Manel Alonso i les seues "Cròniques des de l'infern", vistes per Francesc Viadel

A finals del passat mes de novembre, Manel Alonso va portar les seues "Cròniques des de l'infern" a la ciutat de Barcelona, en una presentació literària que hi va tindre lloc a la Casa València de la capital catalana. A l'autor puçolenc el va acompanyar un altre escriptor del sud, en Francesc Viadel, el qual, posteriorment, ha penjat al seu blog el text que va seguir a l'acte literari per tal de presentar autor i obra.

El llarg escrit es composa de dues parts. En primer lloc, Viadel recorda quan aquells grups de joves poetes en català, on hi éren ell i el mateix Manel Alonso, començaven a emergir en la València de les darreries de la dècada dels 80.  Després, la segona part se centra en "Cròniques des de l'infern", el recull d'articles d'Alonso que tracten aquesta València -societat, ciutat i país- de la segona dècada del nou segle, immersa en diverses crisis polítiques, econòmiques i socials. 

Ara, en aquest Cròniques des de l’infern (2013), un aplec d’articles publicats durant els darrers anys en diversos diaris digitals del país, coneguem l’Alonso periodista, el ciutadà compromès, disposat, com assenyalaria Tony Judt, a rebutjar i a dissentir, un ciutadà necessari per tal com ha convertit en una virtut la seua oposició a l’opinió majoritària. (…) No és fàcil, doncs, trobar periodistes d’aquesta mena, ciutadans d’aquesta mena en un entorn convuls d’inseguretats, acomiadaments i por. De por està fet el present. Als seus articles, l’autor reflexa, amb un estil directe, sense entortolligaments, les malures d’un temps i d’un país, l’amargor i la irritació del ciutadà d’a peu davant la desfeta. En aquest sentit, Alonso esdevé el cronista inclement d’un context social de degradació que, en efecte, podríem comparar a la lletjor de l’infern descrit per Dant. 

A més a més, apunta Viadel, l'autor afronta aquestes crisis i ofereix propostes optimistes per eixir-ne, amb la construcció d'un nou país a partir de la recuperació i la reivindicació de la cultura pròpia: "Així, doncs, reivindica i s’emociona amb la producció musical del país, amb la producció literària no importa de quin gènere i, sobretot, amb les possibilitats que encara queden per explorar, amb la faena que encara s’ha de fer, que cal fer."

Podeu trobar sencer l'article de Francesc Viadel, tot clicant ací.