L'historiador David Tormo: "La nostra és una ciència social, abocada a servir a la societat"

La línia del Cinca a la guerra civil: Les fortificacions de la Generalitat de Catalunya al front d’Aragó (1936-1938) es tracta d'una gran tasca de recerca i d'investigació que ha rebut la llum a finals del 2018. Una obra plural duta a terme per Josep Maria Pérez Suñé, David Tormo Benavent, Pere Rams Folch i Miquel Sunyer Sunyer.

Podem afirmar que es tracta del primer treball que aborda un dels projectes que va impulsar i gestionar la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya, que és el conjunt de fortificacions de l'anomenada Línia del Cinca a la rereguarda del front d'Aragó. Aquesta dada ja ens anticipa la novetat de l'obra. D'una altra banda, la cura en què està realitzada la recol·lecció bibliogràfica apropa a qualsevol lector que estiga interessat en la Guerra Civil, tal com ens comenta a continuació en l'entrevista David Tormo.

David Tormo Benavent (Barcelona, 1973) és Doctor en Història Contemporània, membre de l'equip tècnic del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre des de 2001, on actualment és coordinador tècnic del projecte. La Guerra Civil és un tema que domina i ha realitzat diverses monografies envers aquesta temàtica.

Què et va portar a escriure La línia del Cinca a la guerra civil? 

Tractant-se d'una obra col·lectiva, escrita a vuit mans, hi ha tantes motivacions com participants. En resum, podríem dir que la motivació principal va ser donar resposta a un seguit de qüestions sorgides a partir de l'observació del nostre territori. Els forts, com en diem a la Terra Alta, formen part del nostre paisatge quotidià, del paisatge agrícola d'una comarca eminentment pagesa. A tots quatre, més tard o més prompte, ens van assaltar preguntes que necessitàvem respondre: qui els va construir, per a què es van fer servir, qui els va destruir, etcètera. Una inquietud que va donar peu a la col·laboració per emprendre una recerca que, des del treball de camp de localització i prospecció dels forts, fins a la cerca de la documentació als arxius militars, s'ha allargat gairebé vint anys.

Què ens pot aportar aquest llibre? 

Mal ens està dir-ho, però és el primer treball que tracta sobre un dels projectes que va impulsar i gestionar la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya: el conjunt de fortificacions de l'anomenada Línia del Cinca a la rereguarda del front d'Aragó. 

Ens hi hem apropat des de dues vessants, amb una voluntat divulgativa. La primera és la més històrica, centrada en la gènesi del projecte i la seva execució, així com en la participació que van tenir les fortificacions en el marc de l'ofensiva d'Aragó. La segona és més una mena d'inventari patrimonial, repassant cadascuna de les posicions, sector a sector, amb la descripció dels elements que les conformaven i la seva ubicació en el context del territori que les acollia.

Com ha sigut el procés de documentació? 

Ha estat un procés complex, donat que no existia una sèrie documental específica sobre la matèria. Ha calgut anar estirant fils, deixar que una documentació, uns fons d'arxiu, ens dugués fins a un altre, de manera que ha estat un llarg recorregut que s'inicia a l'Archivo General Militar de Ávila, on localitzem el plànol de situació de totes les posicions de la línia, fins al Archivo General Militar de Guadalajara, cercant els expedients militars d'alguns dels protagonistes d'aquesta història, passant per l'Archivo General de la Guerra Civil de Salamanca o l'Archivo Histórico Nacional de Madrid, entre d'altres. 

Com d’importants van ser les fortificacions catalanes a la rereguarda del front aragonès per al desenvolupament de la Guerra Civil? 

Des del plantejament teòric de la defensa del front aragonés, la línia fortificada havia de permetre la contenció d'una possible ofensiva franquista sobre aquell front tan extens. La realitat, però, amb una República en clar desavantatge militar davant l'enemic, va impedir que complís amb la funció per a la qual va ser planificada i dissenyada. En tot cas, cal tenir present que els comandaments franquistes, que coneixien l'existència de les fortificacions gràcies als seus serveis d'espionatge, van planificar l'ofensiva aragonesa tenint en compte el potencial d'aquestes posicions fortificades, dissenyant itineraris i línies de penetració per evitar-les o neutralitzar-les ràpidament. 

Què té de diferent aquest llibre? 

D'una banda, és el primer llibre que aborda aquesta qüestió, de manera que aquest és un tret diferencial clau, ser una primícia en la immensa bibliografia sobre la Guerra Civil. De l'altre, la voluntat divulgadora del projecte assumida per tot l'equip de redacció. Sovint els historiadors acabem escrivint per altres historiadors, per l'anomenat món acadèmic, i oblidem que la nostra és una ciència social, abocada a servir a la societat. Hem provat de traçar un discurs entenedor i proper per qualsevol lector interessat en la Guerra Civil, defugint l'academicisme i això, també és un tret diferencial a tenir en compte. 

El Grup de Lectura de Sueca va organitzar una sessió dedicada a "Quan truquen de matinada"

Un lloc tan emblemàtic com l'Espai Joan Fuster de Sueca va acollir, passat divendres, la sessió-presentació de "Quan truquen de matinada", organitzada pel Grup de Lectura de la localitat i que va comptar amb la participació de l'autor, Salvador Vendrell, acompanyat del diputat Joan Baldoví. La trobada, que va omplir l'escenari, va servir per aprofundir en els temes i trames que tracta la narrativa de Vendrell, guanyadora del Ciutat de Sagunt, com ara la història de l'anarquista Camil Albert, coprotagonista d'un dels tres segments temporals que comprèn la novel·la. Els altres dos estan protagonitzats per Pere, un historiador reconvertit a escèptic periodista, a qui trobem en la Transició i, anys més tard, en una actualitat arrasada per la crisi econòmica.

 

 

Fotografies: Espai Joan Fuster

"Una novel·la femenina i d'aprofundiment psicològic". El Diari de Tarragona s'hi fixa en "Berenar sota les moreres" de Maria Lluïsa Amorós

L'endemà de la reeixida presentació de "Berenar sota les moreres" a Reus, el Diari de Tarragona hi publicava la crònica d'aquest esdeveniment literari que ha servit per estrenar la nova novel·la de Maria Lluïsa Amorós, una narrativa protagonitzada per quatre amigues que, en la seixantena d'edat, fan balanç de les seues vides, del que són, del que volien ser i del que els prepara el futur. L'excusa del retrobament de totes quatre serà la reunió en el vell xalet familiar d'una d'elles, on compartiran i amagaran secrets. "El lector ho sabrà tot en tot moment. Serà qui més conegui aquestes quatre dones, amb les quals es fa un gran aprofundiment psicològic", va exposar Amorós.

L'escriptora reusenca també hi va assenyalar que en "Berenar sota les moreres" hi ha una part de la seua pròpia experiència: "al llarg de tots aquests anys he après que la vida t’ensenya moltes coses i el bagatge que et dóna el temps és un bon material per poder escriure, perquè hi ha un grapat de records que modeles amb molt de gust". Mentre, el filòleg Joaquim Mallafrè, qui acompanyava l'autora a la taula, va lloar l'estil literari d'Amorós, amb una dilatada trajectòria que ha abastat des de la novel·la juvenil fins la d'adults. "L’obra que ens ocupa és una novel·la femenina, en la qual podem veure com el pas del temps canvia les persones, plenes d’històries i un bagatge interessant. En definitiva, es parla de la naturalesa de les relacions", va comentar Mallafrè.

Finalment, el professor de la URV Miquel Àngel Pradilla, en representació d'Onada, va destacar la petjada que està deixant Maria Lluïsa Amorós en la narrativa contemporània catalana, qui ha publicat pràcticament una novel·la cada any en el darrer lustre, sempre amb una notable acollida. "Ha aconseguit consolidar tant un estil d’escriptura com també a un públic com fidel, que la segueix allà on va. Això és molt positiu i creiem que ser-hi presents és molt important", va exposar Pradilla.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

"Els secrets de les dones". Reus Digital publica la crònica de la presentació de "Berenar sota les moreres"

El periodista Marc Busquets ha publicat a Reus Digital una crònica de la presentació de "Berenar sota les moreres", el nou llibre de Maria Lluïsa Amorós, que va tindre lloc el passat 13 de març a la Biblioteca central de la capital del Baix Camp. Titulada "Els secrets de les dones", Busquets recull les paraules de l'autora al referir-se a la seua novel·la: "hi descobrireu una història d'amistat, d'amor i de secrets", basada en la relació entre quatre amigues, les quals en la seixantena, celebren un retrobament que els servirà per reflexionar sobre el pas del temps i la direcció de les seues vides. Per a Amorós, que publica cada Sant Jordi una novel·la amb notable èxit, exposa que les seues eines són "la memòria, l'experiència i les emocions viscudes, sumades a una gran passió per la lectura", tal com el lector pot copsar en aquest nou volum.

Amorós va ser presentada pel lingüista Joaquim Mallafrè, qui va parlar de "Berenar sota les moreres" com una novel·la femenina, on s'aprecien trets característics de la literatura de la reusenca, on "els personatges femenins són protagonistes, complexos i profunds". Així, va denotar que, per contra, els masculins "són a les mans de l'atzar, del desig i dels secrets que oculten les quatre amigues". D'altra banda, Mallafrè ha assenyalat que l'obra transmet "una dolça melangia" i ha destacat com l'autora ha fet progressar les seues protagonistes en "la llibertat personal de cadascuna d'elles quan del que es tracta és del sexe (...) Les conseqüències de les infidelitats a la família, el desig, les relacions obertes i no sempre ben vistes a ulls dels curiosos són altres dels elements dels quals se serveix Amorós per construir un feminisme post M. Aurèlia Capmany", apunta el lingüista.

Finalment, Miquel Àngel Pradilla, director científic d'Onada i professor de la URV, ha posat en relleu el fet de comptar amb l'obra de Maria Lluïsa Amorós, una escriptora consolidada que continua construint una comunitat de seguidors i que des de Reus estant, "projecta la capital del Baix Camp arreu del món amb les seves novel·les".

Podeu llegir la notícia sencera tot clicant ací.