dijous, 1 d’abril de 2021

Una xarradeta amb… Salvador Lauder, autor de "Males herbes"

Fem una xarradeta amb Salvador Lauder, l'escriptor de Carcaixent i autor de "Males herbes", obra guanyadora del Premi de Poesia Vila d'Almassora, el poemari-herbari on les plantes són els poemes i els versos són les fulles. En aquest recull els poemes creixen a les escletxes de la nit, a les solituds, als silencis, i són les herbes que s’expandeixen als camps de les nostres ànimes i que, contra les posicions intervencionistes en el medi ambient del nostre ser, mereixen un lloc en el conjunt del nostre entorn. La bellesa no és propietat de la rosa o del somriure. Hi ha molt més a la terra del nostre dia a dia.


Quin és el principal motiu que t'empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu? 
El fet de l'escriptura ha esdevingut en mi una necessitat bàsica, quan era molt jove tenia pulsions creatives però no sabia com enfocar-les, fins que vaig començar a fer versos i històries. Amb el pas dels anys el procés creatiu ha anat canviant, ara aterre molt més aviat en els temes que vull tractar. A més a més, em prenc l'escriptura com una feina, una obligació que he d'acomplir amb mi mateix, la creativitat, com un jardí, s'ha de treballar tots els dies...  
 
Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
Molts papers, aigua, bolígrafs, llibretes on fer esquemes i anotacions, els altaveus de la cadena de música, celofana per penjar escrits a les parets, coses així, el que no puc fer és escriure amb la taula ordenada.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Males herbes"?
Caldria recitar els poemes en un entorn especial. Rural, jo que sé, en un camp infestat de males herbes aniria bé, o en una herboristeria, o un parc, de nit a ser possible, sense sorolls urbans, amb l'acompanyament d'en Ferran Dalmau a la guitarra i l'ajuda d'alguns amics i amigues rapsodes i l'ambient prèviament escalfat amb licor de brosses, crec que funcionaria.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
"Jocs per a actors" d'Augusto Boal, o la "Gramàtica de la fantasia" de Rodari, o qualsevol altre que tracte la creativitat.

Quins gèneres t'agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?

Poesia, narrativa curta, novel·la, teatre, assaig, per aquest ordre. M'agrada llegir més per la nit que no pel dia, hi ha aquella calma insomne que convida a recórrer altres mons.

Quin comentari dels lectors de "Males herbes" t’ha generat més il·lusió.
El d'Anselm Casassús, amic i rapsoda, xarrant per telèfon em va dir que després de llegir el llibre no pensava en altra cosa que pujar a un escenari a recitar-lo.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
No sóc massa original, a no ser que conega personalment a qui em demana que li dedique un llibre. Si no conec el lector normalment el dedique amb estima, o amb un desig de gaudi de la lectura que l'espera.

Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?
Són tan necessàries com innecessàries. No.

Quina és la teua paraula favorita?
Totes aquelles que pronunciem amb harmonia vocàlica, com terra, roja, cova, serra, etc. I aquelles de les quals en vaig sabent l'origen, com treballar, que ve d'una tortura (tre palio tre balio trebal – treball), o desastrat (aquell que no té el favor dels astres). Sóc un enamorat de la nostra llengua.

Amb quina personalitat històrica te n'aniries a prendre una copa?
Amb els meus amics.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Hi ha algunes sèries que m'agraden, Stranger things, Black mirror, El cuento de la criada. De pel·lícules, hi ha moltes inoblidables, però si n'he de destacar una, El club de la lucha. No em canse de veure-la.

El teu plat estrella és...
Paella de faves i carxofes, diuen.

No puc viure sense…
La meua família.

Una cosa inconfessable...
Una només? Com va dir una vegada un amic meu, hi ha coses que he fet que encara estan en dubte d'entrar en les llistes de la legalitat o la il·legalitat.

Amb quin animal o planta et compararies?
Amb cap, no em veig en cap altre cos que en el meu. Portem 47 anys junts.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Bé, a l'institut, fa mil dos-cents anys ja, vaig publicar un parell de poemes en la revista del centre i tot i que estava il·lusionat abans de la publicació, quan vaig veure els versos, em va fer molta vergonya. Era molt jove.

Eres friqui en...
Etimologia, em corprèn el fet de saber la història de les paraules.

Soc feliç si...
Duc a terme un projecte literari.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
Si estiguera viu, a Joan Pellicer.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
Volem passar uns dies a Menorca, recórrer-la en bicicleta de dalt a baix, fer senderisme mediterrani.

Com és la teua mascareta?
Duc la quirúrgica, la de color blau clar.

Cap comentari:

Publica un comentari