Per Alícia Coscollano
Núria Ibáñez ha tornat a imbuir-se de la màgia del nostre territori per viatjar fins a Godall, terra de Carnaval, i viure una tradició de més de cent anys. Una festivitat que aposta per la creativitat i la imaginació i que posa a l’abast de la mirada del lector tota la riquesa d’aquest carnestoltes centenari. Per tal d’escriure el sisè conte de la coneguda col·lecció “El Montsià de Bàrbara i Jaume”, Ibáñez explica que “vam anar directament al cor del Carnaval i ho vam experimentar tot”. L’aventura està, doncs, servida en aquest nou conte ‘Per Carnaval, farina i cóc amb sal’, que edita Onada Edicions.
Què podem trobar en aquest nou conte de la col·lecció “El Montsià de Bàrbara i Jaume”?
Bàrbara i Jaume han descobert un Carnaval diferent a la vora de casa. Acostumats a les disfresses que avui en dia comprem a les botigues dins d’una bossa de plàstic i que ens el posem directament, han vist que també és divertit fer-ho d’una altra manera. La llarga tradició d’aquest poble del Montsià, Godall, els ha ensenyat que també pot ser divertit disfressar-se amb tot allò que trobem per casa o fer-ho nosaltres mateixos o transformar unes simples faldilletes de la iaia en un bonic vestit per anar al ball de disfresses.
També podem conèixer com es viu aquest Carnaval i la importància que té per a la gent del poble poder-se enfarinar any rere any.
Com viuen el Carnaval els dos protagonistes del conte?
S’ho passen la mar de bé perquè ho han viscut directament. Es passen tota l’aventureta anant d’aquí cap allà, fan excursions per la serra de Godall, confeccionen la seua disfressa, preparen l’abillament de seguretat per a la guerra de farina, llancen molta farina i tasten el típic cóc amb sal.
Una cosa que els va fer molta gràcia va ser que en disfressar-se podien traure a ballar a homes i a dones sense que els altres sàpiguen qui eren. Perquè el carnaval també és això… confondre la gent… sóc un xic o sóc una xica? Heu de llegir el conte per a descobrir-ho!
Com en les altres històries anteriors, quina recerca has dut a terme per tal de contextualitzar geogràficament i lingüística el conte?
Embrutar-nos molt!!! Ha, ha, ha! Ja sabeu que el treball de camp és la base de les nostres històries i no podíem deixar que ens ho expliquessen. Vam anar directament al cor del Carnaval i ho vam experimentar tot. També he tingut en compte les fonts escrites i les referències a la festa del carnaval a Godall.
Elena Fabra va fer un petit escrit fa uns anys i l’IPCITE (Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre) ja han inventariat aquest any 2016 aquesta festa com a Patrimoni Immaterial.
Lingüísticament, com sempre hem parlat amb la gent del poble, però no només per a agafar paraules endèmiques pròpies del seu parlar, sinó també per a trobar aquest “esperit del Carnaval”. I sí, us podem ben assegurar que el tenen molt arrelat i que de generació en generació aquesta festa no es perdrà mai.
Que has après i que ens poden ensenyar a través d'aquesta història els dos protagonistes de deu anys?
Sempre contestaré el mateix: perquè una terra seguisca viva s’ha de valorar, cuidar i promocionar. A Godall ens donen una bona lliçó d’amor i respecte cap a un territori. Bàrbara i Jaume ho han entès i ara ho explicaran allà on vagen.
Quin aspecte de la literatura infantil creus que és més complex de traslladar?
El que hi ha darrere de la diversió… l’esforç de la gent per a mantenir un poble unit i en canvi continu. Són pobles que no es queden lluny de la modernitat pel fet de recuperar o mantenir tradicions antigues. M’agradaria que els valors que intento transmetre arribessen als més menuts amb l’ajuda dels més grans i de les nostres històries.
Bàrbara i Jaume ja són prou coneguts al Montsià, però, que els queda per descobrir?
Tot el que els hi deixen! De moment ens queden sis pobles de la comarca del Montsià per visitar. Tots ells amb coses molt interessants per aprendre. La bona notícia és que ja tenim mitja col·lecció feta!
