Apunta't al Club Lector

diumenge, 7 d’abril de 2019

"Para mí era importante poder hacer un cuento sobre algo que me estaba sucediendo a nivel personal pero que, a la vez, le sucede a todo el mundo". Cazarabet entrevista Laia Carrera

Amb "Quan arriba la por", la barcelonina Laia Carrera va guanyar el V Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló. El jurat va reconèixer la qualitat de la seua proposta, en la que tracta com el personatge, un xiquet, planta cara a la temor fins aprendre a què tothom tenim pors que cal que controlem i gestionem. Per dur-lo a bon port, Carrera va emprar un text mínim, en el que cada paraula compta, i un estil il·lustratiu ben personal i particular, amb una paleta reduïda de colors on destaquen les cada cop més immenses taques negres que representen el monstre de la por.

Arran d'aquesta publicació, la dinàmica Librería de Cazarabet, des de l'Aragó estant, ha entrevistat l'autora catalana per a la seua pàgina web. Com comença la conversa, Laia Carrera exposa que la inspiració per aquesta història prové d'una vivència personal, i d'aquesta manera, les reflexions i sensacions que li van produir aquells moments de por es van plasmar en l'àlbum.

Explica també com en la seua obra hi busca "la metáfora y la poesía en las imágenes, no ilustrar lo evidente y dejar un espacio entre el texto y las ilustraciones donde el lector pueda imaginar, crear y formar parte desde su sentir", i en aquest apartat, "Quan arriba la por" l'ha servit per introduir nous matisos en el seu traç, aconseguint un dibuix més lliure i més versàtil. Tot i això, al darrere hi ha un mètode de treball que parteix d'una idea que demana ser expressada en imatges. "La ordeno y la estructuro un poquito y en ese momento el proceso ilustrativo ya va solo. Hago esbozos y vuelvo a estructurar el texto en función de las páginas que quiero que tenga el cuento. Una vez finalizo las ilustraciones, reescribo el texto y lo pulo", hi comenta Carrera.

Tal com s'aprecia clarament al títol, "Quan arriba la por" és un conte sobre emocions, un subgènere que, tot i estar de moda, "se las ha maltratado mucho y las seguimos maltratando". L'autora exposa que volia fer una història que des de l'afectació personal, fos universal, un sentiment que comparteix moltíssima gent. "Todos somos mucho más parecidos de lo que creemos. Todos tenemos miedo, aunque no se hable y todos nos creemos morir cuando el pánico nos invade. Y el miedo, como muchas otras emociones, nos une. Tomar conciencia de las emociones nos estructura, sin necesidad de saber cómo afrontarlas, sin manuales de cómo se deben abordar. Simplemente conciencia. Si mis obras contribuyen un poquito a esta toma de conciencia que a la vez yo voy tomando y eso nos permite tratarnos a nosotros mismos, expresarnos y relacionarnos de forma más libre, amorosa y sin juicios, seré la persona más feliz del mundo."

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada