dijous, 1 d’abril de 2021

Una xarradeta amb… Xavier Amorós, autor de "Les bombes. Teoria de l'art de la fugida"

Fem una xarradeta amb Xavier Amorós Corbella, l'escriptor de Reus i autor de la novel·la "Les bombes. Teoria de l'art de la fugida", la història vital de Pere Oliva, un personatge en constant moviment que narra, a mode de memòries, els seus primers records fins als episodis més recents, datats l’any 2012. Reus, Barcelona, Arembepe, el Brasil, Buenos Aires, Santiago de Xile, el Salvador, Colòmbia, Panamà, apareixen com a ubicacions transitòries d’una vida en perpètua fugida.


Quin és el principal motiu que t'empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
Em sembla que escric per entendre'm. Sempre ho he fet, des de ben jove. En general, ho faig sense un pla preconcebut i solament a mesura que els textos van prenent forma, sé què tinc entre mans i llavors avanço en una direcció concreta.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
Una o més llibretes, un grapat de bolígrafs, el portàtil, una gerra amb aigua, un got, desenes de llibres oberts per diferents pàgines... Darrerament he prescindit d'un cendrer, un encenedor i cigarrets.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Les bombes. Teoria de l'art de la fugida"?
La mateixa escena d'abans (la de la taula) però sense mi: he fugit.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
Us recomano el meu llibre, "Les bombes", és clar. És molt fàcil de llegir, molt àgil i amb aventures. He fugit de la temptació d'escriure un llibre formalment reflexiu i intel·lectualoide, tot i que d'idees, n'hi ha.

Quins gèneres t'agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?

Puc dir que llegeixo de tot. Llegeixo molta poesia, ho dic perquè no és el més habitual, i assaig. Però tampoc no faig escarafalls a les novel·les ni als contes.

Quin comentari dels lectors de "Les bombes. Teoria de l'art de la fugida" t’ha generat més il·lusió.

Qualsevol comentari és benvingut. De moment ningú no me n'ha fet cap de negatiu, així que... Però m'alegra quan algú em diu que s'ha divertit llegint-me més del que s'esperava.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
En això no soc original. No sé quines estratègies s'empesquen els meus col·legues per no caure en el tòpic o la repetició. En el meu cas, abraço molt.

Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?
No sóc un gran usuari, però tinc compte a Facebook, a Instagram, a Twitter i d'altres. Crec que són necessàries per fer difusió 

Quina és la teua paraula favorita?
En tinc moltes. Vosaltres no?

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
Una copa, amb molts d'ells. Només cal que tinguin una conversa interessant. Moltes copes, amb Edgar Allan Poe, Charles Bukowski, Dylan Thomas... 

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
No soc molt de series. M'agraden més les sitcom, com per exemple The Big Bang Theory. Pel que fa a pel·lícules, durant anys vaig estar molt interessat en les de David Lynch, entre d'altres.

El teu plat estrella és...
M'agrada molt menjar bé i de tot. Des de verdures a carn o peix. No menjo pastissos ni pasta, a la meva edat s'han de posar límits.

No puc viure sense…
Sense els petits plaers de cada dia la vida seria insuportable.

Una cosa inconfessable...

Fins i tot les coses a priori inconfessables, acaben sent vulgars. Tots ens assemblem més del que sembla.

Amb quin animal o planta et compararies?
Va a dies. Avui he rebut una cosa d'aquestes de WhatsApp que deia que la medusa ha sobreviscut com a espècie 650 milions d'anys sense cervell i que aquest és un motiu d'esperança per a molts. No sé què en penseu.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
Era molt jove i impressionable. Em va fer il·lusió, és clar.

Eres friqui en...
He tingut èpoques d'obsessió per aficions vulgars, per exemple els jocs de rol o les històries de fantasia. Ja ho he avorrit, però durant un temps la meva biblioteca era desconcertant.

Soc feliç si...
Puc estar tranquil, concentrat en les meves obsessions, sense destorbs.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
Que se'l comprin, no?

On aniràs quan ens deixen viatjar?
No tinc massa ganes d'anar de viatge. En altes èpoques havia viatjat molt per feina i això fa que viatjar hagi anat perdent l'atractiu per a mi. Això no vol dir que mai més no tornaré a viatjar, però no de seguida. De moment, trobo a faltar sortir de Barcelona cap a la meva segona casa, al Penedès.

Com és la teua mascareta?

Faig servir les mascaretes quirúrgiques blau cel. No soc gaire presumit.

Cap comentari:

Publica un comentari