Amb el títol "Les muixerangues més enllà d'Algemesí", el crític Josep Manuel San Abdón ha publicat a la revista Saó un article al voltant del llibre de Joan Bofarull, "Les muixerangues valencianes". I de fet, aquest inici fa palesa de l'objectiu de l'obra del reusenc: donar a conèixer una manifestació festiva que s'estén més lluny de les ben conegudes torres humanes d'Algemesí, i que aplega a nombrosos racons de la geografia valenciana: algunes tradicionals, com els Negrets de l'Alcúdia, els Dansants de Peníscola o la Mojiganga de Titaigües, o d'altres nova tradició, com a Castelló o Alacant.
Com assenyala San Abdón, el fet comú de les muixerangues són la combinació de quatre elements: "l’acrobàtic, el coreogràfic, el religiós i el burlesc", i es fa ressò de ser l'origen dels castells catalans: "aquest costum de fer torres humanes, que algunes opinions polítiques interessades volen fer veure que és una influència catalanista, està molt lluny de la realitat. De les muixerangues derivarien els balls de valencians, documentats a Tarragona l’any 1692. I al principi del segle XIX, el ball dels valencians de Valls, evolucionà fins a convertir-se en els castellers", apunta a Saó.
Altres punts que toca "Les muixerangues valencianes" són els pals de pollastre, això és, torres espontànies i improvisades, sense colles darrere, que es fan en alguns pobles amb motiu de les festes. També fa uns apunts als aspectes de la seguretat i la integració social.
Les muixerangues fomenten valors importants, com la igualtat de drets a l’integrar gent dels dos sexes i de diferents edats i classes socials. També fomenta el treball en equip i la cooperació. Les muixerangues formen part del patrimoni cultural dels valencians i són un motiu de festa i alegria.
Podeu llegir la ressenya sencera clicant sobre la imatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada