Quimo Panisello transforma "La Vida Tortosina" en un Campus infantil d'estiu

Amb "xalem, descobrim i creem" com a lema, aquest estiu ha començat el seu camí el Campus La Vida Tortosina, un espai que al llarg d'aquest mes de juliol proposa un bon grapat d'activitats per als xiquets i xiquetes ebrencs, com ara tallers de dibuix i paper, tallers de música i cançons, tallers d'audiovisual, idiomes, excursions, etc. L'objecte, com el mateix Campus reconeix, és que la canalla aprengui moltes coses i de manera molt diferent al que es fa a l'escola durant el curs.

El nom del Campus no és un tria aletòria. "La Vida Tortosina" és el títol d'un dels llibres imprescindibles de la capital ebrenca, obra del dissenyador gràfic Quimo Panisello, a la vegada un dels impulsors de la iniciativa. I de fet, el Campus i el llibre tenen bona cosa en comú: recuperar l'essència de la Tortosa de sempre, siga a través de jocs i cançons, o de les històries dels seus comerços.

Juntament a Panisello, el Campus La Vida Tortosina compta amb col·laboradors destacats dins la cultura ebrenca, com ara l'artesà Joan Iniesta, autor de la col·lecció de retallables "Pinta, retalla i juga!", o el periodista, filòsof i comunicador audiovisual Roman Aixendri i el membre del grup musical Riu en So Enric Panisello. La professora d'anglès Sílvia Panisello i l'artista Claire Martin tanquen la llista, als quals cal sumar les monitores Sinta Salvadó i Alba Bes. Per la seua banda, el Casal Tortosí és l'espai que ha acollit el Campus, posat en marxa a l'aixopluc del Cor Flumine.

En aquesta primera edició només s'havien posat vint places a disposició del públic, les quals s'han cobert. Amb uns preus que oscil·len entre els 35 euros setmanals i els 135 mensuals, el primer Campus de La Vida Tortosina promet esdevindre en un clàssic dels estius dels xiquets i xiquetes tortosins.

Tortosa i les Terres de l'Ebre, protagonistes de la nova exposició al Palau Robert

La ciutat de Tortosa i les comarques de les Terres de l'Ebre són les protagonistes de la nova exposició "L'esplendor d'una època, d'un riu i d'un territori" que acull el Jardí del Palau Robert de Barcelona fins el proper 31 d'agost.

A través de fotografies de gran format que signa Òscar Lanau, els visitants poden conèixer el patrimoni i la història del sud de Catalunya, així com els trets que caracteritzen la gent i els pobles vora el riu. Hi ha tres temes principals: "El Renaixement a Tortosa", "El riu Ebre i la navegació fluvial" i "Dels Ports al Delta de l'Ebre per la Via Verda de la Val de Safan", la qual cosa confereix una visió de conjunt de les quatre comarques ebrenques.

Imatge de @Jordiarrufat

 

Onada Edicions, com a editorial de referència a les Terres de l'Ebre, hi estarà present amb quatre llibre que abasten la història de la capital ebrenca i què s'hi podran trobar al Palau Robert. Són llibres que comprenen diversos períodes tortosins i que aprofundeixen els panells fotogràfics de la mostra.

"Tortosa. El patrimoni" és una guia ideada especialment per a que els visitants i turistes coneguen el llegat i el patrimoni històric i social que s'amaga pels carrers i places de la ciutat. Un llibre didàctic i rigorós que esdevé l'acompanyant perfecte en un recorregut cultural.
Per la seua banda, "La catedral de Tortosa als segles del gòtic" és el magnífic i complet estudi que ha dut a terme Victòria Almuni, doctora en Història de l'Art, sobre la seu dertosense.

Mentre, pel que fa a la Tortosa contemporània, cal parlar de Quimo Panisello, l'autor que ha reeixit amb les seues dues obres, la monumental "La Vida Tortosina", un recorregut gràfic i històric per la vida social i comercial de la ciutat, i "La Tortosa dels retratistes", dedicada sobretot els fotògrafs que van retratar el territori i les persones durant el segle XX.

Algunes imatges de la Fira del Llibre Ebrenc

El passat cap de setmana, Móra d'Ebre va acollir de nou la Fira del Llibre Ebrenc, que va reunir a nombrosos autors i autores de les nostres comarques.

El moment de la inauguració de la Fira amb la presència de Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans

La primera taula d'autors i autores ebrencs, corresponent al dissabte de vesprada. Al centre, en Quimo Panisello, qui va fer cinc cèntims de "La vida tortosina".

Abans de la seua actuació, la cantautora Ivette Nadal va fullejar "La vida tortosina". La granollerina va fer un avançament del que serà el seu nou disc, per al qual ha obert una línia de micromecenatge.

Imatges de Quimo Panisello.

Les novetats d'Onada participen a la Fira del Llibre Ebrenc, el 2 i 3 de juny a Móra d'Ebre

Un any més, Móra d'Ebre esdevé la capital de la literatura ebrenca. La vila ja està immersa en els actes del Litterarum 2012, que vénen acompanyats de la Fira del Llibre Ebrenc, un aparador per conèixer algunes de les propostes i dels autors i autores d'aquestes comarques de cruïlla. Emtre el dissabte 2 i el diumenge 3 de juny, un seguit de presentacions de novetats s'aniran succeint a l'espai central de la Fira, fent palesa, de nou, que les Terres de l'Ebre (i també les comarques del voltant) continuen produint llibres per a tots els gustos, fets des d'ací per a la resta del món.

 

Quant Onada Edicions, en l'edició d'enguany s'hi presenten a Móra d'Ebre fins a cinc novetats, que se sumen a altres actes inscrits dins del Litterarum, com són la presentació de "La nana de Sara" aquest dijous a Bassa la Papereria o l'exposició dels dibuixos dels Contes de Muniatto que hi roman a la Biblioteca Comarcal fins el proper 10 de juny.

Obrirà el foc la publicació més reeixida els darrers mesos a Tortosa i voltants. Dissabte, a partir de les 18.30 hores, Quimo Panisello farà cinc cèntims de "La vida tortosina", l'obra en dos volums que recupera la memòria més recent i quotidiana de la capital ebrenca, gràcies a un exhaustiu recopilatori d'entrevistes i de material gràfic que recupera les botigues, les indústries i les entitats del període comprés entre 1939 i 1979.

A l'endemà, en el torn del matí, és a dir, cap les 11 del matí, s'hi presentarà l'altra gran novetat tortosina del passat Sant Jordi. "Del bon humor tortosí" també juga amb la memòria de la ciutat, però viatja una mica més en el temps, un segle si fa no fa. Va ser la darrera obra del folklorista Joan Moreira (1878-1951), que la seua família va conservar inèdita durant sis dècades. Per això, amb aquest llibre ens trobem un autèntic retorn al passat. En Xavier Aixendri, besnét de Moreira, hi farà la presentació.

També a les 11 del matí està prevista la presentació de "La cuina del Delta de l'Ebre", la darrera proposta gastronòmica de la col·lecció La teca, que ens endinsa en els fogons de les llars de la Cava per mostrar-nos la riquesa de la cuina de tota la vida en aquest indret deltaic, gràcies al bon fer de les membres de l'Associació Local de Dones de la Cava, impulsores i recopiladores d'un complet receptari que abasta tota mena de plats.

Pel que fa al torn de diumenge de vesprada, la roda de presentacions s'inicia cap les 18 hores. D'una banda, Vicent Sanz representa el col·lectiu El Pont Cooperativa de Lletres en el recull de contes "Un pont sobre el meridià", on tretze autors i autores de les comarques nordvalencianes reflecteixen històries i narracions basades en l'actualitat d'aquestes comarques.

Finalment, l'altra proposta vespertina i darrera de la Fira del Llibre Ebrenc serà els "Altres encàrrecs de Miquelet", la segona part de les aventures d'aquest xiquet, qui, amb l'ajuda de la granota Teresina, ajudarà els ampostins i ampostines i ens explicarà historietes de la ciutat montsianenca d'unes dècades enrere. És obra de Jesús Serrano i de Jordi Alfonso, il·lustrador que hi jugarà a casa, ja que és morenc.

Dijous i divendres, signatura d'exemplars i passi de vídeos de "La vida tortosina"

Després de l'èxit que va collir al Sant Jordi, l'autor dels dos volums de "La vida tortosina", en Quimo Panisello, ha organitzat un seguit d'activitats per continuar mantenint el contacte amb els lectors i les lectores d'aquesta monografia que ha recuperat una part fonamental de la història més recent de la capital ebrenca.

Així, en Quimo Panisello hi serà el dijous 10 de maig a la llibreria Ebrebooks (de 6 a 8 de la vesprada) i l'endemà divendres 11 a la llibreria La 2 de Viladrich (de 5 a 7 de la vesprada) per signar exemplars.

A més a més, el mateix divendres es projectarà de nou el vídeo que el periodista Oriol Gracià ha realitzat amb testimonis que hi van col·laborar en "La vida tortosina" i que es va mostrar a les presentacions dels dos volums, per Nadal i per Sant Jordi. Els passis seran, primer a les 19.30 a la mateixa Viladrich i més tard, a les 21 hores, a Lo Café dels Amics.

Quimo Panisello, entrevistat al Més Ebre

L'autor de "La vida tortosina" ha estat entrevistat en el número del 4 de maig de la revista Més Ebre, dins l'espai que Michel Viñas dedica al "Crac de la setmana", persones que han reeixit en algun aspecte dins de les comarques ebrenques. En aquest cas, la conversa amb Panisello s'hi suma al reconeixement que l'autor de la monografia ha obtingut darrerament arran del seu èxit doble, atès que tant el segon volum com la reedició del primer volum han estat els més venuts a Sant Jordi a Tortosa.

L'origen del projecte

Viñas i Panisello comencen l'entrevista amb la gènesi de "La vida tortosina", que es remunta a deu anys enrere, quan hi va trobar un roll d'etiquetes mentre hi feien obres a la casa del seu besavi. "Crec que en el fons és el que m’impulsa a fer aquesta obra, que sols vol recollir el dia a dia de tota una generació (la de mons pares) per transmetre-la a les posteriors generacions, com la de les meues filles".

D'aquesta manera es va encetar una minuciosa recerca del que va ser una època, entre 1939 i 1979, a la capital ebrenca, recordant els comerços, entitats, indústries, personatges, etc. a partir d'una bona quantitat de material gràfic recuperat d'aquest període i que ha donat peu a un llibre de més de 700 pàgines, dividit en dues parts. Tot i això, l'autor ha assenyalat la possibilitat d'ampliar-lo: "estic sopesant la idea de fer un tercer volum de La vida tortosina per al pròxim Sant Jordi".

"Els lectors trobaran mitjançant una gran profusió d’imatges de tot tipus, la història de les persones, que dia a dia, amb tot el seu esforç, van reconstruir una Tortosa destrossada per la guerra. Trobaran botigues o comerços que han conegut o dels quals n’han sentit a parlar".

L'entrevista completa a Més Ebre es pot llegir tot seguit.

Tortosa va retornar dècades enrere amb "La vida tortosina"

Passat 20 d'abril, l'Auditori Felip Pedrell es va omplir de gom a gom per a la presentació de l'esperat segon volum de "La vida tortosina", l'obra en la que Quimo Panisello redescobreix i recupera la Tortosa dels anys 40, 50, 60 i 70: els seus comerços, indústries, entitats, etc. 

 L'acte de presentació es va desenvolupar en diverses parts. Primer, els germans Otero van fer una repassada per la Tortosa quotidiana d'eixe període, tot comentant un seguit de fotografies de l'època. Després, va arribar l'hora dels parlaments amb l'autor, el batlle de la ciutat, Ferran Bel, Arturo Gaya i Miquel Àngel Pradilla en representació d'Onada. Per concloure, es va fer el passi d'un audiovisual de l'Oriol Gracià que pren testimoni de personalitats d'aquells anys, incloent, fins i tot, un nostàlgic darrer viatge de Lo Carrilet. 

"La vida tortosina" i "Del bon humor tortosí", llibres més destacats del Sant Jordi

Els mitjans de comunicació de Catalunya en general i les Terres de l'Ebre en particular han destacat dues obres d'Onada com les més venudes aquest Sant Jordi a Tortosa. 

La més sol·licitada ha estat la segona part de "La vida tortosina". La monografia de Quimo Panisello, en paraules del 324.cat, "s'ha convertit en tot un fenòmen editorial". Per a Vilaweb, que informa des de la coneguda llibreria Viladrich, s'assenyala com "el més venut". En sentit semblant s'han adreçat mitjans ebrencs com La marfanta, que ha destacat l'expectació que ha creat després de l'exhauriment del primer volum al Nadal, o Canal 21, que s'ha servit de la coberta de "La vida tortosina" per il·lustrar l'article.

Per la seua part, una altra novetat, "Del bon humor tortosí", també ha rebut el favor dels lectors i lectores i s'ha col·locat entre els més venuts a la capital ebrenca. Aquest inèdit del folklorista Joan Moreira arriba a les prestatgeries seixanta anys després de la mort del fundador de l'Orfeó Tortosí, un llibre que havia estat custodiat per la família i que ara veu la llum per mostrar-nos una Tortosa quotidiana quasi desapareguda.

"La vida tortosina", el llibre més venut a Tortosa aquest Sant Jordi 2012

El complet treball de recerca de Quimo Panisello ha estat el llibre destacat d'aquest Sant Jordi a les Terres de l'Ebre, i especialment a la ciutat de la qual pren el nom, on tant el segon volum, novetat d'aquesta setmana, com la reedició del primer volum, han esdevingut el títol més sol·licitat als establiments de la capital ebrenca.

D'aquest èxit també s'ha fet ressò el Diari de Tarragona. En un article d'avui dimarts, nomena "La vida tortosina" com "el libro más vendido con diferencia" i el seu autor, Quimo Panisello, "uno de los escritores más solicitados para firmar libros de sus lectores". El text, a més a més, assenyala "la atractiva maquetación y la profusión de imágenes y anuncios de las empresas" com un dels factors claus en que la monografia haja convençut el públic tortosí i ebrenc.

I després de "La vida tortosina", el mateix article hi destaca un altre llibre de la història de la ciutat, "Del bon humor tortosí", un inèdit de Joan Moreira, publicat sis dècades després de la mort del fundador de l'Orfeó Tortosí i que suposa un autèntic viatge en el temps cap una Tortosa quasi desconeguda.

Les obres d'Onada, al suplement de Sant Jordi del Diari de Tarragona

Un dels clàssics de Sant Jordi són els suplements que els diaris publiquen amb la intenció d'informar als lectors i lectores de totes aquelles novetats que han arribat darrerament a les prestatgeries. És el cas del Diari de Tarragona, mitjà que va editar eixe especial el dissabte, dos dies abans de la Diada. En vuit pàgines, es ressenya aquelles obres destacades de temàtiques properes a les comarques tarragonines, com és el cas de diverses publicades per Onada.

D'altra banda, els diversos articles del suplement feien ressò de com viuen el Sant Jordi els diferents sectors que hi composen el món literari, entre d'ells, els llibrers. En les Terres de l'Ebre, apunta el Diari de Tarragona, la protagonista ha estat la pròpia ciutat de Tortosa, en part gràcies a dues novetats presentades fa menys d'una setmana: el segon volum de "La vida tortosina", de Quimo Panisello, i el "Del bon humor tortosí", de Joan Moreira.

Aquesta vesprada es presenta "La vida tortosina. Volum II" al Felip Pedrell de Tortosa

El segon volum de "La vida tortosina" té lloc aquesta vesprada, a les 19.30 hores, a l'Auditori Felip Pedrell. Hi intervindran l'autor, Quimo Panisello, acompanyat de Miquel Àngel Pradilla, representant d'Onada Edicions, Ferran Bel, alcalde de Tortosa i Arturo Gaya. A més a més, hi haurà passes de fotos i de vídeos amb entrevistes i testimonis presents a l'obra.

La història de la Tortosa més recent i quotidiana retorna amb el segon volum de “La vida tortosina”, el complet treball de Quimo Panisello sobre els comerços, indústries i entitats de la capital del Baix Ebre durant les dècades dels anys 40, 50 60 i 70.
A l’igual que el primer volum, presentat amb notable èxit abans de Nadal, la segona part de l’obra de Panisello recòrre els negocis que van impulsar la Tortosa de la posguerra, tant els que es van consolidar a nivell local com els que van sortir a la recerca de nous mercats.

Nombrosos sectors es tracten en la segona part: des de metal·lúrgies a armeries i des de rellotgeries als productes de neteja, tot passant per les tèxtils i del calcer, els forns de pa i queviures i les empreses de transport. No tot són botigues i indústries, també hi recull institucions històriques com la Biblioteca, el cos de Bombers, l’Orfeó Tortosí, el CD Tortosa, el Carrilet... una llista que, amb tot, s’allarga a les més de cent fitxes, mostra de l’esplendor que van convertir la ciutat ebrenca en una autèntica capital al sud de Catalunya.

Com molt bé diu la lectora i tieta Ada Cid Xutglà: “Hi ha llibres, que tots hem llegit, que parlen de la catedral, de la Suda, o de les cases modernistes, llibres turístics. N’hi ha que expliquen les meravelles dels Ports o del Delta. Però no n’hi havia de les persones, que dia a dia, amb tot el seu esforç, van construir la nostra ‘Tortoseta’, persones com qualsevol altra, que mai no van pensar que sortirien en un llibre, per¬què el que feien era el que havien de fer”.
Pròleg de “La vida tortosina. Volum II”

Tot seguint l’estel del primer llibre, bona part d’aquestes històries s’expliquen a través del nombrós material gràfic que l’autor ha recollit d’arxius i de donacions dels centenars d’entrevistats. Vegem fotografies de tot un segle, anuncis a la premsa de l’època, cartells promocionals, entrades i etiquetes. I és que en Quimo Panisello, dissenyador gràfic, ha sabut apreciar aquest material, tot emprant-lo per a una obra colorida i amena, que desperta la nostàlgia dels que van conèixer les fàbriques (i fins i tot hi van formar part d’elles) i la curiositat dels nous tortosins per descobrir una ciutat que canvia sense pressa però sense pausa.

El segon volum de "La vida tortosina" es presenta aquest dijous

Bon dia del mes d’abril,

Aquest proper dijous (19 d’abril) a les 19:30 esteu tots convidats a la presentació del segon volum de l'obra La vida tortosina (1939-1979) a la sala gran del Teatre Auditori Felip Pedrell.
Entre d'altres empreses, s'expliquen Autobuses Ebro o Transportes El Rápido, entitats com el CD Tortosa o el Centre del Comerç, o botigues paradigmàtiques com El Barato o Casa Chispes.

Es prega puntualitat ja que no hi haurà acomodadors com al cine Fèmina i començarem l’acte apagant les llums i presenciant fotografies de temps de la Maria Castanya recollides pels germans Otero i narrades pel propi Joan Otero, reflexant el tortosí de a peu dels anys posteriors a la guerra. Al cap d’unes quantes instantànies s’obriran les llums i el sinyó alcalde Ferran Bel donarà la benvinguda a la platea i donarà el torn a l’editor Miquel Àngel Pradilla de l'editorial Onada (els valents que han imprés tota l’obra) qui lloarà a l’autor i a l’obra titllant-la d’imprescindible, després l'alcalde donarà el torn a Arturo Gaya, fill del sastre Gaya i conegut contertuli tant a Radio Tortosa com a la Tele 3, qui dissertarà sobre la necesitat dels vestits a mida i de l’època.

Ja quasi arribant a la mitja hora de l’esdeveniment l'alcalde donarà el torn a l'autor, animant-lo a fer un volum més sols sobre l’Ajuntament. Després dels 2 minuts i mig d'agraïments de l'autor, l'alcalde donarà l'acte per acabat i tots ens prepararem per a presenciar la projecció del vídeo del realitzador Oriol Gracià, on surten, entre d'altres personalitats, el bomber Ricardo Príncep, la vocalista Pepita Solanes o l’alcalde Felipe Tallada, i del vídeo del realitzador de Jesús, Paco Fuentes, qui retrata amb la seua càmera de Super 8 l’últim viatge del Carrilet.

Moltes gràcies per endavant,

Quimo Panisello Gamundi

L'activitat econòmica i associativa de la Tortosa de la posguerra. Article a Ebre Digital

El passat mes de gener, el portal Ebre Digital es feia ressó de l'èxit del llibre "La vida tortosina", del dissenyador tortosí Quimo Panisello. Un article en el qual l'autor exposava la gran revifada que hi va tindre el comerç a la capital ebrenca durant la posguerra i les dècades posteriors, fins 1979. 40 anys on Tortosa va ser un centre empresarial de primer ordre i que ara es recupera gràcies als testimonis d'emprenedors i treballadors, més de tres-centes entrevistes dutes a terme al llarg de set anys. L'autor, com a dissenyador gràfic, també hi aprofita els materials il·lustratius, com ara fotografies, cartells, anuncis en premsa o etiquetes.

“Estaven una mica aïllats, les comunicacions no eren bones, i per això tot el que es consumia s’havia de fer aquí”. Aquesta és una de les raons de l'autor per explicar la quantitat i diversitat de negocis i entitats ubicades a Tortosa. Posa el cas de l'existència de sis destil·leries i recorda el Banc de Tortosa, en funcionament fins 1956. "La vida tortosina" consta d'un segon volum, que es publicarà als volts de Sant Jordi i que recorrerà la història d'empreses metal·lúrgiques, tèxtils i de queviures, així com centres d'ensenyament, mitjans de comunicació i entitats associatives, entre d'altres. El llistat sencer es pot consultar en l'índex del llibre.

Open publication - Free publishing

Quimo Panisello entrevistat a Primera columna

L'autor de "La vida tortosina (1939-1979)" hi va acudir davant les càmeres del programa Primera columna per explicar la seua obra i com havia dut a terme aquest complet recorregut gràfic i històric pels comerços, entitats i associacions de la Tortosa del segle XX, fruit d'una extensa documentació i més de dues-centes entrevistes personals.

El que es presenta ara és el primer volum d'una col·lecció que es completarà amb el segon lliurament per a inicis de primavera, tal i com es pot llegir a La Marfanta.

Quimo Panisello ens explica "La vida tortosina (1939-1979)"

Passat 23 de desembre, la Cambra de Comerç de Tortosa es va omplir de gom a gom per a la presentació del primer volum de "La vida tortosina (1939-1979)". El seu autor, Quimo Panisello, ens va fer cinc cèntims de l'obra, un projecte en el qual hi ha treballat més de cinc anys.

Quimo Panisello parla de "La vida tortosina (1939-1979)" a Surtdecasa.cat

L'autor de "La vida tortosina (1939-1979)" ha estat entrevistat pel periodista Oriol Gracià, en una entrevista publicada al conegut portal ebrenc surtdecasa.cat. En la conversa, duta a terme abans de la presentació del llibre que va tindre lloc passat 23 de desembre, en Quimo Panisello en parla del curiós origen del projecte, com a partir d'una enganxina s'ha arribat un complet recorregut per la Tortosa quotidiana dels anys del franquisme.

Com a bon dissenyador gràfic, Panisello exposa la importància que hi juga la imatge en "La vida tortosina". Fins i tot, més que el text. Com explica l'autor, en alguns casos ha deixat fora un establiment per no disposar-ne de material gràfic que il·lustrara la història, siguen fotografies, anuncis, cartelleria, etiquetatge o qualsevol altra cosa que recupere la memòria d'aquells anys, rencents i allunyats al mateix temps. Una mena de mecanoscrit de paraules, imatges i records de la gent que va viure l'època, complementat amb les seues fotos i un compendi de productes que es van comercialitzar el període que comença la nit del 12 de gener de 1939, quan els últims soldats republicans van abandonar la castigada ciutat de Tortosa, fins a la primavera del 1979, quan es van convocar les primeres eleccions municipals democràtiques. Aquest és el primer volum dels dos que hi componen "La vida tortosina". El segon està previst que es publique als volts de Sant Jordi d'enguany. L'entrevista sencera a Quimo Panisello es pot llegir tot clicant ací.

Aquest divendres, presentem "La vida tortosina", de Quimo Panisello

El primer volum de "La vida tortosina (1939-1979)" es presenta aquest divendres, 23 de desembre, a les 19.30 hores, a la Sala "Valentin Faura" de la Cambra de Comerç de Tortosa, ubicada al carrer de Cervantes, 7, de la capital del Baix Ebre.

Hi participaran Ferran Bel (alcalde de Tortosa), Miquel Àngel Pradilla (representant d'Onada Edicions), Maria Pilar Cid (professora de llatí), Josep Bayerri (periodista) i l'autor del llibre, Quimo Panisello.

Es tancarà l'acte amb la projecció del vídeo d'Oriol Gracià, amb protagonistes del llibre.

"La vida tortosina". Un passeig per la Tortosa del segle passat

Us presentem una de les noves obres que estaran al carrer abans que concloga aquest 2011: el primer volum de "La vida tortosina. 1939-1979", de Quimo Panisello.

"La vida tortosina", que comptarà amb un segon volum, és un peculiar recorregut pels comerços, les empreses i les entitats que han marcat la quotidioneïtat de la capital ebrenca al llarg del passat segle XX. Les botigues i els botiguers, els treballadors, les venedores i els anuncis amb què cridar l'atenció dels compradors. Tot partint d'entrevistes, el dissenyador gràfic Quimo Panisello (Tortosa, 1972) trau a la llum una munió d'històries personals que configuren la història tortosina més recent.

L’obra, mitjançant una edició de gran qualitat, cataloga exhaustivament els diferents àmbits de la vida tortosina, alhora que ens proporciona un material gràfic molt atractiu i d’un gran valor històric. Així, el lector hi trobarà fotografies dels fundadors, les instal·lacions de l’època, la imatge corporativa, la propaganda, etc.

Un conjunt d’imatges, aportades majoritàriament per les mateixes famílies vinculades a l’entramat social protagonista del llibre, que ens ajuden a bastir una interpretació solvent de la Tortosa contemporània. Una obra imprescindible, guardonada amb la XI Beca Pepita Martí de Duran que convoca la Fundació Privada Duran-Martí.