El "Vitis vinifera cataloniae" omplirà d'erotisme el Benlloch International Wine Meeting

Aquest cap de setmana, Benlloch, a la Plana Alta, esdevindrà el centre del món enològic valencià amb una nova edició del Benlloch International Wine Meeting, una trobada que aborda tota la cultura, la gastronomia, la indústria i la ciència relacionada amb els vins, sobretot els de les comarques castellonenques.

Entre el complet programa que s'ha preparat (que podeu consultar a aquesta pàgina web) hi haurà la presentació del llibre "Vitis vinifera cataloniae" de Vicent Palatsí. L'autor castellonenc va composar un conjunt de relats eròtics en els quals els vins nostrats són un personatge més que s'entremescla entre les diverses historietes. Publicat ara fa tres anys, ha estat una de les obres més reeixides de la col·lecció Narratives.

La presentació serà el dissabte 1 de novembre a les 18.30 a La Bodegueta de Casa Perito (c/ Sants Màrtirs, 19) de Benlloch.

Repercussió als mèdia

Aquesta presentació de "Vitis vinifera cataloniae" ha aixecat de nou l'interés dels mitjans de comunicació pels relats eròtics dels amants del vi de Vicent Palatsí. El diari El Mundo ha publicat l'article "Maridaje de placeres", mentre que el digital La Plana al Dia li ha dedicat una entrevista a l'autor.

Novetat literària: "Mango con pimienta" d'Àngel Martínez Bermejo, Premi Int. de Literatura de Viatges Ciutat de Benicàssim

 

El Premi Internacional de Benicàssim és una de les referències del gènere de la literatura de viatges. Mentre el jurat delibera sobre l'obra guanyadora de la desena edició arriba a les llibreries la novel·la que va vèncer l'any passat, "Mango con pimienta", un recorregut per la regió índia de Kerala a càrrec del periodista madrileny Ángel Martínez Bermejo. A l'igual que l'anterior Ciutat de Benicàssim, el "Sobre el caballito de madera" d'Andrea Aguilar, el llibre de Martínez Bermejo es publica dins la col·lecció Narrativas.

"Mango con pimienta" és el relat d'un viatge per Kerala. Un territori petit, amagat darrere de les muntanyes, que manté moltes de les essències de l'Índia tradicional alhora que presenta algunes peculiaritats que no es troben a la resta del subcontinent. Una terra que ha estat sempre oberta a les influències exteriors portades per marins i comerciants i on no van arribar, o ho van fer amb molt de retard, les idees que portaven els conqueridors guerrers i religiosos que venien per terra des del nord.  

L'autor parteix a la recerca de la seva història i de les històries que formen el dia a dia dels seus habitants i en el camí sorgeixen Marco Polo, Ibn Batuta i Vasco de Gama però sobretot apareixen comerciants d'espècies, taxistes, actors que no actuen per els espectadors sinó per a un déu, caçadors furtius, periodistes, mags, guerrers Kalarippayattu, pescadors i els últims jueus de l'Índia meridional. El viatge és també la recerca del que fa diferent a Kerala, un lloc que ha estat definit com l'esperança del Tercer Món perquè el seu desenvolupament no està lligat a la renda per càpita, l'alfabetització és gairebé universal i l'esperança mitjana de vida és semblant a l'europea. L'únic lloc de l'Índia on hi ha més dones que homes perquè no hi ha infanticidi femení. L'Índia en estat pur, l'Índia diferent.  

Ángel Martínez Bermejo (Madrid, 1959) és periodista i fotògraf de professió, geògraf i antropòleg de formació i curiós de vocació. Porta més de tres dècades viatjant pel món i publicant els seus reportatges en diferents mitjans de comunicació d'Espanya (Geo, Ronda, Altaïr, Lonely Planet, El País Semanal, etc.), Europa i Amèrica. Actualment dirigeix ​​el web de viatges www.kamaleon.travel, on publica històries viatgeres basades en l'experiència i l'emoció. "Mango con pimienta. Un viaje a Kerala" és el seu primer llibre de viatges i amb ell va obtenir el IX Premi Internacional de Viatges Ciutat de Benicàssim 2013.

El País entrevista Toni Mollà, coautor de "Reset RTVV"

El sociòleg, periodista i extreballador de Ràdio Televisió Valenciana Toni Mollà és un dels cinc integrants del Col·lectiu Ricard Blasco que ha publicat aquest mes "Reset RTVV", un assaig que aborda un nou model per als desapareguts mitjans de comunicació públics valencians. Amb motiu del doble llançament editorial de l'autor, Mollà ha estat entrevistat per Carles Fenollosa a les pàgines del Quadern d'El País.

La conversa ha girat entorn una munió de temes d'actualitat, des de la política als trets identitaris de la societat valenciana. Quant al tema que toca "Reset RTVV",  Mollà defineix l'obra com "un pla estratègic per a reobrir l'ens", tot deixant de banda la nostàlgia de l'antiga radiotelevisió.

Si a la Transició no teníem cap mitjà de comunicació d’àmbit de país, ara encara menys. Després del naixement de l’aparell institucional –la Generalitat, etc.–, la creació que dotava de més cohesió a la societat valenciana era la seua ràdio i televisió. Ha estat durant 24 anys l’únic mitjà de comunicació públic o privat d’àmbit valencià. No n’hi ha cap altre. Per tant, la desconnexió de l’ens és el colp d’estat mediàtic més important que hi ha hagut mai en aquest país. La liquidació de RTVV no té una importància només informativa, sinó també econòmica, i això sovint s’obvia. (…) Econòmicament, tancar RTVV és com haver tancat la Ford, pel nombre d’afectats directes i indirectes. I RTVV pertany, a més, a un sector estratègic en qualsevol economia avançada, que sol generar entre un 4 i un 6 % del PIB als sectors culturals, amb l’audiovisual com a punta de llança. Tot açò ho dic jo, que no sóc, ni de bon tros, un defensor del model que hi havia de RTVV.

Podeu llegir l'entrevista sencera a Toni Mollà tot clicant ací.

Rosa Font presenta "La dona sense ulls" aquesta vesprada a Lloret de Mar

Rosa Font presenta aquest dijous 23 d'octubre la seua novel·la "La dona sense ulls", basada en la vida de la pintora surrealista Ángeles Santos Torroella. Serà a partir de les 20 hores a la Sala Polivalent de la Biblioteca de Lloret de Mar.

Guardonada amb el Premi Llorenç Villalonga Ciutat de Palma, "La dona sense ulls" narra les experiències de la pintora surrealista Eugènia Duran en dos moments decisius de la seua vida: a la dècada dels 20, quan destaca com a nova sensació en els cercles barcelonins amb obres com "Un món", i al final de la seua vida.

Podeu conèixer més a la notícia de Nova Ràdio Lloret, tot clicant ací.