dilluns, 13 de maig de 2013

El circuit poètic de Martínez Peris

El circuit de Papez és un terme que prové del camp de la neurologia, un conjunt d’estructures nervioses del sistema límbic que hi juga un espai fonamental en el control i la transmissió de les emocions. Toni Martínez Peris (Alzira, 1962) ha utilitzat aquest concepte com a metàfora per a titular el seu nou poemari, amb el qual hi va guanyar el Premi Josep Maria Ribelles Vila de Puçol 2012.

Les emocions, doncs, són el centre de El circuit de Papez, publicat per Onada. L’autor divideix el llibre en dues parts. La primera, “L’amor”, és el record d’un amor jove i apassionat, viscut amb temor i amb plena alegria: la felicitat del fet amorós, explica Manel Alonso al pròleg. La segona part, “I els dies”, per la seua banda, és una mena de dietari en el qual el poeta exerceix d’observador de la seua realitat personal: del que veu, llegeix, escolta o sent.

Amb tot, el primer poemari de Martínez Peris és una obra intimista, de versos curts i amb intensa llibertat d’estil, “que cerca la llum i la claredat, que manté el batec líric de cada peça amb el to i ho fa amb escassetat de recursos poètics. L’obra sustenta tots els seus fonaments sobre la capacitat de suggeriment dels mots emprats”, apunta Alonso. Artista multidisciplinar, el d’Alzira ha creat literatura, pintura i música –va formar part del grup Califat–, activitats que ha combinat amb la seua professió a la indústria gràfica. Amb El circuit de Papez es presentava per primer cop a un convocatòria literària.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada