Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres
més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el
passat mes de novembre.
FICCIÓ
1. Sí, podem? S'estrena en el més alt de l'escalafó la darrera novetat de la col·lecció Narratives. Marc Pallarès va guanyar el Premi Llorenç Villalonga - Ciutat de Palma amb les tres històries d'una familia que desitja canviar el món però que és incapaç de canviar la seua pròpia vida. Un relat actual i arrelat al territori que ja s'ha presentat a Palma i a Vila-real amb un éxit de participació.
2. Després del silenci. A l'any 2010, Enric Lluch, reconegut autor de literatura infantil i juvenil, guanyava el Ciutat de Sagunt amb aquesta intensa història familiar que ha esdevingut, amb el pas del temps, en un clàssic de la literatura valenciana contemporània. Ara, en el marc del projecte Onada Educació, l'obra s'edita i obre la nova col·lecció Maremàgnum, destinada sobretot a les aules però a l'abast de tots els públics, tal com es va mostrar a la presentació d'Onada Educació a València, setmana passada.
3. Després del silenci. Precisament, l'aparició de la nova edició ha renovat l'interés per la versió de la novel·la d'Enric Lluch en la col·lecció Narratives, on destaca per una suggeridora coberta que ens obre a les experiències de la nissaga familiar de Joan Queralt i la recerca per trobar els seus origens.
4. Ningú no mor. Tot i ser una novetat d'estiu, el llibre de Joan Pinyol s'adiu molt a la tardor. El de Capellades ens proposa una novel·la de terror i d'intriga, de presències sobrenaturals i crims terrenals que esquitxaran el que en principi havia de ser un avorrit treball de recerca de l'institut al poble de Masdeplors.
5. Imprecisiones de ser. Una altra obra de les guardonades a Mallorca tanca la llista de ficció. Des de la població de Caseros, a l'Argentina, el jove autor Gustavo Javier Travi ens porta aquest curt i intens poemari, d'influències orientals i surrealistes.
1. Sí, podem? S'estrena en el més alt de l'escalafó la darrera novetat de la col·lecció Narratives. Marc Pallarès va guanyar el Premi Llorenç Villalonga - Ciutat de Palma amb les tres històries d'una familia que desitja canviar el món però que és incapaç de canviar la seua pròpia vida. Un relat actual i arrelat al territori que ja s'ha presentat a Palma i a Vila-real amb un éxit de participació.
2. Després del silenci. A l'any 2010, Enric Lluch, reconegut autor de literatura infantil i juvenil, guanyava el Ciutat de Sagunt amb aquesta intensa història familiar que ha esdevingut, amb el pas del temps, en un clàssic de la literatura valenciana contemporània. Ara, en el marc del projecte Onada Educació, l'obra s'edita i obre la nova col·lecció Maremàgnum, destinada sobretot a les aules però a l'abast de tots els públics, tal com es va mostrar a la presentació d'Onada Educació a València, setmana passada.
3. Després del silenci. Precisament, l'aparició de la nova edició ha renovat l'interés per la versió de la novel·la d'Enric Lluch en la col·lecció Narratives, on destaca per una suggeridora coberta que ens obre a les experiències de la nissaga familiar de Joan Queralt i la recerca per trobar els seus origens.
4. Ningú no mor. Tot i ser una novetat d'estiu, el llibre de Joan Pinyol s'adiu molt a la tardor. El de Capellades ens proposa una novel·la de terror i d'intriga, de presències sobrenaturals i crims terrenals que esquitxaran el que en principi havia de ser un avorrit treball de recerca de l'institut al poble de Masdeplors.
5. Imprecisiones de ser. Una altra obra de les guardonades a Mallorca tanca la llista de ficció. Des de la població de Caseros, a l'Argentina, el jove autor Gustavo Javier Travi ens porta aquest curt i intens poemari, d'influències orientals i surrealistes.
NO FICCIÓ
1. La pastisseria i la cuina de la garrofa. De nou el receptari dedicat a la garrofa s'enfila al més alt de la no-ficció. Sens dubte, estem davant d'un dels llibres gastronòmics en català més destacats dels darrers temps, gràcies a les originals propostes creades per la Fundació Alícia i altres restauradors, cuiners i pastissers, les quals han contribuit a revitalitzar l'ús de la garrofa com a condiment.
2. Peníscola by Regina Kenmore. El mes de novembre es va encetar amb una exposició al voltant d'una tria de les fotografies que hi apareixen en aquest volum, en un espai d'excepció com és el castell de Peníscola, aquell que hi apareix en el llibre de Regina Kenmore abans de la irrupció de la indústria turística (i cinematogràfica) a la Ciutat de la Mar. Imatges evocatives i suggeridores, en color, d'aquell poble de mariners que encara es respira entre els costeruts carrers del casc antic. Gràcies a Canal 9, el llibre es va difondre per la nostra geografia.
3. La cuina del Delta de l'Ebre. Amb el permís del llibre al voltant de la garrofa que ja hem vist, el volum dedicat a la cuina deltaíca ha estat el més reeixit de la col·lecció gastronòmica La Teca, tant en públic com en crítica, com avalen l'obtenció del Premi Gourmand i el Premi EbreLíders, atorgat a l'Associació Local de la Dona de la Cava, la impulsora del projecte i que encara avui, gairebé a dos anys de la publicació, fa bandera de l'obra, com ara la passada presentació a les Jornades de Lletres Ebrenques d'Amposta.
4. La arquitectura popular de Peñíscola. Torna a l'escalafó aquest manual de referència de l'arquitectura tradicional mediterrànea, centrada en el cas de Peníscola i el seu casc antic. Els autors, els arquitectes Luis Vicén i Pepa Balaguer són uns grans coneixedors d'aquest indret i en els anys següents a la publicació de l'obra (2010), han continuat el treball per difondre i promocionar el valor arquitectònic i patrimonial de la ciutat.
5. El riu Sénia.
Sense deixar el territori tanquem la llista amb aquest volum de la Biblioteca Taula del Sénia que va veure la llum a l'estiu de l'any passat. Dos estudiosos de les nostres terres de cruïlla, Victòria Almuni i Ferran Grau coordinen
un llibre que parla d'història, de naturalesa, d'aprofitaments humans i
de patrimoni arquitectònic entre la Tinença i Sòl de riu. Però, ho fan
des de la divulgació, dirigit a qualsevol lector interessat en el nostre
entorn més immediat.
1. La pastisseria i la cuina de la garrofa. De nou el receptari dedicat a la garrofa s'enfila al més alt de la no-ficció. Sens dubte, estem davant d'un dels llibres gastronòmics en català més destacats dels darrers temps, gràcies a les originals propostes creades per la Fundació Alícia i altres restauradors, cuiners i pastissers, les quals han contribuit a revitalitzar l'ús de la garrofa com a condiment.
2. Peníscola by Regina Kenmore. El mes de novembre es va encetar amb una exposició al voltant d'una tria de les fotografies que hi apareixen en aquest volum, en un espai d'excepció com és el castell de Peníscola, aquell que hi apareix en el llibre de Regina Kenmore abans de la irrupció de la indústria turística (i cinematogràfica) a la Ciutat de la Mar. Imatges evocatives i suggeridores, en color, d'aquell poble de mariners que encara es respira entre els costeruts carrers del casc antic. Gràcies a Canal 9, el llibre es va difondre per la nostra geografia.
3. La cuina del Delta de l'Ebre. Amb el permís del llibre al voltant de la garrofa que ja hem vist, el volum dedicat a la cuina deltaíca ha estat el més reeixit de la col·lecció gastronòmica La Teca, tant en públic com en crítica, com avalen l'obtenció del Premi Gourmand i el Premi EbreLíders, atorgat a l'Associació Local de la Dona de la Cava, la impulsora del projecte i que encara avui, gairebé a dos anys de la publicació, fa bandera de l'obra, com ara la passada presentació a les Jornades de Lletres Ebrenques d'Amposta. 
4. La arquitectura popular de Peñíscola. Torna a l'escalafó aquest manual de referència de l'arquitectura tradicional mediterrànea, centrada en el cas de Peníscola i el seu casc antic. Els autors, els arquitectes Luis Vicén i Pepa Balaguer són uns grans coneixedors d'aquest indret i en els anys següents a la publicació de l'obra (2010), han continuat el treball per difondre i promocionar el valor arquitectònic i patrimonial de la ciutat.
5. El riu Sénia.
Sense deixar el territori tanquem la llista amb aquest volum de la Biblioteca Taula del Sénia que va veure la llum a l'estiu de l'any passat. Dos estudiosos de les nostres terres de cruïlla, Victòria Almuni i Ferran Grau coordinen
un llibre que parla d'història, de naturalesa, d'aprofitaments humans i
de patrimoni arquitectònic entre la Tinença i Sòl de riu. Però, ho fan
des de la divulgació, dirigit a qualsevol lector interessat en el nostre
entorn més immediat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada