Des d'Onada Edicions volem mostrar el nostre dol i el nostre record per Joan-Baptista Campos Cruañes, metge i poeta castellonenc que ens va deixar ahir al vespre, als 51 anys, a causa d'una llarga malaltia, la qual no l'havia impedit continuar visquent i gaudint la literatura fins al darrer moment.
Campos, nascut al Grau de Castelló, deixa com a llegat una extensa i rica obra literària, composada de poemaris, llibres de contes i llibres de viatges, com els que hem tingut la sort de treballar-hi amb ell en tots aquests anys, d'ençà aquell "Contes d'estiu", al 2004, i més tard, al 2011, amb "El regal en la mirada".
Com a homenatge, dos textos, un de la seua literatura de viatges, i l'altre, una de les seues darreres composicions, inclosa dins del llibre "Ponts suspensius…", del col·lectiu d'El Pont, entitat cultural i literària a la qual hi pertanyia en Joan-Baptista. El Pont ha penjat aquest emotiu article a la seua pàgina. També Manel Alonso li ha dedicat un article al Diari Gran.
De vegades, la compassió i la culpa passen de llarg
sobre la vida i la desmemòria apareix al brancal de casa
i enllà contempla la cal i els geranis marcits.
El dia és clar i els núvols alts.
Res és el que sembla. "Ponts suspensius…"
Em pregunte per què he tornat a sortir de casa. Sobre el paper
transparent del viatge, potser busque rostres nous, mirades i olors mai
no païdes, sensacions que em retroben d’una altra manera amb la vida.
Viatge amb els ulls ben oberts, amb la il·lusió de trobar éssers potser
tan humans com jo, amb els seus guanys, amb les seues ruïnes i
enderrocs… També m’agradaria poder trobar algun tresor amagat a les
valls ocultes, o entre les fondalades verdes dels Andes. M’agradaria
trobar una orquídia salvatge que em saludara a l’alba, una flor que em
poguera endur com a penyora, i que em fera somniar encara…
"El regal en la mirada"
Em pregunte per què he tornat a sortir de casa. Sobre el paper
transparent del viatge, potser busque rostres nous, mirades i olors mai
no païdes, sensacions que em retroben d’una altra manera amb la vida.
Viatge amb els ulls ben oberts, amb la il·lusió de trobar éssers potser
tan humans com jo, amb els seus guanys, amb les seues ruïnes i
enderrocs… També m’agradaria poder trobar algun tresor amagat a les
valls ocultes, o entre les fondalades verdes dels Andes. M’agradaria
trobar una orquídia salvatge que em saludara a l’alba, una flor que em
poguera endur com a penyora, i que em fera somniar encara…"El regal en la mirada"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada