que no sap on va ni què fa?

Això ens va portar a parlar de com canvien les coses en situacions de crisi, quan passa alguna cosa extraordinària, en què de vegades les persones es comporten de manera imprevista i els fets se'ns escapen de les mans. Vam parlar sobre les relacions amb els pares i, sobretot, sobre els prejudicis, les imatges que tenim de qui és bo i qui és dolent pel seu simple aspecte o pel lloc d'on ve o on viu. El cas d'en Tadeu, el nen de les barraques, va ser un exemple molt clar del que anàvem comentant.

 

La crònica sencera es pot llegir tot clicant ací.

Vídeo a la presentació de Literatura km 0 a Tarragona

TAC Tarragona-Xip TV va emetre aquesta peça informativa referent a la presentació de la iniciativa "Literatura km 0" al Camp de Tarragona. L'acte d'Onada Educació, que va tindre lloc a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, vol promoure la lectura a les aules d'autors i autores del territori, i en aquest cas, proposa dues novel·les juvenils, "Cita a la Paret de Gel" i "Un dia en la vida d'Ishak Butmic", els autors del quals, Margarida Aritzeta i Jordi Tiñena, hi van participar de l'esdeveniment.

"Literatura km 0" es va presentar a Tarragona

Ahir dimarts, la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili va acollir la presentació del projecte Onada Educació i de la iniciativa Literatura km 0, amb la qual es pretén difondre i promoure la lectura a les aules d'obres d'autors del territori, en aquest cas, del Camp de Tarragona. Com a mostra de propostes per al públic present, els escriptors Margarida Aritzeta i Jordi Tiñena van fer cinc cèntims de les seues novetats, "Cita a la Paret de Gel" i "Un dia en la vida d'Ishak Butmic", editades ambdues enguany dins de la col·lecció Maremàgnum.

L'acte també va comptar amb la participació d'Anna Gispert, de l'Associació de Professionals i Estudiosos de Llengua i Literatura Catalana, l'APELLC, i de Miquel Àngel Pradilla, representant d'Onada Edicions. A més de les dues obres presentades, els assistents van veure el material didàctic que acompanya cada proposta, descarregable de forma gratuïta des d'onadaeducacio.com, on també es poden consultar ressenyes, vídeos, tastets, etc, que complementen el treball docent.

 

Podeu veure més fotografies de la jornada a la web de l'APELLC, tot clicant ací.

Onada Educació es presenta aquest dimarts 11 de novembre a Tarragona

Onada Educació, el projecte d'Onada per dotar les aules de lectures i materials didàctics amens, atractius i amb valors, es presenta a Tarragona aquest dimarts 11 de novembre, a les 19 hores, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili.

L'acte també servirà per fer cinc cèntims de la iniciativa "Literatura km 0", amb la qual Onada Educació i el col·lectiu dels Escriptors dels Camp de Tarragona, Escat, cerquen la promoció dels autors d'aquestes comarques en les classes del propi Camp, amb la proximitat de l'escriptor com un valor afegit a l'experiència lectora dels alumnes.

Precisament, dues novetats d'Onada Educació responen a eixe objectiu. Són "Cita a la Paret de Gel" de Margarida Aritzeta i "Un dia en la vida d'Ishak Butmic" de Jordi Tiñena. La novel·la de l'escriptora de Valls s'enquadra en Maremàgnum Taronja, destinada a primer cicle de l'ESO amb una emocionat història d'aventures protagonitzada per dos joves atrapats a la seua vila per una gran tempesta de neu. Pel que fa a l'altra proposta, la trobem a la Sèrie Roja de Maremàgnum, ja per a segon cicle d'ESO i Batxillerat. Tiñena ens porta als dies del setge de Sarajevo, fa dues dècades, amb un relat dur i colpidor que no deixa indiferent.

Ambdos autors, Margarida Aritzeta i Jordi Tiñena, hi participen a l'acte de presentació, juntament a Anna Gispert, presidenta de l'Apellc, l'Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes, i Miquel Àngel Pradilla, director científic d'Onada Edicions. L'esdeveniment està dirigit especialment al professorat i educadors; els assistents seran obsequiats amb un volum de cada títol presentat.

"Els joves tenen capacitat per reaccionar en grup i ser solidaris, tenen instint d’aventura, encara que sembli que estan tots pendents només d’una pantalleta." Parlem amb Margarida Aritzeta, autora de "Cita a la Paret de Gel"

Margarida Aritzeta és un dels noms de referència de la literatura juvenil catalana. L'autora de Valls ha publicat enguany amb Onada Edicions "Cita a la Paret de Gel", un trepidant relat adreçat a aquest exigent públic.

Ara qui som camí de l’escalfament global, com vau pensar en l’efecte contrari com a partida per a un llibre?  

Precisament ara és quan es donen al món més fenòmens climàtics extrems: inundacions fora de temporada, calors sobtades o tempestes de neu en llocs imprevistos, huracans més destructius que mai... Fa uns quants anys vaig viure una d’aquestes situacions de setge per una nevada a la meva ciutat, que és un lloc on ja no neva mai. Va ser terrible, perquè ja no hi estem ni acostumats ni preparats. L’únic que s’hi va divertir va ser el gos. Vaig pensar que portant-lo una mica més a l’extrem seria ideal per plantejar que és el que som capaços de suportar els humans i què ens passa quan tot comença a fallar.

En quin gènere podríem situar l’obra, ciència-ficció, aventures…? 

És una història d’aventures, evidentment, amb un puntet d’influència de la ciència ficció però quasi gens.

El llibre es posa en el punt de vista de dos joves que veuen les seues vides del tot alterades per la tempesta. Considereu que la joventut pot respondre millor que els adults a una situació extrema com la que descriu l’obra? O pel contrari tenim una generació excessivament depenent de les noves tecnologies digitals? 

Els joves de la història són més curiosos i més creatius que els seus pares i avis, però també desconeixen què passa en situacions que no han viscut mai, quan la gent havia de viure sense màquines, sense electricitat. Els joves tenen capacitat per reaccionar en grup i ser solidaris, tenen instint d’aventura, encara que sembli que estan tots pendents només d’una pantalleta. Pel que fa a les tecnologies digitals, penso que han vingut per quedar-se i tots plegats hem d’aprendre a integrar-les a la vida de manera que ens ajudin i no ens facin nosa, que no ens aïllin els uns dels altres pensant que ens comuniquem millor.

Quin paper juga l’escenari, és a dir, la vila i els diversos barris en el transcurs de l’obra? 

No és possible explicar cap història sense que passi en algun lloc, necessitem el marc de l’acció. Però aquí el lloc és molt important. La població és mitjana i s’assembla molt a qualsevol de les nostres, amb una presència molt propera encara del camp i l’agricultura, camps de conreu i tarongers, però també amb els seus barris amuntegats i les seves zones fosques, on viu la gent que no voldria veure ningú. Els que ens incomoden i ens fan por.

Quins elements considereu que ha de tindre una novel·la com aquesta per atraure i enganxar el lector juvenil? 

Ah, quin gran misteri és aquest! El lector ha de veure els personatges com algú que l’emociona, que l’excita, ha de prendre partit i s’hi ha d’enrabiar, ha de voler continuar a veure què passa, ha de sentir que no li estan prenent el pèl ni li volen colar un manual de bons costums disfressat de novel·la. Ha de ser lliure i feliç, gaudir-ne, poder discutir sobre si això o allò, recomanar-lo. La fòrmula no és alguna cosa exacta.

Com espereu que el públic reba la novel·la? 

Espero que els apassioni, que la discuteixin, que es plantegin coses a partir del que viuen els personatges i el que passa en aquell lloc.

Teniu cap altre projecte a la vista? 

Sempre hi ha un altre projecte... en aquest cas, el proper és una altra novel·la juvenil que es diu Els cais de les sirenes, una mena de segona part d’una altra novel·la que a hores d’ara ja ha llegit moltíssima gent i que es diu L’aiguamoll dels cocodrils. Però no sortirà fins a l’entrada de l’estiu de 2015. És a dir que, de moment, gaudim aquesta. 

Foto: Carme Esteve (AELC)

Tres novetats per a la col·lecció juvenil Maremàgnum

El projecte Onada Educació continua creixent, i ho fa mitjançant la seua col·lecció de referencia, Maremàgnum, la qual ha incorporat tres títols més en aquest final de primavera: “Un dia en la vida d’Ishak Butmic” de Jordi Tiñena, “El cas de les paraules inaudites” de Vicent Palatsí i “Cita a la Paret de Gel” de Margarida Aritzeta. Amb aquestes noves publicacions, la col·lecció aplega fins els vuit títols en poc més de mig any d’existència, la qual cosa palesa l’impuls d’Onada Edicions per una línia de lectures adreçades especialment a les aules amb propostes amenes, interessants per al docent i atractives per a l'alumnat, acompanyades d'una sèrie de materials didàctics.

"Un dia en la vida d'Ishak Butmic" s'enquadra en la sèrie Roja de Maremàgnum, destinada a segon cicle d'ESO i Batxillerat. És la traducció al valencià d'un clàssic de la literatura juvenil catalana contemporània, una dura història ambientada en el Sarajevo de la Guerra dels Balcans, escrita mentre hi tenia lloc aquell conflicte bèl·lic i guanyadora del Ciutat d'Alzira 1994. Dues dècades després, aquest llibre pren un altre significat per a la següent generació. Jordi Tiñena, barceloní resident a Tarragona, és filòleg. Ha publicat una desena de novel·les, guardonat amb premis com el Carlemany o l'esmentat Ciutat d'Alzira.

També des del Camp de Tarragona aplega "Cita a la Paret de Gel" de l'escriptora de Valls Margarida Aritzeta, autora amb més tres dècades de trajectòria i premiada amb el Sant Joan de Narrativa o el Víctor Català. En aquest nou llibre parteix d'una situació excepcional: una nevada que sembla no tindre fi, la qual cosa alterarà la vida quotidiana dels habitants d'un poble. L'obra forma part de la sèrie Taronja , dirigida al primer cicle de Secundària.

Finalment, la tercera novetat és una altre Maremàgnum Taronja. Amb "El cas de les paraules inaudites" el castellonenc Vicent Palatsí retorna a la literatura infantil i juvenil. I ho fa amb una original proposta: un conjunt de relats, contes, notícies o fins i tot correus electrònics (un fum de casos, en definitiva) en els quals, d'amagat, hi apareixeran algunes de les paraules més curioses i desconegudes del diccionari. O fins i tot d'altres que hi podrien estar en un futur, com la donacicleta de la coberta, il·lustrada per Aitana Carrasco.