"El llenguatge radiofònic m'ha servit per depurar més la tècnica a l'hora d'escriure". Parlem amb Marc Artigau, autor de "Els contes d'El Club de la Mitjanit"

Prolífic i multidisciplinar, en Marc Artigau és un valor emergant dins les lletres catalanes. En els darrers anys, ha guanyat diversos guardons literaris i ha publicat obres en gèneres tan diversos com la dramatúrgia o la poesia. A la primavera, s'endinsava en el camp del microconte, arran de la publicació d'una selecció dels millors relats radiofònics que emet cada nit al programa "El Club de la Mitjanit".

D’on sorgeix la iniciativa dels contes d’El Club de la Mitjanit?

Conec en Pere Escobar des de fa molts anys. Ens hem anat trobant. Ell sabia que jo havia publicat teatre, poesia... i un matí que vam coincidir m'ho va proposar. Era un repte. Són cinc contes setmanals i de mica en mica tot va créixer i actualment ja en porto més de quatre-cents.

En què et bases per a redactar els micro-contes?

En el petit detall. En el no-res. Busco a partir de la quotidianitat per tal d'escriure la història. El paisatge de fons ha d'ésser l'esport, però el que de debò m'interessa és parlar de l'avi que acompanya el seu nét per primera vegada al camp de futbol, de la nedadora que pensa amb el noi que ha quedat per anar al cinema, etc. Sempre estic alerta. Els diàris, la ràdio, l'anècdota que m'explica un amic... tot em pot servir...

Què aporta el llenguatge radiofònic als relats del llibre?

Aporta immediatesa. I m'ha servit per depurar més la tècnica a l'hora d'escriure. Tinc dos minuts per explicar-me i no puc perdre el temps i les paraules en descripcions contemplatives o simplement allò que s'anomena “palla”. Aquest llenguatge radiofònic que quan escric narrativa per ser llegida, canvia evidentment, m'ha servit d'eina eficaç per ser més concret. 

Com ha estat la selecció de les narracions?

Complexa i elaborada. En un primer moment n'havia triat cent (una bogeria). I després he anat reduïnt fins els cinquanta-un contes que hi ha. Ho he parlat molt amb la Teresa, la meva agent literària, amb l'editorial, i també amb la gent propera que sé que escolta els contes. Em refio d'ells i del meu petit instint per saber quins contes hi poden anar. He buscat sempre que fóssin contes més o menys atemporals, perquè en el món de l'esport els fets s'acceleren d'una forma perillosa.

Hi ha cap conte que destaques per algun motiu?

Se'm fa molt difícil triar-ne un. Potser alguns que es basen en records de la meva infància, com “Els berenars de la iaia” o “Walk of life”, per sentir-los a prop. Però també n'estic especialment satisfet de “Un jugador irrepetible” o “Una dona que surava” que són més imaginatius i freguen la ciència-ficció. O els que guarden sentit de l'humor com “Un altre carnaval, si us plau” o bé “Apuntar-se al gimnàs és perdre la dignitat”. Realment, no ho sé.

Com valores la rebuda de l’obra entre el públic?

Molt content. Tant en la ràdio com els lectors. El fet de gravar els contes sol en un estudi em feia la sensació que ningú no m'escoltava, però després a mesura que em trobo gent o saben el meu cognom, perquè l'Escobar ha batejat la secció com El conte de l'Artigau, he trobat lectors que gaudeixen del relat i oients que han gaudit de la lectura.

Tens cap nou projecte a la vista?

Sí, molts. Tant en teatre com poesia. Però des de fa temps que em vola pel cap una novel·la, encara li manca molt de temps, però és un projecte que realment m'emociona.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)